Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

6 de juny de 2012
0 comentaris

“Tu i jo”, l’exitós llibre d’Ammaniti que Bertolucci ha dut al cinema

Quan el 23 de maig vaig veure Jo i tu, de Bernardo Bertolucci, em vaig quedar (molt) amb les ganes de llegir el llibre epònim de Niccolò Ammaniti que la pel·lícula adapta.

És el relat iniciàtic sobre un noi de catorze anys introvertit que s’amaga al sòtan de casa seva durant la setmana blanca, però en lloc d’aïllar-se del món, viu una relació imprevisible amb una seva germanastra que accidentalment també ha anat a parar al mateix amagatall. Un Bertolucci en cadira de rodes ha reviscolat com a cineasta abocant, en aquest relat, ressons de la seva pròpia filmografia: hi trobem el potencial incestuós i la droga destructiva de “La lluna”, la florida vital de “Somiadors” o “Novecento”… vaig escriure’n des de Canes. M’interessava, doncs, contrastar-ho amb l’original literari, per veure fins a quin punt Bertolucci s’ho havia endut al seu terreny i, alhora, descobrir el que tant ha interessat als lectors italians (ha estat número 1 en vendes, a Itàlia).

Abans d’ahir em vaig endur una sorpresa ben bona quan em vaig trobar a la llibreria Tu i jo, de Niccolò Ammaniti, traduït al català i editat per Angle Editorial. Era a Barcelona i tornava a casa en tren a última hora; de manera que me’l vaig posar a llegir tan bon punt vaig pujar al bagó, on vaig poder asseure’m ben tranquil·lament, per mor de l’hora. Quin gaudi! Me’l vaig empassar com una exhalació. No és que sigui, a parer meu, una gran obra literària, però es deixa llegir molt i molt bé, no deixa de ser un relat iniciàtic (i a mi això em va molt) i sobretot vaig xalar anar pensant en com planteja, tracta i resol les coses l’autor literari i com ho ha fet el cineasta.

Perquè hi ha diferències i ben significatives. No tant en l’argument com en l’enfoc, en les ressonàncies, en el tractament. Per començar, el noiet protagonista. En l’obra literària és més espigat, més “adolescent” en el sentit que físicament i psicològicament respon plenament a les característiques d’un xicot d’aquelles edats, certament solitari de mena. En canvi a la pel·lícula, si bé és ben adolescent, té un costat més fosc, gairebé “patològic”, l’edip s’hi fa més notori, les pulsions bertoluccianes hi prenen cos, les motivacions i evolucions hi queden més esvaïdes. Per contra, el personatge de la germana és ben fidel al text, tant com la fraternitat gairebé salvífica que l’un i l’altre es descobreixen, en el que representa una bonica obertura cap “a l’altre”.

El llibre.

Tu i jo. Autor: Niccolò Ammanitti. Traducció: Joan Casas. Editorial: Angle Editorial. Col·lecció: Narratives, 58. ISBN: 978-84-15307-01-3. Format: 14,5 x 23 cm; rústica amb solapes, 128 pàgines .

Text de la contraportada: Lorenzo Cuni, de catorze anys, explica als seus pares que uns companys d’institut l’han convidat a esquiar a Cortina d’Ampezzo durant la setmana blanca escolar. La realitat, però, és que vol amagar-se a Roma, al soterrani del mateix edifici on viuen, per passar aquella setmana jugant a videojocs, llegint còmics, menjant llaunes i dormint mandrosament, lliure d’obligacions. Lorenzo vol complir així el seu somni adolescent de llibertat, autoafirmació i solitud. Però l’aparició de la seva germanastra Olivia, de vint-i-tres anys, a qui feia anys que no veia, trencarà totes les seves expectatives i l’enfrontarà a responsabilitats inesperades. Niccolò Ammaniti, una autèntica estrella literària a Itàlia, és possiblement el millor autor de la seva generació. Amb Tu i jo ha sabut captar l’ànima fràgil dels adolescents, sacsejats per les pròpies inseguretats, l’angoixa de fer-se grans i la pèrdua irremissible de la innocència.

La pel·lícula.

Jo i tu (Io e te | Moi et toi), de Bernardo BERTOLUCCI. Producció helvètico-italiana. Amb Tea Falco, Jacopo Olmo Antinori, Sonia Bergamasco. Adaptació de la novel·la Io e te, de Niccolò Ammaniti. Relat iniciàtic que entrelliga somnis i realitat i té de protagonistes un noi de catorze anys introvertit que aprofita la setmana blanca per a aïllar-se encara més del món i la seva germanastra que el descobreix. El retorn de Bernardo Bertolucci, nou anys després de Somiadors i amb l’empenta de la Palma d’Or Honorífica que rebé a la passada edició de Canes. Durada: 1h37.

FOTO © Angle Editorial Portada del llibre

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!