Club 7 Cinema

Revista de premsa en català sobre I, Daniel Blake, de Ken Loach, projectada a la Competició al Festival de Canes:

Imma Merino (Crònica de Canes del 14.05.2016, Denúncia i bogeria, El Punt Avui). (..) Loach continua fidel al seu cinema de denúncia social amb I Daniel Blake, però s’hi decanta cap a un excés melodramàtic que posa en qüestió la seva moralitat com a cineasta (..) Es pot compartir el posicionament crític de Loach però, a mesura que avança un film que comença de manera impecable, és possible sentir una certa indignació per tota la manipulació a la qual se sotmet l’espectador a través d’uns recursos dramàtics efectistes.

Xavi Serra (Crònica de Canes del 14.05.2016, Ken Loach contra la burocràcia neoliberal, Ara): (..) Costa posar-li una pega a I, Daniel Blake en la seva necessària denúncia de les humiliacions que pateixen els aturats per part d’una administració pública convertida en teranyina kafkiana (..) La història guanyaria complexitat i credibilitat si Loach i el seu guionista, Paul Laverty, confiessin en l’espectador i no forcessin l’empatia amb personatges heroics i girs dramàtics de manual (..) La seva parròquia de fans, que ahir van ovacionar el film (..)

Nando Salvà (Crònica de Canes de 14.05.2016, El Periódico): (..) fa 50 anys que [Loach] parla dels abusos soferts per la classe obrera a mans del sistema (..) La pel·lícula funciona a manera d’un ferotge atac a les misèries del sistema de benestar britànic, basat en una burocràcia kafkiana que, la pel·lícula suggereix, ha sigut políticament dissenyada per fer estalviar diners al Govern (..) El maniqueisme flagrant és per descomptat una forma ideal d’oferir sentimentalisme barat, encara que aquí no és l’única (..)

Salvador Llopart (Crònica de Canes del 14.05.2016, Caricatures a Canes, La Vanguardia): (..) No és una caricatura humorística, no. És un enèrgic treball de Loach, no gens testamentari. Del qual en surt el retrat d’un home íntegre, delós de la seva dignitat (i la dels altres). Que cau, però, en situacions caricaturesques en certs moments de guió (..) El conjunt del film deixa una sensació d’integritat i compromís admirable.

Vicenç Batalla (Crònica de Canes del 13.05.2016, El surrealisme a la francesa de Dumont i el realisme britànic de Loach, El Món): (..) De l’economia, el capitalisme i un ordre en què els serveis socials en gestionen cada cop més com una empresa privada en què les persones són productes que acaben sent expulsats del sistema si resulten massa cars parla l’última pel·lícula de Ken Loach (..) Els seus plantejaments corren el risc de victimitzar en escessiu es seus personatges. Però algú com ell segueix sent necessari per remoure les consciències (..)

FOTO: I, Daniel Blake, de K. Loach. Gentilesa del Festival de Canes.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!