Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

18 de maig de 2014
0 comentaris

Revista de premsa: “Saint Laurent”, de Bertrand Bonello

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de Saint Laurent, de Bertrand Bonello, al Festival de de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © MANDARIN CINEMA – EUROPACORP – ORANGE STUDIO – ARTE France CINEMA – SCOPE P Louis Garrel és Jacques de Bascher, a Saint Laurent, de Betrand Bonello


Tracta la tensió entre l’impuls creatiu i l’autodestructiu amb registre operístic.

(..) Després de l’esplèndida “L’Apollonide”, Bertrand Bonello ha sorprès tractant la figura d’Yves Saint- Laurent, el dissenyador francès (..) mentre es lliurava a l’autodestrucció amb diverses addiccions. El cineasta ha assumit un encàrrec de manera personal per tractar la tensió entre l’impuls creatiu i l’autodestructiu amb un registre operístic i fins viscontià (Imma Merino, Un turc entre els més grans, diari El Punt Avui, 18.05.2014)

Bonello busca l’essència de Saint Laurent tant en les seves incursions noctàmbules com en els excessos narcòtics del personatge.

(..) és un biopic personal que escapa a gairebé totes les convencions del gènere (..) Bonello no busca l’empatia cap al dissenyador, sinó elaborar un mosaic proustià barrejant escenes del present, passat i futur en un exercici formalista (..) El film no vol retratar “l’home que va canviar la moda i la dona” (..) sinó un home perfeccionista, consumit i trencat (Xavi Serra, Bonello despulla a Canes les misèries d’Yves Saint Laurent, diari Ara, 18.05.2014)

El contrallum borrós d’un creador en el seu món.

(..) Bonello abandona la cronologia per endinsar-se en l’esperit turmentat del creador (..) És un retrat de la decadència. Emocionant per moments, però tediós en d’altres.  (Salvador Llopart, Canes de l’absurditat i la genialitat, La Vanguardia, 18.05.2014)


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!