Club 7 Cinema

No hi ha films nord-americans ni anglesos, a la programació de la Setmana de la Crítica de Canes 2023 (malgrat l’èxit de l’any passat amb “Aftersun“). De fet, d’europeus, els que hi ha, majoritàriament són produïts a França. La resta són produccions de Jordània, Malàsia, Brasil, Sèrbia, Bèlgica, Corea del Sud…

Hi ha comèdies, fantasies, històries familiars / comunitàries, films militants, pel·lícules de gènere… Hi trobem el vincle fort entre una nena francesa i la seva mainadera africana, la lluita d’una vídua valenta pels drets d’herència de la filla a la societat jordana que no l’hi posa fàcil, una adolescent sud-asiàtica que es transforma físicament i el dimoni que en volen expulsar, una jove esportista que vol avortar al Brasil on és prohibit, una llevadora que ha de cuidar l’amiga embarassada i s’embolica, el fill serbi amb ideals que ha d’encarar-se tràgicament a la mare políticament corrupta, uns joves que sobreviuen sols el darrer estiu de la seva joventut, el matrimoni que trontolla horríficament amb l’arribada del primer fill, un home assetjat per zombis, un parella als que recepten sexe amb els antics amants, la història entre el pare separat i la filla de què ha tingut cura en solitari…

Com és habitual, són 7 llargmetratges que hi entren en competició, 2 que s’hi projectaran en sessions especials, més el d’inauguració i el de cloenda. D’entre tots plegats, 7 són òperes primes i 6 han estat realitzats per dones. Cinema jove, fet gairebé tot per cineastes que ronden la trentena.

La 62a edició de la Setmana de la Crítica es desenvoluparà del 17 al 25 de maig.

Nota: en aquest apunt, els enllaços amb el nom dels directors i amb els títols de les pel. lícules duen directament a les corresponents pàgines del web de la Setmana de la Crítica.

Llargmetratge d’inauguració.

De Marie AMACHOUKELI, “Ama Gloria“. Durada: 1h23. Producció França. Amb Arnaud Rebotini, Louise Mauroy-Panzani, Ilça Moreno Zego, Fredy Gomes Tavares, Abnara Gomes Varela, Domingos Borges Almeida. Guió: Marie Amachoukeli i Pauline Guéna. Cléo, de sis anys, s’estima amb bogeria Gloria, la seva mainadera. Quan la Gloria rep una trucada i se n’ha d’entornar urgentment cap a casa al Cap Verd per a ocupar-se dels seus dos fills, que ella no ha criat, Cléo li fa prometre que es tornaran a veure una última vegada. La Gloria accepta i convida Cléo a passar les vacances d’estiu a la seva illa. Un darrer estiu que passaran junts, amb la família de la Gloria, abans de dir-se adeu. Enllaç: IMDB. Marie Amachoukeli (França, 16.07.1979). Aquest és el primer llarg en solitari de la cineasta, guanyadora de la Càmera d’Or amb “Party Girl”, que va co-dirigir amb Claire Burger i Samuel Theis. Formada a la Fémis, va assumir diversos curtmetratges. | VI: Pyramide. | DF: Pyramide. | RESSONS.

Llargmetratges en competició.

D’ Amjad AL RASHEED, “Inshallah a boy” / “Inshallah un fils” / “Inshallah Walad” / “ان شاء الله ولد”. Durada: 1h53. Producció Jordània-França-Aràbia Saudí-Qatar. Amb Mouna Hawa, Haitham Omari, Yumna Marwan, Salwa Nakkara, Mohammad Al Jizawi, Eslam Al-Awadi, Celina Rabab’a, Sereen Hulailhel. Guió: Amjad Al Rasheed, Rula Nasser i Delphine Agut.Jordània, avui en dia. Ran de la mort del seu marit, la Nawal, d’uns trenta anys, ha de bregar pel que ella considera que és l’herència de la seva filla única, en una part del món en què tenir un fill ho canvia tot. Comentari de la Setmana: retrat commovedor de Nawal, treballadora domiciliària, vídua i mare d’una nena, que lluita com una lleona per la seva independència. És l’actriu palestina Mouna Hawa qui encarna aquesta lluitadora. Atorga a aquest personatge determinat i lluminós la dimensió de les grans heroïnes del cinema. Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Amjad Al Rasheed (Amman, Jordània, 12.06.1985). És autor de curtmetratges premiats en festivals àrabs i internacionals. | VI: Pyramide | DF: Pyramide. | RESSONS.| Premi: Prix Fondation Gan à la Diffusion (Pyramide, la distribuïdora francesa de la pel·lícula).

D’Amanda Nell EU, “Tiger Stripes“. Durada: 1h35. Producció Malàsia-Taiwan-Singapur-França-Alemanya-Països Baixos-Indonèsia-Qatar. Amb Zafreen Zairizal, Deena Ezral, Piqa, Shaheisy Sam, Jun Lojong, Khairunazwan Rodz, Fatimah Abu Bakar. Guió: Amanda Nell Eu. Una noia pateix horribles canvis físics que malda per dissimular a col·legi. Quan les emocions i pulsions li van constantment d’un extrem a l’altre, se n’adona que el seu mateix cos es transforma a una velocitat alarmant i esgarrifosa. En efecte, la Zaffan, de 12 anys i que viu en una petita localitat rural de Malàsia, ha arribat a la pubertat i s’adona que el seu cos es transforma a una velocitat inquietant. Les seves amigues li giren l’esquena quan una crisi d’histèria col·lectiva sacseja l’escola. La por s’hi escampa i hi intervé un metge per a expulsar el dimoni que ronda les noietes. Talment un tigre assetjat i desallotjat del seu hàbitat, la Zaffan decideix de revelar la seva autèntica naturalesa, la seva fúria, la seva ràbia i la seva bellesa. Comentari de la Setmana: revisita amb humor i extravagància els temes de la metamorfosi i de la rebel·lió adolescents. Sorprenent i divertit, aquest film fantàstic celebra la llibertat i el desig d’esbarjo de les noies, en una societat que malda amb fermesa de disciplinar-les. Fotografia: Jimmy Gimferrer. Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Amanda Nell Eu (Kuala Lumpur, Malàsia, 26.11.1985). Diplomada a la London Film School, ha dirigit alguns curts. En la seva obra, explora el cos i la identitat femenina en el context cultural de l’Àsia del Sud. | VI: Films Boutique* | DF: Jour2Fête*. | RESSONS | Premi: Grand Prix de la Setmana de la Crítica.

De Lillah HALLA, “Levante” / “Power Alley”. Durada: 1h32. Producció Brasil-França-Uruguai. Amb Ayomi Domenica Dias, Loro Bardot, Grace Passô, Gláucia Vandeveld, Rômulo Braga. Guió: María Elena Morán i Lillah Halla. La Sofia, prometedora jugadora de voleibol amb només 17 anys, s’assabenta que està embarassada el dia abans que comenci un campionat que pot marcar el seu destí. No vol tenir la criatura, malda per a avortar il·legalment i es converteix en la diana d’un grup fonamentalista ben decidit a impedir-li-ho costi el que costi. Però ni la Sofia ni els seus no tenen cap intenció de sotmetre’s al fervor cec de la massa. Comentari de la Setmana: l’avortament és encara il·legal al Brasil (..) La cineasta brasilera contraposa al conservadurisme que rosega el seu país una visió queer i que fa pinya. Una per a totes i totes per a la Sofia. Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Lillah Halla, de nacionalitat brasilera i italiana (Vargem Grande do Sul, Brasil, 06.04.1981). Diplomada a Cuba, el seu curt “Menarca” va participar a la Setmana de la Crítica 2020. | RESSONS. Premis: Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional.

D’Iris KALTENBÄCK, “Le ravissement” / “The Rapture”. Durada: 1h37. Producció França. Amb Hafsia Herzi, Alexis Manenti, Nina Meurisse, Younès Boucif. Guió: Iris Kaltenbäck. La Lídia, una llevadora molt dedicada a la seva feina, està en plena ruptura amorosa. Al mateix temps, la seva millor amiga, Salomé, li diu que està embarassada i li demana que li segueixi l’embaràs. El dia que la Lídia coneix en Milos, una aventura d’una nit, mentre aguanta el nadó de la seva amiga en braços, s’enfonsa en una mentida, a risc de perdre-ho tot… Comentari de la Setmana: la cineasta francesa se’n val amb talent dels temes de l’amistat femenina fusional i de la maternitat en aquest thriller psicològic captivador. Una òpera prima d’escritura fina i cisellada, interpretada per una enlluernadora galeria d’actors (..). Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Iris Kaltenbäck (París, França, 24.08.1988). va estudiar Dret i Filosofia, finalment guioatge a la Femis. Ha dirigit algun curt i escrit algun guió. | VI: Be For Films | DF: Diaphana. | RESSONS.| Premi: Prix SACD (a l’autora, Iris Kaltenbäk).

De Vladimir PERISIC, “Lost Country“. Durada: 1h38. Producció França-Sèrbia-Luxemburg-Croàcia. Amb Jasna Đuričić, Marija Škaričić, Jovan Ginić, Boris Isaković. Guió: Alice Winocour i Vladimir Perišić. Belgrad, 1996. L’Stefan té 15 anys. Després de la victòria del partit de l’oposició a les eleccions, el Partit Socialista de Milošević en falsifica els resultats. Quan el partit decideix anul·lar la votació, el país entra en un període turbulent. La mare de l’Stefan, Marklena, és la portaveu del partit. A causa de l’amor que sent per la seva mare, l’Stefan no pot acceptar que el seu millor amic, en Milan, li digui que la seva mateixa mare està involucrada en el frau electoral. Esclaten les protestes al carrer. Comentari de la Setmana: un fresc íntim i polític (..) Un film poderós que revisita els codis de la tragèdia clàssica. Enllaç: IMDB. Vladimir Perišić (Belgrad, Sèrbia, 1976). Cineasta que ara presenta el seu segon llargmetratge i  que el 2009 va participar a la Setmana de la Crítica de Canes, amb “Ordinary People“, i el 2014 va ser un dels 13 directors (entre els quals, Marc Recha) que van signar episodis del film col·lectiu “Ponts de Sarajevo“. | Premsa: Rendez-Vous. | RESSONS.| Premi: Prix Fondation Louis Roederer de la Révélation (Jovan Ginić).

De Paloma SERMON-DAÏ, “Il pleut dans la maison” / “It’s raining in the House”. Durada: 1h23. Producció Bèlgica-França. Amb Makenzy Lombet, Purdey Lombet, Donovan Nizet, Amine Hamidou, Louise Manteau. Guió: Paloma Sermon-Daï. Sota un sol canicular, la Purdey, de 17 anys, i el seu germà, en Makenzy, de 15, estan deixats de la mà de Déu i miren d’espavilar-se sols. Mentre que la Purdey fa feines en un complex hoteler, en Makenzy arreplega quatre calés robant als turistes. Entre la despreocupació adolescent i la duresa de la vida adulta, s’han de donar suport l’un a l’altre en aquest viatge d’una dolçor commovedora, que sembla ser el darrer estiu de la seva joventut. Comentari de la Setmana: crònica estiuenca alhora dolça i amarga. Sense patetisme ni coqueteria, narra la relació d’una germana i un germà que intenten mantenir-se dignes i units, mentre la seva llar s’esfondra i els comptes bancaris se’ls assequen. Dos grans personatges notablement escrits i interpretats pels joves Purdey i Makenzy Lombet. Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Paloma Sermon-Daï (Namur, Bèlgica, 14.07.1993). Té un curt titulat “Makenzy” i és autora d’un llargmetratge documental premiat. | DF: Condor*. | RESSONS | Premi: Prix French Touch du jury.

De Jason YU, “Sleep” / “Jam” / “잠”. Durada: 1h39. Producció Corea del Sud. Amb Yu-mi Jung, Sun-kyun Lee. Guió: Jason Yu. La vida d’una parella jove es capgira quan el marit esdevé somnàmbul i es transforma en algú altre quan cau la nit. La dona, aterrida per la por que ell pugui fer mal al seu nadó, no aconsegueix adormir-se…Comentari de la Setmana: sensacional relat a porta tancada que explica les dificultats d’una parella jove, abans i després de l’arribada del seu primer fill. Tres capítols, dos protagonistes, un nadó que plora, un gos que borda i un fantasma que se les campa: els ingredients perfectes per a una comèdia horrífica d’eficàcia demoníaca. Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Jason Yu (Seül, Corea del Sud, 25.10.1989). Antic ajudant de Bong Joon-Ho. | Premsa: Le Public Systeme Cinema | VI: Lotte Entertainment* | DF: The Jokers Films. | RESSONS.

Llargmetratges en sessions especials.

De Stéphan CASTANG, “Vincent doit mourir“ / “Vincent must die”. Durada: 1h47. Producció França. Repartiment: Karim Leklou (Vincent),  Vimala Pons (Margaux), François Chattot (Jean-Pierre). Guió: Mathieu Naert. En Vincent es troba que l’ataquen sense cap motiu aparent durant la nit. Quan el fenomen s’intensifica, ha de córrer i canviar completament la seva forma de vida. Comentari de Goodfelas: Un gir contemporani desconcertant a la pel·lícula de zombis, en la tradició de “It Follows” i “Bird Box”. Comentari de la Setmana: un film de gènere tens i angoixant (..) Stéphan Castang filma de manera ferotge l’al·legoria d’una humanitat devorada per la malfiança. Enllaç: IMDB. Nota: òpera prima. Stéphan Castang (Versalles, França, 30.01.1973). Actor i director, ha tingut pel·lícules a diversos festivals.| VI: Goodfelas. | DF: Capricci Films. | RESSONS. | Premis: Premi (de la Plam Dog) de la ‘interpretació increïble : al gos Sultan.

D’ Ann SIROT i Raphaël BALBONI, “Le syndrome des amours passés“ / “The (Ex)perience of Love”. Durada: 1h29. Producció Bèlgica-França. Amb Lucie Debay, Lazare Gousseau, Florence Loiret-Caille, Ninon Borsei, Florence Janas, Nora Hamzawi. Guió: Ann Sirot i Raphaël Balboni. En Rémy i la Sandra no aconsegueixen tenir fills perquè estan afectats de la síndrome dels amors passats. Per a curar-se’n, només hi ha una solució, han d’allitar-se una vegada amb tots els ex. Comentari de la Setmana: una nova fantasia (..) Una comèdia romàntica graciosa i sexy que despulla les normes hetero, dessacralitza el sexe i torna a cantar a l’amor. Enllaç: IMDB. Ann Sirot (franco-americana, nascuda a París, França, el 18.05.1980) i Raphaël Balboni (franco-belga, nascut a Troyes, França, l’11.11.1978) formen un tàndem d’autors-cineastes de ficció que practica un cinema híbrid i atípic. | VI: Be For Films* | DF: Kimbo Films*. | RESSONS.

Llargmetratge de cloenda.

D’ Erwan LE DUC, “La fille de son père“ / “No Love Lost”. Durada: 1h31. Producció França. Amb Nahuel Pérez Biscayart (Etienne), Céleste Brunnquell, Maud Wyler, Mohammed Louridi, Mercedes Dassy. Guió: Erwan Le Duc. L’Etienne tenia amb prou feines vint anys quan es va enamorar de la Valérie, i no gaire més quan va néixer la seva filla Rosa. Aleshores la Valerie se’n va i els abandona. L’Etienne, però, decideix no fer-ne cap drama i, junts, construeixen una vida feliç. Setze anys i mig després, quan el pare i la filla se separaran per viure cadascú la seva vida, el passat tornarà a aflorar.Comentari de la Setmana: deliciós (..) Una tragicomèdia francesa que encara la paternitat i la filiació amb perspectiva i poesia. Amb Nahuel Pérez Biscayart i Céleste Brunnquell, pare i filla inseparables. Un duo irresistible que ens fa passar de les rialles a les llàgrimes en un petament de dits. Enllaç: IMDB. Erwan Le Duc (Les Lilas, França, 27.04 1977) va presentar el curt “Le soldat vierge” a la Setmana de la Crítica de 2016 i la seva òpera prima, “Perdrix” / “The Bare Necessity”, a la Quinzena dels Realitzadors de 2019. Ara signa el seu segon llargmetratge.  | VI: Playtime | DF: Pyramide. | RESSONS.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!