Club 7 Cinema

Tres. Director: Juanjo Giménez. Guió: Juanjo Giménez i Pere Altimira. Repartiment: Marta Nieto (C), Miki Esparbé (Ivan). Vista: el 05.03.2022, en VOE, per FilminCat.

Sinopsi: C és una dissenyadora de so que passa moltes hores sola, gravant efectes, editant i mesclant. L’estudi és un refugi on postergar les relacions malmeses que manté amb la seva exparella, amb la seva mare i amb els seus companys de treball. Encara que ella encara no ho sap, està començant a dessincronitzar-se. Com si fos una pel·lícula mal sonoritzada, el seu cervell ha començat a processar el so més tard que les imatges.

Tres són els elements que més m’interessen d’aquesta pel·lícula. Un, el treball de direcció de Juanjo Giménez -la creació d’espais fílmics, com visualitza el problema acústic, la direcció d’actors, etc.-. El segon i tercer aspecte que en remarco és el treball interpretatiu de Marta Nieto i de Miki Esparbé, que aguanten la pel·lícula dramàticament quan el “fenomen” acústic que pateix la protagonista fa anar la cosa pel cantó més fantàstic. Certament, també es destacable el guió, sobretot per l’originalitat temàtica i per com sap lligar el que li passa a C amb un va-i-ve de la patologia, per moments lligada als seus estats emocionals, amb manifestacions graduals… Però el guió esdevé recurrent -trampòs?- en el desllorigador argumental, quan fa servir el desfasament acústic -tot i que C ja no l’experimenta- perquè ella pregui resolucions definitives. Per això, Tres es fa més atractiva en el seu plantejament que en el seu desenllaç.

Comentari lingüístic. El català -i una mena de gallec molt castellanitzat- apareix residualment. Potser és un tractament realista de la Barcelona que coneix el director -i ens n’hauríem d’exclamar!- però aquest film podria haver estat rodat en català -total o parcialment, sense ésser-hi tanmateix essencial-.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!