«La gran pel·lícula d’amor que faltava al cinema italià l’ha fet Nanni Moretti: romàntica i eròtica, divertida i commovedora, còmica i malenconiosa. Esplèndids Louis Garrel i Jasmine Trinca, a la Secció Oficial a Concurs de Venècia» (Lorenzo Ciofani [§]). «Un melodrama apassionat que oscil·la entre l’alegria i la malenconia, i que reuneix tots els trets característics del cinema de Moretti» (Camillo De Marco [§]). «Cal destacar la grandesa de Succederà questa notte, un film que mereixeria endur-se el premi gros del festival. Basada en el llibre ‘Legami’ de l’escriptor israelià Eshkol Nevo, la pel·lícula segueix les peripècies d’un home i una dona (uns pletòrics Louis Garrel i Jasmine Trinca) que al llarg d’una dècada van creuant els seus destins en un prodigiós joc narratiu d’apropaments i distanciaments. Esquivant tota grandiloqüència, Moretti construeix un dens mosaic d’experiències humanes que tan aviat s’expandeix a la manera d’una saga literària com es contrau en delicats moments de pur cinema» (Manu Yáñez [§]). Però… «El cèlebre autor italià Nanni Moretti, conegut tant a Itàlia com a l’estranger per les seves sàtires polítiques d’esquerres i les seves comèdies humanes introspectives, acaba de fer la seva primera telenovel·la en tota regla? La resposta és, en bona mesura, que sí, cosa que planteja una altra pregunta: és realment una bona notícia? Amb una filmografia imponent que inclou una Palma d’Or, un Lleó de Plata i un Ós de Plata, a més d’innombrables premis italians, el director, de 73 anys, ja no ha de demostrar res en l’àmbit del cinema d’autor, del qual és un dels noms més constants del seu país des dels anys vuitanta. És [Succederà questa notte] ensucrada i una mica ridícula? ‘Certo’. Però també és força entretinguda si acceptes la seva allau de casualitats, els múltiples salts de localització —Roma, Oslo, Torí, Sant Sebastià i Bombai—, com si fos una passatgera habitual d’Alitalia, i el fet que recorri diverses dècades per explicar la història de dos amants que es van creuant casualment una vegada i una altra, però que mai no aconsegueixen consumar la seva relació» (Jordan Mintzer [§]). «Una comèdia romàntica lleugera i previsible. Moretti torna a poblar una altra pel·lícula de situacions familiars i estereotips gastats que podrien haver estat extrets de qualsevol dels seus treballs anteriors» (Jay Weissberg [§]). «Potser és el pitjor que l’italià ha dirigit en tota la seva carrera. Mentre contempla al llarg de dues dècades un home i una dona destinats a estar junts però que la seva relació es veu obstaculitzada per les circumstàncies, la pel·lícula exhibeix una cursileria de fulletó i un catàleg de gags que traspuen masclisme i una tosquedat general impròpia d’un cineasta com Moretti» (Nando Salvà [§]).

Producció: Itàlia, França, Catalunya, Espanya. Durada: 1h43.
Sinopsi: En absència de sinopsi oficial, val la pena saber que en Moretti i les seves coguionistes, s’han inspirat lliurement en el recull de relats Hungry Heart (Lev Raev), de l’escriptor Eshkol Nevo, i que el cineasta ha declarat: «En llegir els relats d’Eshkol Nevo, el que em va cridar immediatament l’atenció va ser la precisió amb què s’hi descriuen les relacions i la profunditat dels sentiments. Són històries que parlen d’amors, de trobades i d’abandonaments, però també de pares i fills adults i de tots aquells vincles que ens acompanyen, d’una manera més o menys silenciosa, al llarg de tota la vida. La unitat temàtica i la càrrega emocional que, com a lector, havia percebut en els relats em van empènyer a imaginar que se’n podia fer una pel·lícula, construir-ne una trama unitària. Amb les guionistes Federica Pontremoli i Valia Santella vam començar a seleccionar els relats que més ens havien colpit. D’alguns en vam prendre una relació, d’altres, uns personatges, però en algun cas només en vam conservar una imatge. A més de la intensitat dels sentiments, en els relats és molt present el sentit del temps i de les oportunitats. D’aquí va néixer el desig d’explicar una història d’amor, però una història d’amor en què una dona i un home es troben sempre en el moment equivocat. El que guia els personatges és el desig d’una nova oportunitat, la voluntat de creure que la vida sempre ens ofereix una altra possibilitat, que sempre hi ha un moment en què les coses encara poden passar. Que sempre arriba el moment en què succeirà. Succederà questa notte és una pel·lícula sobre els sentiments i sobre la necessitat de posar-los nom: deixar que es manifestin, admetre sense reserves que ens estimem, dir-nos sense pudor que ens estimem»
Amb: Louis Garrel, Jasmine Trinca, Hippolyte Girardot, Angela Finocchiaro, Melina Åkerman, Elena Lietti, Andrea Lattanzi, Antonio De Matteo, Nanni Moretti
Informació: Mostra de Venècia 2026 · Concurs | Catalan Films, Imdb, Filmaffinity, Sensacine, AlloCiné, Unifrance, MyMovies, Filmitalia. Premis: pendent.
DE: BTeam. DF: Pan Distribution*. DI: 01 Distribuzione. Vendes internacionals: Playtime.

Diari Ara-crítica- | Diari El Periódico -crítica- | Diari La Vanguardia -article- | Cinematografo -crítica- | Cinematografo -article- | Cineuropa -crítica- | Variety -crítica- | Variety -article- | Variety -article (Louis Garrell ↔ Moretti, el rodatge, etc.)- | Variety -article (vendes internacionals)- | The Hollywood Reporter -crítica- . I potser també: Micropsia | Le Polyester.
—
PORTADA: Jasmine Trinca i Louis Garrel, a ‘Succederà questa notte’ | Foto © Alberto Novelli, gentilesa de BTeam
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!