Entre els alumnes de l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya), hi ha una certa tirada per fer films de terror. En el cas d’ “Hoste”, de Nil Manrique, s’ha intentat jugar, a més, a una certa metàfora.
Hoste. Director i guionista: Nil Manrique. Repartiment: Ferran Herrera, Albert Green i Blai Font Cabezudo, amb Marc Puig Canals i Marc Pujol Rios (el monstre). Vist el dia 19.02.2023, en VO, per FilminCat – VOC 2023. 1a Sessió: Abismes quotidians, a partir de 1h01’16”.
Sinopsi -del web VOC d’Òmnium, en què diu Crítica escrita per Dani Álvarez López (La Casa del Cine)-: Un home viu aïllat del món en una casa en plena natura, i cada nit ha de satisfer a una perillosa criatura. Amb aquest argument, Hoste aconsegueix oposar la tranquil·litat d’un paisatge idíl·lic amb el terror d’una atmosfera inquietant i amenaçadora. Quan el protagonista rep una trucada que l’informa que el seu fill, amb qui va discutir fa temps, es troba a l’hospital, haurà de fer front al monstre per tal de poder sortir de la casa. Una història emotiva i aterridora on el remordiment i l’orgull poden ser més perillosos que la terrible criatura.
Comentari:
Efectivament, estem davant de la història d’un home que viu aïllat enmig del bosc, que va rebutjar al fill fa temps i que té cura de mantenir una mena d’animal que apareix de nit. De manera un pèl massa explícita -i que hauria necessitat més òptimes condicions de producció i, per moments, fent l’efecte de ser un avançat film d’aficionat-, se’ns presenten les escenes de “terror” -amb un monstre que finalment apareix, talment un “alien” trasplantat…- i el mateix passa amb les imatges que evoquen la relació amb el fill.
Hi ha una metàfora -potser massa òbvia- en aquest animal salvatge, monstruós, que aïlla, ressonant-hi el mateix primitivisme del protagonista com a pare, que no havia acceptat la decisió del seu fill. Una decisió que, tanmateix, està plantejada prou subtilment al llarg del metratge.
Cal celebrar, tanmateix, -i agrair- que alumnes de l’ESCAC optin per fer en català els seus treballs de final de grau i que, com és el cas present, si hi practiquen el gènere cinematogràfic, mirin de dotar-lo d’un cert contingut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!