Club 7 Cinema

Voliana Edicions va editar fa anys el recull de contes La dona que somiava mariatxis, de la catalana Assumpta Mercader. Un d’aquests contes, Trenta raons per matar l’Eudald, ha estat adaptat en el curtmetratge Trenta razones para matar a Esteban, de Francisco J. Font, un xicot jove de Guatemala que va estar una temporada a Madrid, on coincidí amb un noi de Tordera, que tenia el llibre, li’l va llegir i l’ha adaptat al fer de Guatemala.

La dona que somiava mariatxis és un recull de 27 contes en què l’autora juga amb l’absurd, la paradoxa i la ironia (..). Uns contes plens de situacions hilarants que potser ens faran sentir incòmodes després d’haver deixat anar la riallada (Voliana Edicions).

A la pàgina 67 trobem el conte Trenta raons per matar l’Eudald, que comença així: El dia que l’Eulàlia va matar l’Eudald, li van passar pel cap trenta coses i, tot seguit, les va enumerant, al decurs de quatre planes. Són “raons” per a carregar-se de “raó” a l’hora de matar el seu home: res, aquella mena de petites (o no tan petites) coses de la convivència que, amb el pas el temps (o potser des d’un bon començament), vas descobrint que no t’agraden de la teva parella o que els hi retrauries o… “Raons” per a carregar-se de raó, que ens duen a la darrera, en què tot es redimensiona. Potser no deixem anar cap riallada mentre les anem llegint, però i tant si entenem l’Eulàlia (… i l’Eudald!), en aquesta quotidianitat amb què potser ens identifiquem… I arriba, efectivament, el final, que ens fa sentir…

En Francisco J. Font adapta molt bé aquest material literari i ho fa a les coordinades del seu país, enfilant cinematogràficament les successives “raons”, guiant-se amb la veu en off de la noia, però esquivant-hi la simple il·lustració. Certament, roda amb una mitjans de producció limitats; però ho compensa centrant-se en el text primigeni, no perdent de vista en cap moment que allò que li interessa són les “raons” amb què es dota aquesta xicota per a liquidar el seu home… I, quan arriba al final, demostra haver entès perfectament el llibre, el gir original d’Assumpta Mercader, fins arrodonint-ho amb unes escenes complementàries, tan emfàtiques com vulgueu, que atorguen al curtmetratge una superior entitat fílmica.

El curt:

***

Disseny de la portada del llibre i del cartell del curtmetratge: Josep Carrasco.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!