Club 7 Cinema

Un pequeño mundo. Títol original: Un monde. Títol internacional: Playground. Directora i guionista: Laura Wandel. Repartiment: Maya Vanderbeque, (Nora, la nena), Günter Duret (Abel, el germà), Karim Leklou (el pare), Laura Verlinden (senyoreta Agnès). Vista el dia 07.05.2022, en VOSE, per Movistar -també la té Filmin, però no ho sabia-.

Sinopsi oficial: La Nora comença l’escola primària i de seguida es troba amb l’assetjament de què és víctima el seu germà gran Abel. Dividida entre el seu pare, que l’anima a reaccionar, la seva necessitat d’encaixar i el seu germà, que li demana que calli, la Nora es veu atrapada en un terrible conflicte de lleialtats. Una capbussada immersiva, a l’alçada d’un nen, en el món de escola.

Premis: Premi FIPRESCI de la crítica internacional a una pel·lícula d’Un Certain Regard del Festival de Canes 2021.

Ens ho van dir des de Canes 2021: és una petita joia! I tant, que ho és! Per com està feta, per com està interpretada, per com entra en el món de la infantesa i les seves complexitats, per com tracta el tema de l’assetjament escolar. I en poc més d’una hora, de plaer cinematogràfic.

La directora Laura Wandel practica -de manera excel·lent- plans de llarga durada, amb tirada cap el pla seqüència, deixant la càmera a l’alçada de la nena protagonista, que esdevé el centre de la imatge, de forma que les companyes, el pare, les mestres, etc. penetren dins del pla o els sentim en fora de camp. Amb aquest plantejament és clau la bona dinàmica que s’atorga a les accions, que corresponen a les d’una nena de primària, entre la seva vida a l’aula, al gimnàs, a la piscina i al pati de col·legi i entre la seva dificultat per a integrar-se en aquest nou món, els esforços per vèncer la timidesa i els reptes escolars, el seu vincle amb el germà -de veure’l protector a víctima d’assetjament, a motiu de rebuig entre l’alumnat…-, el tira i afluixa amb les noves amiguetes, la relació amb la professora, etc. I, per descomptat, també és clau el joc interpretatiu de les dues criatures, especialment de la nena que fa de Nora, d’una naturalitat sorprenent davant la càmera i capaç de passar molt positivament per tots els estats anímics que requereix el seu personatge.

El món que ens mostra la cineasta és el de la infantesa -d’aquí l’encert de mantenir la càmera a l’alçada de la menuda i aquesta al centre de la imatge-, concretament al moment que, en entrar a l’escola, canvia de dimensions i la protagonista s’hi troba amb noves proves que cal superar per a adaptar-se a les noves magnituds vitals, que alhora li fan qüestionar-se el que ha conegut fins ara -per exemple, qüestiona al pare que no treballi, a diferència dels pares de les companyes-. I això ho tracta amb detall, al marge de la qüestió dramàtica central de la pel·lícula: el tema de l’assetjament escolar.

Aquest film encara l’assetjament escolar sense buscar-hi dramatismes ni amb pretensiosos o alarmistes esperits de denúncia; ho documenta -en mostra la crueltat, però a distància, per mirada interposada-, l’enfoca com un enfilall de petits esdeveniments que es van convertint en greus agressions -el germà que rep per a protegir la Nora i a partir d’aquí és objecte de maltractaments de part dels bordegassos- i com una espiral -la víctima que vol ser botxí per no ser vist com a feble-.

Finalment, una queixa: per què no s’ha subtitulat en català aquesta pel·lícula, destinada a interessar a pares i mestres, de llarg?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!