Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

17 d'octubre de 2022
0 comentaris

“Un heroi”, d’Asghar Farhadi

Un heroi. Títol original: Ghahreman /قهرمان . Director i guionista: Asghar Farhadi. Repartiment: Amir Jadidi (Rahim Soltani), Sahar Goldust (Farkhondeh), Mohsen Tanabandeh (Bahram, el creditor), Fereshteh Sadrorafaei (Sra. Radmehr), Ehsan Goodarzi (NadeaLi), Sarina Farhadi (Nazanin), Maryam Shahdaie (Malileh), Alireza Jahandideh (Hossein),  Farrokh Nourbakht (Salehi), Mohammad Aghebati (Salehpoor), Saleh Karimaei (Siavash). Vista el dia 14.10.2022, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi: En Rahim és a la presó per un deute que no va poder pagar. Ran d’un permís de dos dies mira de convèncer al seu creditor perquè retiri la denúncia pagant-li una part del deute. S’han trobat unes monedes d’or en una bossa i amb els diners que li donaran és com pensa pagar-l’hi. Però les coses no surten com ho havia previst…

Premis: Grand Prix del Festival de Canes 2021.

Comentari.

Diuen que aquesta és una pel·lícula d’actors i argument. Efectivament, ho és. Amb un guió que tothora va girant. No seria d’estranyar que aviat n’hi hagués una versió nord-americana, perquè respon als seus estàndards. Però té una singularitat: rere el cas de l’heroi malgrat ell mateix; rere aquesta història d’un home i la seva ingènua mentida, els jocs institucionals, mediàtics i familiars que s’estableixen amb les mentides -possibles, reals, interessades o supervivencials…-, hi ha una aproximació a la complexitat de la societat iraniana d’ara mateix, cosa que li atorga un gruix més enllà de l’argument i la casuística.

Aquí, tothom és bo, però finalment no ben bé innocent; tothom juga el seu paper -administratiu, social, familiar, sentimental, filial…-, en una societat en què l’honor i la dignitat encara es poden valorar, però en la qual hi ha un ordre establert, un estat de coses en què els diners tenen el seu pes i el fenomen de les xarxes socials i la moral oficial en relació amb la veritat qüestionada i el delit per a trobar “herois exemplars” i el rol de les dones amb el masclisme que se les campa i la importància de la família -amb les seves esquerdes-…

Les giragonses que va fent la història tenen a veure amb els dubtes sobre la veritat que es va estenent entre els diferents protagonistes i, encertadament, amb com se li van complicant les coses a en Rahim; lluny de ser filigranes de guió, basteixen un autèntic suspens cinematogràfic en què contrasta l’espiral problemàtica amb la bondat somrient que traspua l’actor Amir Jadidi (Rahim).

Molt sòlides les interpretacions, ben triats els actors -potser fins i tot massa somrient l’Amir Jadidi-.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!