Club 7 Cinema

La 64a edició de la Setmana de la Crítica es desenvoluparà del 14 al 22 de maig de 2025.

Nota: en aquest apunt, els enllaços amb el nom inicial dels directors duen a l’Imdb. Enguany, l’enllaç amb la pàgina web de la Setmana de la Crítica sobre cada pel·lícula ésa l’interior de la fitxa corresponent, a l’apartat ‘A Canes’, i igualment, l’enllaç amb la pàgina de la Setmana de la Crítica dedicada a cada director és, en aquestes fitxes, a l’apartat ‘Sobre el director’.

Pel·lícula d’inauguració de la Setmana de la Crítica – Sessió Especial.

FOTO: “L’intérêt d’Adam” (Memento).

De Laura WANDEL, “L’intérêt d’Adam” / “Adam’s Sake”.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h13.

Nota sinòptica: El maltractament que pateix un infant de quatre anys. Sinopsi: Per decisió judicial, l’Adam, de 4 anys, que pateix desnutrició, és ingressat a l’hospital. La Lucy, la cap d’infermera pediàtrica, permet que la Rebecca, la mare de l’Adam, es quedi a prop del seu fill malgrat el temps de visita estrictament limitat pel jutge. Quan la Rebecca es torna tossuda i es nega a deixar l’Adam, les coses es compliquen. En interès del nen, la Lucy farà tot el possible per ajudar aquesta mare en dificultats. 

Amb: Léa Drucker (Lucy), Anamaria Vartolomei (Rebecca), Alex Descas (Naïm), Jules Delsart (Adam), Claire Bodson, Laurent Capelluto (Daniel), Timur Magomedgadzhiev (Andrei), Charlotte De Bruyne (Selma).

Guió: Laura Wandel. Muntatge: Nicolas Rumpl. Fotografia: Frédéric Noirhomme.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Immersió filmada a mà a la unitat pediàtrica d’un hospital, l’atenció se centra en tres personatges: una mare angoixada, el seu fill desnodrit i la infermera que els cuida. Res de temps mort, la tensió és crònica. Després d’ Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021), la directora continua el seu examen sensible del patiment infantil a través de aquest estudi de personatges complexos. Ofereix a Léa Drucker i Anamaria Vartolomei papers a l’alçada del seu immens talent.

Informació: A la producció, entre d’altres, els germans Dardenne. Després de tractar  el tema de l’assetjament i la seva difícil aprehensió en el marc del sistema escolar -a Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021)- la directora es planteja ara un altre marc de patiment, el de l’hospital, tot mantenint la preservació de la infància al centre de les seves preocupacions. El projecte de “L’intérêt d’Adam” s’ha desenvolupat a la Residència del Festival de Canes.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, CV del director de fotografia. VI: Indie Sales. DE: La Aventura*. DF: Memento.

A Canes: Setmana de la Crítica 2025 – Sessió Especial: Film d’Inauguració | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica, a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Directora (belga) la trajectòria de la qual està estretament vinculada al Festival de Canes (Competició oficial del seu curt Les corps Stranges (2014), Un Certain Regard per Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021), membre del jurat de La Cinef i curtmetratges el 2022).

Llargmetratges en Competició a la Setmana de la Crítica.

FOTO: “A Useful Ghost” (Setmana de la Crítica).

De Ratchapoom BOONBUNCHACHOKE, “A Useful Ghost” / “Un Fantôme Utile” / “Pee Chai Dai Ka” (“ผีใช้ได้ค่ะ”).

Producció: Tailàndia, França, Singapur, Alemanya. Any: 2025. Durada: 2h10.

Sinopsi: En March està de dol per la recent mort de la seva dona Nat, víctima de la contaminació per pols. Descobreix que el seu esperit ha tornat prenent possessió del seu aspirador. Pertorbada per un fantasma que va aparèixer després de la mort d’un treballador i que va causar el tancament de la fàbrica, la seva família rebutja l’estranya relació entre un home i un fantasma. Intentant convèncer-los del seu amor, la Nat s’ofereix a netejar la fàbrica. Per convertir-se en un fantasma útil, primer ha d’eliminar els que no serveixen per a res.

Amb: Witsarut Himmarat (March), Davika Hoorne (Nat), Apasiri Nitibhon (Suman), Wanlop Rungkumjad (Krog), Wisarut Homhuan, Wachara Kanha, Teepisit Mahaneeranon.

Guió: Ratchapoom Boonbunchachoke. Muntatge: Chonlasit Upanigkit. Fotografia: Pasit Tandaechanurat. Música: Chaibovon Seelookwar.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge del director tailandès Ratchapoom Boonbunchachoke, una ficció extravagant en què uns fantasmes protesten contra l’oblit reencarnant-se com a dispositius electrodomèstics per atraure l’atenció dels vius i remenar-los totes les partícules. La sàtira social i la comèdia romàntica es combinen en aquesta faula burlesca que escalfa els llençols i les ments. Amb Davika Hoorne, la nova estrella del cinema tailandès.

Informació: Òpera prima. La pel·lícula ha seguit un trajecte impecable als diferents fòrums de coproducció que ha visitat. Igual que el seu il·lustre compatriota Apichatpong Weerasethakul, Boonbunchachoke no té por de viatjar entre el real i el sobrenatural. El cineasta va manifestar que “Els tailandesos sempre fan servir la pols d’una manera al·legòrica sobre les persones que són maltractades injustament. Amb moltes morts no resoltes, assassinats i desaparicions forçades, el país està perseguit pels seus propis fantasmes. “No és sorprenent llegir que aquest personatge de dona fantasma torna després de la mort per posseir l’aspiradora de la seva família i així protegir-la i deslliurar-la d’esperits inútils (Wask Cannes Insider).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Best Friend Forever. DF: The Jokers Films.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Setmana de la Crítica.

Director: Actor ocasional, guionista d’un film, de sèries de TV i del seu propi curtmetratge Red Aninsri; Or, Tiptoeing on the Still Trembling Berlin Wall (2020), Premi del Jurat Cinema i Joventut del Festival de Locarno -en el qual, a l’Ang, una treballadora sexual transgènere amb una veu bonica i femenina, se li assigna una missió especial com a espia encobert. Es disfressa d’home cisgènere per entrar en una relació romàntica amb la Jit, una bel·ligerant però idealista activista estudiantil amb una veu malvada-.

FOTO: “Rietland” (The Jokers Films).

De Sven BRESSER, “Rietland” / “Reedland”.

Producció: Països Baixos, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h50.

Sinopsi: Quan descobreix el cos sense vida d’una noia jove a les seves terres, en Johan, pagès solitari, queda aclaparat per una estranya sensació. Mentre cuida de la seva néta, emprèn la recerca de la veritat, decidit a aclarir aquesta tragèdia. Però el mal de vegades s’amaga darrere de les aparences més ordinàries….

Amb: Gerrit Knobbe (Johan), Loïs Reinders (Dana).

Guió: Sven Bresser. Muntatge: Lot Rossmark. Fotografia: Sam du Pon. Música: Lyckle de Jong, Mitchel van Dinther.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge del director neerlandès Sven Bresser, retrat enigmàtic d’un tallador de canyes obsessionat amb l’assassinat d’una adolescent. Havent trobat ell mateix el cos sense vida, decideix posar el seu granet de sorra en una investigació que s’està estancant. Aquest thriller fosc cultiva magistralment una atmosfera poderosa i única i manté misteris i dubtes fins que en cau el teló.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: The Party Film Sales. DF: The Jokers Films.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Setmana de la Crítica.

Director: Autor de diversos curtmetratges, va presentar The Summer and All the Rest (2018) a Orizzonti de la Mostra de Venècia i al Festival de Toronto.

FOTO: “Ciudad sin sueño” (BTeam).

De Guillermo GARCÍA LÓPEZ (GALOE), “Ciudad sin sueño” / “Sleepless City”.

Producció: Espanya, França. Any: 2025. Durada: 1h37.

Nota sinòptica: En Toni, un noiet que viu a La Cañada Real, veu com el seu món s’esfondra quan arriba a casa seva un avís de desallotjament imminent, i quan descobreix que el seu millor amic Bilal se’n va de La Cañada per sempre. Entre fabulacions sobre el futur, en Toni es distancia cada cop més de la família i de les arrels.

Sinopsi: En Toni, un noi gitano de 15 anys, viu al barri marginal il·legal més gran d’Europa, als afores de Madrid. Orgullós de pertànyer a la seva família de ferrallers, segueix el seu avi a tot arreu. Però a mesura que casa seva esdevé botí d’enderrocadors, la família es divideix: mentre alguns opten per anar-se’n a la ciutat, l’avi es nega a abandonar la seva terra. A mesura que passen les nits, en Toni ha de prendre una decisió: llançar-se a un futur incert o aferrar-se al món de la seva infància.

Amb: Antonio « Toni » Fernández Gabarre (Ramón), Bilal Sedraoui, Jesús « Chule » Fernández Silva.

Guió: Guillermo García López i Victor Alonso-Berbel. Muntatge: Victoria Lammers. Fotografia: Rui Poças (“Grand Tour”, “Tabú”, “Frankie”, “The Rye Horn”).

Comentari de la Setmana de la Crítica: El primer llargmetratge de ficció del director espanyol Guillermo Galoe, filmat a La Cañada Real, el més gran barri marginal a Europa, amb el suport dels seus habitants. La història de dos amics inseparables que hauran de dir-se adéu, perquè un se’n va. Redoblant la seva inventiva per restaurar la realitat en què s’immergeix, aquesta impressionant pel·lícula d’amics produeix imatges i sensacions noves que despullen els clixés.

Informació: Primer llargmetratge de ficció. Òpera prima (?).Projecte desenvolupat a la Residència 2022 de la Cinéfondation del Festival de Canes, a la Berlinale Talent Campus, al Torino Film Lab i a la Residència de l’Acadèmia espanyola de cinema. A la producció, entra d’altres, Sintagma Films.

Enllaços: Web del coguionista, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Best Friend Forever. DE: BTeam.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre Guillermo García López (Galoe): a Setmana de la Crítica, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Lettrboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: a Curtmetratges-Competició del Festival 2023, amb Aúnque es de noche. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Director: Guillermo García López (Guillermo Galoe) va néixer el 1985 a Madrid. La seva primera pel·lícula, Frágil Equilibrio (2016), va ser presentada per primera vegada a l’IDFA i va guanyar el Goya al millor llargmetratge documental així com molts altres premis i va ser seleccionada entre altres en els festivals d’Austin, Edimburg, Valladolid, Reykjavík, Los Angeles, Montevideo, Teheran i Thessalònica. La seva sèrie Atlànticas (2019), composta de pel·lícules de 3 x 60′, ‘Deshielo’, ‘Inmersión i ‘Oscilación’, ha estat difosa per RTVE. L’any 2020, els borbònics espanyols van atorgar-li el Premi Princesa de Girona de les Arts i les Lletres, Per la seva versatilitat com a realitzador, creador i director de cinema amb una marcada vocació social i humanitària, multinacional i global. És un estudiant del Berlinale Talents Campus. Ensenya cinema en màster de comunicació arquitectònica a la Universitat Politècnica de Madrid, realitzant projectes que creuen cinema i arquitectura, com la seva obra Lo-Tech Reality (2023), col·laboració amb el col·lectiu Underground Resistance a Detroit. Ha creat una escola de cinema per als joves en una de les més grans colònies il·legals d’Europa, a Madrid, que és el marc de la seva pel·lícula “Ciudad sin sueño” (Text elaborat a partir del de la Cinéfondation).

FOTO: “Nino” (Setmana de la Crítica).

De Pauline LOQUÈS, “Nino“.

Producció: França. Any: 2025: Durada: 1h36.

Sinopsi: D’aquí a tres dies, en Nino haurà d’afrontar una gran prova. Fins aleshores, els metges li han donat dues missions. Dos imperatius que conduiran el jove a través de París, empenyent-lo a reconnectar amb els altres i amb ell mateix.

Amb: Théodore Pellerin (Nino), Salomé Dewaels, Jeanne Balibar, Younès Boucif, William Lebghil.

Guió: Pauline Loquès. Muntatge: Clémence Diard. Fotografia: Lucie Baudinaud.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de la directora francesa Pauline Loquès. Tres dies decisius en la vida d’un jove que ja no sap per on agafar-se-la i és al carrer després de perdre les claus del seu pis. Deambulacions, dilemes i confessions són a l’ordre del dia en aquesta magnífica crònica en temps real, girada cap a la llum, en què l’actor quebequès Théodore Pellerin ens commou amb la seva subtilesa de la seva interpretació.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: The Party Film Sales. DF: Jour2fete*.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Guionista d’un parell de sèries de TV i del seu curtmetratge La vie de jeune fille (2018) -comèdia dramàtica en què la Constance, una dona reeixida de trenta anys, va cap a la seva festa de solters. Un cop hi arriba, el seu somni es fa curt: el promès li diu que està trencant el compromís. Incapaç de dir-ho als seus amics, la Constance ha d’enfrontar-se a aquesta dura realitat per si mateixa-.

FOTO: “Imago” (Setmana de la Crítica).

De Déni Oumar PITSAEV, “Imago“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: He rebut unes terres a Pankisi, Geòrgia, una vall adossada al Caucas, a l’altra banda de Txetxènia, on vaig néixer. Exiliat, tinc previst construir una casa en aquesta regió aïllada poblada per descendents del meu clan txetxè. Com podria viure en un lloc així?.

Documental autobiogràfic.

Guió: Déni Oumar Pitsaev, Mathilde Trichet. Muntatge: Laurent Sénéchal, Dounia Sichov. Fotografia: Sylvain Verdet, Joachim Philippe.

Comentari de la Setmana de la Crítica: “Imago”, el primer llargmetratge del director txetxè Déni Oumar Pitsaev, un documental autobiogràfic rodat amb una càmera lleugera i contacte directe amb la realitat. Propietari d’una petita parcel·la en una vall georgiana que limita amb el Caucas i Txetxènia, el director vol construir-hi una casa amb un disseny futurista que contrasta amb el paisatge i les tradicions. Un somni que provoca debat dins de la família, reviscolant el foc de conflictes profunds i de vells traumes d’aquesta comunitat desarrelada.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Setmana de la Crítica.

Director: Autor de dos curtmetratges, el de (relativa) ficció The Girl Who Plays a Game (2016) –La protagonista principal és una jove periodista de Moscou, Sasha, esposa estimada i mare de dos fills. Està fent una feina perillosa, sent periodista d’investigació a la Rússia moderna, on l’actual règim polític persegueix i mata periodistes i activistes polítics. Està boja o és una heroïna, o ambdues coses?– i el de documental biogràfic Looking for Deni (2017) –El Kazakhstan és un país de neu i trens, on els rails infinits no duen enlloc. En Déni busca rastres de la seva infància en aquest país, al qual el seu poble va ser deportat per Stalin el 1944. Es trobarà confrontat amb els seus orígens txetxens i el seu lloc d’home en aquesta societat patriarcal. Aquest viatge a través dels records serà esquitxat per trobades amb la comunitat txetxena-.

FOTO: “Kika” (Setmana de la Crítica).

D’ Alexe POUKINE, “Kika“.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: Estant embarassada, la Kika s’enfronta a la mort sobtada del seu company. Completament arruïnada i amb el cor trencat, prioritza les seves prioritats: 1. trobar diners ràpidament 2. sortir d’aquesta merda. Les calces brutes, els consoladors i els pares neuròtics hi ajudaran. Contra tot pronòstic.

Amb: Manon Clavel (Kika), Makita Samba, Thomas Coumans, Thierry Hellin, Ethelle Gonzalez Lardued, Suzanne Elbaz, Anaël Snoek, Kadija Leclère, Bernard Blancan.

Guió: Alexe Poukine, Thomas Van Zuylen. Muntatge: Agnès Bruckert. Fotografia: Colin Lévêque. Música: Pierre Desprats.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de ficció de la directora belga Alexe Poukine, una pel·lícula impactant protagonitzada per una treballadora social sobtadament colpejada per una gran desgràcia, sortir-se’n com pot per a encaixar-ho, mal sigui a costa d’agafar camins poc ortodoxos. Una història sense embuts i la revelació d’una sòlid actriu, Manon Clavel, són algunes de les qualitats d’aquest gran drama feminista i social sobre l’amor, el dol i la precarietat.

Informació: Primer llargmetratge de ficció. NO està considerada òpera prima (!).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Totem Films. DF: Condor*.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Premiada al Docs Barcelona 2020, pel Jurat Jove, amb el llarg Sans frapper (2019) –La història de l’Ada, de 19 anys, brutalment abusada tres vegades en pocs dies de diferència pel mateix noi-; mereixedora d’una Menció Especial del Jurat de l’IndieLisboa 2021 pel seu curt Palma (2020) –La Jeanne s’endú la filla de sis anys a passar un cap de setmana a Mallorca. Mentre tot va pel desguàs, l’única preocupació de la mare és fotografiar Kiki, la mascota de classe-; el 2024 va presentar al Festival de Valladolid – Tiempo de Historia, el documental Sauve qui peut (2024) –A l’hospital, els cuidadors qüestionen les seves pràctiques durant tallers de simulació amb actors. Per anunciar un càncer o donar suport als éssers estimats, cal treballar l’empatia amb el pacient. Però, l’ideal relacional defensat en la formació, és aplicable en un sistema hospitalari que està cada cop més estès fins al límit? A poc a poc, la simulació esdevé una vàlvula d’escapament per al malestar que està corroint la institució...-.

FOTO: “Left-handed Girl” (Le Pacte).

De Shih-Ching TSOU, “Left-Handed Girl“.

Producció: Taiwan, França, EUA, Anglaterra. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: Una mare soltera i les seves dues filles tornen a Taipei després de diversos anys de viure al camp per obrir un estand en un mercat nocturn animat. Cadascuna a la seva manera s’haurà d’adaptar a aquest nou entorn per arribar a final de mes i aconseguir mantenir la unitat familiar. Tres generacions de secrets familiars comencen a desvelar-se després que el seu avi, tradicional, li digui a la filla petita, que és esquerrana, que no faci servir mai la seva “mà del dimoni”.

Amb: Janel Tsai (Shu-Fen), Nina Ye (I-Jing), Ma Shih-yuan (I-Ann), Brando (Teng-Hui) Huang, Akio Chen, Xin-Yan Chao.

Guió: Shih-Ching Tsou i Sean Baker. Muntatge: Sean Baker. Fotografia: Kao Tzu-Hao i Chen Ko-chin.

Comentari de la Setmana de la Crítica: “Left-Handed Girl”, el primer llargmetratge en solitari de la directora taiwanesa Shih-Ching Tsou, un melodrama urbà de ritme desfermat que segueix de prop una mare soltera i les seves dues filles, recentment arribades a Taipei i ja colgades per deutes i problemes. Portada per un trio d’actrius fenomenal, aquesta tragicomèdia es transforma gradualment en una una odissea extraordinària, plena de girs i emocions que colpejar l’asfalt i els cors.

Informació: Shih-Ching Tsou és productora d’en Sean Baker, que ha co-escrit el guió d’aquest film i l’ha muntat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Ioncinema. VI: Le Pacte. DF: Le Pacte.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Va codirigir la pel·lícula Take Out (2004) amb Sean Baker. També va produir altres pel·lícules de Baker Starlet (2012), Tangerine (2015), The Florida Project (2017) i Red Rocket (2021).

Llargmetratges en Sessions Especials a la Setmana de la Crítica.

FOTO: “Des preuves d’amour” (Tandem).

D’ Alice DOUARD, “Des preuves d’amour” / “Love Letters”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h36.

Nota sinòptica: Comèdia dramàtica que gira al voltant de la Céline, de 32 anys, que espera l’arribada del seu primer fill. Però la Céline en realitat no està embarassada. És la seva dona, la Nadia, qui donarà a llum la seva filla d’aquí a tres mesos.

Sinopsi: França 2014, la Céline, de 32 anys, està esperant l’arribada del seu primer fill. Però la Céline no està embarassada. D’aquí a tres mesos, és la seva dona, la Nadia, qui donarà a llum la seva filla. Per llei, la Céline ha de reunir testimonis que garanteixin que serà un pare competent per adoptar el nen. Mentre ho fa, s’enfrontarà a la seva pròpia definició del que és una “bona mare”.

Amb: Ella Rumpf (Céline), Monia Chokri (Nadia), Noémie Lvovsky (Marguerite),  Félix Kysyl, Anne Le Ny, Julien Gaspar-Oliveri, Édouard Sulpice, Eva Huault.

Guió: Alice Douard, amb evidents lligams amb el del seu premiat curtmetratge L’Attente (2024) –La Céline, a la maternitat, espera l’arribada del seu primer fill. La Diane, la seva companya, el posarà al món. A la nit, al vestíbul de l’hospital, coneix homes que, com ella, esperen-. Consta com a assessora del guió Laurette Polmanss. Muntatge: Pierre Deschamps. Fotografia: Jacques Girault.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de la directora francesa Alice Douard, una comèdia dramàtica que ressegueix el trajecte caòtic d’una parella de dones casades que esperen el seu primer nadó. L’una està embarassada, l’altra ha de prendre mesures per adoptar el nen que està a punt de néixer. Comencen aventures de tota mena, donant peu a una galeria entremaliada de personatges. Protagonitzades per Ella Rumpf i Monia Chokri, són irresistibles en aquesta pel·lícula plena d’humor i tendresa que desplega hàbilment el seu sentit d’allò novel·lesc.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Pulsar Content. DF: Tandem.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Sessió Especial | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Autora de curtmetratges que exploren temes que li són volguts: la feminitat, la recerca d’una identitat al si d’un grup, les relacions familiars (Wikipédia), va guanyar el César 2024 al Millor Curtmetratge amb L’Attente.

FOTO: “Baise-en-ville” (Le Pacte).

De Martin JAUVAT, “Baise-en-ville“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h37.

Gènere: Comèdia.

Sinopsi: L’Sprite, un noi de 25 anys, torna a casa, a Chelles, després d’una ruptura. Ha de trobar feina tant si com no, entre altres coses, per a satisfer els pares. Per treballar, necessites una llicència i per pagar la llicència, necessites una feina. El contracta Allo Nettoyo, una empresa especialitzada en la neteja de xalets acabades les festes; però, com pots arribar a la feina a altes hores de la nit sense transport públic en un barri mal comunicat? Seguint el consell de Marie-Charlotte, la seva instructora de l’autoescola, es registra en una aplicació basada en el “baise-en-ville” , és a dir per a seduir dones joves que visquin a prop del seu lloc de treball. L’únic problema: l’Sprite no és exactament un seductor.

Amb: Martin Jauvat (Sprite), Emmanuelle Bercot, William Lebghil, Anaïde Rozam, Sébastien Chassagne, Annabelle Lengronne, Michel Hazanavicius, Jérôme Niel, Géraldine Pailhas, Mahamadou Sangaré, Mahaut Adam.

Guió: Martin Jauvat. Muntatge: Jules Coudignac. Fotografia: Vincent Peugnet. Música: Pierre III.

Comentari de la Setmana de la Crítica: El segon llargmetratge del director francès Martin Jauvat, una road movie pedestre i poc convencional en què un jove aturat decideix treure’s el carnet de conduir i busca una feina per pagar-se les classes de conducció. La seva salvació prové d’una agència de treball temporal diferent de totes les altres. Les sortides de carretera i els derrapatges incontrolats inspiren aquesta entranyable comèdia popular que, darrere dels seus acudits col·legials, traspua intel·ligència i dolçor. Amb el mateix Martin Jauvat en el paper principal, acompanyat per William Lebghil i Emmanuelle Bercot.

Informació: Chelles, on retorna el protagonista, és la localitat on va nèixer, on ha passat tota la vida i a la qual ha dedicat algun curtmetratge el jove director de “Baise-en-ville”, Martin Jauvat, que hi encarna el personatge de l’Sprite. El guió ha estat guardonat per la Fondation GAN. A la producció, Ecce Films*. L’ha comprada Netflix.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Fondation GAN, Entrevista a l’actor i director a Bande à part, Trois Couleurs 10.06.2024, Cineuropa 06.06.2024. VI: Ecce Films. DF: Le Pacte.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Sessió Especial | Ressons |

Sobre el director: a Setmana de la Crítica, a Wikipédia,  a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a l’ACID-Canes 2022, amb Grand Paris. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Director: El jove actor i cineasta autodidacta (va ser rebutjat per la Fémis) Martin Jauvat viu a Chelles, on ha passat tota la seva vida. Després d’una breu carrera al món del ping-pong marcada per les desil·lusions al si de l’AS Chelles, estudia literatura a París i comença la seva col·laboració amb la societat de producció Ecce films. Realitza, a la seva ciutat natal de Sena i Marne, tres curtmetratges – Les Vacances à Chelles (2019), Mozeb (2020) i Le Sang de la Veine (2021) nominat als Césars, abans de debutar en el llargmetratge amb Grand Paris (2022) (ACID-Canes). “Baise-en-ville” és el seu segon llarg.

Pel·lícula de cloenda de la Setmana de la Crítica – Sessió Especial.

FOTO: “Planètes” (Gebeka Films).

De Momoko SETO, “Planètes” / “Dandelion’s Odyssey”

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h15.

Sinopsi: Dendelion, Baraban, Léonto i Taraxa, quatre aquenis de lletsons que han sobreviscut a una sèrie d’explosions nuclears que han destruït la Terra, es troben llançats al cosmos. Després de quedar-se encallats en un planeta desconegut, emprenen la recerca d’un sòl adequat per a la supervivència de la seva espècie. Però els elements, la fauna, la flora, el clima, són tots obstacles que hauran de superar.

Llargmetratge d’animació.

Guió: Momoko Seto, Alain Layrac. Muntatge: Michel Klochendler. Fotografia: Élie Levé. Música: Quentin Sirjacq, Nicolas Becker.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Tancant la 64a Setmana de la Crítica, “Planètes”, primer llargmetratge d’animació de la directora japonesa Momoko Seto, o l’increïble viatge de quatre lletsons, supervivents d’una explosió nuclear, buscant un lloc per replantar-se. Aventura, esgarrifances i emocions es barregen en aquesta faula ecològica de colors psicodèlics que qüestionen amb força la condició i el lloc de les plantes en el pensament dels vius, des de l’infinitament gran fins a l’infinitament petit.

Informació: Òpera prima. Una faula ecològica sobre lletsons a la recerca d’un nou planeta per habitar, “Planètes” de l’artista Momoko Seto segur que destacarà (..). Instal·lada a França per continuar els seus estudis a Fresnoy i al Studio National des Arts Contemporains, la japonesa ha modelat universos poètics molt particulars, construint-se una sòlida reputació a partir dels seus primers intents virtuosos breus de posar en escena el minúscul en el camp vegetal i animal. La producció de “Planètes” ha utilitzat totes les tècniques de cinema, plans en viu, timelapse, hiper slow motion, macro plans, 3D, fibra electrònica, tot es posa a disposició de Momoko Seto a través de l’estudi Miyu per explicar el destí dels aquenis. (..) El guió relata les desventures de quatre llavors de lletsons (aquests famosos “aquenis”) que s’escapaven a última hora de la destrucció del seu camp per una explosió nuclear. Després de surar a l’espai i creuar-se amb una estrella de mar, aterren en un nou planeta i busquen un lloc on arrelar. Aquests quatre migrants atípics s’embarquen en una odissea que els portarà d’un món glaçat a un univers vegetal poblat d’insectes perillosos i a un oceà on les illes de patates passen a la deriva. Aleshores, travessaran un desert post-apocalíptic il·luminat per tres llunes, però finalment és gràcies a l’amistat d’un petit llimac orfe que els aquenis trobaran finalment una nova llar (Wask Cannes Insider).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Indie Films. DF: Gebeka Films.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Sessió Especial: Film de Cloenda | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Treballa com a cineasta al CNRS, on fa documentals científics. El 2021, va rebre el Cristall del CNRS. També fa pel·lícules, inclosa la sèrie ‘Planet’ (Premi de curtmetratges Audi a Berlín 2015 per Planet Σ).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!