Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

29 de maig de 2022
0 comentaris

Un cop s’ha acabat Canes 2022

Un cop s’ha acabat Canes 2022, torna la normalitat. Cal anar veure pel·lícules, pensar-les, escriure’n. Les de Canes aniran arribant, més tard que d’hora, algunes en sales o plataformes que no tinc a l’abast; d’altres, més assequibles. I encara n’hi haurà un bon gruix que no s’estrenaran mai a casa nostra. A part em queden les de terror, gènere que no sol interessar-me gens i que enguany ha tingut força mostres a les diverses seccions -oficials i paral·leles- de Canes: Sitges en diu bé!

En el fet d’escriure, tinc ganes de retrobar-me amb el meu català, que serà millor o pitjor, però ja estava cansat d’haver-me-les amb traduccions de la màquina des de l’anglès, el francès o el castellà, intentant que aquestes traduccions quedessin el més bé possible, però jo no sóc traductor ni domino tant les llengües com per fer-les millor. Això sí, estic content d’haver-me retrobat amb els meus diccionaris francès-català i anglès-català, que tenia oblidats de feia massa temps. En tot cas, si heu llegit els apunts de Canes, disculpeu-me’n el nivell lingüístic.

Aquest Canes 2022 m’ha permès retrobar el plaer de llegir ressenyes, cròniques i a vegades crítiques de pel·lícules; una activitat que havia deixat bastant enrere i que vull recuperar, això sí, des d’una mirada diferent a l’expressió crítica. Jo em considero comentarista i em sento allunyat encara del llenguatge -que a vegades trobo retòric, a vegades massa enlairat- dels crítics, que fa anys llegia amb fruïció i en certa mesura, només en certa mesura, en participava. M’agrada escriure de les pel·lícules que veig, per expressar el que en sento i penso o per a ajudar-me a reflexionar-hi. Els prop de 400 films que he vist passivament, acríticament, durant la pandèmia es pot ben dir que els he perduts en algun racó de la memòria i poc suc n’he tret.

Els apunts d’aquest bloc que he dedicat a Canes 2022 preveig que em serveixin al moment que en vegi les pel·lícules, per a ajudar-me a pensar-les, a més del que se’n publiqui al moment de l’estrena. Fins ara ja m’han servit per a fixar l’atenció en els títols i poder-ne estar pendent al moment que arribin a les nostres pantalles -petites o grans-. I a més, m’ho he passat molt bé, seguint el Festival des de la distància!

FOTO DE L’APUNT: “Close”, de Lukas Dhont.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!