FOTO © MANDARIN CINEMA – EUROPACORP – ORANGE STUDIO – ARTE France CINEMA – SCOPE P Louis Garrel és Jacques de Bascher, a Saint Laurent, de Betrand Bonello
Tracta la tensió entre l’impuls creatiu i l’autodestructiu amb registre operístic.
(..) Després de l’esplèndida “L’Apollonide”, Bertrand Bonello ha sorprès tractant la figura d’Yves Saint- Laurent, el dissenyador francès (..) mentre es lliurava a l’autodestrucció amb diverses addiccions. El cineasta ha assumit un encàrrec de manera personal per tractar la tensió entre l’impuls creatiu i l’autodestructiu amb un registre operístic i fins viscontià (Imma Merino, Un turc entre els més grans, diari El Punt Avui, 18.05.2014)
Bonello busca l’essència de Saint Laurent tant en les seves incursions noctàmbules com en els excessos narcòtics del personatge.
(..) és un biopic personal que escapa a gairebé totes les convencions del gènere (..) Bonello no busca l’empatia cap al dissenyador, sinó elaborar un mosaic proustià barrejant escenes del present, passat i futur en un exercici formalista (..) El film no vol retratar “l’home que va canviar la moda i la dona” (..) sinó un home perfeccionista, consumit i trencat (Xavi Serra, Bonello despulla a Canes les misèries d’Yves Saint Laurent, diari Ara, 18.05.2014)
El contrallum borrós d’un creador en el seu món.
(..) Bonello abandona la cronologia per endinsar-se en l’esperit turmentat del creador (..) És un retrat de la decadència. Emocionant per moments, però tediós en d’altres. (Salvador Llopart, Canes de l’absurditat i la genialitat, La Vanguardia, 18.05.2014)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!