Club 7 Cinema

Els curtmetratges no poden faltar als festivals. A Canes, en tenen la Setmana de la Crítica, la Quinzena i, pel que fa al Festival, al gran, en té en dos apartats: els curtmetratges pròpiament dits i els films d’escola (a la Cinef). Tanmateix, són la ventafocs dels certàmens. Poden tenir-hi fins i tot premi i servir per a alimentar el currículum de nous cineastes, però la premsa es pot dir que no els pot parar atenció, atrafegada com està amb els llargmetratges que es projecten. Així és que, quan segueixes un festival pels mitjans (i les xarxes), no sols trobar mai res, de res, sobre els curtmetratges. Per això mateix, no solc dedicar-hi apunts en aquest blog, perquè després no en trec cap utilitat. Tanmateix, aquest any m’he proposat de, si més no, fer-los un apunt per cada secció i apartat: deixar constància de la seva existència.

A la Setmana de la Crítica 2023 (17-25 de maig) han programat 10 curtmetratges en competició i 3, en sessions especials. A més en projecten 4 més (tots mexicans) del que anomenen ‘Invitation Film Festival of Morelia’. Per cert, que un dels curts a concurs té coproducció catalana, “La veritable història de la baralla”, de la croata Andrea Slavicek.

Curtmetratges de la Setmana de la Crítica de Canes 2023.

En competició.

De Dawid BODZAK, “Crocodile” / “Le Crocodile” / “Krokodyl”. Durada: 0h19. Producció Polònia. Guió: David Bodzak. Una pel·lícula “neo-giallo” sobre la necessitat de satisfer els propis desitjos ocults, que fa explotar el món dels personatges des de dins. Comentari de la Setmana: (..) agafa a pes de braços la qüestió de la violència en una obra que ni tan sols busca de ser amable. David Bodzak (Varsòvia, Polònia, 24.11.1989). Director i guionista, graduat en Direcció a l’Escola Nacional de Cinema, Televisió i Teatre de Łódź, a Polònia, és autor d’un altre curtmetratge; però ja abans de posar-se a estudiar cinema, es dedicava a fer vídeos de patins de rodes i de snowboard.

De Clémence BOUCHEREAU, “La saison pourpre“. Durada: 0h10. Producció França. Animació. Guió: Clémence Bouchereau. A la vora d’un manglar, un grup de noies viu al ritme del clima i de les oques salvatges que l’envolten. S’observen vivint i creixent a diferents edats. El temps passa, sorgeixen tensions i es desenvolupen rivalitats. Nota: sense diàleg. Comentari de la Setmana: posa en escena (amb tota la delicadesa que permet la tècnica de l’animació de pantalla d’agulles) una comunitat de noietes  que viuen lliures en una mena de paradís original. Clémence Bouchereau (França, 26.06.1989). Amb “Aux gambettes gourmandes”, en sorra animada, agafa el gust pel moviment i el cinema. Realitza diversos films, que els concep artesanalment, imatge a imatge en una lenta improvisació del moviment, comprometent-hi tant el cap com el cos en el gest del dibuix.

D’Irati GOROSTIDI AGIRRETXE, “Contadores“. Durada: 0h19. Producció Espanya. Guió: Irati Gorostidi Agirretxe. Ran de les negociacions a la indústria metal·lúrgica el 1978, una colla d’activistes llibertaris hi defensa la seva visió radical en contraposició als seus camarades de fàbrica i esdevenen testimonis desencantats de l’atomització del moviment obrer. Comentari de la Setmana: (..) el sentit del combat mou els personatges [d’aquest film] que torna a tocar un episodi fonamental de la història política basca, els termes del qual segueixen rondant per les mobilitzacions contemporànies. Irati Gorostidi Agirretxe (Sant Sebastià, País Basc, 17.11.1988). Directora. Està preparant el seu primer llargmetratge, “Anekumen”. Va estudiar Art i Cinema a Bilbao i Barcelona i va obtenir la beca Fulbright per seguir la seva recerca a Nova York. Els seus films anteriors han passat per festivals d’arreu i per museus.

De Rachel GUTGARTS, “Via Dolorosa“. Durada: 0h11. Producció França. Animació. Guió: Einat Gaulan i Rachel Gutgarts. Entre toxicomania, primeres descobertes sexuals i estat de guerra permanent, la cineasta busca la seva joventut perduda vagarejant pels carrers de Jerusalem. Comentari de la Setmana: (..) en blanc i negre sumptuós, desvela un retrat punk i contrastat de la ciutat de Jerusalem. Rachel Gutgarts (Jerusalem, Israel, 28.09.1992). Graduada al departament d’animació de l’Acadèmia Bezalel d’art i disseny de Jerusalem, especialitzada en tècniques experimentals i en serigrafies animades.

De Nans LABORDE-JOURDÀA, “Boléro“. Durada: 0h17. Producció França. Guió: Nans Laborde-Jourdàa. En Fean està de passada per la seva localitt natal, per a descansar una mica i visitar la mare. Seguint el ritme discontinu del Bolero de Ravel, aquest recorregut pels camins del record i del desig el durà, com a tot el poble, a una apoteosi alegrement caòtica. Comentari de la Setmana: Alegrement llibertari, afirma el poder de l’art com a motor últim d’una revolució hedonista. Nans Laborde-Jordàa (Oloron-Sainte-Marie, França, 26.11.1986). Cineasta i actor, també ha escrit i dirigit diversos espectacles. | Premis: Prix Découverte Leitz Cine du court métrage i Prix Canal+ du court métrage.

De Morad MOSTAFA, “I promise you Paradise” / “Paradis”. Durada: 0h25. Producció Egipte-França-Qatar. Guió: Morad Mostafa i Sawsan Yusuf. després d’un accident violent, l’Eissa, jove emigrant de 17 anys procedent de l’Àfrica, lluita contrarellotge a Egipte per a salvar els seus familiars i poc li importa el preu que n’hagi de pagar. Comentari de la Setmana: és la llibertat (d’estimar, d’anar i venir i fins d’existir) que és al centre d’aquesta recerca  intensa però estranyament contemplativa del personatge principal [d’aquest film]. Morad Mostafa (El Caire, Egipte, 01.12.1988). Antic participant al  “Berlinale Talents Campus” de Durban i a la “Locarno Academy”, és autor de tres curtmetratges anteriors, presentats a més de 300 festivals d’arreu. Actualment és a la residència de Cinéfondation del Festival de Canes, desenvolupant el projecte del seu primer llargmetratge “Aisha can’t fly anymore”.

D’ Armando NAVARRO, “Arkhé“. Durada: 0h05. Producció Mèxic. Guió: Armano Navarro. ‘Arqueologia’ i ‘arxiu’, dos mots amb la mateixa arrel grega: ‘Arkhé’. Un concepte per a parlar de l’origen amagat. S’excaven les ruïnes, com s’excaven els arxius cinematogràfics. Heus ací imatges mai vistes del terratrèmol que va destruir la ciutat de Mèxic el 1985. Aquesta pel·lícula és l’aventura d’un arxiver que les volia veure i que va acabar perdent-se en les imatges de formigó doblegat. Comentari de la Setmana: el sentit de combat travessa aquest documental d’arxius, que lluita contra l’oblit. Armando Navarro (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 06.09.1989). Ha estudiat Literatura Iberoamericana, té un màster en estudis crítics, és cineasta experimental, assagista independent, creatiu i muntador de N+ Digital Archive

De Hui SHU, “Walking With Her into the Night“. Durada: 0h30. Producció Xina. Guió: Hui Shu. Ben entrada la nit, en algun lloc de la ciutat, un home i una dona es troben pel carrer, discuteixen i parlen, sembla l’inici d’una relació íntima, però tots dos són conscients que es tracta més aviat d’un últim viatge. Comentari de la Setmana: posa en escena un duo singular que està menys compromès en una lluita frontal que en una mena de resistència despreocupada i alegre envers allò ineluctable. Hui Shu (Deyang, la Xina, 06.02.1993). Ha treballat de muntador als platós de rodatge de moltes produccions xineses, entre les quals, tres films de Tsui Hark. El 2022 va realitzar el seu primer curtmetratge, “The Spring Breeze Kisses Me”.

D’ Andrea SLAVICEK, “The Real Truth about the Fight” / “La veritable història de la batalla” / “Prava istina price o Sori”. Durada: 0h13. Producció Croàcia-Catalunya. Música: Biel Blancafort. Directora de fotografia: Alana Mejía González. Guió: Andrea Slaviček. Atrapada entre els drames adolescents, les lletres de cançons que s’enganxen i un cotxe blau misteriós, la Lena ens explica la història rere la Gran Baralla. Però què ens oculta? Comentari de la Setmana: regira els codis narratius per a reinventar la ‘teen movie’, sabor molt àcid. Nota: la coproductora catalana és Fractal 7 (Marc Guanyabens). Andrea Slavicek (Zagreb, Croàcia, 23.01.1990). Cineasta, guionista i dissenyadora, diplomada a l’ESCAC de Barcelona, s’interessa en les estructures que fugen de les convencions i experimenta amb la manera com els seus personatges perceben la realitat. Actualment prepara la seva òpra prima, “Luna on Two Planets”.

D’ Inês TEIXEIRA, “Corpos Cintilantes” / “Shimmering Bodies” / “Corps Scintillants”. Durada: 0h23. Producció Portugal. Guió: Inês Teixeira.  Aquesta tarda, la invitació d’anar a passar un cap de setmana a Leiria, a casa del seu company en Jorge, fa que la Mariana comenci a veure’l d’una altra manera. Sense estar segura de les intencions del seu amic, la Mariana accepta la inesperada i desconcertant invitació. Comentari de la Setmana: proposa una variació ultra sensible al voltant del relat iniciàtic tot qüestionant el problema de les relacions (tant sentimentals com amicals). Inês Teixeira (Lisboa, Portugal, 12.05.1991). Ha estudiat Muntatge, a Lisboa, i ha fet la seva tesina en Estudis de Cultura a la Universitat Catòlica Portuguesa. Professionalment ha fet de ‘script’, d’assistent de muntatge i de muntadora de pel·lícules i sèries de TV.

En sessions especials.

De Jehnny BETH i Iris CHASSAIGNE, “Stranger“. Durada: 0h18. Producció França. Amb Jehnny Beth, Agathe Rousselle, Finnegan Oldfield. Guió:  Jehnny Beth, Agathe Rousselle, Alexandra Dezzi, Iris Chassaigne. Fa 548 dies que A no sent res, que no es nota, que és absent de la seva vida. Una nit, apareix J i se l’endú amb ella, mirant per tots els mitjans possibles de tornar-li a engegar el cor. És una faula musical, la història d’un retorn a la vida. Comentari de la Setmana: la cantant i actriu Jehnny Beth retorna el gust de viure a Agatha Roussel. Jehnny Beth (Poitiers, França, 24.12.1984) i Iris Chassaigne (París, França, 31.12.1992). Jehnny Bethés autora-compositora francesa, actriu, cantant del grup femení anglosaxò Savages, va aparèixer a “París, distrito 13” (2021), de Jacques Audiard, i és actriu d'”Anatomie d’une chute”, de Justine Triet, en competició enguany al Festival de Canes. Iris Chassaigne va acabar els estudis a la universitat Paris VIII el 2018, amb el curt “Les gens qui roulent la nuit”, i l’any passat va tenir el curt “Swan dans le centre” a la Setmana de la Crítica de Canes.

De Mathilde CHAVANNE, “Pleure pas Gabriel“. Durada: 0h24. Producció França. Amb Dimitri Doré, Tiphaine Raffier, Martine Chevallier. Guió: Mathilde Chavanne. En Gabriel va malament, el món va malament, tot va malament. Per sort, a vegades, les ànimes en pena s’imanten. És així que la Margot s’embarca en la nit d’en Gabriel. Comentari de la Setmana: comèdia romàntica moderna i contemporània, amb uns acudits d’antologia, en què Dimitri Doré es creua en el camí de Tiphaine Raffier. Mathilde Chavanne (França, 22.10.1992). Cineasta que viu i treballa a París, va tenir el curt “Simone est partie” seleccionat a la Quinzena dels Realitzadors de 2021 i actualment està escrivint la seva òpera prima.

De Manolis MAVRIS, “Midnight Skin“. Durada: 0h40. Producció Grècia-França. Amb Romanna Lobach, Katerina Zisoudi, Alexandros Logothetis, Dimitris Kitsos, Grigoris Ballas, Aggeliki Noea, Lida Koutsodaskalou, Konstantinos Samaa, Chara Tzoka. Guió: Manolis Mavris. La Fanny és una jove infermera en un gran hospital públic. Cada nit, s’enfonsa en un malson obsessiu en què ella es converteix en arbre. El seu dia a dia solitari trontolla a mesura que el somni guanya terreny a la realitat. Comentari de la Setmana: sofisticat film de gènere sobre metamorfosis i l’aïllament urbà. Manolis Mavris (Atenes, Grècia, 15.11.1987). Va estudiar animació i grafisme a Londres. Ha tingut films seleccionats a diversos festivals i, en particular, el 2021, amb el curt “Brutalia, Days of Labour“, va guanyar el Premi Canal + de la 60a Setmana de la Crítica de Canes. Actualment prepara la seva òpera prima, “Liar Man”. La seva obra explora el concepte de l’heterotopia i les fronteres entre el real i l’imaginari.

Invitació International Film Festival of Morelia.

Els curts convidats de Morelia.

FOTO DE L’APUNT: “La veritable història de la batalla”, d’Andrea Slavicek.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!