Club 7 Cinema

Aquest matí s’ha fet pública la Selecció de Llargmetratges de la 64a Setmana de la Crítica de Canes (14-22 de maig de 2025) i en aquest apunt n’avanço la informació de què disposo, per bé que de seguida, ben aviat, en publicaré un apunt amb informació completa i revisada d’aquestes pel·lícules. Actualització: el dijous, 17 d’abril, se n’han anunciat els curtmetratges i d’aquesta manera queda completa la Selecció de la Setmana de la Crítica de Canes 2025.

Els seleccionadors de la setmana de la Crítica de Canes han vist 1.000 llargmetratges i 2.340 curts, d’entre els quals han triat 11 largs i 13 curtmetratges.

Com és habitual dels 11 llargs, 7 entraran en competició (dels quals, 5 són òperes primes i 2 són segones pel·lícules) i 4 es projectaran en sessions especials (que inclouen el film d’inauguració i el de cloenda).

Pel·lícula d’inauguració de la Setmana de la Crítica – Sessió Especial.

FOTO (Setmana de la Crítica).

De Laura WANDEL, “L’intérêt d’Adam” / “In Adam’s Interest”.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h13.

Nota sinòptica: El maltractament que pateix un infant de quatre anys. Sinopsi: Per decisió judicial, l’Adam, de 4 anys, que pateix desnutrició, és ingressat a l’hospital. La Lucy, la cap d’infermera pediàtrica, permet que la Rebecca, la mare de l’Adam, es quedi a prop del seu fill malgrat el temps de visita estrictament limitat pel jutge. Quan la Rebecca es torna tossuda i es nega a deixar l’Adam, les coses es compliquen. En interès del nen, la Lucy farà tot el possible per ajudar aquesta mare en dificultats. 

Amb: Léa Drucker (Lucy), Anamaria Vartolomei (Rebecca), Alex Descas (Naïm), Jules Delsart (Adam), Claire Bodson, Laurent Capelluto (Daniel), Timur Magomedgadzhiev (Andrei), Charlotte De Bruyne (Selma).

Guió: Laura Wandel. Muntatge: Nicolas Rumpl. Fotografia: Frédéric Noirhomme.

Informació: A la producció, entre d’altres, els germans Dardenne. Després de tractar  el tema de l’assetjament i la seva difícil aprehensió en el marc del sistema escolar -a Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021)- la directora es planteja ara un altre marc de patiment, el de l’hospital, tot mantenint la preservació de la infància al centre de les seves preocupacions. Desenvolupada a la Residència del Festival, aquesta és la nova pel·lícula d’una directora (belga) la trajectòria de la qual està estretament vinculada al Festival de Canes (Competició oficial del seu curt Les corps Stranges (2014), Un Certain Regard per Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021), membre del jurat de La Cinef i curtmetratges el 2022).

Comentari de la Setmana de la Crítica: Immersió filmada a mà a la unitat pediàtrica d’un hospital, l’atenció se centra en tres personatges: una mare angoixada, el seu fill desnodrit i la infermera que els cuida. Res de temps mort, la tensió és crònica. Després d’ Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021), la directora continua el seu examen sensible del patiment infantil a través de aquest estudi de personatges complexos. Ofereix a Léa Drucker i Anamaria Vartolomei papers a l’alçada del seu immens talent.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, CV del director de fotografia. VI: Indie Sales. DE: La Aventura. DF: Memento.

A Canes: Setmana de la Crítica 2025 – Film d’Inauguració | Ressons |

Directora: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Llargmetratges en Competició a la Setmana de la Crítica.

FOTO (Setmana de la Crítica).

De Ratchapoom BOONBUNCHACHOKE, “A Useful Ghost” / “Un Fantôme Utile” / “Pee Chai Dai Ka” (“ผีใช้ได้ค่ะ”).

Producció: Tailàndia, França, Singapur, Alemanya. Any: 2025. Durada: 2h10.

Informació: Òpera prima. Aquesta és una de les òperes primes més cobejades entre bastidors. Distribuïdors, venedors i comitès lluiten per atraure “A Useful Ghost”, el primer llargmetratge del director tailandès Ratchapoom Boonbunchachoke. Amb Davika Hoorne, popularitzada a Pee Mak, en el paper d’una dona fantasma, la pel·lícula ha seguit un trajecte impecable als diferents fòrums de coproducció que ha visitat. Igual que el seu il·lustre compatriota Apichatpong Weerasethakul, Boonbunchachoke no té por de viatjar entre el real i el sobrenatural. El cineasta va manifestar que “Els tailandesos sempre fan servir la pols d’una manera al·legòrica sobre les persones que són maltractades injustament. Amb moltes morts no resoltes, assassinats i desaparicions forçades, el país està perseguit pels seus propis fantasmes. “No és sorprenent llegir que aquest personatge de dona fantasma torna després de la mort per posseir l’aspiradora de la seva família i així protegir-la i deslliurar-la d’esperits inútils.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge del director tailandès Ratchapoom Boonbunchachoke, una ficció extravagant en què uns fantasmes protesten contra l’oblit reencarnant-se com a dispositius electrodomèstics per atraure l’atenció dels vius i remenar-los totes les partícules. La sàtira social i la comèdia romàntica es combinen en aquesta faula burlesca que escalfa els llençols i les ments. Amb Davika Hoorne, la nova estrella del cinema tailandès.

VI: Best Friend Forever.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

FOTO (Setmana de la Crítica).

De Sven BRESSER, “Rietland” / “Reedland”.

Producció: Països Baixos, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h50.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge del director neerlandès Sven Bresser, retrat enigmàtic d’un tallador de canyes obsessionat amb l’assassinat d’una adolescent. Havent trobat ell mateix el cos sense vida, decideix posar el seu granet de sorra en una investigació que s’està estancant. Aquest thriller fosc cultiva magistralment una atmosfera poderosa i única i manté misteris i dubtes fins que en cau el teló.

VI: The Party Film Sales. DF: The Jokers Films.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | RESSONS |

FOTO (Setmana de la Crítica).

De Guillermo GARCÍA LÓPEZ (GALOE), “Ciudad sin sueño” / “Sleepless City”.

Producció: Espanya, França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Rodada als afores de Madrid, en un dels barris de barraques il·legals més grans d’Europa,”Ciudad Sin Sueño” tracta sobre un noiet gitano de 13 anys, que sempre ha viscut aquí amb la seva família. Amb el seu millor amic Bilal, filmen el món que els envolta amb un telèfon mòbil, inspirats en les llegendes gitanes que sent a casa. Però tot s’ensorra quan arriba a casa seva un avís de desnonament imminent i descobreix que el seu millor amic se’n va definitivament de La Cañada. 

Sinopsi: En Ramón, un noiet gitano de 13 anys, viu a La Cañada, un dels assentaments il·legals més grans d’Europa, a Madrid. Un univers que Ramón filma amb el telèfon mòbil com si fos un enigmàtic escenari de ciència ficció. Aquesta és la manera que té de fruir del lloc on viu i també la via d’escapada de la realitat que l’envolta. Un dia, la família d’en Ramón rep l’avís que casa seva serà enderrocada. Això li desperta un desig, ocult fins al moment, d’anar-se’n de La Cañada i viure una vida diferent a la dels seus pares, els quals sigui com sigui volen evitar el desnonament. En Ramon està creixent, i amb ell les seves imatges, que passaran de ser una ficció futuristaa una observació del seu present, en què sorgeixen aparicions del seu passat. Ombres i fantasmes comencen a omplir la seva vida i les seves imatges, mentre en Ramon va esgotant totes les opcions que té per escapar-se de la seva comunitat.

Amb: Antonio « Toni » Fernández Gabarre (Ramón), Bilal Sedraoui, Jesús « Chule » Fernández Silva

Guió: Guillermo García López i Victor Alonso-Berbel. Fotografia: Rui Poças (“Grand Tour”, “Tabú”, “Frankie”, “The Rye Horn”).

Informació: Projecte desenvolupat a la Residència 2022 de la Cinéfondation del Festival de Canes, a la Berlinale Talent Campus, al Torino Film Lab i a la Residència de l’Acadèmia espanyola de cinema. A la producció, entra d’altres, Sintagma Films.

Comentari de la Setmana de la Crítica: El primer llargmetratge de ficció del director espanyol Guillermo Galoe, filmat a La Cañada Real, el més gran barri marginal a Europa, amb el suport dels seus habitants. La història de dos amics inseparables que hauran de dir-se adéu, perquè un se’n va. Redoblant la seva inventiva per restaurar la realitat en què s’immergeix, aquesta impressionant pel·lícula d’amics produeix imatges i sensacions noves que despullen els clixés.

Enllaços: Web del coguionista, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety, The Hollywood Reporter, altres. VI: Best Friend Forever. DE: BTeam.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons.

Director: Guillermo García López (Guillermo Galoe) va néixer el 1985 a Madrid. La seva primera pel·lícula, Frágil Equilibrio (2016), va ser presentada per primera vegada a l’IDFA i va guanyar el Goya al millor llargmetratge documental així com molts altres premis i va ser seleccionada entre altres en els festivals d’Austin, Edimburg, Valladolid, Reykjavík, Los Angeles, Montevideo, Teheran i Thessalònica. La seva sèrie Atlànticas (2019), composta de pel·lícules de 3 x 60′, ‘Deshielo’, ‘Inmersión i ‘Oscilación’, ha estat difosa per RTVE. L’any 2020, els borbònics espanyols van atorgar-li el Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres, Per la seva versatilitat com a realitzador, creador i director de cinema amb una marcada vocació social i humanitària, multinacional i global. És un estudiant del Berlinale Talents Campus. Ensenya cinema en màster de comunicació arquitectònica a la Universitat Politècnica de Madrid, realitzant projectes que creuen cinema i arquitectura, com la seva obra Lo-Tech Reality (2023), col·laboració amb el col·lectiu Underground Resistance a Detroit. Ha creat una escola de cinema per als joves en una de les més grans colònies il·legals d’Europa, a Madrid, que és el marc de la seva pel·lícula “Ciudad sin sueño” (Text elaborat a partir del de la Cinéfondation).

Sobre Guillermo García López (Galoe): a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a Curtmetratges-Competició del Festival 2023, amb Aúnque es de noche. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Setmana de la Crítica).

De Pauline LOQUÈS, “Nino“.

Producció: França. Any: 2025: Durada: 1h36.

Comentari de la Setmana: Primer llargmetratge de la directora francesa Pauline Loquès. Tres dies decisius en la vida d’un jove que ja no sap per on agafar-se-la i és al carrer després de perdre les claus del seu pis. Deambulacions, dilemes i confessions són a l’ordre del dia en aquesta magnífica crònica en temps real, girada cap a la llum, en què l’actor quebequès Théodore Pellerin ens commou amb la seva subtilesa de la seva interpretació.

VI: The Party Film Sales. DF: jour2fete.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes | Ressons.

FOTO (Setmana de la Crítica).

De Déni Oumar PITSAEV, “Imago“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h48.

Comentari de la Setmana: “Imago”, el primer llargmetratge del director txetxè Déni Oumar Pitsaev, un documental autobiogràfic rodat amb una càmera lleugera i
contacte directe amb la realitat. Propietari d’una petita parcel·la en una vall georgiana que limita amb el Caucas i Txetxènia, el director vol construir-hi una casa amb un disseny futurista que contrasta amb el paisatge i les tradicions. Un somni que provoca debat dins de la família, reviscolant el foc de conflictes profunds i de vells traumes d’aquesta comunitat desarrelada.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons.

FOTO (Setmana de la Crítica).

D’ Alexe POUKINE, “Kika“.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h48.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de ficció de la directora belga Alexe Poukine, una pel·lícula impactant protagonitzada per una treballadora social sobtadament colpejada per una gran desgràcia, sortir-se’n com pot per a encaixar-ho, mal sigui a costa d’agafar camins poc ortodoxos. Una història sense embuts i la revelació d’una sòlid actriu, Manon Clavel, són algunes de les qualitats d’aquest gran drama feminista i social sobre l’amor, el dol i la precarietat.

VI: Totem Films. DF: Condor.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

FOTO (Setmana de la Crítica).

De Shih-Ching TSOU, “Left-Handed Girl“.

Producció: Taiwan, França, EUA, Anglaterra. Any: 2025. Durada: 1h48. Llengua: xinès.

Sinopsi: Una mare soltera i les seves dues filles tornen a Taipei després de diversos anys de viure al camp per obrir un estand en un mercat nocturn animat. Cadascuna a la seva manera s’haurà d’adaptar a aquest nou entorn per arribar a final de mes i aconseguir mantenir la unitat familiar. Tres generacions de secrets familiars comencen a desvelar-se després que el seu avi, tradicional, li digui a la filla petita, que és esquerrana, que no faci servir mai la seva “mà del dimoni”.

Amb: Janel Tsai, Brando Huang, Ma Shih-yuan, Nina Yeh, Alvin Lin, Blaire Chang, Yen-Ju Chen.

Guió: Shih-Ching Tsou i Sean Baker. Muntatge: Sean Baker. Fotografia: Kao Tzu-Hao i Chen Ko-chin.

Informació: Shih-Ching Tsou és productora d’en Sean Baker, que ha co-escrit el guió d’aquest film i l’ha muntat.

Comentari de la Setmana de la Crítica: “Left-Handed Girl”, el primer llargmetratge en solitari de la directora taiwanesa Shih-Ching Tsou, un melodrama urbà de ritme desfermat que segueix de prop una mare soltera i les seves dues filles, recentment arribades a Taipei i ja colgades per deutes i problemes. Portada per un trio d’actrius fenomenal, aquesta tragicomèdia es transforma gradualment en una una odissea extraordinària, plena de girs i emocions que colpejar l’asfalt i els cors.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Ioncinema. VI: Le Pacte. DF: Le Pacte.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Directora: Va codirigir la pel·lícula Take Out (2004) amb Sean Baker. També va produir altres pel·lícules de Baker Starlet (2012), Tangerine (2015), The Florida Project (2017) i Red Rocket (2021). Sobre la directora: a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Llargmetratges en Sessions Especials a la Setmana de la Crítica.

FOTO (Setmana de la Crítica).

D’ Alice DOUARD, “Des preuves d’amour” / “Love Letters”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Nota sinòptica: Comèdia dramàtica que gira al voltant de la Céline, de 32 anys, que espera l’arribada del seu primer fill. Però la Céline en realitat no està embarassada. És la seva dona, la Nadia, qui donarà a llum la seva filla d’aquí a tres mesos.

Sinopsi: França 2014, la Céline, de 32 anys, està esperant l’arribada del seu primer fill. Però la Céline no està embarassada. D’aquí a tres mesos, és la seva dona, la Nadia, qui donarà a llum la seva filla. Per llei, la Céline ha de reunir testimonis que garanteixin que serà un pare competent per adoptar el nen. Mentre ho fa, s’enfrontarà a la seva pròpia definició del que és una “bona mare”.

Amb: Ella Rumpf (Céline), Noémie Lvovsky (Marguerite), Monia Chokri (Nadia), Félix Kysyl, Anne Le Ny, Julien Gaspar-Oliveri, Édouard Sulpice, Eva Huault.

Guió: Alice Douard, amb evidents lligams amb el del seu premiat curtmetratge L’Attente (2024) –La Céline, a la maternitat, espera l’arribada del seu primer fill. La Diane, la seva companya, el posarà al món. A la nit, al vestíbul de l’hospital, coneix homes que, com ella, esperen-. Consta com a assessora del guió Laurette Polmanss. Muntatge: Pierre Deschamps. Fotografia: Jacques Girault.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de la directora francesa Alice Douard, una comèdia dramàtica que ressegueix el trajecte caòtic d’una parella de dones casades que esperen el seu primer nadó. L’una està embarassada, l’altra ha de prendre mesures per adoptar el nen que està a punt de néixer. Comencen aventures de tota mena, donant peu a una galeria entremaliada de personatges. Protagonitzades per Ella Rumpf i Monia Chokri, són irresistibles en aquesta pel·lícula plena d’humor i tendresa que desplega hàbilment el seu sentit d’allò novel·lesc.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Variety, The Hollywood Reporter, altres. VI: Pulsar Content. DF: Tandem.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Directora: Autora de curtmetratges que exploren temes que li són volguts: la feminitat, la recerca d’una identitat al si d’un grup, les relacions familiars (Wikipédia), va guanyar el César 2024 al Millor Curtmetratge amb L’Attente.

Sobre Alice Douard: a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO (Setmana de la Crítica).

De Martin JAUVAT, “Baise-en-ville“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: pendent.

Gènere: Comèdia.

Sinopsi: L’Sprite, un noi de 20 anys torna a casa, a Chelles, després d’una ruptura. Per pagar-se el carnet de conduir i satisfer els pares, s’incorpora a Allo Nettoyo, una empresa de neteja nocturna de la regió de París. Incapaç de moure’s per la ciutat sense el carnet, adopta la tècnica de “baise-en-ville” del seu instructor de conducció, que consisteix a passar la nit a casa de noies que coneix a través d’una aplicació. Però l’Sprite es debat sobre aquest nou enfocament de la seducció…

Amb: Martin Jauvat (Sprite), Emmanuelle Bercot, William Lebghil, Anaïde Rozam, Sébastien Chassagne, Annabelle Lengronne, Michel Hazanavicius, Jérôme Niel, Géraldine Pailhas, Mahamadou Sangaré, Mahaut Adam.

Guió: Martin Jauvat. Muntatge: Jules Coudignac. Fotografia: Vincent Peugnet.

Informació: Chelles, on retorna el protagonista, és la localitat on va nèixer, on ha passat tota la vida i a la qual ha dedicat algun curtmetratge el jove director de “Baise-en-ville”, Martin Jauvat, que hi encarna el personatge de l’Sprite. El guió ha estat guardonat per la Fondation GAN. A la producció, Ecce Films*. L’ha comprada Netflix.

Comentari de la Setmana de la Crítica: El segon llargmetratge del director francès Martin Jauvat, una road movie pedestre i poc convencional en què un jove aturat decideix treure’s el carnet de conduir i busca una feina per pagar-se les classes de conducció. La seva salvació prové d’una agència de treball temporal diferent de totes les altres. Les sortides de carretera i els derrapatges incontrolats inspiren aquesta entranyable comèdia popular que, darrere dels seus acudits col·legials, traspua intel·ligència i dolçor. Amb el mateix Martin Jauvat en el paper principal, acompanyat per William Lebghil i Emmanuelle Bercot.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Fondation GAN, Entrevista a l’actor i director a Bande à part, Trois Couleurs 10.06.2024, Cineuropa 06.06.2024. VI: Ecce Films. DF: Le Pacte.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Director: El jove actor i cineasta autodidacta (va ser rebutjat per la Fémis) Martin Jauvat viu a Chelles, on ha passat tota la seva vida. Després d’una breu carrera al món del ping-pong marcada per les desil·lusions al si de l’AS Chelles, estudia literatura a París i comença la seva col·laboració amb la societat de producció Ecce films. Realitza, a la seva ciutat natal de Sena i Marne, tres curtmetratges – Les Vacances à Chelles (2019), Mozeb (2020) i Le Sang de la Veine (2021) nominat als Césars, abans de debutar en el llargmetratge amb Grand Paris (2022) (ACID-Canes). “Baise-en-ville” és el seu segon llarg.

Sobre Martin Jauvat: a Wikipédia,  a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a l’ACID-Canes 2022, amb Grand Paris. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Pel·lícula de cloenda de la Setmana de la Crítica.

FOTO (Setmana de la Crítica).

De Momoko SETO, “Planètes“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h15.

Informació: Òpera prima. Qui es pot resistir a un llançament com aquest? Una faula ecològica sobre lletsons a la recerca d’un nou planeta per habitar, “Planètes” de l’artista Momoko Seto segur que destacarà entre el ventall de candidats a Canes 2025. Instal·lada a França per continuar els seus estudis a Fresnoy i al Studio National des Arts Contemporains, la japonesa ha modelat universos poètics molt particulars, construint-se una sòlida reputació a partir dels seus primers intents virtuosos breus de posar en escena el minúscul en el camp vegetal i animal. La producció de “Planètes” ha utilitzat totes les tècniques de cinema, plans en viu, timelapse, hiper slow motion, macro plans, 3D, fibra electrònica, tot es posa a disposició de Momoko Seto a través de l’estudi Miyu per explicar el destí dels aquenis. (..) El guió relata les desventures de quatre llavors de lletsons (aquests famosos “aquenis”) que s’escapaven a última hora de la destrucció del seu camp per una explosió nuclear. Després de surar a l’espai i creuar-se amb una estrella de mar, aterren en un nou planeta i busquen un lloc on arrelar. Aquests quatre migrants atípics s’embarquen en una odissea que els portarà d’un món glaçat a un univers vegetal poblat d’insectes perillosos i a un oceà on les illes de patates passen a la deriva. Aleshores, travessaran un desert post-apocalíptic il·luminat per tres llunes, però finalment és gràcies a l’amistat d’un petit llimac orfe que els aquenis trobaran finalment una nova llar.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Tancant la 64a Setmana de la Crítica, “Planètes”, primer llargmetratge d’animació de la directora japonesa Momoko Seto, o l’increïble viatge de quatre lletsons, supervivents d’una explosió nuclear, buscant un lloc per replantar-se. Aventura, esgarrifances i emocions es barregen en aquesta faula ecològica de colors psicodèlics que qüestionen amb força la condició i el lloc de les plantes en el pensament dels vius, des de l’infinitament gran fins a l’infinitament petit.

VI: Indie Films. DF: Gebeka Films.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Curtmetratges en Competició a la Setmana de la Crítica.

De Róisín BURNS, “Wonderwall”.

De Jocelyn CHARLES, “Dieu est timide” / “God is shy”.

De Yumi JOUNG, “Glasses” / “An-Gyeong”.

De Carmen LEROI, “Donne Batterie” / “Free Drum Kit”.

De Randa MAROUFI, “L’mina”.

De Leonardo MARTINELLI, “Samba Infinito” / “Samba Infinie”.

De Xandra POPESCU, “Erogenesis”.

D’ Ananth SUBRAMANIAM, “Bleat!” / “கத்து!”.

De Vasile TODINCA, “Alișveriș”.

De Mila ZHLUKTENKO, “Critical Condition”/ “Критичне Становище”.

Curtmetratges en Sessions Especials a la Setmana de la Crítica.

De Lili KOSS, “Eraserhead in a Knitted Shopping Bag” / “Eraserhead dans un Filet à Provisions”.

D’ Agnès PATRON, “Une Fugue” / “To the Woods”.

De Guil SELA, “No skate!”.

Invitació de la Setmana de la Crítica de Canes: Festival Internacional de Morelia.

Creat l’any 2002, el Festival Internacional de Cinema de Morelia es va convertir ràpidament en un dels esdeveniments cinematogràfics més importants del subcontinent llatinoamericà. Presenta tres seleccions competitives: curtmetratges, documentals i primer o segon llargmetratge de ficció, tots exclusivament mexicans. Aquest festival realitza una increïble tasca de descoberta i suport a la creació jove responent als mateixos principis que guien el treball internacional de la Setmana de la Crítica de Canes.

Cada any, la Setmana de la Crítica de Canes convida algunes pel·lícules de la selecció de l’any anterior feta pel Festival de Morelia. Enguany són aquests tres curtmetratges:

De Jose Eduardo CASTILLA PONCE, “Aguacuario”.

De Julia GRANILLO TOSTADO, “Ser semilla”.

D’ Adolfo MARGULIS, “Spiritum”.

De Juan VINCENTE MANRIQUE, “Buscando un burro”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!