Club 7 Cinema

En aquest apunt, publico una fitxa prou treballada de cadascun dels llargmetratges de la Quinzena dels Cineastes 2025, complementada pel corresponent (petit) perfil del cineasta que n’és l’autor.

Els llargmetratges de la 57a Quinzena.

FOTO: “Dangerous animals”  (© Mark Taylor-The Jokers Films).

De Sean BYRNE, “Dangerous animals“.

Producció: Austràlia. Any: 2025. Durada: 1h38.

Gènere: Terror.

Sinopsi: A la Zephyr, surfista audaç, d’esperit lliure i amb gran intuïció, la segresta un assassí en sèrie amb una inquietant dèria pels taurons. Captiva en un vaixell aïllat, descobreix que aquest captor planeja sacrificar-la com a part d’un macabre ritual per alimentar els taurons. Amb el temps corrent-li en contra, la Zephyr ha de recórrer a la seva astúcia i habilitats per fugir abans que l’assassí compleixi el seu recargolat propòsit. En un joc de supervivència i ment, ella lluita per la vida, enfrontant tant l’home com els monstres de l’oceà.

Vídeo: Tràiler VO, Tast.

Amb: Hassie Harrison (Zephyr), Jai Courtney (Tucker), Josh Heuston (Moses), Ella Newton (Heather), James Munn, Rob Carlton (Dave), Liam Greinke (Greg), Jon Quested.

Guió: Nick Lepard. Muntatge: Kasra Rassoulzadegan. Fotografia: Shelley Farthing-Dawe. Música: Michael Yezerski.

Informació: Estrena mundial.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Sensacine, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Mister Smith. DE: Selecta Visión. EE: 06.06.2025. DF: The Jokers Films. EF: 23.07.2025.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: És el tercer llargmetratge de Sean Byrne, que va participar a l’ Oficial Fantàstic de Sitges amb The Devil’s Candy (2015) i abans havia guanyat el Premi del Públic al Festival de Toronto, amb The Loved Ones (2009), sempre dins del gènere de terror.

FOTO: “Enzo” (©Les Films de Pierre-Ad Vitam).

De Robin CAMPILLO, “Enzo“.

Producció: França, Bèlgica, Itàlia. Any: 2025. Durada: 1h42.

Sinopsi: Enzo, de 16 anys, desafia les expectatives de la seva família burgesa iniciant un aprenentatge de paleta, un camí allunyat de la vida de prestigi que s’havien imaginat per a ell. A la seva vil·la elegant al sud de França, assolellat, les tensions s’acumulen mentre les preguntes i les pressions implacables pesen sobre el futur i els somnis d’Enzo. A les obres, però, en Vlad, un carismàtic col·lega ucraïnès, sacseja el món d’Enzo i obre la porta a possibilitats inesperades…

Amb: Eloy Pohu (Enzo), Maksym Slivinskyi (Vlad), Pierfrancesco Favino (Paolo), Elodie Bouchez (Marion), Nathan Japy (Victor), Vladyslav Holyk (Miroslav), Malou Khebizi (Amina), Philippe Petit (Corelli).

Guió: Laurent Cantet, Robin Campillo, Gilles Marchand. Muntatge: Robin Campillo. Fotografia: Jeanne Lapoirie.

Informació: Informació: Film d’inauguració de la Quinzena 2025. Estrena mundial. Robin Campillo, amic íntim de Laurent Cantet, que va morir a l’abril de 2024, n’ha heretat aquesta pel·lícula, assumint-ne la direcció i asseguren que té elements d’una emotiva carta d’amor a un amic. MK2, que en porta les vendes internacionals en diu: Campillo torna a la intensitat emocional de 120 BPM amb una història lluminosa que entrellaça el romanticisme i les emocions tendres de Call Me by Your Name amb una exploració aguda i incisiva de la classe social i la recerca de l’autodescobriment.

Enllaços: Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, IonCinema, Unifrance. Co-Productora: Les Films du Fleuve. VI: MK2. DF: AdVitam.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes, a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes; Grand Prix per 120 pulsacions per minut. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Director: Director, guionista i muntador francès, nascut a Casablanca (Marroc), ha destacat com a coguionista dels films del seu amic Laurent Cantet, sobretot a La classe (2008), que a més d’endur-se la Palma d’Or de Canes va aconseguir el César al Millor Guió Adaptat, i, com a director, ha signat els remarcables Eastern Boys (2013), premi a Orizzonti de la Mostra de Venècia, i  120 pulsacions per minut (2017), Grand Prix al Festival de Canes; però darrerament la seva estrella s’ha apagat força, arran del fracàs del seu film relativament autobiogràfic L’île rouge (2023).

FOTO: “Les Filles Désir” (Zinc Film).

De Prïncia CAR, “Les Filles Désir” / “The Girls We Want”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h33.

Nota sinòptica: Quan la Carmen, d’esperit lliure, entra al món aparentment perfecte d’amistat i amors de la Yasmine, les creences de llarga durada sobre l’amor i la identitat comencen a trontollar, desafiant tot el que una vegada va donar per fet.

Sinopsi: Marsella en ple estiu. Als 20 anys, l’Omar i la seva colla, respectats monitors d’un centre d’esbarjo del barri, classifiquen les noies en dues categories: les que et fots i amb aquelles amb què et cases. El retorn de la Carmen, amiga de la infància i exprostituta, altera i qüestiona el seu equilibri, el paper de cada membre del grup, la seva relació amb el sexe i l’amor.

Amb: Housam Mohamed (Omar), Leia Haichour (Yasmine), Lou Anna Hamon (Carmen), Kader Benchoudar (Tahar), Mortadha Hasni (Ismaël), Achraf Jamai (Ali), Nawed Selassie Said (Momo).

Guió: Prïncia Car, Léna Mardi. Muntatge: Flora Volpelière. Fotografia: Raphaël Vandenbussche. Música: Damien Bonnel, Kahina Ouali .

Informació: Òpera prima. Estrena mundial.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: SND*. DF: Zinc Film. EF: 16.07.2025.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: La cineasta belga Prïncia Car havia dirigit fins ara alguns curtmetratges, un dels quals és Barcelona (2019), en què un diumenge, a Marsella, una colla de joves planeja escapar-se a Barcelona. Va treballar d’ajudant de producció a Eden (2014), de Mia Hansen-Løve.

FOTO: “La danse des renards” (© Helicotronc i Les Films du Poisson – Jour2fête).

De Valéry CARNOY, “La danse des renards“ / “Wild Foxes”.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h32.

Nota sinòptica: La vida d’un jove atleta en un internat queda trasbalsada després de sobreviure a un perillós accident. A mesura que es qüestiona la carrera a la boxa i la seva amistat més propera, les guineus emergeixen del bosc proper.

Sinopsi: En un internat esportiu, a en Camille, jove boxejador virtuós, el salva ‘in extremis’ d’un accident mortal el seu millor amic Matteo. Després d’una ràpida recuperació, li agafa gradualment un dolor inexplicable, amenaçant-li tant els somnis de grandesa com la pròpia relació amb l’equip. Al ring i en el món d’un home, no hi ha lloc per a la debilitat.

Amb: Samuel Kircher (Camille), Fayçal Anaflous (Matteo), Jef Jacobs (LPF), Anna Heckel (Yas), Jean-Baptiste Durand (Bogdan, entrenador de boxa), Hassane Alili (Nasserdine), Salahdine El Garchi (Coreb), Frédéric Clou (metge d’urgències), Yoann Blanc.

Guió: Valery Carnoy. Muntatge: Suzana Pedro. Fotografia: Arnaud Guez. Música: Pierre Desprats.

Informació: Òpera prima. (..) Produït per Hélicotronc [Bèlgica] amb Les Films du Poisson* [França], “La Danse des renards” marca el pas al llargmetratge de Valéry Carnoy, autor del còmic curt “Titan”. Ambientada en el món ultra contemporani i apassionant dels internats esportius d’alt nivell, (..) Valéry Carnoy hi continua explorant les masculinitats joves, les exigències de les amistats sinceres i tòxiques i les pressions d’un sistema establert (Wask Cannes Insider).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: The Party Film Sales. DF: Jour2fête.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: Dels curtmetratges que ha dirigit anteriorment, especialment dos han tingut un notable recorregut per festivals internacionals. Són Ma planète (2018) -sobre un forner d’uns cinquanta anys que, després d’una baralla amb la seva dona, coneix una jove fotògrafa contemporània a qui li agrada la forma grossa del seu cos- i Titan (2021), estrenat a la Competició Berlinale Shorts -en el qual un noiet de tretze anys vol integrar-se a la colla d’en Malik i ha de passar per un estrany ritual-.

FOTO: “Classe Moyenne” (Tandem).

D’Antony CORDIER, “Classe Moyenne” / “The Party’s Over!”

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h35.

Gènere: Comèdia.

Sinopsi: En Mehdi té previst passar un estiu tranquil a la sumptuosa casa dels sogres. Però a la seva arribada, esclata un conflicte entre la família de la seva promesa i la parella que cuida la vil·la. Com que en Mehdi prové d’un entorn modest, creu que pot liderar les negociacions entre les dues parts i fer que tothom torni a la raó. Tanmateix, tot s’enverina…

Amb: Laurent Lafitte (Philippe Trousselard), Élodie Bouchez (Laure Trousselard), Laure Calamy (Nadine Azizi), Ramzy Bedia (Tony Azizi), Noée Abita (Garance Trousselard), Sami Outalbali (Mehdi El Glaoui), Mahia Zrouki (Marylou Azizi).

Guió: Antony Cordier, Julie Peyr, a partir d’un original de Jean-Alain Laban i Steven Mitz. Muntatge: Camille Toubkis. Fotografia: Nicolas Gaurin. Música: Clémence Ducreux.

Informació: estrena mundial

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance. VI: France Télévisions*. DF: Tandem. EF: 24.09.2025.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: Antony Cordier va tenir un bon començament de carrera cinematogràfica, que posteriorment no s’ha vist confirmat. La seva primera pel·lícula fou el premiat curt documental Beau comme un camion (2000) en què descriu, al llarg de tres generacions, el llarg procés que permet a una família de classe treballadora tenir un fill que es dedicarà a un treball intel·lectual. I la seva primera ficció, Douches froides (2005), va impactar des de la seva presentació a la Quinzena, amb la seva exploració de la sexualització de les relacions de classe a través de l’amistat entre tres adolescents de diferents orígens socials (protagonitzats per joves revelacions). Després, es pot dir res, dos films sense especial ressò, separats 7 anys entre ells, i darrerament ha dirigit 2 sèries de TV.

FOTO: “Brand New Landscape” (Luxbox).

De Yuiga DANZUKA, “Brand New Landscape” / “見はらし世代”.

Producció: Japó. Any: 2025. Durada: 1h55.

Nota sinòptica: En el paisatge en constant canvi de Shibuya, a Tòquio, en Ren treballa com a repartidor d’orquídies. Turmentat per la pèrdua de la seva mare, la Yumiko, que es va suïcidar quan ell era petit, fa temps que està allunyat del seu pare, en Hajime, arquitecte paisatgista. Un dia, durant un lliurament normal, en Ren topa cara a cara amb en Hajime…

Sinopsi: En Ren és un noi que lliura orquídies per a ocasions festives. Després que la seva mare se suïcidés a la seva infància, es va distanciar del pare, un dissenyador de paisatges. Ara, en Ren passa els dies conduint per Tòquio per fer lliuraments. Un dia, mentre descansa en un parc, veu persones sense llar obligades a marxar per la remodelació, cosa que li recorda quan el seu pare va ajudar a construir un complex comercial a Shibuya. Més tard, mentre lliura flors a una galeria que acull una exposició de son pare, en Ren se’l troba, inesperadament. L’home ha tingut èxit i sembla que no ha canviat, encara centrat en la feina, separat de la família. Amb l’esperança de refer la família trencada, en Ren parla amb la seva germana, l’Emi, però ella li respon fredament: “El passat ja no importa”, mentre es prepara per al matrimoni. Turmentat per la distància a la seva família, en Ren recorda una àrea de servei on van compartir un àpat abans de la mort de la seva mare. Hi porta el pare i l’Emi, amb l’esperança de retrobar-se. Comença la seva última nit com a família de quatre.

Amb: Kurosaki Kodai (Takano Ren), Endô Kenichi (Takano Hajime), Igawa Haruka (Takano Yumiko), Kiryu Mai (Takano Emi), Kikuchi Akiko (Maki), Nakamura Aoi (Ando Akira), Nakayama Shingo (Takuya), Yoshioka Mutsuo (Hirata), Su Yuchun (Zhāng), Hattori Misaki (Natsuki), Ishida Riko (Emi, de petit), Arao Rintaro (Ren, de petit)

Guió: Yuiga Danzuka. Muntatge: Majima Uichi. Fotografia: Furuya Koichi. Música: Teranishi Ryo.

Comentari de la Quinzena dels Cineastes: el primer llargmetratge del cineasta japonès de 26 anys Yuiga Danzuka, és un delicat regal per al món del cinema de Japó. Narra la història d’una família que es retroba anys després de la pèrdua de la seva mare. Amb una direcció elegant i una representació profundament commovedora de certs racons de Tòquio, la pel·lícula explora suaument la família i relacions pares-fills d’una manera que recorda la riquesa i la bellesa del «cinema Ozu» (Julien Rejl, director artístic de la Quinzena, a la Roda de Premsa del 15 d’abril).

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Luxbox.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: Nascut a Tòquio el 1998. Es va graduar al Curs de Ficció a l’Escola de Cinema de Tòquio. El seu treball de graduació DESPRÉS DE LA NIT AL PONT ​​(2019) va rebre premis del Festival Internacional de Cinema de Nara, del Festival de Cinema Shimokitazawa, del Festival de Cinema Tama New Wave i del Festival de Cinema Uedajokamachi – va de dos germans que van perdre la mare per suïcidi de ben petits i viuen una vida tranquil·la junts a Tòquio. Una nit, el germà gran, en Yusuke, coneix una dona que intenta saltar d’un pont, la Natsuki, i comença a agradar-li. L’altre germà, l’Akihiro, descobreix inesperadament el secret de la Natsuki.-. També és autor del curtmetratge FAR, FAR AWAY (2022) -té de protagonista la Sara, de 21 anys i que treballa en un restaurant familiar. La noia no ha pogut amagar el disgust que d’entrada li ha provocat la visita d’en Takeuchi al restaurant, per passar una entrevista de feina. En tornar a casa amb bicicleta, en Yuto, el xicot de la Sara i també company seu a la feina, li explica que va veure en Takeuchi dret al mig d’un carrer amb els ulls tancats. El primer dia laborable d’en Takeuchi, ella i en Takeuchi només esperen l’obertura del restaurant, però…-. A Vimeo.

FOTO: “La mort n’existe pas” (© Embuscade Films).

De Félix DUFOUR-LAPERRIÈRE, “La mort n’existe pas” / “Death Doesn’t Exist”.

Producció: Quebec, França, Luxemburg. Any: 2025. Durada: 1h12.

Sinopsi: Després d’un atemptat armat fracassat contra propietaris rics, en el transcurs del qual abandona els seus companys, l’Hélène fuig a bosc. La Manon, la seva amiga i còmplice durant l’atac, torna per a turmentar-la. Juntes, revisen la tria impossible entre la violència i la inacció, en un món en plena metamorfosi.

Nota: En la fase de producció del film, la sinopsi que corria passava perquè, un cop al bosc, l’Hélène hi troba Catherine, un alter ego misteriós, carnívor i temptador. Aquest doble li farà visitar una fantàstica vall, on metamorfosis, poders verinosos i grans trastorns aviat alteraran l’ordre de les coses. L’Hélène haurà de revisar les seves opcions i els dilemes morals, polítics i humans que les circumscriuen.

Pel·lícula d’animació amb les veus de: Zeneb Blanchet (Hélène), Karelle Tremblay (Manon), Mattis Savard-Verhoeven (Marc), Barbara Ulrich (la vella dama), Françoise L (l’infant), Irène Dufour.

Guió i Muntatge: Félix Dufour-Laperrière. Música: Jean L’Appeau.

Informació: Estrena mundial. Llargmetratge d’animació colorit i fogós, pel·lícula d’idees i d’aventures, “La mort n’existe pas” és una faula sobre la irrupció de la violència al món, sobre les seves fonts i els seus efectes, les seves conseqüències i els seus trastorns. Una pel·lícula de metàfores i paraules franques, doloroses i brillants, sobre el compromís, les conviccions profundes i la urgència de tornar a posar el món en moviment (Embuscade Films). A la producció, entre d’altres, Embuscade Films, del mateix Félix Dufour-Laperrière i son germà Nicolas Dufour-Laperrière.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Best Friend Forever. DF: UFO Distribution.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Director: Félix Dufour-Laperrière (Chicoutimi, Quebec, 1981) estudia a Mont-real, on actualment treballa. Director i guionista, les seves obres inclouen pel·lícules d’animació, documentals i curtmetratges experimentals. El seu cinema, que mostra una tensió constant entre l’exploració narrativa i formal, manté sempre una estreta relació amb l’art visual i contemporani. Les seves pel·lícules es projecten en museus, esdeveniments i festivals de tot el món, on recullen nombrosos premis (Giornate degli Autori – Venezia 2018). És autor de dos llargmetratges d’animació: Ville Neuve (2018) –una pel·lícula d’animació feta d’imatges poètiques i poderoses. “Ville Neuve” reuneix destins individuals i col·lectius. Joseph es trasllada a casa d’amics i intenta tornar amb la dona que l’ha deixat. Una esperança fràgil es fa possible, en un Quebec, potser a l’alba de la seva independència (Giornate, on es presentà)- i Archipélago (2021), premiat a Annecy i projectat al Festival de Rotterdam, –pel·lícula documental d’animació (..) Una pel·lícula d’assaig poètic que barreja diversos estils d’animació, és una meditació psicogeogràfica a les illes del riu Sant Llorenç, formant una metàfora de l’estatus del Quebec com un “país incert” definit per les tensions entre el seu estatus com a província del Canadà i la concepció del poble quebequès d’ells mateixos com una nació diferent (Wikipedia)-. “La mort n’existe pas” és el seu tercer llarg.

FOTO: “Amour Apocalypse” (Quinzena dels Cineastes – IndieWire).

D’ Anne ÉMOND, “Amour Apocalypse” / “Peak Everything”.

Producció: Quebec. Any: 2025. Durada: 1h40.

Gènere: Comèdia romàntica.

Nota sinòptica: L’Adam, propietari d’una gossera, depressiu i que pateix ansietat climàtica, s’enamora de la Tina, una representant d’atenció al client per telèfon. Enmig d’un desastre natural, s’embarca en un viatge romàntic aventurer i bilingüe per trobar-la.

Sinopsi: L’Adam, de 45 anys, és un bondadós propietari d’una gossera. Hipersensible i a la vora de la depressió, amaga les seves pors existencials al seu pare, que en defuig l’afecte, i deixa que el seu jove ajudant se n’aprofiti, de la seva bondat. Per a combatre la seva ansietat ecològica, l’Adam encarrega una làmpada solar terapèutica. A través de la línia d’assistència tècnica del proveïdor de la làmpada, coneix la Tina, una dona radiant amb una veu que calma totes les seves preocupacions. Aquesta trobada inesperada ho canvia tot: la Terra tremola i els cors exploten… És amor!

Amb: Patrick Hivon (Adam), Piper Perabo (Tina), Connor Jessup (Tom), Gord Ran (Scott),  Eric K. Boulianne (Frank), Gilles Renaud (Eugène), Élizabeth Mageren (Romy), Sienna Feghouli (Taylor), Patrick Garrow (Mickey).

Guió: Anne Émond. Muntatge: Anita Roth. Fotografia: Olivier Gossot. Música: Christophe Lamarche-Ledoux.

Informació: Estrena mundial. A la producció, la quebequesa Metafilms.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Indie Sales.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: Habitual del Festival de Toronto, on va rebre Menció Especial del Jurat de les Òperes Primes, per Nuit #1 (2011) -drama sobre una nocturna discussió entre una quebequesa i una immigrant- i posteriorment hi ha presentat, a la secció dedicada al Cinema Canadenc, Les êtres chers (2015) -drama, que va ser seleccionat també a Locarno · Cineastes del Present, sobre un artesà que malda per criar i nodrir una filla òrfena – i Nelly (2016) -biopic de Nelly Arcan, treballadora sexual convertida en estrella literària abans del seu final tràgic-, va ser al Festival de Valladolid 2019 amb Jeune Juliette – comèdia dramàtica que gira al voltant d’una noieta grassoneta que entra a l’adolescència acomplexada pel sobrepès i entre burles dels companys estudiants-. El 2024 va dirigir el thriller Lucy Grizzli Sophie.

FOTO: “The President Cake” (Doha Film Institute).

De Hasan HADI, “The President’s Cake” / “Mamlaket al-Qasab”.

Producció: Iraq, Qatar, EUA. Any: 2025. Durada: 1h42.

Nota sinòptica: És el “dia del sorteig” a tot l’Iraq, quan les escoles seleccionen els estudiants que tindran l’honor de portar regals a les celebracions locals obligatòries de l’aniversari del president Saddam Hussein. La Lamia, de 9 anys, viu als aiguamolls històrics amb la seva àvia enèrgica, la Bibi. Abans que vagi a l’escola, la Bibi li ensenya trucs enginyosos per evitar ser escollida per al pastís del president. Tanmateix, quan en Musa, el professor autoritari, crida el nom de la Lamia per a la tasca més difícil, el pastís d’aniversari, no té més remei que acceptar-ho. Negar-s’hi podria significar empresonament o fins i tot la mort.

Sinopsi: A l’Iraq de Saddam Hussein, la Lamia, de 9 anys, rep la difícil tasca de fer un pastís per celebrar l’aniversari del president. La seva recerca d’ingredients, acompanyada del seu amic Saeed, li capgira lavida quotidiana.

Amb: Banin Ahmad Nayef (Lamia), Sajad Mohamad Qasem (Saeed), Waheed Thabet Khreibat (Bibi), Rahim AlHaj (Jasim).

Guió: Hasan Hadi. Muntatge: Andu Radu. Fotografia: Tudor Vladimir Panduru. Música: diversos.

Informació: Òpera prima. Estrena mundial. A la producció executiva, Eric Roth i Marielle Heller.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Doha Film Institute. VI: Films Boutique*. DF: Tandem*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes, Museum of the Moving Image.

Director: Muntador, professional del so, Hasan Hadi ha dirigit el curtmetratge Swinnsuit (2021) -en què una dona intenta incansablement escapar-se de portar un burkini per a la competició de natació de l’escola secundària, avergonyida per la seva forma i significat cultural – film amb el qual va guanyar un premi qualificat per a l’Oscar a Urbanworld i va ser distribuït per  HBO Max. És becari de Guió i Direcció del Sundance Institute 2022 i va rebre el premi Sundance Institute/NHK Award 2022 i la beca SFFILM Rainin Grant pel seu debut. També ha treballat com a professor adjunt al programa de cinema de postgrau de la NYU i va rebre el premi Black Family Short Film Award.

FOTO: “L’Engloutie” (Le Group Ouest).

De Louise HÉMON, “L’Engloutie“ / “The Girl in the Snow”

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h38.

Nota sinòptica: 1899. Alts Alps. “Soudain” és un llogaret envoltat de neu als altiplans d’una muntanya remota. Els seus habitants veuen l’arribada, una nit de tempesta, d’Aimée, una jove mestra, laica i republicana, que es quedarà l’hivern per ensenyar a un grapat de nens. Però poc després de la seva arribada, una allau engoleix un primer alpinista….

Sinopsi: “Soudain” és un llogaret enfilat a les altures vertiginoses d’una muntanya remota. En una nit de tempesta, els seus habitants veuen que els arriba l’Aimée, la seva primera mestra, republicana i laica, que es quedarà a l’hivern per ensenyar a un grapat de nens. Malgrat la desconfiança que percep en l’aire gelat, la jove s’incorpora a poc a poc a la vida de la comunitat, decidida a posar llum a les seves creences fosques. Però els rituals i llegendes que descobreix aviat comencen a perseguir les seves nits. A mesura que masses de neu cobreixen la muntanya, l’Aimée s’apropa a l’Enoch i en Pépin, dos amics la sensualitat dels quals capta totes les seves mirades. És aleshores que el vell Júpiter, ancià del poble, trenca la pipa. El seu fèretre l’enganxen al terrat de l’escola, perquè el terra estava massa gelat per enterrar-lo allà. Mentre l’ambient és de dol, el creixent desig d’Aimée pels joves del poble l’engoleix de sobte…

Amb: Galatea Bellugi (Aimée), Matthieu Lucci (Enoch), Samuel Kircher (Pépin), Sharif Andoura (un dels pares).

Guió: Louise Hémon i Anaïs Tellenne, amb la col·laboració de Maxence Stamatiadis. Muntatge: Carole Borne. Fotografia: Marine Atlan. Música: Emile Sornin.

Informació: Òpera prima. Estrena mundial. Diu Louise Hémon: La muntanya, rarament present en el cinema contemporani, representa per a mi un dipòsit inesgotable d’històries. Vull representar un territori inexplorat, arcaic i les poblacions que acull en forma d’un tancat colpejat pel vent i la neu. M’agradaria evocar breument la història d’un sistema educatiu popular nascut al segle XIX als Alts Alps per combatre la ignorància i l’obscurantisme. El meu personatge principal, l’Aimée, és una jove plena de certeses, compromesa amb un ideal republicà i laic, i que serà trastornada per l’irracional, fins fins i tot en la seva carn. El plaer i els allaus fluiran en una mateixa deflació. Vull transmetre una visió habitada, divertida i sensual d’un paisatge hostil. Vull mostrar els vincles entre l’erotisme i una naturalesa tel·lúrica i aterridora, entre l’auge del desig i els mites que ens fan i ens constitueixen. Prix à la Création de la Fondation GAN 2023. A la producció, ARTE France i Take Shelter.

Enllaços: Web de la directora, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa, Le Group Ouest, Trois Couleurs-Entrevista a la cineasta. VI: Kinology**. DF: Condor Distribution*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Louise Hémon dirigeix ​​pel·lícules i ​​obres de teatre. Formada al Taller de Documentals Fémis, els seus documentals creatius (L’HOME MÉS FORT, UNE VIE DE CHÂTEAU, SALOMÉ) s’emeten a Arte, Canal+ així com a festivals internacionals com Hot Docs-Toronto, Hors Pistes-Centre Pompidou-París, FIFIB-Bordeaux, dokumentART, Côté Court-PARTanti. Els seus espectacles (EL GRAN DEBAT, ELS OCEANÒGRAFS, RITUAL 5: LA MORT), signats amb Emilie Rousset, es mostren al Festival d’Automne de París així com al Festival New Settings de la Fundació Hermès (Fondation GAN). Autora d’alguns documentals, de curts i de sèrie TV, també ha estat directora de càsting, així com guionista. Ara debuta en el llargmetratge de ficció.

FOTO: Que ma volonté soit faite” (New Story).

De Julia KOWALSKI, “Que ma volonté soit faite“ / “Her Will Be Done”.

Producció: França, Polònia. Any: 2025. Durada: 1h35.

Nota sinòptica: La Nawojka, una noia que lluita amb el seu monstruós desig, està convençuda que ha estat afectada per una estranya maledicció hereditària i intentarà desfer-se dels grillons familiars a través de la Sandra, la seva veïna sulfurosa de tornada al poble…

Sinopsi: La jove Nawojka, que viu amb el pare i els germans a la granja familiar, amaga un terrible secret: un poder monstruós, que creu que ha heretat de la seva difunta mare, se li desperta cada vegada que experimenta desig. Quan la Sandra, una dona d’aquell indret, lliure i sensual, torna al poble, la Nawojka en queda fascinada i els seus poders es manifesten sense que ella hi pugui fer res per a controlar-los.

Amb: Maria Wróbel (Nawojka), Roxane Mesquida (Sandra), Wojciech Skibiński (Henryk), Kuba Dyniewicz (Bogdan), Przemysław Przestrzelski (Tomek), Raphaël Thiéry (Badel), Jean-Baptiste Durand (Franck), Eva Lallier Juan (Alice)

Guió: Julia Kowalski. Muntatge: Isabelle Manquillet. Fotografia: Simon Beaufils (Anatomia d’una caiguda). Música: Daniel Kowalski.

Informació: Estrena mundial. A la producció, entre altres, Yann Gonzalez.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Trois Couleurs. VI: WTFilms. DF: New Story.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes, a Wikipédia, a VMA, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Quinzena dels Cineastes 2023: J’ai vu le visage du diable.; ACID 2016: Crache coeur. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Nascuda a França de pares polonesos, Julia Kowalski qüestiona la seva relació amb el seu país d’origen a través de les seves pel·lícules, perfeccionant constantment els seus temes preferits: l’entorn laboral, l’adolescència, la família, la sexualitat [combinant ficció i documental]. J’ai vu le visage du diable és el fruit de la investigació realitzada per al seu segon llargmetratge [“Que ma volonté soit faite”] que actualment està preparant, l’emancipació mística d’una jove que lluita amb el seu monstruós desig: així presentà la cineasta la Quinzena dels Cineastes el 2023, en què s’hi projectà el migmetratge J’ai vu le visage du diable [Premi Jean Vigo 2023].

FOTO: “Yes” (Les Films du Losange).

De Nadav LAPID, “Yes!” / “Oui!” / “Kent!”.

Producció: Israel, Xipre, França, Alemanya. Any: 2025. Durada: 2h29.

Nota sinòptica: Gira al voltant d’un personatge anomenat Y. Decideix que allò coratjós de debò no és dir “no”, com creia en la seva joventut, sinó dir “sí”. En  Y és un home que mai diu “no” i sempre diu “sí”. En Y., pianista i compositor, entreté els poderosos amb la seva dona Jasmine. La parella s’hi lliura en cos i ànima. Mai diuen que no, sempre que sí. I els funciona força bé. Per tant, la seva vida és horrible. No es pot simplement ballar, cantar i prostituir-se tot el dia.

Sinopsi: Israel l’endemà del 7 d’octubre. En Y., un músic de jazz precari, i la seva dona Jasmine, una ballarina, lliuren el seu art, la seva ànima i el seu cos al millor postor, portant plaer i consol al seu país sagnant. Aviat, a en Y. li fan un encàrrec de la màxima importància: posar música a un nou himne nacional.

Amb: Ariel Bronz, Efrat Dor, Naama Preis, Alexey Serebryakov.

Guió: Nadav Lapid. Muntatge: Nili Feller. Fotografia: Shaï Goldman. Música: Sleeping Giant, amb la participació d’Omer Klein.

Comentari de la Quinzena dels Cineastes: pendent.

Informació: Incorporada a la selecció de la Quinzena el 24 d’abril, l’endemà que probablement quedés descartada definitivament pel Festival.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, ScreenDaily, CineMaldito. VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes, al D’A, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies. Anteriorment, al Festival de Canes, a la Setmana de la Crítica de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Director: Havent participat al curt col·lectiu Proyect Gvul (2003), que va participar a la Cinéfondation, va dirigir un curt en solitari i a continuació el migmetratge de ficció Emile’s Girlfriend (2006), seleccionat a la Cinéfondation, i un altre de documental. També autor d’una novel·la, i crític literari i periodista esportiu, va incorporar-se a la Cinéfondation del Festival de Canes el 2007, per a treballar-hi el guió del que seria el seu primer llarg, Policeman (2011), que va guanyar el Premi Especial del Jurat del Festival Internacional de Cinema de Locarno. Posteriorment, va tenir The Kindergarten Teacher (2014) seleccionada en sessió especial a la Setmana de la Crítica de Canes. Amb Synonyms (2019) va guanyar l’Ós d’Or de la Berlinale. Dos anys després va tenir una doble presència al Festival de Canes: a la Competició, Ahed’s Knee (2021) -que hi guanyà el Premi del Jurat- i en Sessió Especial, el curt The Star (2021). De Nadav Lapid en diu el D’A: La seva mirada, sovint críptica i sempre crítica, s’endinsa en les contradiccions de la societat israeliana a través de trames que esquiven tòpics i obvietats, i que li han valgut el reconeixement internacional. Tot i que és nascut a Tel Aviv, ha crecut a Israel i ha estudiat a la Sam Spiegel Film and Television School de Jerusalem, ha passat temporades a París i actualment hi viu amb la seva dona: aquesta perspectiva parisino-israeliana apareix en alguns dels seus films.

FOTO: “Kokuho” (font: X).

De LEE Sang-il, “Kokuho“.

Producció: Japó. Any: 2025. Durada: 2h54.

Nota sinòptica: Al Japó de la postguerra, en ple apogeu econòmic, l’estrany destí d’en Kikuo Tachibana, nascut en una família yakuza, el du a ser adoptat per un actor de teatre kabuki. Viu temps turbulents, però el seu talent com a actor kabuki floreix.

Sinopsi: Després de la mort del seu pare, el líder d’una banda yakuza, a en Kokuo l’acull el famós actor de kabuki, Hanjiro Hanai. Se’n converteix en deixeble juntament amb Shunsuke, l’únic fill de Hanjiro. Els dos nois han decidit dedicar la vida a l’art del Kabuki. Al llarg de cinquanta anys d’història, viuen la glòria i la caiguda, els escàndols i els triomfs, l’amistat i la traïció.

Amb: Ryô Yoshizaba (Kikuo Tachibana), Ryusei Yokohama (Shunsuke), Mitsuki Takahata (Harue Fukuda), Shinobu Terajima (Sachiko Ogaki), Soya Kurokawa (en Kikuo, de jove), Keitatsu Koshiyama (en Shunsuke, de jove), Min Tanaka (Mangiku Onogawa), Ken Watanabe (Hanjiro Hanai), Ai Mikami (Fujicoma), Takahiro Miura (Teppei Takeno), Emma Miyazawa (Matsu Tachibana), Masatoshi Nagase (Gongoro Tachibana), Kyûsaku Shimada (Umeki), ,

Guió:  Satoko Okudera i  Shûichi Yoshida, basat en la novel·la del 2017 ‘Kokuhou’ de Shûichi Yoshida. Muntatge: Tsuyoshi Imai. Fotografia: Sofian El Fani. Música: Marihiko Hara.

Informació: estrena mundial.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, AsianWiki. VI: Pyramide Int*. DF: Pyramide.  E-Japó: 06.06.2025.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: Cineasta ben rodat -porta dirigides ja 12 pel·lícules i dues sèries de TV, havent debutat amb el migmetratge Chong (2000), comèdia dramàtica sobre esudiants coreans que han crescut al Japó-, ha treballat en dues ocasions anteriors amb el guionista -i novel·lista- Shûichi Yoshida: en el drama criminal Villain (2010) i en el thriller misteriós Rage (2016), que va participar a la Secció Oficial de Sant Sebastià.

FOTO: “Lucky Lu” (Tmdb)

De Lloyd LEE CHOI, “Lucky Lu“.

Producció: EUA, Canadà. Any: 2025. Durada: 1h43.

Sinopsi: Un repartidor a Nova York descobreix que li han robat la bicicleta elèctrica. Després d’anys d’estar-ne lluny, la seva família hi ve de camí, i ara ha d’enfrontar-se a una ciutat implacable i lluitar per preservar la vida fràgil que s’ha passat tants anys construint.

Amb: Chang Chen (Lu Jia Cheng), Fala Chen (Si Yu), Carabelle Manna Wei (Yaya), Alex Veadov (Alexander, el botiguer), Laith Nakli (Markos), Perry Yung (Zhang), Sarah Baskin (Jessica).

Guió: Lloyd Lee Choi. Muntatge: Brendan Mills. Fotografia: Norm Li. Música: Charles Humenry.

Informació: Òpera prima. Estrena mundial. El director va tenir el curt “Same Old” a la Competició del Festival de Canes 2022, en què un repartidor de menjar a Nova York passa la nit mirant de trobar la bicicleta elèctrica que li han robat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety 05.09.2024. VI: Film Constellation*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes, a la web del cineasta.

Director: En Lloyd Lee Choi és un director coreano-canadenc establert a Nova York. Ha treballat en publicitat, creant campanyes globals per a Google, Chevrolet, Sony i Peloton, per anomenar-ne només algunes. Ha realitzat algun vídeo i certs curtmetratges, éssent els dos darrers el ja esmentat Same Old (2022), sobre el repartidor a qui furten la bicicleta elèctrica, i Closing Dynasty (2023), premiat a la Berlinale · Generation KPlus, i en el qual una escolar de set anys maquina maneres de fer diners pels carrers de Nova York.

FOTO: “Indomptables” (© Why Not Productions – Pan Distribution)

De Thomas NGIJOL, “Indomptables“ / “Untamable”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h21.

Gènere: Policíac.

Sinopsi: A Yaoundé, el comissari Billong investiga l’assassinat d’un agent de policia. Tant al carrer com dins de la seva família, lluita per mantenir l’ordre. Home de principis i tradició, s’acosta al punt de ruptura.

Amb: Thomas Ngijol (Billong), Danilo Melande (Étamé), Bienvenu Roland Mvoe (Patou), Thérèse Ngono (Odette).

Guió: Thomas Ngijol i Patrick Rocher, lliurement adaptat del documental Un crime à Abidjan (1999) de Mosco Levi Boucault. Muntatge: Cécile Lapergue. Fotografia: Patrick Blossier. Música: Dany Synthé i Isko.

Informació: Estrena mundial. A la producció, Why Not Productions*.

Enllaços: Petit web del film, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Goodfellas. DF: Pan Distribution. EF: 11.06.2025.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: Humorista especialitzat en els monòlegs, actor i cineasta, Ngijol escriu els guions dels seus propis films i ocasionalment els d’altri. Fins ara, comèdies.

FOTO: “Miroirs No.3“ (Christian Schulz © Schramm Film – Les Films du Losange).

De Christian PETZOLD, “Miroirs No.3“.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h26.

Sinopsi: Durant un cap de setmana al camp, la Laura una estudiant de Berlín, sobreviu miraculosament a un accident de cotxe. Salvada físicament però profundament commocionada, l’acull la la Betty, que ha presenciat l’accident i la cuida afectuosament. De mica en mica, el marit i el fill de la Betty superen les seves primeres reticències i en aquella casa s’instal·la una tranquil·litat gairebé familiar. Però aviat, ja no poden ignorar el seu passat i la Laura ha d’afrontar la seva pròpia vida…

Amb: Paula Beer (Laura), Barbara Auer (Betty), Matthias Brandt (Richard), Enno Trebs (Max).

Guió: Christian Petzold. Muntatge: Bettina Böhler. Fotografia: Hans Fromm. Música: pendent.

Informació: Estrena mundial. El títol, “Miroirs No.3”, fa referència a una suite per a piano de Ravel. És la quarta vegada que Paula Beer protagonitza una pel·lícula de Petzold. A la co-producció, ZDF/Arte.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, The Film Stage 30.04.2024, IndieWire 26.08.2024. VI: The Match Factory*. D-EUA: Metrograph Pictures*. DF: Les Films du Losange. EF: 27.08.2025.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes, a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Director: Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Habitual del Festival de Berlín -Gran Premi amb El cel roig (2023), premi FIPRESCI amb Undine (2020), Millor Direcció amb Barbara (2012), premi FIPRESCI Panorama amb Wolfsburg (2003)- , també ha estat seleccionat a Sant Sebastià, amb Phoenix (2014), on guanyà el premi FIPRESCI, i a Venècia, amb Jerichow (2008) a la Competició i The State I Am In (2000), a Cinema del Presente-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Militantropos“ (Square Eyes).

De Yelizaveta SMIT, Alina GORLOVA i Simon MOZGOVYI, “Militantropos“.

Producció: Ucraïna, França, Àustria. Any: 2025. Durada: 1h51.

Nota sinòptica 1: Primera pel·lícula del tríptic cinematogràfic “Els dies que voldria oblidar”, investiga el poderós impacte de la guerra en el comportament personal. El gran caos de la guerra va interrompre la vida quotidiana, però gradualment es va anar convertint en part de la vida de la gent. La guerra canvià la seva professió, els seus hàbits, el seu destí i el seu futur.

Nota sinòptica 2: La pel·lícula no gira al voltant de cap personatge central, sinó que explora l’experiència de la guerra a través del prisma del col·lectiu i de l’individual: els que es veuen obligats a fugir, els que prenen les armes, els que perden les seves llars o es queden vivint entre les ruïnes. La pel·lícula mostra les reaccions de les persones a l’agressió i la violència, al canvi en l’espai on viuen i la seva adaptació a una nova realitat.

Sinopsi: “Militantropos” captura la condició humana a través de les realitats fracturades per la invasió russa d’Ucraïna. La pel·lícula reconstrueix vides quotidianes transformades per la guerra —els que fugen, els que ho perden tot i els que es queden per resistir i lluitar—, rastrejant tant l’instint de suprvivència com la necessitat de proximitat. Enmig de la devastació i l’atrocitat, l’ésser humà és absorbit per la guerra, i la guerra, al seu torn, esdevé part de l’ésser humà.

Documental.

Guió i Muntatge: Alina Gorlova, Simon Mozgovyi, Yelizaveta Smith, Maksym Nakonechnyi. Fotografia: Khrystyna Lizogub, Denys Melnyk, Vyacheslav Tsvetkov. Música: Peter Kutin.

Informació: Estrena mundial. MILITANTROPOS (llatí «milit» – soldat; grec «antropos» – humà) – personatge adoptat pels humans en entrar en estat de guerra. Militantropos decideix acceptar la guerra com l’única opció per existir. A la producció, la ucraïnesa Tabor.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Austrian Films, Variety 15.04.2025. VI: Square Eyes.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre els directors, a Quinzena dels Cineastes: Yelizaveta Smith, Alina Gorlova, Simon Mozgovyi.

Directors: Yelizaveta Smith (directora de cinema i cofundadora de Tabor LTD, membre de l’Acadèmia de Cinema Ucraïnesa i Europea. El seu documental, SCHOOL NUMBER 3, codirigit per George Genoux, va guanyar el Gran Premi del Jurat Internacional Generation 14plus a la Berlinale 2017 i un Premi Especial al Festival HumanDOC de Varsòvia. Exalumnes del Sundance Screenwriters Lab, becària del Sundance Institute Documentary Film Program). Alina Gorlova (directora de cinema i cofundadora de Tabor LTD, membre de l’Acadèmia de Cinema Ucraïnesa i Europea. El seu darrer documental, THIS RAIN WILL NEVER STOP, va guanyar el premi a la Millor Primera Aparició a l’IDFA, el Premi al Millor Llargmetratge al Festival dei Popoli, GoEast, Beldocs, One World, etc. Becària del Sundance Institute Documentary Film Program). Simon Mozgovyi (director de cinema i muntador ucraïnès, membre de la Unió Nacional de Cineastes d’Ucraïna. El seu primer documental, THE WINTER GARDEN’S TALE (2018), es va estrenar al Ji.hlava IDFF i després va participar al DOK Leipzig, guanyant el premi a la millor pel·lícula ucraïnesa al Docudays UA IHRDFF. Becari del Sundance Institute Documentary Film Program). (Square Eyes)

FOTO: “Sorry, Baby” (A24).

D’ Eva VICTOR, “Sorry, Baby“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 1h43.

Nota sinòptica: Alguna n’hi ha passat a l’Agnes. Mentre el món segueix endavant sense ella, la seva amistat amb la Lydie continua sent un refugi preciós. Entre rialles i silencis, el seu vincle indestructible li permet entreveure el que vindrà després.

Sinopsi: L’Agnes ha de superar les seqüeles d’un esdeveniment traumàtic mentre intenta trobar el camí cap al benestar. Intentarà fer-ho amb el suport de la millor amiga, la veïna i un petit gatet. Així intentarà tornar a connectar amb la vida quotidiana. Un sandvitx preparat amb afecte es converteix en l’inesperat consol en el procés de recuperació. Gràcies a petits gestos d’amor i amistat, Agnes intenta superar el seu dolor, tot recordant que, encara que les cicatrius es quedin, la vida continua endavant.

Amb: Eva Victor (Agnes), Naomi Ackie (Lydie), Lucas Hedges (Gavin), Louis Cancelmi (Preston Decker), Kelly McCormack (Natasha), John Carroll Lynch (Pete), Hettienne Park (Eleanor Winston).

Guió: Eva Victor. Muntatge: Randi Atkins, Alex O’Flinn. Fotografia: Mia Cioffi Henry. Música: Lia Ouyang Rusli.

Informació: Film de cloenda de la Quinzena 2025. Òpera prima. Presentada prèviament al Festival de Sundance 2025- secció US Dramatic, on guanyà el premi al guió. A l producció, entre (molts) altres, Barry Jenkins.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Sensacine, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, IndieWire 27.01.2025, Deadline 27.01.2025, The Hollywood Reporter 24.01.2025. VI: A24 / Charades. D-EUA: A24. E-EUA: 27.06.2025. DF: Wild Bunch*. EF: 23.07.2025. DI: I Wonder Pictures*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: Tot i que és nascuda a París, Eva Victor té nacionalitat nord-americana (els seus pares se’n van anar a San Francisco quan ella tenia 1 any d’edat).Havent treballat al web faminista satíric Reductress, ha col·laborat en una secció del ‘New Yorker’, ha estat activa amb vídeos a Twitter i per a Comedy Central; actriu de televisió i cinema, ha dirigit 4 episodis de la sèrie de TV Eva vs Anxiety (2019-2020), abans de debutar amb “Sorry, Baby”, que ha escrit, interpretat i dirigit.

FOTO: Fragment del cartell de “Girl on Edge” (Tmdb).

De Jinghao ZHOU, “Girl on Edge” / “Hua yang shao nv sha ren shi jian” (花漾少女杀人事件).

Producció: Xina. Any: 2025. Durada: 1h48.

Nota sinòptica: La patinadora artística Jiang Ning lluita per salvar la seva carrera sota la mirada implacable de la seva mare i entrenadora, Wang Shuang. A la pista de gel, troba una ànima bessona en la Zhong Ling. Però quan la Wang comença a entrenar la Zhong, les tensions augmenten i l’ambició de la Jiang es converteix en una obsessió que ho consumeix tot.

Sinopsi: La Jiang Ning, que ha crescut en una família monoparental, s’entrena dur per a l’última oportunitat de la seva carrera. Inesperadament, l’aparició d’una talentosa oponent, la Zhong Ling, li treu el favor de la seva mare i entrenadora Wang Shuang. La relació entre totes tres comença a complicar-se i a ser confusa mentre un accident fatal d'”assassinat” es desenvolupa silenciosament…

Amb: Zhang Zifeng (Jiang Ning), Ma Yili (Wang Shuang), Ding Xiangyuan (Zhong Ling).

Guió: Jinghao Zhou. Muntatge: Jinghao Zhou, Qi Xiaodong. Fotografia: Yu Jing-Pin. Música: Björn Shen.

Informació: Òpera prima. Estrena mundial.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre el director: a Quinzena dels Cineastes.

Director: Zhou Jinghao va néixer i créixer a la Xina. Va estudiar informàtica i ciències polítiques a Harvard, i després va treballar a Silicon Valley abans de deixar el món tecnològic per dedicar-se al cinema. Ha escrit i dirigit diversos curtmetratges i documentals (Quinzena).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!