FOTO Leonardo Sbaraglia, a Contes salvatges, de Damián Szifrón
Amb estil matusser i efectista.
(..) amb un estil matusser i efectista, narra cinc històries (i un pròleg) sinistres amb una violència creixent i un humor negríssim. El film enganxa i té una carrera comercial al davant, però diria que el cinema és cosa de Bilge Ceylan (Imma Merino, Un turc entre els més grans, El Punt Avui, 18.05.2014)
La secció oficial no és el seu lloc.
(..) Amb un humor negríssim i un ram d’estrelles del cinema argentí (..), és una llàstima que la seva irregularitat espatlli aquesta rara oportunitat de reivindicar la comèdia popular a la secció oficial de Canes (Xavi Serra, Bonello despulla a Canes les misèries d’Yves Saint Laurent, diari Ara, 18.05.2014)
Tota una revelació.
(..) la més divertida de la competició, la més inesperada. El món acolorit d’Almodóvar, destil·lat en mala llet. La salvatge energia d’Álex de la Iglesia, amb humor (..) Magnífica en la seva insensatesa, de premi (Salvador Llopart, Almodóvar, Depardieu i Damián Szifrón, La Vanguardia, 18.05.2014)
L’única pel·lícula que, de moment, ha arrencat riallades a Cannes.
(..) un deliciosament macabre compendi de sis històries independents però unides pel tema de la venjança (..) Szifrón mou aquests segments plens de brutalitat exagerada i negríssim humor (..) per fer sàtira de tota la corrupció, la desigualtat social i econòmica i la injustícia de la societat argentina actual (Nando Salvà, Tornar del crepuscle, El Periódico, 18.05.2014)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!