Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

21 de març de 2010
0 comentaris

Recapitulació informativa sobre “Pa negre” d’Agustí Villaronga

Ha arribat la primavera i per tant no hauria de tardar gaire a estrenar-se Pa negre, d’Agustí Villaronga. L’última notícia que en tinc és la que publicà Andreu Gomila (a parer meu, de manera imprudent) a l’Avui del dia 16 de febrer de 2010, anunciant que la pel·lícula anirà a Canes (sobre aquest anunci, ja en vaig parlar posteriorment, a l’article Canes 2010: el típic primer farcell de rumors). Tanmateix, Gomila va tenir la virtut d’informar-nos que Agustí Villaronga ja n’estava enllestint el muntatge, fins al punt que el maig (dates del Festival) la pel·lícula estaria a punt (cosa que en garantiria, si més no, una projecció en condicions a l’important i estratègic Mercat del Film de la ciutat francesa).

El rodatge de Pa negre, que va tenir lloc l’estiu de l’any passat, va estar força present en alguns dels nostres mitjans de comunicació:  Agustí Villaronga posa punt i final al rodatge de “Pa negre” (dBalears) | Últimes setmanes de rodatge de “Pa negre” (Cinemacatalà) | El rodatge de la pel·lícula “Pa negre” passarà per la colònia Vidal (dBerguedà) | El rodatge de tres films converteix la Catalunya central en un gran plató (El Periódico) | Roger Casamajor : “A quasi totes les pel.lícules em pelen; investigaré per què” (Andrés Luengo, elperiodicdandorra) | El rodatge de ´Pa negre´ trasllada el Berguedà als anys 40 (Regió7) | Dilluns 17, càsting a Berga per al rodatge de ´Pa negre´ (Regió7) | Es busquen extres per ‘Pa negre’ (Avui) | La versió cinematogràfica de ‘Pa negre’ es roda a Manlleu, amb tres nens osonencs de protagonistes (El9Nou) | «Pa negre» es roda a Osona (Osona.com) | Comença el rodatge del film ‘Pa negre’, basat en la novel·la d’Emili Teixidor (Vilaweb) | Comença el rodatge de ‘Pa negre’ (Avui) | Comença el rodatge de l´adaptació de «Pa negre» d´Emili Teixidor (ACN, Diari de Girona) | Agustí Villaronga roda “Pa negre”, adaptació de la novel·la d’Emili Teixidor (3cat24) | Comença el rodatge de ‘Pa negre’ (Cultura21) | Comença el rodatge de l’adaptació de ‘Pa negre’ (Directe.cat) | Sergi López i Pep Tosar comencen el rodatge de ‘Pa negre’, basada en la novel·la d’Emili Teixidor (EuropaPress) | Estrelles per ‘Pa negre’ (Andreu Gomila, Avui) | Bussejar en la memòria (Bernat Salvà, Avui). A la xarxa, també podem trobar diversos video-reportatges sobre aquest rodatge: Pa negre. Pel·lícula intimista d’Agustí Villaronga sobre la postguerra (TV3) | Videoreportatge final del rodatge, amb declaracions (fans d’Agustí Villaronga) | TV3: notícia del final del rodatge, amb declaracions (TV3) | TV3: notícia del rodatge -estiuenc- al Berguedà (TV3).

L’èxit dels llibres d’Emili Teixidor i, en particular, del seu Pa negre, explica l’interés que les editorials han parat a aquesta adaptació cinematogràfica. Així, el Grup 62 va publicar una nota ara fa gairebé un any en què assegurava que L’adaptació al cine de “Pa negre” s’exhibirà el 2010 (nota en la qual ja hi havia una primera imprudència, en assegurar que la pel·lícula aniria al Festival de Berlín 2010: els calendaris de producció tenen les seves pròpies lleis i els mecanismes de selecció festivalers són de manera que, per una cosa i altra, no es pot anar fent prematurament afirmacions d’aquestes, que després el temps òbviament, s’encarrega de desmentir). Uns mesos més tard, exactament el 20 de juliol de 2010, coincidint amb l’inici del rodatge, Editorial Columna emetia la nota Comença el rodatge de “Pa negre”, en la qual s’aportava informació d’especial interés com ara:

* Rodatge previst entre 20 de juliol de 2009 i mitjan setembre 2009, a localitzacions de Barcelona, Mataró, Puig de la Bauma, la Colònia Vidal, El Figaró, Manlleu, Olot i Mura

* Sinopsi curta (facilitada per la productora Massa d’Or Produccions): En els anys durs de la posguerra rural a Catalunya, l’Andreu, un nen que pertany al bàndol dels perdedors, troba un dia al bosc els cadàvers d’un home i el seu fill. Les autoritats volen carregar-li el mort al seu pare, però ell, per ajudar-lo, intenta esbrinar qui els va matar. En aquest recorregut, es produeix en l’Andreu el despertar d’una consciència moral front un món d’adults alimentat per les mentides. Per sobreviure, traeix les seves pròpies arrels i acaba descobrint el monstre que habita en ell.

* Memòria del director: els plantejaments d’Agustí Villaronga en encarar el guió de Pa negre (plantejaments que trobarem a l’enllaç esmentat i que reprodueixo, anant a Vull llegir la resta de l’article).

Cal insistir que, malgrat que el títol de la pel·lícula podria fer pensar en una adaptació exclusivaent de la novel·la homònima d’Emili Teixidor, no és així. Per enriquir la línia d’acció he utilitzat elements de tota l’obra literària de Teixidor ambientada a la postguerra a Vic, ha declarat Villaronga (que n’ha escrit el guió). De manera que, a més de Pa negre (Ed. Columna, Col. Clàssica) n’ha tingut presents sobretot el recull de contes Sic transit Gloria Swanson (Ed. Proa, Col. A Tot Vent, 347) i la novel·la  Retrat d’un assassí d’ocells” (Ed. Proa, Col. A tot Vent, 264).

FOTO Rodatge de Pa negre, d’Agustí Villaronga

Plantejaments d’Agustí Villaronga en encarar el guió de “Pa negre”

***

L’eix central sobre el que s’articula la pel.lícula PA NEGRE és el de la devastació moral que produeix la guerra sobre la població civil. Tot i que entre els seus personatges existeixen els que van guanyar i els que van perdre, no és una pel.lícula que planegi sobre els conflictes entre vencedors i vençuts, sinó que es centra directament en les emocions i els sentiments dels seus personatges. A través seu descobrim les terribles conseqüències de la guerra, lluny dels camps de batalla, com si donéssim llum a una fotografia antiga, on en una cantonada apareixen desdibuixats uns personatges grisos i descobríssim la seva vida íntima plena de contradiccions i misèries quotidianes, allunyant-nos de la temptació de mitificar-los com a herois i sobretot de jutjar-los.

L’estructura dramàtica que vertebra el relat s’alimenta de l’obra literaria d’Emili Teixidor; no només de la novel.la Pa negre sinó de gran part de les seves narracions, anclades en la posguerra de la seva plana de Vic natal, i entre les que destaquen els contes de Sic transit Gloria Swanson i una altra magnífica novel.la: El relat d’un assassí d’ocells.

El fet d’ampliar la font d’inspiració literària, quan ja per sí mateixa PA NEGRE és una novel.la força llarga, es deu a la voluntat de que la pel.lícula resultant tingui una línea d’acció més contundent que la de la novel.la, on (sense posar en dubte la seva qualitat literària) els aspectes costumistes i contemplatius ocupen gran part de les seves quasi 400 pàgines. El que es pretén amb això és que el resultat fílmic sigui absorbent, àgil, misteriós, farcit d’emocions i atractiu per a l’espectador.

Com que és una pel.lícula d’emocions, fugirà del costumbrisme i de la crónica d’una època adoptant una posició de gènere inscrita en el melodrama. La manera de filmar-la ha de ser en certa manera clàssica, desprovista d’elements conceptuals en el llenguatge fílmic que ens distancien del que els passa als personatges. Tot ha d’ajudar a que la història avanci i que ens emocionem a través dels ulls del nen que ens la narra. Sempre en primera persona i sense recorrer a flash-backs, tot i el pes que tenen les accions i els personatges del passat.

Uns altres dos sistemes narratius enriquiran el melodrama: el thriller i el fantàstic. El thriller pel que té d’ocultació i descobriment paulatí dels enigmes. El fantàstic perquè comporta una mirada infantil que s’atura sobre llocs i personatges farcits de misteri. Encara que tingui certes similituds amb El laberint del faune, els aspectes fantàstics mai arribaran a l’extrem de la fantasia, limitant-se a donar una dimensió màgica i poètica, real i verossímil, que repercutirà en la fotografia, en la banda sonora i en les constants referències al món dels ocells, símbol dels ideals del seus personatges.

Pel que fa a l’entorn en el que s’inscriu la història, estarà una mica desdibuixat de referències visuals del moment polític, en part per la seva obvietat, en part per la fatiga que ens han produït tantes pel.lícules sobre la Guerra Civil. En aquest sentit, és una opció semblant a la de pel.lícules com Contra la pared o La vida de los otros, en les que el teló de fons es manté imprecís per reforçar la idea abstracta d’opressió sobre els seus personatges. Un punt i apart mereix la tasca dels actors. En ells descanarà gran part del treball d’aquesta pel.lícula. Bons actors adults i uns nens que hauran de ser meravellosos, especialment en el cas de l’Andreu, ja que donant-li la mà seguirem pas a pas la seva evolució fins a la pèrdua de la innocència.

                                                                                       Agustí Villaronga

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!