Club 7 Cinema

El cineclubisme compta amb una trajectòria de 100 anys d’història a casa nostra i la nostra federació, amb quasi mig segle de vida, manté viva una xarxa associativa arrelada al territori i gestionada en la majoria de casos des del voluntariat.

L’any 2010 es va aconseguir per primera vegada que el terme cineclub fos incorporat a una llei, concretament a la 20/2010 del cinema. Segons aquest text, es defineix cineclub “com a entitat sense ànim de lucre que s’autodenomina així en els seus estatuts i que té l’objectiu principal de promoure i difondre l’interès pel cinema en la formació de públics per mitjà de diverses activitats, com ara projeccions, debats, conferències, cursos o publicacions”.

Els cineclubs som associacions culturals formades per públic organitzat que treballem per apropar el cinema d’autor, independent, català, europeu i d’arreu del món a tots els indrets del país.

També volem subratllar la nostra contribució al sector audiovisual: donem nova vida a pel·lícules més enllà de la seva estrena a sales i en l’àmbit de l’exhibició no comercial i generem activitat econòmica i promovem el cinema català i en llengua catalana.

A través de la nostra escola popular contribuïm a l’educació audiovisual, i a formar una ciutadania crítica, diversa i oberta als reptes contemporanis.

I incorporem la perspectiva de gènere, la memòria històrica i la promoció del català a les nostres programacions.

A més, molts dels cineclubs fem possible que arribi el cinema en aquelles poblacions on les empreses d’exhibició no arriben. De fet, en els darrers anys s’ha generat una onada de naixements de cineclubs per garantir que es pugui veure cinema en pantalla gran a molts municipis on havien desaparegut les sales.

Les nostres dades ens permeten afirmar que el cineclubisme no és una activitat minoritària, sinó una peça essencial del sistema cultural català.

Segons l’Estudi del Cineclubisme 2024, els cineclubs van organitzar l’any passat més de 2.100 sessions i van reunir prop de 150.000 espectadors arreu del territori.

Hi ha altres indicadors igualment rellevants:

• El 26% de les sessions dels cineclubs són en versió catalana (original, doblada o subtitulada).
• El 17% de les pel·lícules programades el 2024 van ser produccions catalanes.
• I dues terceres parts de les sessions (67%) són en versió original o versió original subtitulada.

Aquestes dades mostren que els cineclubs contribueixen activament a assolir objectius que l’administració pública també persegueix: la descentralització cultural, la normalització lingüística i el foment del català, la difusió del cinema català i europeu i la formació d’un públic crític.

Som, per tant, espais de sociabilitat, de memòria, de diversitat i de diàleg intergeneracional. I també un instrument clau per garantir els drets de la ciutadania a l’hora d’accedir, participar i incidir en l’àmbit de la cultura.

(Fragment de la intervenció d’Àlex Portolés, president de la Federació Catalana de Cineclubs al Parlament de Catalunya: Compareixença de la Federació Catalana de Cineclubs al Parlament de Catalunya). Podem veure el vídeo d’aquest compareixença:

***

FOTO DE L’APUNT: Logotip del Cineclub Garbí, de Malgrat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!