Club 7 Cinema

En aquest apunt recullo fragments de les cròniques publicades a diferents mitjans, ran de la projecció de Mr. Turner, de Mike Leigh al Festival de de Canes. La tria d’aquests fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit el cronista, ni la conclusió de la seva opinió. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions per anar fer-nos cabal del desenvolupament del Festival. Per descomptat que les cròniques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

FOTO © Simon Mein – Thin Man Films Mr. Turner, de Mike Leigh

---

L’obra del pintor romàntic inspira una voluntat estètica amb la qual Leigh explora la plàstica de la imatge cinematogràfica.

(..) Podia fer la impressió que, amb els seus últims films, Mike Leigh donava voltes reiteratives al seu cinema de tensions socials i sentimentals. “Mr. Turner” representa un canvi en què l’obra del pintor romàntic inspira una voluntat estètica amb la qual Leigh explora la plàstica de la imatge cinematogràfica (..) A la vegada l’obra de Turner, que va trencar amb les convencions realistes per pintar d’una manera que anuncia l’impressionisme i fins i tot l’abstracció pictòrica, sembla capaç d’allunyar Mike Leigh de l’academicisme de tants de films històrics anglesos. No és, certament, el cas de “Mr. Turner” (Imma Merino, Turner inspira Leigh, diari El Punt Avui, 16.05.2014)

Una de les primeres grans obres d’aquesta edició de Canes.

(..) el britànic Mike Leigh captura les contradiccions d’un artista genial i un ésser humà grotesc en una de les primeres grans obres d’aquesta edició de Canes (..) Aconsegueix injectar vida i força a la cinta, que també brilla a l’hora de capturar els cercles artístics de l’Anglaterra victoriana i en escenes tan poderoses (..) Els seus únics inconvenients són una durada excessiva (150 minuts) i la mitja hora final, centrada en la decadència física i l’agonia del pintor (..) Timothy Spall, ofereix una interpretació memorable –candidata segura al premi al millor actor–, que captura la tendresa del personatge però sobretot la seva misantropia, expressada a través d’una simfonia de grunyits guturals (Xavi Serra, Un Turner tan sublim com grotesc, diari Ara, 16.05.2014)

Fascina, però també cansa.

(..) MIke Leigh, un director que no acostuma a destacar precisament per la seva brillantor estètica però que a “Mr Turner” -potser, previsiblement, donat l’objecte d’estudi- ofereix un espectacle visual aclaparador (..) En segons quin moment, contemplar-la és gairebé com contemplar un llenç magistral i a la vegada sostenir-lo en braços; fascina, però també cansa (..) La integritat narrativa de Mike Leigh, un cineasta massa intel·ligent per caura en subratllats melodramàtics (..) La successió de grunyits que el personatge fa servir com a principal manera d’expressió (..) contribueixen a un retrat íntim i a la vegada estranyament èpic, i sovint francament divertit, d’un artista tan primitiu en la seva forma d’escopir sobre el llenç i de relacionar-se amb el món com voraç en la seva fal·lera per capturar el costat més tempestuosament bell de la naturalesa (Nando Salvà, Mike Leigh convenç amb el retrat de Turner, El Periódico, 16.05.2014)

Si Canes és Canes, si significa encara alguna cosa per al cinema, és per pel·lícules com aquesta.

Si Canes és Canes, si significa encara alguna cosa per al cinema, és per pel·lícules com “Mr. Turner”, del britànic Mike Leigh (..) Una mirada entre compassiva i admirada, entre pintoresca i crítica -i per moments també caricaturesca- a la vida del gran pintor britànic de finals del XVIII i principis del XIX que va ser J.M.W. Turner (1775-1851) (..) Pel·lícula deliciosa, per moments massa detallista i prolixa (..) La força de “Mr. Turner” rau en Timothy Spall, que encarna el pintor (Salvador Llopart, Mike Leigh pinta un delicat i prolix film a “Mr Turner”, La Vanguardia, 16.05.2014)

---