Club 7 Cinema

S’ha mort l’actriu belga Émilie Dequenne, als 43 anys, víctima de càncer.

Els cinèfils la vam descobrir encarnant el paper de la noieta díscola, marginal, a Rosetta, dels germans Dardenne, que li va valer el Premi a Millor Actriu del Festival de Canes de 1999 i el reconeixement internacional.

Tot i que ha tingut una carrera interpretativa intensa al cinema, passant per diversos cineastes, en pel·lícules de gèneres diferents, entre les quals À perdre la raison (2012), de Joachim Lafosse, que li va significar el Premi de Millor Actriu a Un Certain Regard del Festival de Canes, Émilie Dequenne ha quedat lligada per sempre més a la imatge inoblidable, potent, dels seus 18 anys, donant vida (en tots els sentits del terme) a la noia que, acomiadada de la feina precària, s’enrabia, la policia la desallotja, ella s’enfonsa, viu en una caravana amb sa mare alcohòlica i comença una guerra sense descans per a trobar feina, mentre brega amb la mare i amb la por de quedar marginada, delerosa de poder menar una vida normal: Rosetta.

Un breu resum de la seva trajectòria ens el dóna el Festival de Canes:

Revelada a Rosetta (1999) dels germans Dardenne, Palma d’Or al Festival de Canes, que li va valer el premi a la millor actriu, Émilie Dequenne després es va distingir en diferents registres amb el El Pacte dels llops de Christophe Gans (2001), Une femme de ménage de Claude Berri (2002), Mariées mais pas trop de Catherine Corsini (2003) o La Fille du RER d’André Téchiné (2009). L’any 2010, va tornar al Festival de Canes amb La Meute de Franck Richard, projectada en projeccions especials. El 2012, va sacsejar la Croisette amb À perdre la raison de Joachim Lafosse, seleccionada a Un Certain Regard, amb què guanyà el premi a la millor actriu. Després de Les choses qu’on dit, les choses qu’on fait d’Emmanuel Mouret (Selecció Oficial 2020), la trobem a Close de Lukas Dhont, Gran Premi del Festival de Canes 2022.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!