Club 7 Cinema

Un clau desafortunat o porno boig. Títol internacional: Bad Luck Banging or Loony Porn. Títol original: Babardeala cu bucluc sau porno balamuc. Director i guionista: Radu Jude. Repartiment: Katia Pascariu (Emilia “Emi” Colibiu, la mestra i dona d’Eugene), etc. Vista el dia 18.03.2022, en VOSC, per FilminCat. Premi: Os d’Or al Festival de Berlín.

Sinopsi: Un pròleg, tres episodis i un epíleg amb tres finals alternatius. El pròleg, seqüència de sexe explícit, pornografia “amateur”, gravada en vídeo. Al primer episodi, la protagonista del vídeo, que és mestra, va amunt i avall per la ciutat perquè avui té una reunió amb els pares dels seus alumnes, empipats des que s’ha filtrat el vídeo per internet. El segon episodi, una mena de diccionari. El tercer episodi, la reunió amb la directora de l’escola i aquells pares, en què la mestra malda per defensar-se. Els epílegs, tres finals alternatius a la reunió.

Diguem-ho d’entrada, perquè resulta obvi: el cas de la mestra porno és un pretext del cineasta per a servir-nos la seva mirada sobre la seva ciutat i el seu país en el moment actual. Penjant-se de la liana de la llibertat total -formal i de contingut-, Jude no s’està de passar d’unes imatges pornogràfiques a un document sobre Bucarest i la seva gent, per continuar amb un diccionari visual -amb imatges de tots formats- ple de conceptes que serveixen per a afinar-nos la mirada àcida del director sobre el seu país, la seva història, el paper repressor de l’exèrcit, el rol de l’Església, la hipocresia dels mitjans de comunicació, la sexualitat -clau, tractant-se del que tracten els altres episodis-… i acabant amb l’anunciada reunió amb els pares i la directora, tractada de manera explícita a tall de “sitcom”. És el conjunt el que agafa valor, partint d’unes parts treballades de manera molt sòlida. Al primer episodi, la càmera va entretenint-se mostrant els negocis capitalistes, les cases de la ciutat, el tarannà de la gent -entre incívic i emprenyat-, etc. mentre la protagonista va caminant pels carrers i avingudes, entrant en establiments i locals… El tercer episodi, com es diu en el seu enunciat, és una “sitcom”, en què satiritza la mena de democràcia que tenen, les herències històriques, ideològiques i racistes que tragina la gent. I els epílegs serveixen per a corroborar-ho, amb una de les sortides absolutament al·lucinada… No gens cofoia és la imatge que ens transmet de Romania, ben al contrari, de manera que, malgrat que visualment tingui tot l’aspecte d’una societat europea occidental, planteja que hi ha molta feina a fer, pel pes del passat, les discriminacions -d’orientació sexual, de raça, contra els jueus, etc.- que hi segueixen ben vives, les manipulacions nacionalistes -herois amb què s’intenta tapar les vergonyes històriques…-… que converteixen la tasca docent i decent de la mestra protagonista en una gesta heroica. Veient la pel·lícula et planteges si l’ampliació de la Unió Europea, en el cas de Romania, no va ser precipitada i si no se li hauria d’haver donat temps perquè s’anessin occidentalitzant i superant traumes del passat. No sé. Potser, veient la degradació d’Europa avui en dia, potser som nosaltres que ens estem tornant com la Romania que pinta Radu Jude.

Nota lingüística: el subtitulat està molt bé, en aquesta ocasió.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!