Club 7 Cinema

També al Cel. Títol internacional: As in Heaven. Títol espanyol: También en el cielo. Títol francès: La dernière nuit de Lise Broholm. Títol original: Du som er i himlen. Directora: Tea Lindeburg. Guió: Tea Lindeburg, basat en la novel·la En dødsnat, de Marie Bregendahl. Repartiment: Flora Ofelia Hofmann Lindahl (Lise),  Ida Cæcilie Rasmussen  (la mare, Anna), Palma Lindeburg Leth (la cosina Elsbet), Anna-Olivia Øster Coakley (Helga), Flora Augusta (cosina Grethe), Kirsten Olesen (Sine), Albert Rudbeck Lindhardt (Jens Peter). Vista el dia 10.12.2022, en VOSC, per FilminCat -subtitulat, lingüísticament de pena-.

Sinopsi: En una granja danesa a finals del segle XIX, comença una intensa espera quan Anna, la mare, té un part complicat, i la Lise, de 14 anys, s’ha de preparar per a una nit que podria canviar la seva vida per sempre.

Festival: Sant Sebastià, Millor Direcció i Millor Interpretació.

Comentari -amb espòilers-.

Aquesta és una pel·lícula religiosa. Bona part del metratge se centra en l’espera tremenda mentre la mare pateix els ferotges dolors del part i se n’anuncia la mort més que probable; això després que el film ens ha mostrat la vida rural en aquesta granja a començament del segle XIX, els rols dels homes i les dones, de les criades, de l’àvia, de la canalla, de la mare; de les creences religioses pregones i la pervivència de costums ancestrals -com el pes dels somnis i les visions en les decisions a prendre-, i ens hagi parlat del destí incert de joves que s’han quedat sense mare… De manera que la tensa espera de la Lise -filla gran de la casa, als 14 anys, que es delia per marxar-ne i anar a escola- esdevé no tan sols incertesa per la sort de la mare, sinó també sobre si mateixa i el seu futur.

Però és en aquesta llarga estona on s’esdevé un combat entre la fe cristiana, la raó i els costums ancestrals. D’una banda, en aquella família molt religiosa, la dona que va de part -sota el pes d’allò arrelat des de temps immemorials- defuig l’assistència mèdica perquè ha tingut una visió que l’hi desaconsella -i en això té el suport de la sogra, una vídua gran-, mentre les criades voldrien actuar d’acord amb la raó i cridar al metge, per evitar o aturar l’hemorràgia letal després que neixi la criatura. Per altre cantó, la Lise, que desitja que neixi una nena perquè la visió materna -que comporta la vinguda d’un nen- no pugui fer-se realitat, es posa a resar, ja que ha sentit a dir que tot estava en mans de Déu. I s’hi confessa de “culpes” que podrien ser considerades “pecat”, com haver pres l’agulla de cap de la mare… i s’ofereix ella mateixa com a penitència, renunciant si cal a festejar amb el noiet Jens Peter i a anar-se’n a escola. Ara bé, tot primer, no pot acabar el parenostre perquè vol que la mare sobrevisqui i no està disposada a acceptar que es faci la voluntat de Déu. Serà després, més endavant, quan ha pogut prendre mesura de la realitat i s’hagi pogut sobreposar a la por als fantasmes, que serà capaç de resar sencer el parenostre, a millor glòria de Nostre Senyor. I, acte seguit, assumeix el seu destí.

-Super espòiler- Veiem la Lise sortint de casa, la mare ja és morta i ella, amb cara apesarada s’adreça a l’àvia que, com qui passa el testimoni, li lliura una eina del camp, amb la qual se’n va cap a al camp a treballar. De seguida, se sobreposa a la imatge el títol original del film, que ara tradueixen com “Tu que estàs al cel”. La Lise assumeix el rol de sa mare; ha acceptat la voluntat de Déu, per molt que li desplagui.

La posada en escena és esplèndida, centrada en el personatge de Lise, deixant que la munió d’altres personatges l’envoltin, s’hi trobi, els tingui al costat. Vivim la vida a la granja mitjançant el personatge de Lise, molt ben interpretat per Flora Ofelia Hofmann Lindahl, captada amb una fotografia acuradíssima, amb una càmera que la segueix tothora, deixant que l’ambient penetri a la pantalla perfectament.

Hi ha imatges misterioses, enigmàtiques, al·legòriques, com els núvols vermells que plouen sang, el llit que crema… iconografia que ens apel·la al bagatge religiós de la història que se’ns explica.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!