Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

19 de maig de 2014
0 comentaris

Primeres reaccions: “Maps to the Stars”, de David Cronenberg

Hi havia una tendència entre bona part de la premsa a considerar Maps to the Stars, de David Cronenberg, com un dels favorits de l’edició d’enguany del Festival de Canes. Francament, em sembla una presència important, però em temo que el pronòstic era més aviat un desig de la legió de defensors de, per exemple, la seva anterior Cosmòpolis, que també va participar en Competició “cannoise” i, al meu entendre, va ser rebuda massa bé per tots aquests sectors de la premsa.

Projectada en sessió avançada a la premsa ahir al vespre, les reaccions que n’hem trobat van de la decepció de bons partidaris de Cronenberg a comentaris elogiosos, passant per temes intermitjos.

FOTO © Daniel McFadden Mia Wasikowska i Joanne Moore, a Maps to the Stars, de David Cronenberg


(..) pretén calar foc a Hollywood però es queda a mig camí. Hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Les actrius estan bé, hi ha mala llet però el to de comèdia i la història no acaben d’encaixar amb comoditat, escriu prou decebut Àngel Quintana al seu Facebook, poc després d’haver piulat: Map to the stars de David Cronenberg és com una sitcom negra sobre hollywood un pel obvia. No és d’alló millor de Cronenberg (..) Té tots els elements per ser sagnant i no acaba de ser ho. S’esplaia més a Caimán.

Com a sàtira de Hollywood no és brillant. I quan vol ser una altra cosa, no sé cap a on va. Digestió difícil, ha penjat a Twitter, Xavi Serra, qui de ben segur en parlarà demà a la seva crònica del diari Ara.

La vida és una inacabable sèrie de “remakes”: “Maps to the Stars” de Cronenberg és una sàtira de Hollywood perversament intel·ligent amb un tall dentat, ha escrit a Twitter Scott Foundas, crític del Variety.

Per a Peter Bradshaw, de The Guardian, és un malson brillant (..) Un claustrofòbic malsòn de desesperació. Podem llegir-li la crònica.

Eulàlia Iglesias no ha piulat res del film de Cronenberg, però ja ha n’publicat la crònica a El Confidencial, en què diu: (..) no té la capacitat d’hipnosi de “Cosmòpolis”, la solidesa d’ “Un mètode perillós”, ni l’atractiu perturbador d’ “Una història de violència”. Però funciona com una comèdia per a gaudir-la d’allò més bé tan negra com gèlida sobre Hollywood que acaba derivant en una inesperada i no prou ben explotada història d’ “amor fou”.

(..) és la primera pel·lícula de Cronenberg que em decep. Hi ha massa menyspreu cap als personatges, ha tuitejat Manu Yáñez, un filo-cronenberg, que també ha publicat ja la seva crònica al blog de Fotogramas.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!