Club 7 Cinema

Ha inaugurat la Quinzena dels Realitzadors de Canes 2015, L’Ombre des femmes (L’ombre des femmes | In the Shadow of Women)., de Philippe Garrel. Era un títol esperat a la Competició i ens l’hem trobat a la Quinzena; tanmateix, les primeres reaccions i les veus dels crítics no en parlen pas precisament com un film reeixit.

https://vimeo.com/125467157

Imma Merino, diari El Punt Avui, Crònica del 16 de maig: ironitzant sobre l’amor i el compromís polític que sempre ha defensat amb una pulsió romàntica, L’ombre des femmes torna a fer pensar que Philippe Garrel ha perdut intensitat

Eulàlia Iglesias, tuit: A L’OMBRE DES FEMMES Philippe Garrel aplica una inesperada ironia als elements sagrats del seu cinema: l’amor i la revolució. #Cannes2015

Àngel Quintana, tuit A l’ombre des femmes Philippe Garrel vol construir una estranya distància irònica sobre els grans temes del seu cinema. #Cannes2015 (..) L’ombre des femmes és la primer film de Philippe Garrel que em deixa fred. No hi ha la força dels sentiments, ni la brusquetat.#Cannes2015 (..) Garrel pacta amb el diable i encarrega part del guió a Jean Claude Carrière, al final en lloc d’elipsis hi ha una veu en off. #Cannes2015. Ho comenta també a Facebook: Des de fa anys segueixo de prop el cinema de Philippe Garrel amb passió i devoció. Mai m’havia sentit decepcionat per una pel.lícula seva. L’ombre des femmes m’ha decepcionat, encara que hi he reconegut la bellesa de la posada en escena de Garrel. I s’esplaia a Caimán: Cannes 2015 en tiempo real.

Manu Yáñez, tuit: #LOmbreDesFemmes de Garrel es una odisea sentimental en miniatura que condensa a golpe de mágicas elipsis el cine de escenas de matrimonio.

Scott Foundas, Variety, tuit: Cannes’ @Quinzaine gets off to a strong start with Philippe Garrel’s rather terrific IN THE SHADOW OF WOMEN. I ho desenvolupa a la crítica publicada: Veteran post-Nouvelle Vague helmer Philippe Garrel serves up an exquisite three-hander about life, art and the delusional male ego.

Carlos F. Heredero, Caimán, Cannes 2015 en tiempo real: la nueva realización de Philippe Garrel no es ni la sombra de sus mejores películas. Me temo que ni siquiera una tozuda ‘política de autor’ a la vieja usanza nos puede valer para justificar tanto diálogo risible (..), tanta situación absurda, tanta languidez autocontemplativa, tanto desmayo y tanta carencia de tensión entre los personajes.

Emily Barnett, Les Inroks: Le film le plus féministe de Philippe Garrel.

Jacques Morice, Télérama: Les elles du desir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!