Club 7 Cinema

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de Somni d’hivern, de Nuri Bilge Ceylan, al Festival de de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO Somni d’hivern, de Nuri Bilge Ceylan

---

Magnífica.

(..) mentre obres prèvies com “Lejano” (2002) o “Érase una vez Anatolia” (2011) -totes dues magistrals- es construïen sobre críptics silencis, en aquesta els personatges (..) parlen sense parar. Parlen, discuteixen, es repliquen, es repeteixen (..) Radiografia tan modesta com precisa de la condició humana o, més concretament, de com d’arrogants, cruels, prepotents, amargats, hipòcrites, propensos a donar lliçons de moralitat i en general nocius som els humans. Magnífica (Nando Salvà, Les dues cares d’una moneda, El Periódico, 17.05.2014)

L’ovació més gran i merescuda des que ha començat el festival.

(..) una sèrie d’esdeveniments i converses que acaben despullant les pors i ferides dels personatges, un huracà de retrets i egoisme comparable al de “Secrets d’un matrimoni” de Bergman. L’exercici és exigent: els diàlegs són tan austers i sense concessions que poden ofegar l’espectador, però la recompensa és un poderós estudi sobre l’amor, la solitud i la dignitat dels humils (Xavi Serra, La monumental ‘Winter sleep’ impressiona Canes, diari Ara, 17.05.2014)

Apunt pendent de completar, demà, amb la previsible crònica dels altres enviats especials.

---