L’escriptor Enric Gomà defensa Babylon, a Twitter, i jo li vaig comentar el que en penso, de la pel·lícula, a la qual cosa em va contestar: És un llenguatge nou, amb molts elements apassionants, narrada d’una altra manera. Els èxits del cinema familiar -per a nens i pares- tenen aquest patró de fa uns quants anys. Val més que ens hi anem acostumant. M’ha cridat molt l’atenció aquest vincle que estableix amb els èxits del cinema familiar actual. Realment el cinema comercial està canviant tant? Avui, amb les 11 nominacions a l’Oscar de Tot a la vegada a tot arreu / Todo a la vez en todas partes / Everything Everywhere All at Once hi he tornat a pensar. No l’he vista encara -em fa molta mandra veure-la!-; però en Xavi Serra, al diaria Ara ja ens situa: (..) no renuncia al gust per la provocació ni a l’humor surrealista, però amaneix aquests elements amb drama familiar, espectaculars coreografies d’acció i teories delirants sobre multiversos paral·lels. Una pel·lícula matrioixca que conté moltes pel·lícules i referents i que, tot i l’excentricitat de la proposta, ha tingut una rebuda prou massiva als Estats Units, on porta 64 milions d’euros a la taquilla. A més, compta amb un exèrcit de fans entusiastes que han fet campanya a les xarxes a favor de la pel·lícula (..). Francament, em quedo a la trinxera, em deleixo pel cinema d’autor que val la pena i em sembla que no estic sol.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!