Locke, de Steve Knight. Un solo de Tom Hardy dalt del cotxe, per l’autopista durant la nit, relacionat amb el món pel mòbil sense mans i amb si mateix i amb son pare mitjançant els mecanismes emocionals i racionals. Tot i que Kiarostami em va fer agafar mania a les pel·lícules filmades dalt d’un cotxe, aquesta m’ha interessat, molt. La textura nocturna m’ha recordat la de Col·lateral, de Michael Mann, L’atmosfera és singular. El combat entre la decència personal (l’ètica individual) i les conseqüències dels nostres actes en els altres (família, companys, empresa…) i com ells reaccionen; el que té de crònica “en off” de la nostra societat (vista des dels individus)… Que bo!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!