Club 7 Cinema

Novetat, enguany: són 2 els cartells oficials del Festival de Canes i no pas un únic, com era habitual. Així ho han anunciat i explicat:

Un home.
Una dona.
Una platja deserta.
Un cel tempestuós.
Música embriagadora.
Una idea que va sorgir 3 mesos abans.
Un rodatge de 3 setmanes.
Una escena de 20 segons.
L’eternitat, tanmateix, només dura un instant.

Va ser fa 60 anys: el 1965, dues persones estomacades interpretades per Anouk Aimée i Jean-Louis Trintignant es van conèixer, es van seduir mútuament, es van resistir i finalment van giravoltar sota la càmera incandescent de Claude Lelouch. La Palma d’Or a Canes el 1966, els dos Oscars a Hollywood el 1967 i desenes de premis arreu del món valen poc comparat amb aquest grandiós moment de tendresa, senzillesa i bellesa.

Perquè aquesta abraçada (l’anagrama de l’eternitat!) és sens dubte la més famosa del 7è Art, perquè no es pot separar un home i una dona que s’estimen, perquè no es pot separar aquest home d’aquesta dona, el Festival de Canes ha optat per primera vegada a la seva història per presentar un doble cartell oficial. Un home i una dona. Un davant de l’altre, però units.

— Ell: A la vida, quan alguna cosa no és seriosa, diem que és una pel·lícula. Per què creus que no ens prenem el cinema seriosament?
— Ella: Potser perquè només hi anem quan tot va bé?
— Ell: Així que penses que hi hauríem d’anar quan les coses van malament?
— Ella: Per què no?Quan els temps semblen voler separar, compartimentar o subjugar, el Festival de Canes vol (re)unir. Estrènyer cossos, cors i ànimes. Fomentar la llibertat i representar el moviment per perpetuar-lo millor. Encarnar el remolí de la vida per a celebrar-la, una vegada i una altra.

Tots dos guanyadors del Premi al Millor Actor a Canes (el 1969 per ell amb “Z”, el 1980 per ella amb “Le Saut dans le vide”), aquest home i aquesta dona ja no hi són. Aquests dos pòsters també són un homenatge. Magnífics protagonistes de la delicadesa i la seducció, Anouk Aimée i Jean-Louis Trintignant irradien per sempre la pel·lícula de les nostres existències com aquests dos pòsters els colors dels quals expressen la intensitat d’un amor apassionat que triomfa sobre la desesperació. Aquesta llum ja no ve del cel, avui torbat en tanta manera per una actualitat funesta; sorgeix de la fusió radiant de dos éssers que es reconcilien amb la vida.

Crèdit dels cartells oficials del 78è Festival de Cinema de Canes: © Les Films 13 – “Un home i una dona” de Claude Lelouch (1966) / Disseny gràfic © Hartland Villa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!