Club 7 Cinema

No sempre, però moltes vegades poso els títols de les pel·lícules en espanyol, francès, italià… i el títol original. Si hi ha títol en català, solc obviar-ho tot i el poso només en la nostra llengua. I, en alguns apunts, en destaco el que porta en la distribució internacional, que sol ser l’anglès.

És un criteri que m’agradaria mantenir amb més coherència i persistència; però m’hi esforço…

Certament és un criteri personal, que potser us semblarà excessiu o fins innecessari. És possible que, a més a més, això dificulti (o ajudi, ves) a trobar els apunts al cercador; però què hi farem!

Quan fa gairebé 20 anys vaig començar a editar aquest blog, m’inventava els títols en català (que es pot dir que no n’hi havia), fent-ne les traduccions; però al cap del temps vaig optar per respectar-los tal i com s’havien estrenat les pel·lícules… I aquí és quan vaig decidir tenir en compte que hi ha catalans que viuen en territori dominat pel mercat cinematogràfic espanyol, d’altres pel mercat francès i encara d’altres pel mercat italià. No vaig pensar en els de la diàspora que són a altres països i de moment em refreno amb els noms dels films en anglès… Per tant, les pel·lícules procuro titular-les en espanyol, francès i italià… llevat que s’hagin subtitulat i/o doblat al català i distribuït també amb títol en la nostra llengua, que aleshores és quan tiro de dret i les identifico en català (malgrat que aquesta distribució es limiti al territori de Catalunya: ho sento!). I com ja he dit, solc incloure-hi (si més no a l’interior dels apunts) el nom en la llengua original.

Un cas a part són els apunts dels festivals, especialment Berlín, Canes i Venècia: per a localitzar les produccions que hi participen resulta molt pràctic destacar-hi els títols en anglès i en l’idioma original. Ocasionalment hi poso la traducció al català. I si ja els han comprat i rebatejat, hi afegeixo com els anomenen espanyols, francesos i/o italians.

Fóra desitjable la plena normalització lingüística al cinema (i en el cas de Catalunya, l’acompliment de la llei…) i això hauria de passar (tornem a dir-ho, un cop més) no només pel subtitulat en català (o el doblatge, si es vol), sinó també per catalanitzar els títols de les pel·lícules (o respectar-ne els originals) i distribuir-los així, amb cartells en la nostra llengua… que les cartelleres dels cines, les notícies als diaris, ràdios i TV, els tràilers i tastos donin publicitat de les produccions en català. Mentrestant, modestament, miro també de relativitzar-ne la denominació que els posen espanyols, francesos i italians, perquè el títol amb què ens solen arribar no és l’original, és un de rebatejat… I, certament, passa prou vegades, que el contrast entre el que els posen unes i altres distribuïdores resulta curiós… I sovint hi veus com juguen amb les seves llengües, de la manera que a nosaltres no se’ns permet (és escandalós, a més, com de literals del castellà es fan els títols que es catalanitzen!) i hi comproves (fins a la indignació) com el cinema esdevé (de fa més d’un segle!) en instrument de la dominació lingüística, transmetent-nos modismes, expressions…

O sigui que ja sabeu per què poso els títols en diversos idiomes al “Club 7 Cinema”.

Per cert, pels mateixos motius, als enllaços informatius amb webs especialitzades en poso a nord-americanes, hispanes, franceses, italianes… i si en trobo alguna de catalana, va al davant!

FOTO DE L’APUNT: “Juror #2” / “Jurado Nº 2” / “Juré nº 2” / “Giurato Numero 2”, de Clint Eastwood

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!