Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

24 d'abril de 2022
0 comentaris

“Tots volem alguna cosa”, de Richard Linklater

Tots volem alguna cosa. Títol original: Everybody wants some! Direcció i guió: Richard Linklater. Repartiment: Blake Jenner (Jake), Juston Street (Jay), Ryan Guzman   (Roper), Tyler Hoechlin   (McReynolds), Wyatt Russell  (Willoughby), Glen Powell  (Finnegan), Temple Baker  (Plummer), J. Quinton Johnson  (Dale), Will Brittain  (Beuter), Forrest Vickery (Coma), Zoey Deutch (Beverly). Vista el dia 23.04.2022, en VOSC, per FilminCat.

Sinopsi: Anys vuitanta del segle passat. És estiu, encara. En Jake arriba a la universitat amb el seu cotxe, que porta la ràdio amb el volum ben fort. Baixa i, abans que agafar les pertinences, carrega amb la caixa de discos. Entra a la casa on s’allotgen els membres de l’equip de beisbol i va coneixent els seus nous companys. Queden tres dies perquè comenci el curs i aviat també tindran el primer entrenament -ell era bo a l’institut, però aquí se les ha amb jugadors que també eren els millors de secundària o que ja porten algun any a la universitat-. Es passa l’estona amb els nous amics -els seus jocs, les bromes sexuals, els diferents caràcters…-, anant amunt i avall pel campus, guaitant les mosses, rondant per discoteques, bars i festes, amb sexe, alcohol i rock’n roll.

Aquí es pot dir que no passa res, només se segueix tres dies de la vida d’uns mascles joves carregats de testosterona, com dic a la sinopsi, anant amunt i avall pel campus, guaitant les mosses, rondant per discoteques, bars i festes, amb sexe, alcohol i rock’n roll. Uns personatges que no em desperten gens d’interès i que et sembla haver vist en mil-i-una comèdies d’universitaris nord-americans. La diferència amb els films d’aquesta mena de gènere és que a Tots volem alguna cosa vas coneixent una mica els protagonistes, sense entrar en profunditats -tampoc fotem-, i no es tracta de passar per situacions necessàriament còmiques -ni d’explotació dramàtica-; aquí se’ns mostra un llesca de vida, talment com un episodi afegit al film-vida de Boyhood. I s’evoca una època, amb la música, els vestits, les maneres… No gaire més, però tampoc no gens menys.

El guió està fet de coses quotidianes, que capten les vivències dels personatges i la càmera en segueix la coralitat, creant un conjunt.

Diuen que Tots volem alguna cosa va ser la pel·lícula més destacada del cinema independent nord-americà del 2016: francament, no m’he posat a mirar el que es va fer aquell any, però si l’afirmació és certa, mala collita degué haver-hi!

Finalment, una constatació. Blake Jenner, el que fa d’actor principal dins de la coralitat, sembla una reencarnació física de Matt Dillon, això sí, sense ganyotes!

Atenció, espòilers.

Quan ja havia acabat l’escrit, he pensat que hi podria afegir alguna referència al títol del film: Tots volem alguna cosa, que aparentment no encaixa gaire amb com ho he descrit tot. Però resulta que en Jake, el nou arribat que s’apunta a tot -festes, mosses, alcohol, droga…-, s’adona que això no l’omple i va darrere la Beverly, la noia maca i amb pinta d’intel·ligent i sensible, buscant-hi una relació d’amor. Alhora i en contrast, un dels companys és expulsat de l’equip de beisbol i d’aquella comunitat perquè s’ha descobert que té trenta anys i havia falsificat els papers, en aquesta universitat i en d’altres, per a poder seguir vivint la joventut eternament, entesa, sí, com a festes, xicotes, drogues, rock’n roll i beisbol. I el primer dia de classe, quan en Jake va per entrar a la facultat, uns altres companys decideixen no fer el pas i seguir de gresca… Tots volen alguna cosa, efectivament: en Jake, anant més enllà del present; els companys de la facultat, volent allargar el present, i l’expulsat, que ho volia eternament… Ah! I a la colla hi ha en Beuter, que segueix a l’equip però es desentén de la vida mundana que porten…

Parlem d’algunes coses més. Sorprèn que, essent jugadors d’un equip de beisbol, no els veiem practicant-lo -mal sigui entrenant- fins cap al final de la pel·lícula i encara més que les seqüències esportives serveixin per a mostrar-nos els personatges en l’estadi més extrem de la competitivitat, que en Jake ja ha observat prèviament que els seus col·legues tenen en tots els jocs i diàlegs, per lúdics que siguin. Seran tots de la gresca, però els mou la competitivitat.

Canviant de tema, hi ha un moment que en Jake diu a un seu company que no tenen identitat, perquè han passat de la música disco, al country i al punk, i en cada ocasió s’han vestit d’acord amb l’estil associat a la música corresponent. Quina és la identitat d’aquells joves testosterònics que s’apunten a qualsevol festa, buscant de passar-s’ho bé com sigui, fins al punt que són capaços d’anar a la que munten els d’arts escèniques i també sortir-ne amb noies? Tots volen alguna cosa i passen pel que sigui, vivint la joventut com l’entenen.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!