Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Sant Sebastià rep “Magical Girl”, de Carlos Vermut
Magical Girl, del madrileny Carlos Vermut, que entra avui dijous, 25 de setembre, en competició a Sant Sebastià, dóna testimoni de dues característiques força marcades d’aquesta edició del certamen. D’una banda, com tants altres films seleccionats al festival basc, ha estat prèviament estrenat a Toronto. Per altre cantó, confirma la importància de les pel·lícules de gènere entre les que aspiren a guanyar dissabte la Petxina d’Or, i en particular del gènere que sol treballar el Festival de Sitges: no és d’estranyar, doncs, que Magical Girl, l’hagin programada també al certame català.
Deixem que siguin els companys de Sitges que ens presentin Carlos Vermut, amb ben poques paraules: Experimentat en el còmic i la il·lustració, va fer el salt al cinema amb el curt “Maquetas” (09). El seu primer llarg, Diamond Flash (11), ha esdevingut un emblema de l’underground espanyol.
L’Alícia (Lucía Pollán), una nena malalta, es deleix per tenir el vestit de la sèrie japonesa “Magical Girl Yukiko”. En Luís (Luís Bermejo), el seu pare, farà mans i mànigues per a aconseguir la que pot ser la darrera voluntat de la seva filla. El destí d’en Luís topa amb el de Bárbara (Bárbara Lennie), una dona malalta mental, i amb el d’en Damián (José Sacristán), un professor que s’ha retirat de tot menys del seu passat tormentós. En Luís, la Bárbara i en Damián queden embolicats en una xarxa de xantatges que es fan uns i altres, en què instints i raó entren en tràgica lluita.
Carlos Vermut explica que s’ha plantejat aquesta pel·lícula de manera que la trama no suposés cap problema perquè l’espectador s’hi encarés, però que havia de tenir la sensació que el tractament era complex. I val més que se n’hagi sortit, perquè l’argument del film s’estructura en tres capítols, en cadascun dels quals els personatges que hi van apareixen i les situacions que protagonitzen semblen de còmic barat, com molt simples i alhora duts a extrems. La trama i els personatges -remarca Carlos Vermut- creixen junts i no per separat. La trama és el que és perquè els personatges prenen les decisions que prenen, i els personatges creixen d’aquesta manera perquè la trama els posa en aquestes circumstàncies. I ho rebla: “Magical Girl” utilitza una cadena de xantatges, element clàssic del cinema negre, per parlar de l’amor, el desig, l’obsessió i la relació de l’ésser humà amb el seu costat més fosc: l’etern conflicte de l’ànima humana contra els seus enemics.
Més informació: Imdb. Distribuïdores: Avalon. Vendes internacionals: Films Distribution.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Imma Merino, diari El Punt Avui:
(..) Carlos Vermut, un dels directors espanyols emergents, demostra la seva potència visual (..) Sense discutir la força del seu estil, el film cau en una certa explicitud (acaba sent massa demostratiu i tancat) volent ser enigmàtic (26.09.2014) (..) És una pel·lícula volgudament pertorbadora en què es creuen les vides d’uns personatges amb alguna cosa diferentment
fosca (..) És un film recargolat i un pèl malaltís que, volent jugar amb el
misteri, acaba essent molt més obvi del que aparenta tant pel que s’hi mostra
com pel que s’hi diu. Hi ha una peça d’un hipotètic puzle que sembla solta, però que, finalment, encaixa massa (28.09.2014)
Xavi Serra, diari Ara:
(..) la descoberta de pel·lícules tan singulars i trencadores com la de Carlos Vermut justifica per si sola el que portem de competició (..) Un film que
subverteix les expectatives del públic. A “Magical girl” és difícil saber si
s’està veient un melodrama pervers o un thriller de terror (..) Però del que no hi ha dubte és del geni de Vermut, potser el director de ficció amb un univers
propi més sòlid que ha aparegut en el cinema espanyol des d’Iván Zulueta,
Bigas Luna o Pedro Almodóvar (..) També està més continguda la voluntat de deixar caps sense lligar perquè l’espectador completi el trencaclosques després de la pel·lícula. Però la capacitat de Vermut per crear misteri i obrir les
portes de la imaginació en el públic continua intacta (26.09.2014) (..) Paradoxes morals insòlites, humor macabre, notes pop i atmosferes tèrboles són alguns dels elements de la poètica personal de Vermut (..) El film
traça un laberint narratiu que habiten personatges trencats i fascinants (..) És un trencaclosques amb punts de fuga cap al misteri, un melodrama terrorífic
amb estructura de thriller que atrapa l’espectador en la seva teranyina.
Nando Salvà, diari El Periódico (28.09.2014):
(..) malgrat que s’hi pot detectar el rastre d’influències confesses com ara Carlos Saura i Luis Buñuel, la flamant Concha d’Or confirma un univers intransferiblement personal, tan fosc i desolador com les profunditats de l’ànima humana encara que també estranyament hilarant i ple de commovedor patetisme