Club 7 Cinema

Aquests dies, ran de la venda anticipada d’entrades per a “Avatar: el sentit de l’aigua”, s’ha desfermat una certa campanya perquè consumim cinema en català. Campanya per a una pel·lícula doblada al català que no s’ha fet -o no s’ha fet tan intensament-  amb “Suro”, que és en versió original catalana, tot i coincidir en el temps amb la seva estrena. No cal dir que tampoc s’ha fet ran de l’arribada a la plataforma FilminCat de diversos títols importants en VOSC.

Tot i que defenso aferrissadament el cinema en versió original en català i en VOSC, dono suport al doblatge en català perquè la majoria de la població consumeix productes doblats i, per tant, per la normalització lingüística, convé que hi hagi títols destacats doblats en la nostra llengua. Em sembla que això és ben clar per als seguidors d’aquest blog; però ho he volgut remarcar, perquè una cosa no treu l’altra: s’ha de promocionar amb la màxima intensitat possible tot el cinema en català. Cal evitar que “el nostre” i el VOSC quedi en inferioritat de condicions, especialment quant a la publicitat institucional.

Ja sé que “Avatar: el sentit de l’aigua” té un potencial comercial superior a “Suro”, per exemple, -tot i que això seria ben bé cert si la distribuïdora promocionés la primera en català correctament i els cines l’oferissin en igualtat de condicions tècniques i horàries que la versió en castellà-; però institucionalment no es pot discriminar ni oblidar que el “target” publicitari d’una i altra -per seguir amb l’exemple-, és el mateix: el públic disposat a consumir cinema en català. I aniria bé que idèntic suport el rebessin films en VOSC.

També sabem que amb aquesta “Avatar 2” ens hi juguem una mica força de credibilitat de la indústria envers el públic de cinema en català i que, si no va bé a taquilla, costarà que es tornin a doblar en la nostra llengua títols comercialment importants; però -seguim amb l’exemple, que és ben vàlid- amb “Suro” també ens estem jugant que hi creguin, que vegin que “Alcarràs” no va ser una flor d’estiu.

I, per cert, ja que parlo del doblatge al català de productes “made in Hollywood” que preveuen àmplies recaptacions, no puc deixar passar l’avinentesa per a reclamar que, posats a doblar-hi també cinema europeu, es tingui millor criteri -sempre que les distribuïdores s’hi avinguin, esclar-. Ves a saber per què no s’ha doblat ni subtitulat “El petit Nicolau” que s’estrenarà ben aviat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!