FOTO Foxcatcher, de Bennett Miller
Un film faltat de força.
(..) Aquest somni també genera un malson, que s’associa al reaganisme, en què la política econòmica ultraliberal va arribar junt amb l’exacerbació del patriotisme, el militarisme i la masculinitat. La mirada crítica hi és, i també l’excel·lència interpretativa, però Miller aporta un film faltat de certa força (Imma Merino, Malsons americans al Festival de Canes, El Punt Avui, 20.05.2014)
Peca de plana i òbvia.
(..) narra amb elegància i precisió una tragèdia que serveix per comentar l’obsessió pel triomf i estudiar les dinàmiques de poder en les dinasties empresarials dels Estats Units. La tripleta d’actors està magnífica, especialment el sobri Ruffalo, i les lluites entre els germans són prou convincents. Però a Miller li falta risc i ambició (Xavi Serra, Hollywood segons Cronenberg, diari Ara, 20.05.2014)
Sang amb ínfules.
(..) en el seu film s’hi troben a faltar l’esperpent, i l’absurd, i per què no, la comèdia. Però ell aspira a elevar-la a la condició de tragèdia humana malgrat que el material que fa anar potser no dóna per a tant (..) Obsessió per les bones formes, la subtilesa i la contenció, i la falta de potència i intensitat dramàtiques (Nando Salvà, El Hollywood de Cronenberg, El Periódico, 20.05.2014)
Història d’un triangle masculí.
(..) Pel·lícula de minúcies, detalls, mirades i gestos. “És una història observada, més que explicada”, va dir ahir Miller. “El que importa és el context. Un món de mascles incapaç de comunicar-se (..)” (Salvador Llopart, David Cronenberg parodia Hollywood amb “Map to the Stars””, La Vanguardia, 20.05.2014)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!