Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

22 de novembre de 2021
0 comentaris

“tick, tick… Boom!”, de Lin-Manuel Miranda

tick, tick… Boom! Director: Lin-Manuel Miranda. Guió: Steven Levenson, basat en el musical homònim de Jonathan Larson. Repartiment: Andrew Garfield  (Jonathan Larson),  Alexandra Shipp  (Susan), Robin de Jesús (Michael), Vanessa Hudgens  (Karessa),  Joshua Henry (Roger), Jonathan Marc Sherman  (Ira Weitzman), Ben Levi Ross (Freddy), Judith Light (Rosa Stevens), Bradley Whitford (Stephen Sondheim). Vista el dia 21.11.2021, en VOSE, a Netflix.

Sinopsi: A punt de fer els 30 anys d’edat, un aspirant a compositor de musicals, que treballa de cambrer i viu com pot en un magre apartament de Nova York, se les ha amb l’amor, l’amistat, els atzars de la vida i el delit per estrenar una obra seva, que ha compost en els darrers anys.

Andrew Gardfield. El vaig “descobrir” a Lleons per xais, de Robert Redford, replicant amb solvència a tot un Redford . Em va semblar un bon actor, jove, que calia seguir. El vaig trobar correcte a La xarxa social, de David Fincher, a Silenci, de Martin Scorsese (on potser li faltava un pèl d’envergadura) i a Lo que esconde Silver lake, de David Robert Mitchell. No vaig estar pendent d’ell quan va fer els Spider-Man, perquè no m’interessaven les pel·lícules. Pel que he vist de Mainstream, de Gia Coppola, em temia que no hagués caigut al parany de l’excés histriònic. Afortunadament ha arribat tick, tick… Boom!, on fa un gran desplegament de talent, cantant, interpretant, ballant (tot i que ballar potser no sigui la millor de les seves qualitats). Protagonista absolut del film, l’aguanta, el condueix i el fa triomfar.

tick, tick… Boom! ve a ser el típic biopic sobre un artista amb drama dels que solen aparèixer per les pantalles quan s’acosta la temporada de premis (Globus d’Or, Òscar, etc.). Passa però que està enfocat com un musical (és un musical!) que parla de la vida, d’aprofitar el temps, de vocació, amb ritme, i deixa el drama en una simple menció, valent-se, de fet, que ja se sap que el biografat no va arribar a veure l’èxit de la seva obra Rent. De manera que el conjunt resulta satisfactori, després d’un començament un pèl desconcertant, finalment emotiu i tot amarat del vitalisme del protagonista.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!