Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

12 de setembre de 2026
0 comentaris

‘Un détour par Diane’, d’ Ann Sirot i Raphaël Balboni, premi Orizzonti a la Millor Pel·lícula

El Jurat Internacional d’Orizzonti 2026, presidit per la directora, actriu i guionista francesa Valérie Donzelli, d’entre tots els films a concurs en la secció Orizzonti de la 83 Mostra de Venècia, ha atorgat els premis Orizzonti següents:

Millor Pel·lícula

Un détour par Diane | Foto, gentilesa de Pyramide Distribution

D’ Ann SIROT i Raphaël BALBONI, Un détour par Diane — Diane in the Loop

Producció: Bèlgica, França. Durada: 1h32.

Sinopsi: La Diane (Ninon Borsei) menysprea els homes tant com els desitja. La seva mare (Sandrine Blancke) va ser violada tres anys abans que ella naixés. Quan la Diane ho descobreix, només té un objectiu: venjar-la. Però la seva mare només té un pensament al cap: convertir-se, finalment, en la dona que hauria d’haver estat. Entre qui vol recordar i qui vol oblidar, la tensió arriba al límit. «Un détour par Diane vol explorar les formes subtils de transmissió dels traumes a través de les barreres que erigim per oblidar el passat, a través dels rols que inconscientment assignem als fills que portem al món per poder tirar endavant, i a través del silenci del secret, que corromp l’autenticitat de tots els nostres vincles. I quan el secret esclata de sobte davant de la Diane com una bombolla de sabó —convertint-la en la seva primera dipositària—, es manifesta tota la complexitat de la seva posició: la de qui ara sap, però a qui se li demana que calli. La presó del secret s’ha eixamplat fins a incloure una tercera persona. La Diane es veu així obligada a coexistir en un espai mental asfixiant, atrapada entre la víctima i l’agressor, dividida entre el desig de treure-ho tot a la llum per obtenir justícia i la súplica de la seva mare perquè mantingui el silenci, per estalviar-li la tempesta que una revelació així desencadenaria. En aquest western de la intimitat, en què les àrides immensitats que cal travessar són les de l’ànima, assistim al ressorgiment d’aquell nucli de violència que jeia amagat en els racons del passat i que, des de la seva cavitat secreta, havia contaminat tota la capa subterrània. La Diane intenta orientar-se en aquestes aigües tèrboles a la recerca d’una venjança que li pugui obrir un pas cap a un món millor» (Ann Sirot i Raphaël Balboni [§])

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti | Imdb, AlloCiné, Unifrance. Dossiers de premsa: en francès | en anglès

DF: Pyramide Distribution. Vendes internacionals: Pyramide International. Companyies productores: Les Films du Fleuve (belga, productora dels germans Dardenne) i Marianne Productions* (francesa)

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

Millor Direcció

A day in the life of Jo: Chapter Phaedra | Foto, gentilesa de la Mostra de Venècia 2026

Jacqueline LENTZOU, pel seu film

A day in the life of Jo: Chapter Phaedra — Mia mera sti zoi tis tzo: kefalaio Faidra

Producció: Grècia, Alemanya, França. Durada: 1h28.

Sinopsi: La Jo, que tot just té quinze anys, és malenconiosa i inquieta, i somia amb el seu últim alè. Petits detalls, signes i símbols pertanyents al somni li afloren silenciosament durant el dia, però ella no els reconeix. Només sap que ha perdut l’autobús per anar a l’escola i que la seva mare no sembla tenir intenció d’ajudar-la. A l’escola, tot és avorrit i mancat de sorpreses: un xicot que encara no ha après a fer petons, una classe que no li interessa, xafarderies sense importància. Per sort, durant la classe de cant, de sobte tot canvia: la veu angelical de la Phaedra conquista tota la classe i commou la Jo fins a fer-la plorar. En el laberint de la biblioteca, la Jo tria a l’atzar un llibre amb una coberta lluent i es troba davant de la Phaedra. Després d’una cançó i un parell de confessions importants, potser la Jo ha trobat la seva primera amiga de debò. Les dues noies queden tímidament per trobar-se aquella nit, mentre el sol dansa a la seva manera, en un ritual misteriós. Però, per un simple caprici del destí, la Jo aquella nit no hi anirà. Una sinopsi pèl diferent: «La Jo, una jove cool de 15 anys, es desperta d’un somni còsmic i se’n va a l’institut, on tot està a punt de capgirar-se. Rebel·lada contra els seus pares i obsessionada amb la seva companya Phaedra, de veu angelical, decideix saltar-se les classes i anar a voltar pels carrers d’Atenes amb el seu grup d’amics. Allà es trobaran cara a cara amb la policia»; resum gràcies al qual s’entén millor el que explica l’autora: «Quina part de nosaltres somia? Quina desitja, lluita, plora, i quina, en canvi, mor? Estan separades les unes de les altres o són expressions d’una única totalitat? Som el nostre cos o ens limitem a viure dins del cos? L’assassinat esfereïdor d’Alexis, el jove de quinze anys mort a mans de la policia l’any 2008 al meu barri d’Atenes, em va empènyer de sobte a endinsar-me en aquestes preguntes, com acostuma a passar després d’un trauma profund. No en sabia res, d’ell, tret de la seva edat i de la manera com havia mort, i, tanmateix, sentia —i encara sento— que hi estic a prop. Va ser com un despertar interior, una invitació fosca a explorar l’ànima, la vida, la mort, el jo i les seves il·lusions. Alexis era, és i serà per sempre present a través de la seva absència: assassinat, però no mort.D’aquí neix una pel·lícula que suggereix, gairebé místicament, que pot existir una llum que no s’apaga mai. Tot el que hem de fer és mantenir el cor obert per poder-la veure»

Informació: Òpera prima | Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti | Imdb, Unifrance.

Vendes internacionals: Lucky Number.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

Premi Especial del Jurat Orizzonti

La maison du vent | Foto, gentilesa de la Mostra de Venècia

D’ Auguste Bernard KOUEMO YANGHU, La maison du vent — House of the Wind

Producció: Camerun, França, Bèlgica, Benín, Aràbia Saudita, Qatar. Durada: 1h42.

Sinopsi: Als vuitanta anys, la Josette viu sola a Yaoundé, al Camerun. Tots els seus fills se n’han anat a Occident. Voldria que construïssin cases al seu país d’origen, amb l’esperança de poder-los tenir algun dia de nou a prop seu. Però el vincle inesperat que estableix amb la Sarah, una noia del barri, posa en qüestió tot allò sobre què ha construït la seva existència: la família, les responsabilitats i les esperances que encara l’animen. «Soc originari del Camerun, però visc a França des de fa vint anys. Fa temps vaig obtenir la ciutadania francesa. Com que el Camerun no reconeix la doble nacionalitat, oficialment ja no soc camerunès. A la pel·lícula, com a la vida real, la Josette és la meva mare. La maison du vent neix de la seva història» (Auguste Bernard Kouemo Yanghu [§])

Informació: Òpera prima | Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti | Imdb, Unifrance

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

Millor Interpretació Femenina

Falling House | Foto, gentilesa de la Mostra de Venècia

Laleh Marzban, pel seu treball a la pel·lícula

De Mohsen GHARAEI, Falling House — Moragheb

Producció: Iran, EUA, Alemanya. Durada: 2h04.

Sinopsi: Als afores de Teheran, una família humil corre el risc de perdre la seva llar, destinada a ser demolida per deixar pas a un ambiciós projecte de reurbanització. Mentre en Rashid, el pare de família i guàrdia de presó, és acusat de corrupció, descobreix que la seva filla gran, l’Ensi, planeja en secret abandonar l’Iran per convertir-se en model. Mentrestant, les excavadores s’acosten i la tensió dins de casa va en augment. En diu Mohsen Gharaei: «Durant molts anys vaig decidir no fer pel·lícules, rebutjant les condicions restrictives i censores del meu país d’origen, l’Iran. Avui he decidit tornar a fer cinema sense compromisos, per explicar la llibertat perduda, les decisions ofegades per la por i per un destí imposat. Moragheb no és només la història d’una família. És el retrat d’una societat observada en el seu espai més íntim, la llar: un lloc concebut per oferir refugi i protecció que, en canvi, es transforma en una presó, on la por es disfressa d’honor i el control troba la seva justificació en l’amor i en el desig de protegir. La pel·lícula no redueix l’opressió i la llibertat a dos pols clarament contraposats. A través de tres generacions de dones, segueix la lenta evolució de la societat iraniana. La mare ha après a sobreviure acceptant els compromisos i el patiment com una part inevitable de l’existència. L’Ensi, més jove, està decidida a conquerir el seu propi futur. La Janan, moguda per un impuls imprevisible, encarna el coratge d’imaginar un canvi. Amb ella s’obre la possibilitat d’un futur en què la llibertat ja no sigui només un desig, sinó una cosa que pugui anar prenent forma lentament mentre ella creix. I, tanmateix, Moragheb no vol ser un eslògan. És un advertiment, una alerta discreta però urgent sobre el col·lapse d’una societat. Sobre el moment en què la protecció es transforma en captivitat, l’amor esdevé asfixiant i l’espai privat de la llar reflecteix una estructura d’opressió més àmplia»

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti | Imdb.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

Millor Interpretació Masculina

I figli della scimmia | Foto, gentilesa de la Mostra de Venècia 2026

Riccardo Scamarcio, pel seu treball a la pel·lícula

De Tommaso LANDUCCI, I figli della scimmia

Producció: Itàlia. Durada: 1h50.

Sinopsi: En Dario (Riccardo Scamarcio) és pare d’un nen amb discapacitat, al qual dedica tota la cura i atenció, i manté una relació molt especial amb el fill adolescent del seu germà. En el vincle creixent amb el seu nebot retroba el fill que hauria volgut tenir i assumeix el paper del pare que hauria pogut ser. Un joc de projeccions i desitjos no expressats que acabarà esquerdant l’equilibri interior d’en Dario i trasbalsant tota la família. Diu, en Tommaso Landucci: «El títol d’aquesta pel·lícula s’inspira en una faula d’Isop: la història d’una mona que tenia dues cries, però que només estimava i alimentava la seva preferida, mentre desatenia l’altra. A diferència de la faula, però, aquí es parla d’un progenitor que es veu obligat a dividir-se entre dos «fills»: el real i l’ideal. És el relat d’un conflicte íntim i inevitable, que posa contínuament en qüestió el fràgil equilibri entre generositat i egoisme, amor i desig, acceptació i penediment. Hi ha un tabú, un «impossible de dir», que m’ha fascinat perquè té a veure amb l’experiència més profunda i íntima de la parentalitat: cap pare ni cap mare desitja tenir un fill amb una discapacitat. Això no posa en dubte l’amor que els pares de persones amb discapacitat senten pels seus fills, però, si bé un fill transforma la vida de qualsevol manera, en aquests casos l’existència pren una direcció per a la qual ningú no pot estar preparat. Parlant amb alguns d’ells, em va colpir descobrir que sovint, abans del dolor per un fill que neix amb una discapacitat, arriba el dolor d’una pèrdua: el dol per «l’altre fill», aquell que havien imaginat i esperat durant l’embaràs, al qual han de dir adeu abans fins i tot d’haver-lo conegut. I aleshores em vaig preguntar: què li passa a un pare si després aquell fill apareix? Si es troba de sobte davant del fill que sempre havia imaginat i desitjat tenir?»

Amb: Riccardo Scamarcio, Fausto Russo Alesi, Lidiya Liberman, Cristina Odasso, Tancredi Naldini, Andrea Aggio, i amb Luigi Diberti

Informació: Òpera prima | Mostra de Venècia 2026 · Orizzonti | Imdb, Filmitalia.

DI: Medusa. Vendes internacionals: PiperPlay*.

Ressons de Venècia 2026: Cròniques i altres articles de Venècia 2026.

Millor Guió

Tommaso Landucci i Damiano Femfert, pel de la pel·lícula de Tommaso LANDUCCI, I figli della scimmia

Millor Curtmetratge

Quelques instants de bonheur | Foto, gentilesa de la Mostra de Venècia 2026

De Shaden SAFIEDDINE TAZI, Quelques instants de bonheur

Producció: França, Anglaterra. Durada: 0h18.

Sinopsi: Després d’haver fugit de Beirut a París, una jove directora de cinema es troba suspesa en un llimb, mentre observa el Líban caure sota els bombardejos israelians a l’altra banda d’una pantalla. En un estat de paràlisi, amb prou feines capaç d’aixecar-se del llit, truca cada dia al seu pare i comença a enregistrar diàriament la seva «vida digital».

Enllaços: Venècia 2026 · Orizzonti · Curtmetratges a concurs | Imdb, Unifrance. Premis: pendent.

—

PORTADA: Un détour par Diane | Foto, gentilesa de Pyramide Distribution

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!