Club 7 Cinema

Sóc dels que no vaig aplaudir Casa de tolèrància, de Bertrand Bonello, i, per la trajectòria de l’autor, m’afiguro que difícilment m’hauria acabat de fer el pes Saint Laurent,  el seu “biopic” sobre l’estilista Yves Saint Laurent. I encara n’estic més convençut després de llegir les primeres reaccions a la projecció de premsa d’aquest matí. Esclar que hi ha qui el defensa, qualificant-lo de “formidable” i de “fantàstic retrat” o “encisadora”, mentre d’altres que, pel que es veu li van aplaudir aquell film anterior, ara parlen de “decepció”.

FOTO © MANDARIN CINEMA – EUROPACORP – ORANGE STUDIO – ARTE France CINEMA – SCOPE P Saint Laurent, de Bertrans Bonello

---

Bertrand Bonello converteix a Yves Saint Laurent en el darrer dandy en retrat sobre l’artista atrapat en el seu temps. Formidable (..) Helmut Berger ressucita a Saint Laurent per convertir la vellesa en la màscara d’un temps perdut. Fantàstic retrat de Bonello, ha piulat Àngel Quintana, que al seu Facebook ha escrit: Bertrand Bonello proposa a Saint Laurent un retrat d’Yves Saint Laurant com un nen mimat que ho ha tingut tot -bellesa, riquesa creativitat- i que va travessar les pendents de la dècada prodigiosa fins caure enterrat en el seu propi dandysme. El modista es transforma en una figura proustiana fixada en el seu temps perdut. Brillant i atmosfèrica amb un Helmut Berger fent de màscara de Saint Laurent i d’ell mateix. En versió extensa, a Caimán.

Saint Laurent, de Bonello, és encisadora, especialment al seu proustià terç final. Helmut Berger, sublim com a vell Saint Laurent, ha escriu al seu compte de Twitter Scott Foundas, el crític de Variety.

Festiu i submís homenatge al dissenyador de moda Yves Saint Laurent (..) Una pel·lícula ben feta, però mancada d’aire, claustrofòbica, com ser amb l’autèntic Tutankamon de la moda, vivint i morint dins de la seva pròpia i luxosa tomba i sentimentalment consentit fins al darrer moment, diu Peter Bradshaw a la crònica d’urgència que ha publicat a The Guardian.

Un Bertrand Bonello menor: les idees formals apuntades als primers compassos no acaben d’agafar, deixa anar Manu Yáñez al seu Twitter.

Convencional, tediós biopic del dissenyador YSL molt lluny de la bellesa i audàcia de L’Apollonide, tuiteja Carlos Reviriego, crític de Caimán.

Com és habitual, Le Figaro publica un recull de tuits.

Per cert, tuit de Gilles Jacob, president del Festival de Canes: El dia més difícil del festival per a trobar lloc a tothom, n’hi ha una demanda enorme que no podem atendre del tot, per la pel·lícula “Saint Laurent”.

---