Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

2 de març de 2010
2 comentaris

Per fi, unes xifres de “Vicky Cristina Barcelona”

Ahir em va caure a les mans un exemplar de La Vanguardia, tot esmorzant al bar del davant del despatx, i fullejant-lo vaig anar a parar a un reportatge en què el principal diari castellanitzador de casa nostra celebrava amb aparent objectivitat periodística la recuperació percentual de la llengua espanyola al teatre i, a partir d’aquí repassava la correlació de consum cultural a Catalunya entre una i altre llengua. És allò de fer anar les xifres com si parlessin per si soles, quan la veritat és que les xifres són mudes i esdeven el simple reflex d’unes circumstàncies que un periodisme de debò seriós no pot deixar de posar sobre la taula.

El que em va interessar més de tot el reportatge és que, per fi, algú publicava xifres sobre Vicky Cristina Barcelona, de Woddy Allen, estrenada en moltes còpies doblades al català i que, segons han anat dient a compta-gotes darrerament, va ser econòmicament desastrós, el rendiment econòmic d’aquelles còpies en català. No hem de tenir por de res: la veritat ens cal. El que no s’hi val és a amagar dades clau per poder saber la veritat. La Vanguardia, esclar, dóna tan sols xifres: La productora quiso estrenarla sólo en catalán y a última hora, por sorpresa, se acabó proyectando en castellano en cinco cines. Aun así, fue la primera película que exhibía más copias en catalán (42) que en castellano (5) o en versión original (14). Según un informe de los exhibidores, la asistencia fue de un 47% en castellano, un 33,8% en catalán y un 19,11% en versión original. La recaudación por copia fue la siguiente: 116.176 euros en castellano, 18.350 en catalán y 40.048 en versión original. Comencem a interrogar aquestes xifres? 5 úniques còpies fan una recaptació de 116.176€ i 42 còpies només 18.350€? Au, va! (nota: quant al text ratllat, vegeu si us plau els comentaris a aquest article) Quantes de les còpies en català van ser ràpidament substituïdes per còpies en castellà? Quantes setmanes van durar en cartellera les còpies en català i les altres, en castellà? I a quins cines? A quantes sales, les taquilleres deien als clients allò de “¡Es en catalán!” i quan, mig espantats per l’advertència, els espectadors els preguntaven “¿La harán en castellano?”, què se’ls constestava? Quns dies van tardar a “ponerla en español”? A més, un treball periodístic seriós no pot obviar que les estrenes cinematogràfiques, des de fa molt anys, compten amb l’impacte publicitari que es reflecteix en unes primeríssimes setmanes de superior recaptació: què va passar aquí? Per cert, suposo que aquestes xifres correspoenn a l’àmbit de Catalunya i no barregen peres amb pomes, és a dir, comparant el rendiment de les còpies en castellà a Espanya i les catalanes a Catalunya! Esclar que el periodista es cura en salut i ja ens informa que es tracta d’un informe… dels exhibidors (quins? Els de la vaga de començament de febrer de 2010?). Per cert, algú hauria d’explicar l’hàbit que durant anys els exhibidors han practicat de fer constar a determinades pel·lícules (espanyoles o europees), per computar quotes legals, entrades realment venudes a altres films. Compte doncs amb les xifres, qui les dóna, com les dóna, quin és el marc de referència… Seguim doncs necessitant-ne les addes completes, altrament no ens serveix de res el que es pugui publicar, cara a saber-ne la veritat.

  1. Compte, que diu “recaptació per còpia”, és a dir, es tracta d’una mitjana per còpia. Això vol dir que les 5 còpies en castellà van recaptar 580.880 euros i les 42 en català 770.700 euros.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!