Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

17 de maig de 2014
0 comentaris

Primeres reaccions: “Contes salvatges”, de Damián Szifrón

Entrampada entre la gran acollida al film de Nuri Bilge Ceylan i el reclam que ha tingut la pel·lícula de Bertrand Bonello sobre Yves Saint Laurent, ha quedat força amagadeta Contes salvatges, de l’argentí Damián Szifrón, coproduïda pels germans Almodóvar i protagonitzada, entre d’altres, per Ricardo Darín, Leonardo Sbaraglia i Darío Grandinetti.

FOTO Darío Grandinetti, a Contes salvatges, de Damián Szifrón


Que fa a l’oficial de #Cannes2014? es preguntava anit, en sortir de la projecció avançada per a la premsa, Àngel Quintana, i al mateix tuit deia, com contestant-se: Almodóvar productor I és que aquesta mena de coses passen, als grans festivals. Al Facebook, Quintana s’esplaiava més: comença com Los amantes pasajeros i acaba com Rec 3. La pel.lícula argentina produida per Almodóvar reuneix sis històries en les que esclata la violència que recorden el cinema d’Alex de la Iglesia, però amb un to força passat de voltes. No sé que fa a Cannes, crec que és una manca de respecte per el cinema que en aquests moments es fa a Amèrica Llatina. I comentari extens a Caiman.

Irregular i episòdica (..) és una comèdia negríssima que converteix la maquinària social en una selva primitiva, va escrire a Twitter Manu Yáñez, que hi va afegir: Als seus millors moments, recorda el vessant més grotesc i monstruós del cinema dels germans Coen (..) I als seus pitjors moments (..) s’avé a la fòrmula enderrocament+redempció dels rituals de la classe privilegiada.

En canvi, Jay Weissberg, al cap d’un parell d’hores, penjava a Variety el seu comentari, francament més favorable: Un compendi perversament deliciós de sis curts independents units per un tema de venjança.

També per a Peter Bradshaw, de The Guardian, la pel·lícula ha valgut un comentari força positiu, tot descrivint-la com una col·lecció de delicioses, horribles, terrorífiques i escabroses històries d’Argentina.

Però Thomas Sotinel, crític de Le Monde, ha deixat anar, tot just passades unes hores: Damián Szifrón no pot esperar que li donin la Palma d’Or. Perquè el seu film és una comèdia, certament negra, però també perquè les seves fantasies destructives (..) no provoquen gaire més que el riure incrèdul.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!