Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

19 de febrer de 2023
0 comentaris

‘Terror’ d’alumne de l’ESCAC: “Hoste”, curt dels premis VOC

Entre els alumnes de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), hi ha una certa tirada per fer films de terror. En el cas d’ “Hoste”, de Nil Manrique, s’ha intentat jugar, a més, a una certa metàfora.

Hoste. Director i guionista: Nil Manrique. Repartiment: Ferran Herrera, Albert Green i Blai Font Cabezudo, amb Marc Puig Canals i Marc Pujol Rios (el monstre). Vist el dia 19.02.2023, en VO, per FilminCat – VOC 2023. 1a Sessió: Abismes quotidians, a partir de 1h01’16”.

Sinopsi -del web VOC d’Òmnium, en què diu Crítica escrita per Dani Álvarez López (La Casa del Cine)-: Un home viu aïllat del món en una casa en plena natura, i cada nit ha de satisfer a una perillosa criatura. Amb aquest argument, Hoste aconsegueix oposar la tranquil·litat d’un paisatge idíl·lic amb el terror d’una atmosfera inquietant i amenaçadora. Quan el protagonista rep una trucada que l’informa que el seu fill, amb qui va discutir fa temps, es troba a l’hospital, haurà de fer front al monstre per tal de poder sortir de la casa. Una història emotiva i aterridora on el remordiment i l’orgull poden ser més perillosos que la terrible criatura.

Comentari:

Efectivament, estem davant de la història d’un home que viu aïllat enmig del bosc, que va rebutjar al fill fa temps i que té cura de mantenir una mena d’animal que apareix de nit. De manera un pèl massa explícita -i que hauria necessitat més òptimes condicions de producció i, per moments, fent l’efecte de ser un avançat film d’aficionat-, se’ns presenten les escenes de “terror” -amb un monstre que finalment apareix, talment un “alien” trasplantat…- i el mateix passa amb les imatges que evoquen la relació amb el fill.

Hi ha una metàfora -potser massa òbvia- en aquest animal salvatge, monstruós, que aïlla, ressonant-hi el mateix primitivisme del protagonista com a pare, que no havia acceptat la decisió del seu fill. Una decisió que, tanmateix, està plantejada prou subtilment al llarg del metratge.

Cal celebrar, tanmateix, -i agrair- que alumnes de l’ESCAC optin per fer en català els seus treballs de final de grau i que, com és el cas present, si hi practiquen el gènere cinematogràfic, mirin de dotar-lo d’un cert contingut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!