Club 7 Cinema

«El director de Possible love, Lee Chang-dong, és un dels millors cineastes que hi ha actualment. Ara feia vuit anys que no en sabíem res, i el seu llargmetratge anterior, Burning (2018), és un dels millors d’aquest segle. La nova pel·lícula del coreà és un drama demolidor que tracta sobre dues parelles molt diferents l’una de l’altra que es veuen unides per la repressió d’una vaga de treballadors en una fàbrica metal·lúrgica. Es tracta d’una obra d’una complexitat i sofisticació excepcionals» (Nando Salvà [§]). «Al decurs de la seva majestuosa trajectòria, Lee Chang-dong ha sabut entrellaçar el seu interès per les formes del drama existencial amb un estudi cada cop més incisiu de la realitat social. Després de joies melodramàtiques com Oasis [2002] o Poesia [2010], Chang-dong va abordar amb Burning un retrat de la confrontació entre la precarietat i el privilegi en un món cada vegada més insensibilitzat davant del patiment de l’altre. Doncs bé, amb la seva nova pel·lícula, titulada Un amor posible i produïda per Netflix, el cineasta s’aproxima d’una manera encara més transparent a la idea de la lluita de classes… o al que en queda. (..) La trama se centra en la relació entre dos matrimonis. Una de les parelles està formada per gent treballadora, mentre que l’altre matrimoni viu en el privilegi econòmic. Els dos matrimonis entren en contacte quan la dona privilegiada decideix filmar un documental sobre el patiment d’una comunitat obrera que ha estat víctima de la «reestructuració de plantilla» d’una gran indústria. L’interès de la documentalista per accedir a la intimitat de l’home treballador —que va ser un dels líders de la lluita sindical contra els acomiadaments— va acostant les dues parelles» (Manu Yáñez [§]). «Lee Chang-dong parteix d’un acomiadament massiu real, però defuig els tòpics habituals del drama social per centrar-se en l’evolució dels sentiments. Una obra estratificada i complexa, a la competició de la 83a edició de Venècia i amb el segell de Netflix. “No desitjaràs els béns dels altres”. Lee Chang-dong torna darrere la càmera i no amaga, amb un epígraf i una dedicatòria final, que mira cap al Decàleg 10 de Krzysztof Kieślowski» (Valerio Sammarco [§]). Ens situa Manu Yáñez: «La connexió entre la pel·lícula de Lee Chang-dong i el mític projecte televisiu del cineasta polonès sembla clara, tot i que en cap cas no ens trobem davant d’un ‘remake’. En tots dos casos, les narracions, sense donar l’esquena a la poesia audiovisual, s’endinsen en un terreny d’estricta intimitat per estudiar la moralitat i el context social dels personatges. Amb El decàleg [1989-1990] Kieślowski va radiografiar el final del comunisme i l’inici d’una nova era, marcada per la influència nord-americana. Per la seva banda, Chang-dong observa l’abismal fractura social que s’ha obert, en el món actual, entre els qui ostenten el poder i aquells que intenten sobreviure com poden. (..) El discurs de Lee Chang-dong, que observa amb sensibilitat i criteri les emocions i les contradiccions dels seus personatges, víctimes d’un sistema que empeny l’individu i el conjunt de la societat cap a una tenebrosa deshumanització». Ha declarat Lee Chang-dong: «La manera com el personatge de la documentalista observa les persones i es comporta mentre filma ens diu que és algú que es qüestiona constantment la seva relació amb els subjectes que grava. En això m’hi reconec molt. Com a director, sempre m’he fet les mateixes preguntes: soc prou a prop d’ells? Soc transparent i honest a l’hora d’explicar la seva història?».

Reblant la gran acollida crítica de Possible love a la Mostra de Venècia 2026: «Un drama de relacions bellament madur i silenciosament colossal. El vuitè llargmetratge de Lee, insondable i curiós (en tots dos sentits), ofereix enginy, ànima, mirada social i una interpretació central enlluernadora de la seva estrella de Secret Sunshine [2007], Jeon Do-yeon» (Jessica Kiang [§]). «En el seu exquisidament polièdric setè llargmetratge, Possible love (Ga-neung-han sa-rang), les habilitats d’observació humanista de Lee Chang-dong es mantenen en el seu punt àlgid, amb una agudesa en la seva mirada sobre la vida emocional i les condicions socials que no té parangó. Més directe, però no menys colpidor, que les inquietants ambigüitats de la seva darrera pel·lícula, Burning, el nou treball melancòlic del director coreà aplica el seu habitual ritme de combustió lenta a les tensions latents entre dues parelles de diferents estrats econòmics. Una profunda meditació sobre el trauma, la pèrdua de dignitat, el desig i l’enveja de classe, aquesta és una peça de cambra trista però bella, enriquida per un repartiment excepcional» (David Rooney [§]). «Possible love, de Lee Chang-dong, esdevé una de les sensacions del Festival de Cinema de Venècia» (Patrick Brzeski [§])

De LEE Chang-dong, Possible love — Ga-neung-han sa-rang

Producció: Corea del Sud. Durada: 2h44.

Sinopsi: Dues parelles casades, dos mons que es troben a través de la càmera: un treballador acomiadat i la seva dona, una documentalista i el seu marit. Mentre col·laboren en la realització d’una pel·lícula, els seus camins s’entrellacen i revelen diferències profundes i desitjos inconfessats.

Amb: Jeon Do-yeon, Sul Kyung-gu, Zo In-sung, Cho Yeo-jeong

Informació: Mostra de Venècia 2026 · Concurs | Imdb | ‘Possible Love’, de Lee Chang-dong, seleccionada per als festivals de Venècia i Toronto, fixa les dates d’estrena als cinemes abans de la seva arribada a Netflix (Variety). Premis: pendent.

Ressons de Venècia 2026

Diari Ara | Diari El Periódico -crítica- | Fotogramas -crítica- |  Cinematografo -crítica- | Cinematografo -article- | Variety -crítica- | Variety -article- | Variety -article (crònica presentació del film)- | The Hollywood Reporter -crítica- | The Hollywood Reporter -article (crònica presentació del film)- |

—

PORTADA: Cartell de Possible love, gentilesa de Netflic

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!