Club 7 Cinema

La puixança indiscutible de les dones en la direcció cinematogràfica ha fet que enguany, a Canes, hi hagi un nombre important de pel·lícules realitzades per directores. Aquest apunt en vol ser testimoni.

Dedico aquest article a les crítiques que, amb Filmtopia, informen del cinema fet per dones, l’analitzen el difonen i el reivindiquen, constantment.

Pel·lícules de directores a Canes 2025.

FESTIVAL DE CANES – COMPETICIÓ.

FOTO: “Alpha” (© Mandarin & Compagnie Kallouche Cinema Frakas Productions France 3 Cinema – Diaphana).

De Julia DUCOURNAU, “Alpha“.

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 2h08.

Notes sinòptiques de la fase de producció: 1) Anys vuitanta. Els companys de classe d’una noieta la comencen a rebutjar quan es difon la xafarderia que té una malaltia infecciosa, cosa que suggereix que la cineasta segueix tractant l’horror corporal de Titane (2021) i Grave (2016). 2)  L’Alpha és una nena de 13 anys en una ciutat fictícia dels anys vuitanta inspirada en Nova York. A mesura que es desenvolupa l’epidèmia de la SIDA, un dels seus pares en cau malalt, la qual cosa l’obliga a enfrontar-se a la pèrdua i la seva pròpia mortalitat per primera vegada.

Sinopsi: L’Alfa, de 13 anys, és una adolescent inquieta que viu sola amb la seva mare. El seu món s’ensorra quan, un dia, ella arriba a casa de l’escola amb un tatuatge al braç..

Amb: Mélissa Boros (Alpha), Emma Mackey, Golshifteh Farahani, Tahar Rahim, Finnegan Olfield, Ambrine Trigo Ouaked (Alpha, als 5 anys).

Guió: Julia Ducournau. Muntatge: Jean-Christophe Bouzy. Fotografia: Ruben Impens. Música: Jim Williams.

Informació: La pel·lícula ha estat descrita pels distribuïdors FilmNation i Charades com l’obra més personal i profunda de Ducournau. Per preparar la pel·lícula, Ducournau va viatjar a la ciutat de Nova York per conèixer un dels membres fundadors d’ACT UP, un psiquiatre especialitzat en trauma transgeneracional i hipnoterapeuta implicat en la regressió a vides passades. L’actor Tahar Rahim s’ha aprimat 20Kg per a aquesta pel·lícula.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety, Kinótico, World of Reel. VI: Film Nation*, Charades. D-EUA: Neon*. DE: Caramel* / You Planet*. DF: Diaphana. EF: 20.08.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: directora i guionista francesa, Julia Ducournau va estudiar guió a La Fémis. El seu curtmetratge Junior (2011) –en què el cos d’una noia que es fa dir Junior es converteix en la llar d’una estranya metamorfosi– va ser seleccionat per a la Setmana de la Crítica de Canes i va guanyar el Petit Rail d’Or. El seu primer llargmetratge, Grave / Raw (2016), premi FIPRESCI a la Setmana de la Crítica de Canes i multipremiat al Festival de Sitges, va tenir un gran ressò entre la crítica internacional –la protagonista és una xicota criada com una rigorosa vegetariana que arriba com a estudiant de primer any a una Escola de Veterinària, en el que significa entrar en un món nou i boig d’estranyes tradicions escolars i proves d’iniciació cruels, i en poc temps, ha de reflexionar sobre les seves creences herbívores indestructibles, desfermant-se-li una ànsia sense precedents i igualment morbosa de carn que la transformarà-. Especialitzada evidentment en el ‘body horror’, va guanyar la Palma d’Or del Festival de Canes amb el seu segon llarg, Titane (2021). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Renoir” (Goodfellas).

De Chie HAYAKAWA, “Renoir” / “ルノワール”.

Producció: Japó, França, Filipines, Singapur, Indonèsia. Any: 2025. Durada: 2h.

Sinopsi: Al Tòquio suburbà de 1987. El pare de la Fuki, d’11 anys, Keiji, lluita contra el càncer i entra i surt de l’hospital. La seva mare, Utako, està constantment estressada per tenir cura d’en Keiji mentre manté una feina a temps complet. La Fuki queda sola amb la seva rica imaginació, fascinada per la telepatia i entrant cada cop més en el seu propi món de fantasia….

Amb: Yui Suzuki (Fuki Okita), Hikari Ishida (Utako Okita), Lily Franky (Keiji Okita), Ayumu Nakajima (Toru Omaezaki), Yuumi Kawai (Kuriko Kita), Ryôta Bandô (Kaoru Hamano).

Guió: Chie Hayakawa. Muntatge: Anne Klotz. Fotografia: Hideho Urata. Música: Rémi Boubal.

Informació: A la producció, entre molts d’altres, ARTE France.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Variety 18.03.2025, Cinema Daily 24.02.2025,  Deadline 18.05.2024, Torino Film Lab. VI: Goodfellas. E-Japó: 20.06.2025. DF: Eurozoom. EF: 17.09.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre la directora: al D’A, a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: aquest és el segon llargmetratge de la directora japonesa, que es va donar a conèixer a Un Certain Regard, amb Pla 75 (2022), on va obtenir una Menció Especial del Jurat de la Càmera d’Or; tot i que ja havia participat anteriorment a la Cinéfondation 2014, amb Niagra (2014). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “La petite Dernière” (© 2025 June films, Katuh studio, Arte France, mk2films – Ad Vitam).

De Hafsia HERZI, “La Petite Dernière” / “The Little Sister”.

Producció: França, Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h46.

Sinopsi: La Fàtima, amb 17 anys, és la filla més jove d’uns immigrants algerians. Viu als afores amb les seves germanes, en aquesta família que és feliç i amorosa. Bona estudiant, s’incorpora a una facultat de filosofia a París i hi descobreix tot un món nou. Entre creuar la frontera social, el seu desig per les dones que li costa d’acceptar i la seva fe musulmana que s’hi oposa, la Fàtima haurà d’enfrontar-se a les seves múltiples identitats. A mesura que s’allunya de la tradició familiar i comença la seva vida de jove, descobreix nous codis….

Amb: Nadia Melliti (Fatima), Park Ji-Min (Ji-Na), Amina Ben Mohamed (Kamar), Rita Benmannana (Dounia), Melissa Guers (Nour), Razzak Ridha (Ahmed), Louis Memmi (Benjamin).

Guió: Hafsia Herzi, basat en la novel·la La Petite Dernière (The Last One) de Fatima Daas. Muntatge: Géraldine Mangenot. Fotografia: Jérémie Attard. Música: Amin Bouhafa.

Informació: A la producció, entre d’altres, ARTE France.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa 30.07.2024. VI: Mk2. DF: Ad Vitam.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre Hafsia Herzi: a Viquipèdia, a Wikipédia, a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Actriu guardonada -2 César, Venècia, etc.-, mena una certa carrera de directora, amb 1 curt, al qual han seguit dos llargmetratges [tots dos presents a Canes, a la Setmana de la Crítica, l’òpera prima Tu mérites un amour (2019) i a Un Certain Regard, Bonne Mère (2021) -premi al conjunt del film-] i un telefilm –La Cour (2022)-, abans d’enfilar la realització de “La Petite Dernière”. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Die, My Love” (Festival de Canes)

De Lynne RAMSAY, “Die, My Love“.

Producció: EUA, Regne Unit. Any: 2025. Durada: 2h08.

Gènere: Terror, comèdia fosca.

Sinopsi: Una dona que viu en una zona rural apartada voreja la bogeria pel matrimoni i la maternitat.

Amb: Jennifer Lawrence, Robert Pattinson (Jackson), LaKeith Stanfield, Nick Nolte, Sissy Spacek.

Guió: Lynne Ramsay i Enda Walsh, basat lliurement en la novel·la ‘Mátate, amor’ (2012) d’Ariana Harwicz –sobre una mare primípara que,a la ruralia francesa, desenvolupa una depressió postpart i entra en psicosi-. Muntatge: Toni Froschhammer. Fotografia: Seamus McGarvey.

Informació: A la producció, Martin Scorsese.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Nascuda a Glasgow, Lynne Ramsay és habitual al Festival de Canes, on va guanyar  el Premi del Jurat de la Competició dels Curtmetratges, per Small Deaths (1996) i el mateix premi pel seu tercer curtmetratge, Gasman (1998), va presentar a Un Certain Regard la seva òpera prima, Ratcatcher (1999) i, havent tingut seleccionat a la Quinzena dels Realitzadors el seu segon llagmetratge, Morvern Callar (2002), va debutar a la Competició del Festival de Canes amb el següent film, que tardà 9 anys a presentar, Hem de parlar d’en Kevin (2011), revelació del jove actor Ezra Miller, amb guardons i nominacions diversos a la temporada de premis. No hi tornà, a la secció principal del certamen fins 6 anys després, amb el que tanmateix seria el seu quart llargmetratge, En realitat mai vas ser aquí (2017), amb Joaquin Phoenix, -que hi aconseguí el Premi al Millor Guió i el Premi al Millor Actor-, havent realitzat tan sols entremig el curt Swimmer (2012), guardonat als BAFTA. I ha tardat 8 anys més a presentar el seu cinquè llarg, Die, My Love (tot i que ara té 2 altres films en cartera). Els personatges de les seves pel·lícules són una noieta, les seves reflexions i desilucions a l’infantesa i adolescència, en una barriada desfavorida de Glasgow; dos infants i les seves emocions càndides en descobrir la vida secreta de son pare; una xicota que ronda la vintena, conformada amb les coses dures de la vida a qui se li suïcida el company; un noi que, a punt de fer els 16 anys, comet un acte irreparable i enfonsa sa mare en el sentiment de culpa i el dubte de si mai ha estimat de debò aquest fill; un exmarine solitari que malda per salvar dones explotades sexualment i ha d’encarar la recerca de la filla segrestada d’un polític… Cinema dur, amb protagonistes en situacions dramàtiques, que tracta de les emocions sacsejades, de la pena, la culpa, la mort… Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “The Mastermind” (Tmdb)

De Kelly REICHARDT, “The Mastermind“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 1h50.

Sinopsi: James Mooney orquestra un audaç robatori d’art amb el teló de fons de la guerra del Vietnam i el naixent moviment d’alliberament de les dones del país. Mentre es dedica a un atrevit repte criminal, s’ha de moure per un món marcat per dinàmiques socials i polítiques canviants.

Amb: Josh O’Connor (James Mooney), Alana Haim, John Magaro, Hope Davis, Bill Camp, Gaby Hoffman, Amanda Plummer.

Guió i Muntatge: Kelly Reichardt. Fotografia: Christopher Blauvelt. Música: pendent.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, MundoCine, MUBI. VI: The Match Factory. D-EUA: MUBI.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Cinema depurat, mancat de perceptibles dramatúrgia, narrativa i èpica, sensible, avesat a reflectir la societat, centrant-se en personatges concrets… el de Kelly Reichardt: River of Grass (1994), Old Joy (2006), Wendy & Lucy (2008), Meek’s Cutoff (2010), First Cow (2019), Showing Up (2022), entre d’altres títols; sovint present al Festival de Canes, a la Berlinale, a la Mostra de Venècia, a Locarno, a Sundance.  Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Sound of Falling” (©FabianGamper_StudioZentral – Diaphana)

De Mascha SCHILINSKI, “Sound of Falling“ / “In Die Sonne Schauen”.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: 2h39.

Nota sinòptica: Quatre noies en quatre dècades diferents comparteixen el fet de créixer en una granja rural i semblen estar connectades entre elles.

Sinopsi: Quatre noies en quatre èpoques diferents. L’Alma, l’Erika, l’Angelika i la Lenka van passar l’adolescència a la mateixa granja del nord d’Alemanya. A mesura que la casa es transforma al decurs del segle, els ecos del passat ressonen dins de les seves parets. Malgrat els anys que els separen, les seves vides semblen correspondre’s.

Amb: Hanna Heckt (Alma), Lea Drinda (Erika), Lena Urzendowsky (Angelika), Luise Heyer (Christa), Laeni Geiseler (Lenka), Susanne Wuest (Emma),  Lucas Prisor (Hannes), Claudia Geisler-Bading (Irm), Filip Schnack (Fritz, de jove), Florian Geißelmann (Rainer), Andreas Anke (Albat).

Guió: Mascha Schilinski, Louise Peter. Muntatge: Billie Mind, Evelyn Rack. Fotografia: Fabian Gamper, Lena Krenz. Música: Anna Kühlein.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Berlinale Talents, FilmPortal. VI: Mk2. DE: Elástica*. DF: Diaphana. DI: I Wonder Pictures*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Segon llargmetratge de l’alemanya Mascha Schilinski, que va debutar amb Dark Blue Girl (2017), seleccionada a la secció Perspectives del Cinema Alemany del Festival de Berlín –Dos anys després de la seva ruptura unla parella s’enamora inesperadament de nou quan venen la seva casa de vacances en una petita illa volcànica del mar Egeu. Volen donar-se una segona oportunitat, però no podien preveure que seria la seva filla Luca, de set anys, qui faria tot el possible per evitar que això passés. Amb una intel·ligència infantil, Luca enfronta els seus pares fins que sorgeix una lluita de poder terriblement malvada pel tron ​​familiar davant del bell paisatge de l’illa…-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Romería” (© QuimVives_ElasticaFilms – Ad Vitam).

De Carla SIMÓN, “Romería“.

Producció: Espanya, Alemanya. Any: 2025. Durada: 1h54. Llengües: espanyol, català, gallec i francès.

Sinopsi: La Marina té 18 anys i viatja a Vigo per conèixer la família del seu pare biològic, que va morir de sida, igual que la seva mare, quan ella era molt petita. A través de les trobades amb els oncles, les tietes i els avis, la noia intenta reconstruir un relat dels seus pares, però tots senten massa vergonya cap als conflictes de drogues de la parella, cosa que la Marina els fa present amb la seva presència. Serà la història d’amor adolescent que viu amb el seu cosí la que permet reimaginar els seus pares i connectar-hi. D’aquesta manera, inventa un conte, gràcies al diari de la seva mare, que l’allibera de l’estigma que la seva família sent per ells i compleix el desig d’entendre el passat…

Amb: Llúcia García (Marina), Mitch Robles, Tristán Ulloa, Celine Tyll, Miryam Gallego, Janet Novás, José Ángel Egido, Sara Casasnovas.

Guió: Carla Simón. Muntatge: Sergio Jiménez, Ana Pfaff. Fotografia: Hélène Louvart. Música: Ernest Pipó. Càsting (de la Marina): Irene Roqué. Càsting: María Rodrigo. Vestuari: Anna Aguilà. Direcció de producció: Elisa Sirvent Aguierre.

Informació: Pel·lícula sobre la (pròpia) memòria familiar que tanca la trilogia de la directora composta per Estiu 1993 i  Alcarràs. A la producció, Maria Zamora. Anteriorment, en aquest blog: Notícia de “Romería”, la nova pel·lícula de Carla Simón després d’”Alcarràs”| Un rumor situa “Romería”, de Carla Simón, a Canes 2025.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Vilaweb, 3Cat, La Voz de Galícia, Cineuropa, Academia espanyola de cinema. VI: MK2. DE: Elástica. EE: 05.09.2025. DF: Ad Vitam.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: a la Berlinale 2022, Ós d’Or per Alcarràs (2022);  a Jornades dels Autors Venècia 2022, el curtmetratge Carta a mi madre para mi hijo (2022); a la Berlinale, Millor Òpera Prima, per Estiu 1993 (2017), projectada a la secció Generation. Nascuda a Barcelona el 1986, els seus pares van morir quan tenia 6 anys (de la SIDA) -fet que ha marcat molt la seva filmografia- i és així que se’n va anar a viure amb els oncles i una cosina a Les Planes d’Hostoles (Garrotxa). Graduada en Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2009, després de fer una estada a la Universitat de Califòrnia, on va fer els seus primers curtmetretges. El 2010 va fer un màster en Innovació i Qualitats Televisives, organitzat per Televisió de Catalunya i el 2011, amb el suport d’una beca de l’Obra Social de la Caixa, va anar a estudiar a la London Film School, on va escriure i dirigir el curt documental Born positive (2012) —sobre joves nascuts amb el VIH— i els curts Lipstick (2013) —on dos nens s’enfronten a la mort de l’àvia— i Les petites coses (2015) —en què narra la relació entre la seva àvia i la seva tia-. Encara, abans de debutar en el llargmetratge, va signar l’experimental Llacunes (2016) -fet a partir de les cartes de la seva mare, Neus Pipó-. Per a crear consciència sobre la malaltia de la SIDA alhora que informar-ne va realitzar el curt Después también (2019), que va ser nominat als Gaudí. I amb la cineasta Domino Sotomayor va establir una cinematogràfica Correspondència (2020) -en què ambdues reflexionen sobre la memòria, la maternitat, la família i el cinema, amb els records més íntims sobre el passat entremesclant-se amb preocupacions compromeses amb el present-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

CANNES PREMIÈRE.

FOTO: Fanta Kebe i Shirel Nataf, protagonistes de “Ma frère”, en una imatge de la web serie ‘Tu préfères’ (2020), també de Lise Akoka i Romane Guéret ©Arte

De Lise AKOKA i Romane GUERET, “Ma frère“ / “Summer Beats”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h52.

Sinopsi: París, en un barri obrer del 19è districte. Shai i Djeneba tenen 19 anys i són amigues des de sempre. Una està atabalada per una família nombrosa, atapeïda. L’altra pateix massa soledat. Durant un estiu, com a líders d’una colònia de vacances, lluny de les torres als peus de les quals van créixer, són oficialment responsables d’una tribu de nens d’entre 6 i 10 anys. A l’alba de l’edat adulta, hauran de prendre decisions per créixer i reinventar la seva amistat.

Amb: Shirel Nataf (Shai), Fanta Kebe (Djenebe), Zakaria-Tayeb Lazab, (Ismaël), Mouctar Diawara (Aladi).

Guió: Lise Akoka, Romane Gueret, Catherine Paillé. Muntatge: Albertine Lastera. Fotografia: Jean-François Hensgens.

Informació: Es va rodar l’estiu passat. Algunes fonts apunten que aquest segon llargmetratge de les autores és la continuació de la seva web-sèrie Tu préfères (2020).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Unifrance, Ioncinema, La Région Auvergne-Rhône-Alpes-,  VI i DF: StudioCanal*. EF: pendent.

A Canes: Festival de Canes – Cannes Première | Ressons |

Sobre les directores: Lisa Akoka i Romane Gueret al D’A. Lise Akoka (a Viquipèdia, a Wikipédia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd), Romane Gueret (a Viquipèdia, a Wikipédia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd).

Directores: anteriorment, Lise Akoka (al Festival de Canes) i Romane Gueret (al Festival de Canes): Premi Un Certain Regard per l’òpera prima Les pires (2022) –Tindrà lloc un rodatge a “cité” Picasso, a Boulogne-Sur-Mer, al nord de França. Durant el càsting, quatre adolescents, Lily, Ryan, Maylis i Jessy són escollits per interpretar a la pel·lícula. Al barri, tothom s’estranya: per què han anat a agafar “els pitjors”?-. I a la Quinzena dels Realitzadors, el curt Chasse Royale (2016) –L’Angélique, de 13 anys, la més gran d’una família nombrosa, viu als afores de Valenciennes. Aquell dia, a col·legi, li proposen de passar un càsting-. Akoka i Gueret, treballadores en l’àmbit dels càstings, encaren juntes les seves carreres com a cineastes. Són també autores de la web-sèrie Tu préfères (2020) –Shaï, Djeneba, Aladi i Ismaël, de 16 anys, han crescut entre les quatre torres de la Place des Fêtes, un barri obrer de París. Aquí és on es troben, xerren, passen les hores i juguen al seu joc preferit: “Tu préferes?” [T’agradaria més?”], que consisteix a haver d’escollir una de dues alternatives en un dilema cornelià i absurd. Aquesta és una oportunitat perquè els quatre adolescents abordin a la lleugera qüestions existencials. I de mica en mica, evolucionar, afirmar-se, de vegades contra tot pronòstic-. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

SESSIONS ESPECIALS.

FOTO: “Dites-lui que je l’aime” (© Escazal).

De Romane BOHRINGER, “Dites-lui que je l’aime“ / “Tell Her That I Love Her”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h30.

Nota sinòptica: Romane Bohringer adapta al cinema el llibre de Clémentine Autain consagrat a la seva mare, per a enfrontar-se al seu passat i a la seva pròpia mare, Marguerite Bohringer, que la va abandonar quan tenia nou mesos. Les històries similars de Clementine Autain i Romane Bohringer, a la recerca de les seves mares desaparegudes, es fusionen, portant-les totes dues de la ira al perdó.

Amb: Romane Bohringer, Clémentine Autain, Eva Yelmani, Josiane Stoléru, Liliane Sanrey-Baud, Raoul Rebbot-Bohringer, Philippe Rebbot,

Guió: Romane Bohringer, Gábor Rassov, adaptació lliure del llibre autobiogràfic Dites-lui que je l’aime, en què la diputada d’esquerres Clémentine Autain parla de la seva infantesa i la seva mare, l’actriu Dominique Laffin. Muntatge: Céline Cloarec, Amélie Massoutier. Fotografia: Bertrand Mouly. Música: pendent.

Informació: Segon llargmetratge de l’actriu Romane Bohringer -l’òpera prima, L’amour flou (2018) és una comèdia dirigida amb el seu marit, Philippe Rebbot, i tracta amb humor de la seva pròpia separació com a parella i seguir vivint sota el mateix sostre. Ha donat peu a una sèrie homònima de 2021, creada per ells mateixos-. En aquell film hi apareixia Clémentine Autain. Bohringer, Rebbot i Autain protagonitzen també aquest altre film de Romane Bohringer, Dites-lui que je l’aime, igualment de vocació autobiogràfica. Una producció d’Escazal Films.

Enllaços: Tmdb, Wikipédia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa. VI: Kinology. DF: ARP Sélection. EF: 10.12.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: actriu francesa, políticament compromesa, amb l’esquerra, amb les causes socials, de gènere i feministes, filla de l’actor Richard Bohringer i de Marguerite Bourry, que va abandonar-los quan la nena tenia 9 mesos. Actriu des dels 10 anys, es va consagrar amb Les nuits fauves (1992), del malograt Cyril Collard, i ha treballat amb Claude Miller, Agnès Varda, Agnieszka Holland, Yves Angelo, Richard Bohringer, Maïwenn, Bigas Luna, Bertrand Bonello, Julien Temple, Denis Côté, Yann Gonzalez, Ildikó Enyedi,  Valérie Donzelli… Signa aquí el seu segon llarg. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Qui brille au combat” (MUBI) .

De Joséphine JAPY, “Qui brille au combat” / “The Wonderers”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h36.

Sinopsi: Amb el teló de fons d’un estiu a la Riviera francesa, la família Roussier i el seu fràgil equilibri es veuen modelats pel diagnòstic incert de la Bertille, de 13 anys, que pateix una discapacitat greu. Els seus pares i la seva germana gran, la Marion, viuen amb la por constant de perdre-la. Desconnectada dels somnis adolescents típics, la Marion busca escapar en una relació amb un noi més gran. Quan sorgeix un nou diagnòstic, el futur de la família es redefineix, obrint possibilitats inesperades. La Bertille viurà, i també la seva família.

Amb: Mélanie Laurent, Pierre-Yves Cardinal, Sarah Pachoud, Angelina Woreth, Joséphine Japy, Félix Kysyl, Stéphane Varupenne, Anne Loiret, Thomas Gioria, Maxence Tual, Juliette Gasquet, Najim Zeghoudi, Birane Ba, Ilinka Lony, Pascal Decolland.

Guió: Joséphine Japy, Olivier Torres. Muntatge: Nicolas Desmaison. Fotografia: Romain Carcanade. Música: pendent.

Informació: Òpera prima. El títol en francès “Qui brille au combat” és el significat etimològic del nom Bertille.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, MUBI. VI: Pulsar Content*. DF: Apollo Films.

A Canes: Festival de Canes – Sessions Especials 2025 | Ressons |

Sobre la directora: Wikipédia, Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, My Movies, Letterboxd.

Directora: Actriu de llarga carrera, començada quan encara era una nena de 10 anys, ha actuat, entre d’altres, a Les Âmes grises (2005), d’Yves Angelo, a Le Moine (2011), de Dominik Moll i Respire (2014), de Mélanie Laurent, i a la sèrie Tapie (2023). Informa Wikipèdia que Joséphine Japy va créixer amb una germaneta que patia una malaltia genètica que li causava comportament autista.

FOTO: “Mama” (Intramovies)

D’ Or SINAI, “Mama“.

Producció: Israel, Polònia, Itàlia. Any: 2025. Durada: 1h31.

Sinopsi: Després de molts anys treballant lluny de casa, la Mila es veu obligada a deixar temporalment la seva mansió costanera —i el seu amor secret— per tornar amb la seva família en un remot poble polonès. Però la tan esperada reunió queda lluny del que s’havia imaginat. A mesura que les tensions afloren, la Mila lluita per reparar el que va perdre, confrontant-se amb el cost de les seves decisions i la dona en què s’ha convertit.

Amb: Evgenia Dodina (Mila), Arkadiusz Jakubik, Katarzyna Łubik, Dominika Bednarczyk, Martin Ogbu, Chelli Goldenberg, Meir Suissa, Jowita Budnik, Artur Dziurman, Małgorzata Zawadzka, Kacper Zalewski.

Guió: Or Sinai. Muntatge: Michal Holand. Fotografia: Matan Radin. Música: Andrea Koch (Alcarràs).

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, ScreenDaily 24.04.2025. VI: Intramovies.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Havent dirigit el documental Violeta Mi Vida (2013) –La Débora, mare soltera que neteja cases, farà tot el que estigui al seu abast per convertir el Bat-Mitzvà de la seva filla Violeta, afectada de malaltia esquelètica, en el dia més feliç, un dia que serveixi com a evasió de la dura realitat de les seves vides-, la muntadora i cineasta israeliana Or Sinai va guanyar el Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes, amb Anna (2016) –En una calorosa jornada d’estiu, per primera vegada des de fa anys, l’Anna es troba inesperadament sola, sense el seu fill. És així que emprèn una errança pels carrers de la seva petita ciutat al desert, a la recerca d’un home que li doni una carícia, mal sigui per un breu instant-. El seu següent curt: Long Distance (2020) –La Raquel està perdent la vista fins al punt que ni tan sols pot trucar a la seva filla, que està de part a l’altra banda del món. Buscant ajuda, obre la porta als vianants. Desconeguts, que busquen un moment de connexió-.

FOTO: “Amélie et la métaphysique des tubes” (Haut et Court).

De Maïlys VALLADE i Liane-Cho HAN, “Amélie et la métaphysique des tubes” / “Little Amélie or the Character of Rain”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h17.

Sinopsi: L’Amélie és una nena belga nascuda al Japó. Gràcies a la seva amiga Nishio-san, el món és ple d’aventures i descobriments. Però el dia del seu tercer aniversari, un esdeveniment li canvia el curs de la vida. Perquè a aquella edat per a l’Amélie tot està en joc: la felicitat i també la tragèdia.

Film d’animació, amb: Loïse Charpentier (Amélie), Victoria Grobois (Nishio-San), Yumi Fujimori (Kashima-San), Cathy Cerda (Claude, l’àvia), Marc Arnaud (Partick, el pare), Laetitia Coryn (Daniele, la mare), Haylee Issembourg (Juliette), Isaac Schoumsky (André), François Raison (doctor/veu de ràdio).

Guió: Liane-Cho Han, Maïlys Vallade, Aude Py, Eddine Noel, adaptat de ‘Métaphysique des Tubes‘, d’Amélie Nothomb. Muntatge: Ludovic Versace. Animació: Juliette Laurent (direcció). Música (supervisor): Emmanuel Deletang.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Gebeka Films*. DF: Haut et Court. EF: 25.06.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Sessions Especials | Ressons |

Sobre els directors: Maïlys Vallade (Tmdb,Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd), Liane-Cho Han Jin Kuang (Tmdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd).

Directors: debutants en el llargmetratge tots dos cineastes, la Maïlys Vallade havia dirigit el curt animat The Lighthouse Keeper (2009), però la seva activitat principal ha estat fins ara al departament artístic d’animació, treballant layouts, storyboards, etc. i en Liane-Cho Han Jin Kuang ha treballat de director d’animació i animador, així com en storyboards.

FORA DE COMPETICIÓ.

FOTO: “Partir un jour” (© 2025 Topshot Films – Les Films du Worso – Pathé Films – France 3 Cinéma – Pathé Films).

D’Amélie BONNIN, “Partir un jour” / “Leave One Day”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h38.

Gènere: Comèdia agredolça.

Sinopsi: Just quan la Cécile anava a obrir el seu propi restaurant gastronòmic a París i a realitzar finalment el seu somni, ha de tornar desastrosament al seu poble natal perquè son pare ha tingut un infart. Lluny del renou de la vida urbana, recupera per casualitat el seu amor d’infantesa, en Raphaël; els seus records ressorgeixen llavors i les seves certeses vacil·len….

Tràiler: VOSA.

Amb: Juliette Armanet (Cécile), Bastien Bouillon (Raphaël), François Rollin (Gérard), Dominique Blanc (FanFan), Tewfik Jallab (Sofiane).

Guió: Amélie Bonnin, Dimitri Lucas., basat en el curt Partir un jour (2021). Muntatge: Héloise Pelloquet. Fotografia: pendent. Música: pendent

Informació: Òpera prima. Film d’inauguració de Canes 2025. La protagonista, Juliette Armanet, és una popular cantant, autora, pianista, també actriu, francesa. A la producció, entre d’altres, Sylvie Pialat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa 31.05.2024. VI: Pathé. DF: Pathé. EF: 13.05.2025.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Fora de Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipédia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Debut en el llargmetratge d’aquesta cineasta francesa, autora del telefilm La mélodie du boucher (2013), cosignatària del documental La bande des français (2017), coneguda sobretot pel curt Partir un jour (2021). César al Millor Curtmetratge de Ficció, que ha donat peu a l’actual llarg, i realitzadora de 3 episodis de la sèrie Parlement (2023). Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Vie Privée” (©George Lechaptois- Ad Vitam).

De Rebecca ZLOTOWSKI, “Vie Privée” / “A Private Life” / “Vida privada”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h40.

Sinopsi: Quan la reconeguda psiquiatra Lilian Steiner s’assabenta de la mort d’un dels seus pacients, en queda profundament preocupada. Convençuda que ha estat un assassinat, decideix investigar-ho.

Amb: Jodie Foster (Lilian Steiner), Daniel Auteuil (Gabriel Haddad), Virginie Efira (Paula Cohen-Solal), Mathieu Amalric (Simon Cohen-Solal), Vincent Lacoste (Julien Haddad-Park), Luana Bajrami (Valérie Cohen-Solal), Noam Morgensztern (Pierre Hallan, pacient fumador), Sophie Guillemin (Jessica Grangé, hipnotitzadora), Frederick Wiseman (Dr. Goldstein), Aurore Clément (Perle Friedman), Irène Jacob (Vera), Ji-Min Park (Vanessa Park), Jean Chevalier (Cameron), Emma Ravier (Paula, als 20 anys), Scott Agnesi Delapierre (el veí).

Guió: Rebecca Zlotowski i Anne Berest, amb la col·laboració de Gaelle Macé. Muntatge: Géraldine Mangenot. Fotografia: George Lechaptois. Música: Rob.

Informació: Parlada en francès. No és la primera vegada que Jodie Foster ho fa i en remarca Variety: Foster domina el francès perfectament. En diverses ocasions, Foster va retre homenatge a la seva mare que era francòfila i la va iniciar al cinema de la Nouvelle Vague. Foster fins i tot ha citat “Els 400 cops” de Francois Truffaut i “Le souffle au coeur” de Louis Malle com les pel·lícules franceses que més l’han marcat. Estimada a França, Foster va pronunciar un emotiu discurs en la commemoració del 80è aniversari de l’alliberament de París de les tropes alemanyes aquest any a l’agost, al costat del president francès Emmanuel Macron. També va presidir els Premis César el 2011 i va rebre una Palma d’Honor a Canes el 2021.

Enllaços: Tmdb, Wikipédia, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Ecran Total, Cineuropa, Trois Couleurs, Deadline, Variety.  VI: Goodfellas. DE: Caramel Films/You Planet*. EE: 10.10.2025. DF: AdVitam. EF: 26.11.2025. DI: Europictures*. D-EUA: Sony Pictures*.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Fora de Competició | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Sisè llargmetratge de la cineasta, que ha comptat sovint amb intèrprets destacats als seus films, ja sigui el Tahar Rahim posterior a El Profeta -per cert, al costat de tota una Léa Seydoux, a Grand Central (2013); ja sigui Natalie Portman i l’emergent Lily-Rose Depp, al drama psicològic Planetarium (2016); ja sigui Benoît Magimel, a Une fille facile (2019); ja siguin Virginie Efira, Roschdy Zem i Chiara Mastroianni, a Les enfants des autres (2022); sense oblidar el repartiment encapçalat per Zem, Marina Foïs i Amira Casar, a la seva mini-sèrie Les Sauvages (2019), i, per descomptat, l’impressionant esplet d’actors que ha reunit en aquesta Vie privée (2025). Anteriorment, al Festival de Canes; a la Quinzena dels Realitzadors; a la Setmana de la Crítica; a la Mostra de Venècia. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

UN CERTAIN REGARD.

FOTO: “Love Me Tender” (Tandem).

D’Anna CAZENAVE CAMBET, “Love Me Tender“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 2h14.

Nota sinòptica: A finals d’estiu, la Clémence anuncia al seu exmarit que té aventures amoroses amb dones. La vida li canvia quan ell li pren la custòdia del seu fill. La Clémence haurà de lluitar per seguir sent mare, dona, lliure.

Sinopsi: Advocada i casada, la Clémence decideix deixar-ho tot per dedicar-se a escriure i viure la seva homosexualitat sense traves. Però és inquietant. Particularment el seu exmarit, que vol treure-li la custòdia del fill, Paul, manipulant-lo i jugant amb el temps legal. Aleshores, la Clémence comença una batalla a llarg termini per intentar recuperar el  fill. Però des de cites impedides per l’exmarit fins a les visites mediatitzades en un lloc de trobada, la relació amb en Paul s’esvaeix. La Clémence haurà de renunciar al vincle matern per poder (sobreviure)?

Amb: Vicky Krieps (Clémence), Antoine Reinartz (Laurent), Monia Chokri (Sarah), Viggo Ferreira Redier (Paul), Park Ji-Min (Victoire), Salif Cissé (psiquiatre), Clotilde Courau, Féodor Atkine (el pare), Aurélia Petit, Oumnia Hanader.

Guió: Anna Cazenave Cambet, adaptació del llibre ‘Love Me Tender’ de Constance Debré. Muntatge: Joris Laquittant. Fotografia: Kristy Baboul. Música: Maxence Dussère.

Informació: Es basa en el llibre de Constance Debré sobre el seu propi cas de lluita per la guarda del fill, però el nom del personatge amb què l’interpreta l’actriu Vicky Krieps se li ha canviat al de Clémence. Com a productora executiva, Vicky Krieps.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Novoprod, Cineuropa, Ioncinema, La Dépêche. VI: Be for Films. DF: Tandem.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Wikipédia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: segon llargmetratge d’aquesta cineasta francesa. Anteriorment, Gabber Lover (2016) –una xicota de 13 anys està enamorada d’una seva companya i necessita dir-l’hi-, a la Cinéfondation del Festival de Canes, i l’òpera prima De l’or pour les chiens (2020) -en què, a final d’estiu, una noia segueix la pista d’un enamorament de temporada, des del sud de França a París-, a la Setmana de la Crítica de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “Eleanor The Great” (Sony Pictures Classics).

De Scarlett JOHANSSON, “Eleanor The Great“.

Producció: EUA. Any: 2024. Durada: 1h38.

Sinopsi: L’Eleanor Morgenstein, de 90 anys, intenta refer la vida després de la mort de la seva millor amiga. Torna a Nova York després de viure dècades a Florida. Fer nous amics als noranta resulta difícil; però es fa amiga d’un estudiant de 19 anys.

Amb: June Squibb (Eleanor Morgenstein), Chiwetel Ejiofor, Jessica Hecht, Erin Kellyman, Greg Kaston, Will Price.

Guió: Tory Kamen. Muntatge: Harry Jierjian. Fotografia: Hélène Louvart. Música: Dustin O’Halloran.

Informació: Òpera prima. Els seguidors de la sèrie TV The Big Bang Theory podem identificar la velleta June Squibb com l’àvia estimada (la Meemaw) d’en Sheldon Cooper, que el visita per apamar la xicota, l’Amy Farrah Fowler. A la cerimònia dels Oscar 2025, Scarlett Johansson i June Squibb han aparegut juntes a l’escenari per a lliurar un guardó.

Enllaços: Tmdb, Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, World of Reel, Variety, The Hollywood Reporter. D: Sony Pictures Classics.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: prolífica actriu, dotada de gran bellesa i talent amb què enriqueix tota mena de produccions cinematogràfiques, ha treballat per directors com Robert Redford, els germans Coen, Sofia Coppola, Jonathan Glazer, Woody Allen, Noah Baumbach, Christopher Nolan, Justin Chadwick, Jon Favreau… Entre les seves memorables interpretacions, cal remarcar la perduda Charlotte de Lost in Translation (2003), la pagesa ajudant i model de Johannes Vermeer de La jove de la perla (2003), la tèrbolament desitjada Nola Rice de Match Point (2005), la Mary de Les germanes Bolena (2008), la misteriosa presència femenina d’ Under the Skin (2013) i la no menys seductora veu de Her (2013), la dona actriu que brega contra el seu divorci esgotador de Marriage Story (2019)… Ha dirigit anteriorment el molt i molt curt These Vagabond Shoes (2009) -en què un home ronda per la ciutat de Nova York per aconseguir un famós frankfurt de Nathan’s– i ha co-signat el film de concert musical American Express Unstaged: Ellie Goulding (2015).  Anteriorment, al Festival de Canes (com a actriu). Filmografia: a FilminCat (com a actriu), a Filmin (com a actriu).

FOTO:  “Caravan” (Alpha Violet).

De Zuzana KIRCHNEROVÁ, “Karavan“ / “Caravan”.

Producció: Txèquia, Eslovàquia, Itàlia. Any: 2025. Durada: 1h40.

Nota sinòptica: Aclaparada per la maternitat, l’Ester roba una caravana i fuig al sud d’Itàlia amb el seu fill David, que té una discapacitat intel·lectual. Coneixen una jove rodamón el cor obert del qual transforma la seva família improvisada en quelcom més lliure, lleuger i ple d’una esperança inesperada.

Sinopsi: L’Ester, de 45 anys, ha dedicat la seva vida a cuidar del seu fill David, que té síndrome de Down i autisme. El seu vincle és intens, però també ho és el seu esgotament. Mentre visiten uns amics a Itàlia, les tensions augmenten: el comportament d’en David inquieta la llar i els demanen que dormin en una caravana. Aquella nit, l’Ester se’n va. A la vella autocaravana que serpenteja pel sud d’Itàlia, l’Ester s’atreveix a voler més de la vida. Però en David també comença a canviar: s’obre gradualment al món i a la Zuza, una vibrant rodamón que es converteix en la seva companya. Junts, el trio descobreix una alegria fràgil, un nou ritme i la possibilitat de llibertat.

Amb: Anna Geislerová (Ester), David Vodstrčil (David), Juliana Oľhová (Zuza), Jana Plodková, Mario Russo, Giandomenico Cupaiuolo.

Guió: Zuzana Kirchnerová, Tomáš Bojar, Kristína Májová. Muntatge: Adam Brothánek. Fotografia: Simona Weisslecher, Denisa Buranová. Música: Ondřej Mikula, Viera Marinová.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Alpha Violet.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Zuzana Kirchnerova, casada amb Simon Spidla i per això anomenada Zuzana Kirchnerova-Spidlova, és autora de dos curts, entre els quals Bába (2008) -“La mare no em va preguntar res. Simplement va acollir l’àvia. Ara està estirada al mig de la meva habitació. I jo l’he de cuidar. Sempre“-, guanyador del Primer Premi de la Cinéfondation del Festival de Canes. Ha dirigit també la sèrie Ctyri v tom (2013). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

 

FOTO “Promis le Ciel” (©ManekiFilms_Henia Production – Jour2fête).

D’ Erige SEHIRI, “Promis le Ciel” / “Promised Sky”.

Producció: França, Tunísia, Qatar. Any: 2025. Durada: 1h32.

Sinopsi: La Marie, pastora evangelista ivoriana i experiodista, viu a Tunis des de fa deu anys. Moderna i compromesa, allotja a casa seva dones amb una situació fràgil, com la Naney, una jove mare que busca un futur millor, i la Jolie, una estudiant decidida que porta les esperances de la seva família, que s’ha quedat al país, la Costa d’Ívori. Quan les tres dones acullen la Kenza, de 4 anys, una supervivent d’un naufragi, el seu refugi es transforma en una família mixta tendra però incòmoda en un clima social cada cop més preocupant.

Amb: Aïssa Maïga (Marie?), Laëtitia Ky (Jolie?), Déborah Naney (Naney), Sophie Tankou, Estelle Dogbo, Foued Zaazaa, Mohamed Grayaâ, Touré Blamassi.

Guió: Erige Sehiri, Anna Ciennik, Malika Cécile Louati. Muntatge: pendent. Fotografia: Frida Marzouk. Música: pendent.

Informació: Film d’inauguració d’Un Certain Regard. “Com a la meva pel·lícula anterior, el que m’interessa sobretot és compartir i donar vida a les històries i els destins que he anat trobant. Explicar l’altra cara d’un entorn revelant la part inferior d’una professió o una vocació ancorada en un context sociopolític fràgil. Desvetllar un univers concret amb personatges autèntics. Insuflar una mica d’ànima a les estadístiques oficials. Barrejar els diàlegs i els silencis que he sentit amb els que m’he imaginat. Mogut per la fe en la nostra capacitat de crear, fins i tot en moments difícils, desitjo transmetre l’energia que hi ha en els humans, transcriure la dinàmica que es posa en marxa gràcies a les creences, siguin les que siguin, treballant amb actors [professionals] i actors de la vida real, creant a través dels nostres intercanvis una pel·lícula a la frontera en moviment entre la realitat i la ficció. En aquest espai delicat, col·lectiu i íntim on cerco el cinema”, precisa la cineasta.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Tmdb, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. VI: Luxbox. DF: Jour2fête.

Directora: Erige Sehiri és una directora, productora i experiodista francotunisiana, l’obra de la qual uneix el realisme documental i el cinema narratiu. Sehiri va començar la seva carrera cinematogràfica en el món del documental, dirigint l’aclamada Railway Men (2018), que va capturar les lluites diàries dels treballadors ferroviaris tunisians. El 2022, va escriure, dirigir i produir el seu primer llargmetratge, Entre les figueres (2022), un retrat íntim de la joventut, el treball i els moments fugaços de connexió ambientats en un hort rural de figueres. La pel·lícula es va estrenar a la 54a Quinzena de Directors del Festival de Cinema de Canes i va ser seleccionada per representar Tunísia als Premis de l’Acadèmia del 2023. (..) Més enllà del seu treball en el cinema, Sehiri és una defensora activa de la llibertat d’expressió i l’alfabetització mediàtica. És cofundadora dels mitjans de comunicació INKYFADA i de l’ONG tunisiana Al KHATT. També és membre fundadora del col·lectiu Rawiyat–Sisters in Film, que dóna suport a dones cineastes de tot el món àrab i la diàspora (Luxbox). Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

FOTO: “The Chronology Of Water” (Les Films du Losange).

De Kristen STEWART, “The Chronology Of Water“.

Producció: EUA, França, Letònia. Any: 2025. Durada: 1h30.

Nota sinòptica: Biopic de la nedadora Lidia Yuknavitch, convertida en artista, que explora els problemes de la sexualitat, el dolor i l’addicció.

Sinopsi: Lidia Yuknavitch  és una dona que va trobar la salvació, després d’una infància i joventut marcats pels abusos i addiccions, en la literatura i la natació i va acabar convertint-se en una exitosa mestra, mare i escriptora.

Amb: Imogen Poots (Lidia Yuknavitch), Thora Birch (Claudia), Tom Sturridge, Michael Epp, Earl Cave, Susannah Flood, Kim Gordon, Jim Belushi (Ken Kesey).

Guió: Kristen Stewart, Andy Mingo, basat en el llibre de memòries The cronology of water, de Lidia Yuknavitch. Muntatge: Jacob Schulsinger (o Olivia Neergaard-Holm). Fotografia: Corey C. Waters. Música: Paris Hurley.

Informació: Òpera prima. A la producció, entre d’altres, Ridley Scott. Diu Variety, sobre la pel·lícula: Segons la sinopsi oficial, es tracta de “convertir el trauma en art” i segueix la Lidia “des dels seus primers records d’infància al nord-oest del Pacífic, passant per fallades explosives i errors, nens que gairebé ho eren, relacions tòxiques, herois de l’art, victòries i pèrdues”. (..) La pel·lícula “es deixa endur per l’aigua dels records de la Lidia en el seu viatge per convertir-se en escriptora professional, recuperant la seva pròpia història escrivint-ne una amb la qual pugui viure”, continua la descripció. “”The Cronology of Water” és una exploració en profunditat de la sexualitat, de la creativitat, una mirada inquebrantable a tots els detalls sanguinolents de tenir un cos femení i una representació sensible del vocabulari emocional de la joventut”.

Enllaços: Wikipedia, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd,  Variety, The Hollywood Reporter. VI: Les Films du Losange. DF: Les Films du Losange.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Un Certain Regard | Ressons |

Sobre la directora: a Viquipèdia, a Wikipedia, a Tmdb, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: tot i que va començar a fer d’actriu als vuit anys d’edat, Kristen Stewart és de la fornada que es va consagrar amb la saga Crepuscle / Twilight i s’ha forjat una carrera treballant en productes ben diversos, ha anat treballant amb cineastes com Walter Salles (On the Road), Olivier Assayas (Clouds of Sils Maria, Personal Shopper), Woody Allen (Café Society), David Cronenberg (Crimes of the Future), ha protagonitzat ‘biopics’ remarcables con Seberg i Spencer, ha intervingut en un drama psicològic com Still Alice i en una història romàntica fantasiosa com Equals. Havent fet pública ostensiblement la seva identitat sexual, va protagonitzar, implicant-s’hi a fons, el thriller lesbià Sang als llavis. La seva personalitat i trajectòria li van valer l’honor de presidir el Jurat Internacional del Festival de Berlín 2023. Ara debuta com a directora de llargmetratges, havent realitzat fins ara algun vídeo i un parell de curtmetratges [Come Swim (2017) –díptic del dia a dia d’un home; retrats mig impressionistes i mig realistes– i Boygenius: The Film (2023) –presentació especial de tres cançons del grup d’indie rock estatunidenc Boygenius-]. Ha dirigit també 1 episodi de la minisèrie Homemade (2020). Anteriorment, al Festival de Canes (com a actriu). Filmografia: a FilminCat (com a actriu), a Filmin (com a actriu).

CANNES CLASSICS.

FOTO: “Para Vigo me voy!” (Festival de Canes).

De Lírio FERREIRA i Karen HARLEY, “Para Vigo me voy!” / “To Vigo I Go !” / “À Vigo je vais!”.

Producció: Brasil. Any: 2025. Durada: 1h39.

Sinopsi: és un documental que explora l’obra de Carlos Diegues, un dels més grans cineastes brasilers de tots els temps, que ha retratat la història i l’ànima del Brasil des del 1961. La pel·lícula es mou entre les seves pel·lícules i les seves idees mitjançant fragments de les seves obres i entrevistes amb ell durant els darrers 60 anys, mostrant l’evolució de totes dues. Aquest diàleg es complementa amb imatges inèdites de l’últim dia de rodatge de Diegues, una projecció de Bye Bye Brasil a la Favela do Vidigal, en la seva presència, i una darrera trobada personal entre Carlos Diegues i els artistes que el van acompanyar durant tot el seu viatge..

Amb: Carlos Diegues, Renata Magalhães, Antonio Pitanga.

Enllaços: Imdb, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes – Cannes Classics – Documentals sobre el cinema: sobre Carlos Diegues.

Comentari del Festival: Una producció de Coqueirão Pictures, Globo Filmes, GloboNews, Sinédoque, Dualto Produções i Raccord Produções. Llargmetratge documental sobre Carlos Diegues, un dels cineastes més importants del Brasil, que ha mort recentment. En les seves últimes entrevistes, parla de cinema, política, Brasil i la seva pròpia vida. Aquestes entrevistes s’intercalen amb fragments de les seves pel·lícules i les seves bandes sonores, d’artistes com Chico Buarque, Gilberto Gil i Caetano Veloso. Amb la presència de Karen Harley i Lírio Ferreira, els productors Diogo Dahl i Maria Fernanda Miguel, l’editor Lucílio Jota, el muntador de so Waldir Xavier, l’actriu d’una de les pel·lícules de Carlos Diegues, Ana Maria Magalhães, la cantant Ney Matogrosso, així com Renata Magalhaes, parella de Carlos Diegues, la seva filla, i Isabel.

FOTO: “My Mom Jayne: A Film by Mariska Hargitay” (Festival de Canes).

De Mariska HARGITAY, “My Mom Jayne: A Film by Mariska Hargitay“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 1h46.

Sinopsi: Mariska Hargitay només tenia tres anys quan la seva mare, la llegenda de Hollywood Jayne Mansfield, va morir tràgicament en un accident de cotxe amb Mariska al seient del darrere. My Mom Jayne segueix la Mariska Hargitay en la seva recerca de respostes sobre la seva mare, la icona banyada en flaix, l’artista, la mare que mai va conèixer. A través d’una sèrie d’entrevistes íntimes amb familiars i amics, així com una àmplia gamma de fotos i vídeos familiars mai vistos, descobrim amb la Mariska qui era la Jayne, no només per al públic, sinó també per a les persones més properes a ella.

Amb: Jayne Mansfield (imatges d’arxiu), Mariska Hargitay, Mickey Hargitay Jr, Zoltan Hargitay, Ellen Hargitay, Rusty Strait.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Imdb, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes – Cannes Classics – Documentals sobre el cinema: sobre Jayne Mansfield.

Comentari del Festival: Una producció de Mighty Entertainment i HBO. Amb la presència de Mariska Hargitay.

De Diane KURYS, “Moi qui t’aimais”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h58.

Sinopsi: Ella l’estimava més que a qualsevol altra cosa, ell l’estimava més que a totes les altres. La Simone Signoret i l’Yves Montand van ser la parella més famosa del seu temps. Turmentada per l’afer del seu marit amb la Marilyn Monroe i ferida per totes les que la van seguir, la Signoret sempre es va negar a fer de víctima. El que sabien era que mai no es deixarien l’un a l’altre.

Amb: Roschdy Zem (Yves Montand), Marina Foïs (Simone Signoret), Thierry de Peretti (Serge Reggiani).

Enllaços: Imdb, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes – Cannes Classics – Homenatges: homenatge a Diane Kurys.

Comentari del Festival: Ara que les festes comencen el 13 de maig amb “Partir un jour” d’Amélie Bonnin, val la pena recordar que Diane Kurys va ser la primera directora que va inaugurar un Festival de Cinema de Canes. Va ser el 1987, amb “Un Homme amoureux”. Aquest any, Diane Kurys torna a la Croisette per presentar, a la sala Agnès Varda, la seva visió de la història apassionant i fascinant de la llegendària parella: Simone Signoret i Yves Montand. Una presentació de PAN Distribution. Amb la presència de Diane Kurys, Marina Foïs, Roschdy Zem i Thierry de Peretti.

FOTO: “The Girls” (Festival de Canes).

De Sumitra PERIES, “The Girls” / “Gehenu Lamai ”

Producció: Sri Lanka. Any: 1978. Durada: 1h50.

Sinopsi: Ambientada a la zona rural de Sri Lanka, la primera pel·lícula de Sumitra Peries és una obra delicada i poètica que explica la història commovedora de dues germanes, els somnis i les aspiracions de les quals es veuen frustrats per barreres de classe insuperables. La Kusum, una xicota devota, s’enamora d’en Nimal, un noi de classe alta, a casa del qual treballa. La mare d’en Nimal s’indigna quan descobreix aquesta relació, ja que la Kusum pertany a una classe baixa, i l’acomiada, cosa que fa que la Kusum trenqui tot contacte amb en Nimal. Els somnis de la seva germana Soma de convertir-se en reina de bellesa es trenquen quan es queda embarassada i dóna a llum un fill il·legítim.

Amb: Vasanthi Chathurani, Joe Abeywickrama, Ajith Jinadasa, Jenita Samaraweera, Shayama Ananda, Trelicia Gunawardene.

Enllaços: Imdb, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes – Cannes Classics – Còpies Reastaurades.

Comentari del Festival: Una presentació i restauració de la Film Heritage Foundation al laboratori L’Immagine Ritrovata en associació amb la Lester James Peries Foundation i Sumitra Peries. Finançament proporcionat per una subvenció sota els auspicis de FISCH: França – Índia – Sri Lanka Cine Heritage – Saving Film Across Borders. Restauració 4K a partir dels millors elements supervivents: el negatiu combinat de 35 mm i dues còpies de 35 mm que es conserven a la National Film Corporation de Sri Lanka. L’estat dels tres elements s’havia deteriorat amb esquinçaments, rodes dentades trencades, deformacions significatives, danys a l’emulsió i contracció, cosa que també afectava la qualitat del so, sense oblidar que el negatiu combinat tenia subtítols incrustats. La pel·lícula va ser reconstruïda i restaurada utilitzant les millors parts de cada element. En presència de l’actriu principal Wasanthi Chaturani, l’actor principal Ajith Jinadasa, Shivendra Singh Dungarpur, director de la Film Heritage Foundation i Gayathri Mustachi, president de la Fundació Lester James Peries i Sumitra Peries.

FOTO: “The Arch” (Festival de Canes).

De T’ANG Shushuen, “The Arch” / “L’Arche” / “Dong fu ren”.

Producció: Hong Kong. Any: 1968. Durada: 1h35.

Sinopsi: Presentada primer de tot al Festival de Cinema de San Francisco de 1968, The Arch és una de les primeres pel·lícules d’art i assaig de Hong Kong i una de les seves primeres produccions independents. Adaptant un conte popular xinès sobre una vídua dividida entre els seus desitjos romàntics i les seves obligacions morals, la pel·lícula examina els papers dels homes i les dones en la societat tradicional xinesa, on aquesta situació poques vegades s’ha afrontat obertament. Madame Tung (Lisa Lu), una vídua devota, serà honrada per la cort amb l’establiment d’una arca de castedat en el seu nom. No obstant això, comença a desenvolupar sentiments pel capità Yang (Roy Chiao), que s’està allotjant a la seva oficina i per qui la seva filla (Hilda Chou) també sent afecte.

Amb: Lisa Lu, Hilda Chow Hsuen, Roy Chiao, Lee Ying, Tang Shu-Shuen, Man Sau, Leung Yui, Man Lei, Wu Chiun, Susan Tang Shu-Chen, Zhao Si-Yun, Shu Zan, Wu Por, Chang Yu-Chuan.

Enllaços: Imdb, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes – Cannes Classics – Còpies restaurades.

Comentari del Festival: Una de les poques cineastes independents a Hong Kong durant les dècades del 1960 i el 1970, va dirigir una de les primeres pel·lícules d’art i assaig de La Perla d’Orient. Un experiment audaç i reeixit de síntesi de l’estètica tradicional xinesa i l’estil cinematogràfic europeu modern, The Arch es va presentar a Canes el 1969. La pel·lícula ha estat restaurada en 4K per M+ a Hong Kong a partir d’una còpia original de 35 mm conservada al Museu d’Art de la Universitat de Califòrnia, Berkeley i al Pacific Film Archive, i d’una còpia original de 35 mm conservada a l’Arxiu Nacional del BFI. La conformació, la restauració i el calibratge es van dur a terme a Silver Salt Restoration. En presència de T’ang Shushuen.

CURTMETRATGES EN COMPETICIÓ (Festival).

FOTO: “Agapito” (Festival de Canes).

D’ Arvin BELARMINO i Kyla Danelle ROMERO, “Agapito”.

Producció: Filipines. Any: 2025. Durada: 0h15.

Sinopsi: És l’últim dia del mes. Els jugadors s’apleguen a les pistes d’una bolera que ha vist dies millors. La Mira, la gerent del local, decideix tancar abans del previst. Està esperant l’arribada d’un visitant especial.

Amb: Nour Hooshmand (Mira), Jeremy Calilung, Andre Miguel Bongato, Mark Emil Nolasco, Veronica Reyes, Joel Garcia, Bullet Dumas, Rhon Mercene, Zee Narciso.

Guió: Arvin Belarmino, Kyla Danelle Romero.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Curtmetratges |

FOTO: “Fille de l’eau” (Festival de Canes)

De Sandra DESMAZIÈRES, “Fille de l’eau”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 0h15.

Sinopsi: La Mia ha passat tota la vida fent busseig en apnea, pescant i nedant entre algues i roques. El temps ha passat, transformant el seu cos i els paisatges que l’envolten. Els éssers estimats se n’han anat. Aquesta nit la Mia ho recorda.

Vídeo: Tràiler.

Film d’animació.

Guió i Animació: Sandra Desmazières.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Curtmetratges |

FOTO: “Hypersensible” (Festival de Canes).

De Martine FROSSARD, “Hypersensible”/ “Hypersensitive”

Producció: Quebec. Any: 2025. Durada: 0h07.

Sinopsi: el trajecte accidentat i surrealista d’una noia que busca reconstruir-se, anant a contracorrent d’una societat que reprimeix ràpidament les seves emocions.

Vídeo: Tràiler.

Film d’animació.

Guió: Martine Frossard. Animació: Agathe Bray-Bourret.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd. Web de la Cineasta: martinefrossard.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Curtmetratges |

FOTO: “Lili” (Festival de Canes).

De Zhaoguang LUO i Shuhan LIAO, “Lili” / “Filles” / “Nvhái”.

Producció: Xina. Any: 2024. Durada: 0h14.

Sinopsi: A la zona rural de Yunnan, la vida normal d’una nena de nou anys a ca’ls avis es veu destrossada per un incident indescriptible.

Vídeo: Tràiler.

Amb: Li Lemon (Lily), Lanhua Wang (l’avia),  Jianjie Liu (l’avi), Huasen Zhang (l’oncle).

Guió: Zhaoguang Luo, Shuhan Liao.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Curtmetratges |

FOTO: “A solidão dos lagartos” (Festival de Canes).

D’ Inês NUNES, “A solidão dos lagartos”.

Producció: Portugal, Espanya. Any: 2025. Durada: 0h15.

Sinopsi: En un balneari envoltat de muntanyes de sal, els clients es relaxen mentre els treballadors cullen els cristalls, que brillen al sol. Al vespre, l’espai es transforma, modelat pels desitjos dels seus visitants.

Amb: Inoa Henning, Sara Simão, Leonor Barb, Pedro Livramento, Pedro Rogado, Margarida Pinto, Ana Paula Baioa, Luís Carvalho, Helio Cabrita, Mónica Carvalheira Da Silva, Inês Nunes, Maura Carneiro, Andrea Dinusova, David Flood, Bernard Jeadoor, Blendinc Legrand, William Legrand, Dominique Soria, George Eccles, Stephanie Ricci, Travis Sonder, Katharina Sonder, Tatiana Chalaguina, Maxime Flood, Keith Downes, Michaela Mckenna, João Esteves, Candela Varas, Luis Gonçalves, José Alexandre, Carlos Pires.

Guió: Inês Nunes.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd.

A Canes: Festival de Canes 2025 – Curtmetratges |

LA CINEF -curtmetratges d’escoles de cinema-.

FOTO: “O pássaro de dentro” (Festival de Canes)

De Laura ANAHORY, “O pássaro de dentro” / “The Bird from Within”.

Escola de cinema: Escola das Artes – UCP, Portugal. Any: 2024. Durada: 0h05.

Sinopsi: La història d’una dona i l’ocell que viu dins seu, i com la seva incapacitat per conviure li provoca lesions físiques al cos.

Vídeo: Tràiler.

Film d’animació.

Guió: Laura Anahory, Ana Anahory, Guilherme Mateus. Animació: Laura Anahory, Ivo Freitas.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

FOTO: “The Lightning Rod” (Festival de Canes)

De Helmi DONNER, “The Lightning Rod” / “Matalapaine”.

Escola de cinema: AALTO University, Finlàndia. Any: 2025. Durada: 0h21.

Sinopsi: La Irina, una mare jove, fuig d’una relació tòxica. Ella creu que està fora de perill a casa de la seva àvia, però descobreix que la seva àvia també té les seves pròpies ferides.

Vídeo: Tast.

Amb: Oksana Lommi (Irina), Janina Berman (dona gran), Samuel Kujala (Juho), Roxani Mitros (Jade), Ilkka Heiskanen (home gran).

Guió: Helmi Donner.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

FOTO: “Bimo” (Festival de Canes).

D’ Oumnia HANADER, “Bimo”.

Escola de cinema: CinéFabrique, França. Any: 2025. Durada: 0h23.

Sinopsi: La Sihem intenta navegar fins a França tant com pot quan rep una trucada de la seva mare que li comunica que el seu germà ha salpat per reunir-s’hi.

Vídeo: Tràiler.

Amb: Oumnia Hanader (Sihem), Mohamed Bouchoucha (Shams), Damane Agal (Hamid), Samira Cheranti (Sam), Radia Hariti (la mare).

Guió: Oumnia Hanader.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

FOTO: “First Summer” (Festival de Canes).

De HEO Gayoung, “First Summer”.

Escola de cinema: KAFA, Corea del Sud. Any: 2025. Durada: 0h30.

Sinopsi: La Yeongsun prefereix anar a la missa pel seu amic difunt, Haksu, més que no pas anar al casament de la seva néta.

Vídeo: Tràiler.

Amb: Heo Jin (Yeongsun), Jeong Ingi (Haksu), Shin Miyoung (Seoni), Kim Mi-Hyang (Deokhui), Jang Gyeongho (Gyeongcheol), Lee Kum-Ju (Seokyun).

Guió: Heo Gayoung.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

FOTO: “Winter in March” (Festival de Canes).

De Natalia MIRZOYAN, “Winter in March”.

Escola de cinema: Estonian Academy of Arts, Estònia. Any: 2025. Durada: 0h16.

Sinopsi: Impotents davant d’un Estat repressiu, una jove parella fuig del país, una fugida que es converteix en un malson surrealista.

Vídeo: Tràiler.

Film d’animació.

Guió i Muntatge: Natalia Mirzoyan. Animació: Natalia Mirzoyan, Rebeka Kruus.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

FOTO: “My Grandmother Is a Skydriver” (Festival de Canes).

De Polina PIDDUBNA, “My Grandmother Is a Skydriver” / “Ma grand-mère fait du saut en parachute”.

Escola de cinema: Filmuniversität Babelsberg Konrad Wolf, Alemanya. Any: 2025. Durada: 0h13.

Sinopsi: A l’Àsia Central dels anys seixanta, l’Alfyia, una noia que combina estudis d’obstetrícia i paracaigudisme, rep una trucada de la seva néta Polina de l’any 2022. Enmig de la invasió d’Ucraïna, la Polina intenta recuperar la seva identitat i trencar amb el trauma generacional.

Vídeo: Tràiler.

Film d’animació, amb les veus de: Polina Piddubna (Polina), Mahla Mosahaneh (Alfyia).

Guió: Polina Piddubna. Animació: Yulia Khivrina.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

FOTO: “Ether” (Festival de Canes).

De Vida SKERK, “Ether”.

Escola de cinema: NFTS, Regne Unit. Any: 2025. Durada: 0h15.

Sinopsi: Una parella jove passa el dia al camp. Mentre lluiten per posar-se d’acord sobre qüestions de poder i responsabilitat, afloren totes les tensions acumulades.

Vídeo: Tràiler.

Amb: Laura Kaliger (Eva), Billy Bolt (Lee).

Guió: Niki Pasolini.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

FOTO: “Ginger Boy” (Festival de Canes).

De Miki TANAKA, “Ginger Boy”.

Escola de cinema: ENBU Seminar, Japó. Any: 2024. Durada: 0h48.

Sinopsi: En Kishida, empleat de banca a província, accepta un ascens inesperat a la seu central de Tòquio. Mentre busca un pis, es queda amb en Kura, el seu amic de l’institut que s’ha convertit en un cineasta d’esperit lliure.

Vídeo: Tràiler.

Amb: Kai Fujita (Kishida), Kei Nakafuji (Kura), Akari Shima (Hara), Mizuki Ide (Miho), Ryo Hills (Sakai).

Guió: Miki Tanaka.

A Canes: Festival de Canes 2025 – La Cinef |

QUINZENA DELS CINEASTES – Llargmetratges.

FOTO: “Les Filles Désir” (Zinc Film).

De Prïncia CAR, “Les Filles Désir” / “The Girls We Want”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h33.

Nota sinòptica: Quan la Carmen, d’esperit lliure, entra al món aparentment perfecte d’amistat i amors de la Yasmine, les creences de llarga durada sobre l’amor i la identitat comencen a trontollar, desafiant tot el que una vegada va donar per fet.

Sinopsi: Marsella en ple estiu. Als 20 anys, l’Omar i la seva colla, respectats monitors d’un centre d’esbarjo del barri, classifiquen les noies en dues categories: les que et fots i amb aquelles amb què et cases. El retorn de la Carmen, amiga de la infància i exprostituta, altera i qüestiona el seu equilibri, el paper de cada membre del grup, la seva relació amb el sexe i l’amor.

Amb: Housam Mohamed (Omar), Leia Haichour (Yasmine), Lou Anna Hamon (Carmen), Kader Benchoudar (Tahar), Mortadha Hasni (Ismaël), Achraf Jamai (Ali), Nawed Selassie Said (Momo).

Guió: Prïncia Car, Léna Mardi. Muntatge: Flora Volpelière. Fotografia: Raphaël Vandenbussche. Música: Damien Bonnel, Kahina Ouali .

Informació: Òpera prima. Estrena mundial.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: SND*. DF: Zinc Film. EF: 16.07.2025.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: La cineasta belga Prïncia Car havia dirigit fins ara alguns curtmetratges, un dels quals és Barcelona (2019), en què un diumenge, a Marsella, una colla de joves planeja escapar-se a Barcelona. Va treballar d’ajudant de producció a Eden (2014), de Mia Hansen-Løve.

FOTO: “Amour Apocalypse” (Quinzena dels Cineastes – IndieWire).

D’ Anne ÉMOND, “Amour Apocalypse” / “Peak Everything”.

Producció: Quebec. Any: 2025. Durada: 1h40.

Gènere: Comèdia romàntica.

Nota sinòptica: L’Adam, propietari d’una gossera, depressiu i que pateix ansietat climàtica, s’enamora de la Tina, una representant d’atenció al client per telèfon. Enmig d’un desastre natural, s’embarca en un viatge romàntic aventurer i bilingüe per trobar-la.

Sinopsi: L’Adam, de 45 anys, és un bondadós propietari d’una gossera. Hipersensible i a la vora de la depressió, amaga les seves pors existencials al seu pare, que en defuig l’afecte, i deixa que el seu jove ajudant se n’aprofiti, de la seva bondat. Per a combatre la seva ansietat ecològica, l’Adam encarrega una làmpada solar terapèutica. A través de la línia d’assistència tècnica del proveïdor de la làmpada, coneix la Tina, una dona radiant amb una veu que calma totes les seves preocupacions. Aquesta trobada inesperada ho canvia tot: la Terra tremola i els cors exploten… És amor!

Amb: Patrick Hivon (Adam), Piper Perabo (Tina), Connor Jessup (Tom), Gord Ran (Scott),  Eric K. Boulianne (Frank), Gilles Renaud (Eugène), Élizabeth Mageren (Romy), Sienna Feghouli (Taylor), Patrick Garrow (Mickey).

Guió: Anne Émond. Muntatge: Anita Roth. Fotografia: Olivier Gossot. Música: Christophe Lamarche-Ledoux.

Informació: Estrena mundial. A la producció, la quebequesa Metafilms.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Indie Sales.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: Habitual del Festival de Toronto, on va rebre Menció Especial del Jurat de les Òperes Primes, per Nuit #1 (2011) -drama sobre una nocturna discussió entre una quebequesa i una immigrant- i posteriorment hi ha presentat, a la secció dedicada al Cinema Canadenc, Les êtres chers (2015) -drama, que va ser seleccionat també a Locarno · Cineastes del Present, sobre un artesà que malda per criar i nodrir una filla òrfena – i Nelly (2016) -biopic de Nelly Arcan, treballadora sexual convertida en estrella literària abans del seu final tràgic-, va ser al Festival de Valladolid 2019 amb Jeune Juliette – comèdia dramàtica que gira al voltant d’una noieta grassoneta que entra a l’adolescència acomplexada pel sobrepès i entre burles dels companys estudiants-. El 2024 va dirigir el thriller Lucy Grizzli Sophie.

FOTO: “L’Engloutie” (Le Group Ouest).

De Louise HÉMON, “L’Engloutie“ / “The Girl in the Snow”

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h38.

Nota sinòptica: 1899. Alts Alps. “Soudain” és un llogaret envoltat de neu als altiplans d’una muntanya remota. Els seus habitants veuen l’arribada, una nit de tempesta, d’Aimée, una jove mestra, laica i republicana, que es quedarà l’hivern per ensenyar a un grapat de nens. Però poc després de la seva arribada, una allau engoleix un primer alpinista….

Sinopsi: “Soudain” és un llogaret enfilat a les altures vertiginoses d’una muntanya remota. En una nit de tempesta, els seus habitants veuen que els arriba l’Aimée, la seva primera mestra, republicana i laica, que es quedarà a l’hivern per ensenyar a un grapat de nens. Malgrat la desconfiança que percep en l’aire gelat, la jove s’incorpora a poc a poc a la vida de la comunitat, decidida a posar llum a les seves creences fosques. Però els rituals i llegendes que descobreix aviat comencen a perseguir les seves nits. A mesura que masses de neu cobreixen la muntanya, l’Aimée s’apropa a l’Enoch i en Pépin, dos amics la sensualitat dels quals capta totes les seves mirades. És aleshores que el vell Júpiter, ancià del poble, trenca la pipa. El seu fèretre l’enganxen al terrat de l’escola, perquè el terra estava massa gelat per enterrar-lo allà. Mentre l’ambient és de dol, el creixent desig d’Aimée pels joves del poble l’engoleix de sobte…

Amb: Galatea Bellugi (Aimée), Matthieu Lucci (Enoch), Samuel Kircher (Pépin), Sharif Andoura (un dels pares).

Guió: Louise Hémon i Anaïs Tellenne, amb la col·laboració de Maxence Stamatiadis. Muntatge: Carole Borne. Fotografia: Marine Atlan. Música: Emile Sornin.

Informació: Òpera prima. Estrena mundial. Diu Louise Hémon: La muntanya, rarament present en el cinema contemporani, representa per a mi un dipòsit inesgotable d’històries. Vull representar un territori inexplorat, arcaic i les poblacions que acull en forma d’un tancat colpejat pel vent i la neu. M’agradaria evocar breument la història d’un sistema educatiu popular nascut al segle XIX als Alts Alps per combatre la ignorància i l’obscurantisme. El meu personatge principal, l’Aimée, és una jove plena de certeses, compromesa amb un ideal republicà i laic, i que serà trastornada per l’irracional, fins fins i tot en la seva carn. El plaer i els allaus fluiran en una mateixa deflació. Vull transmetre una visió habitada, divertida i sensual d’un paisatge hostil. Vull mostrar els vincles entre l’erotisme i una naturalesa tel·lúrica i aterridora, entre l’auge del desig i els mites que ens fan i ens constitueixen. Prix à la Création de la Fondation GAN 2023. A la producció, ARTE France i Take Shelter.

Enllaços: Web de la directora, Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Cineuropa, Le Group Ouest, Trois Couleurs-Entrevista a la cineasta. VI: Kinology**. DF: Condor Distribution*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Louise Hémon dirigeix ​​pel·lícules i ​​obres de teatre. Formada al Taller de Documentals Fémis, els seus documentals creatius (L’HOME MÉS FORT, UNE VIE DE CHÂTEAU, SALOMÉ) s’emeten a Arte, Canal+ així com a festivals internacionals com Hot Docs-Toronto, Hors Pistes-Centre Pompidou-París, FIFIB-Bordeaux, dokumentART, Côté Court-PARTanti. Els seus espectacles (EL GRAN DEBAT, ELS OCEANÒGRAFS, RITUAL 5: LA MORT), signats amb Emilie Rousset, es mostren al Festival d’Automne de París així com al Festival New Settings de la Fundació Hermès (Fondation GAN). Autora d’alguns documentals, de curts i de sèrie TV, també ha estat directora de càsting, així com guionista. Ara debuta en el llargmetratge de ficció.

FOTO: Que ma volonté soit faite” (New Story).

De Julia KOWALSKI, “Que ma volonté soit faite“ / “Her Will Be Done”.

Producció: França, Polònia. Any: 2025. Durada: 1h35.

Nota sinòptica: La Nawojka, una noia que lluita amb el seu monstruós desig, està convençuda que ha estat afectada per una estranya maledicció hereditària i intentarà desfer-se dels grillons familiars a través de la Sandra, la seva veïna sulfurosa de tornada al poble…

Sinopsi: La jove Nawojka, que viu amb el pare i els germans a la granja familiar, amaga un terrible secret: un poder monstruós, que creu que ha heretat de la seva difunta mare, se li desperta cada vegada que experimenta desig. Quan la Sandra, una dona d’aquell indret, lliure i sensual, torna al poble, la Nawojka en queda fascinada i els seus poders es manifesten sense que ella hi pugui fer res per a controlar-los.

Amb: Maria Wróbel (Nawojka), Roxane Mesquida (Sandra), Wojciech Skibiński (Henryk), Kuba Dyniewicz (Bogdan), Przemysław Przestrzelski (Tomek), Raphaël Thiéry (Badel), Jean-Baptiste Durand (Franck), Eva Lallier Juan (Alice)

Guió: Julia Kowalski. Muntatge: Isabelle Manquillet. Fotografia: Simon Beaufils (Anatomia d’una caiguda). Música: Daniel Kowalski.

Informació: Estrena mundial. A la producció, entre altres, Yann Gonzalez.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, Trois Couleurs. VI: WTFilms. DF: New Story.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes, a Wikipédia, a VMA, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO; a la Quinzena dels Cineastes 2023: J’ai vu le visage du diable.; ACID 2016: Crache coeur. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Nascuda a França de pares polonesos, Julia Kowalski qüestiona la seva relació amb el seu país d’origen a través de les seves pel·lícules, perfeccionant constantment els seus temes preferits: l’entorn laboral, l’adolescència, la família, la sexualitat [combinant ficció i documental]. J’ai vu le visage du diable és el fruit de la investigació realitzada per al seu segon llargmetratge [“Que ma volonté soit faite”] que actualment està preparant, l’emancipació mística d’una jove que lluita amb el seu monstruós desig: així presentà la cineasta la Quinzena dels Cineastes el 2023, en què s’hi projectà el migmetratge J’ai vu le visage du diable [Premi Jean Vigo 2023].

FOTO: “Sorry, Baby” (A24).

D’ Eva VICTOR, “Sorry, Baby“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 1h43.

Nota sinòptica: Alguna n’hi ha passat a l’Agnes. Mentre el món segueix endavant sense ella, la seva amistat amb la Lydie continua sent un refugi preciós. Entre rialles i silencis, el seu vincle indestructible li permet entreveure el que vindrà després.

Sinopsi: L’Agnes ha de superar les seqüeles d’un esdeveniment traumàtic mentre intenta trobar el camí cap al benestar. Intentarà fer-ho amb el suport de la millor amiga, la veïna i un petit gatet. Així intentarà tornar a connectar amb la vida quotidiana. Un sandvitx preparat amb afecte es converteix en l’inesperat consol en el procés de recuperació. Gràcies a petits gestos d’amor i amistat, Agnes intenta superar el seu dolor, tot recordant que, encara que les cicatrius es quedin, la vida continua endavant.

Amb: Eva Victor (Agnes), Naomi Ackie (Lydie), Lucas Hedges (Gavin), Louis Cancelmi (Preston Decker), Kelly McCormack (Natasha), John Carroll Lynch (Pete), Hettienne Park (Eleanor Winston).

Guió: Eva Victor. Muntatge: Randi Atkins, Alex O’Flinn. Fotografia: Mia Cioffi Henry. Música: Lia Ouyang Rusli.

Informació: Film de cloenda de la Quinzena 2025. Òpera prima. Presentada prèviament al Festival de Sundance 2025- secció US Dramatic, on guanyà el premi al guió. A l producció, entre (molts) altres, Barry Jenkins.

Enllaços: Wikipedia, Tmdb, Imdb, Sensacine, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, IndieWire 27.01.2025, Deadline 27.01.2025, The Hollywood Reporter 24.01.2025. VI: A24 / Charades. D-EUA: A24. E-EUA: 27.06.2025. DF: Wild Bunch*. EF: 23.07.2025. DI: I Wonder Pictures*.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: Tot i que és nascuda a París, Eva Victor té nacionalitat nord-americana (els seus pares se’n van anar a San Francisco quan ella tenia 1 any d’edat).Havent treballat al web faminista satíric Reductress, ha col·laborat en una secció del ‘New Yorker’, ha estat activa amb vídeos a Twitter i per a Comedy Central; actriu de televisió i cinema, ha dirigit 4 episodis de la sèrie de TV Eva vs Anxiety (2019-2020), abans de debutar amb “Sorry, Baby”, que ha escrit, interpretat i dirigit.

QUINZENA DELS CINEASTES – Curtmetratges.

FOTO: “+10K“ (Quinzena dels Cineastes).

De Gala HERNÁNDEZ LÓPEZ, “+10K“.

Producció: França, Catalunya, Espanya. Any: 2025. Durada: 0h33.

Sinopsi: En Pol té 21 anys i viu amb la seva àvia. Somia viure a Miami i generar +10k al mes (més de 10.000 dòlars al mes). Assisteix a esdeveniments de desenvolupament personal, segueix ‘coaches’ en línia i inverteix en criptomonedes. En Pol no sap quan aconseguirà els seus objectius de convertir-se en la millor versió de si mateix. L’única cosa que sap és que algun dia ho farà.

Amb: Pol Gasco Robles (Pol), Lidia Aparicio.

Guió: Gala Hernández López, Quentin Faucheux-Thurion, Julián Génisson. Muntatge: Dinah Ekchajzer, Gala Hernández López. Fotografia: Artur-Pol Camprubí. Música: Pierre Desprats.

Informació: A la producció, entre d’altres, Carlota Coloma i Adrià Lahuerta.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 – Curtmetratges |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes, a Wikipedia-esp.

Directora: És una artista i investigadora que viu entre París i Berlín. La seva obra articula la recerca interdisciplinària amb la producció d’assajos fílmics sobre subjectivitats i capitalisme digital, abordant-ho des d’un prisma feminista, poètic i crític. Després d’estrenar el seu migmetratge La mecánica de los fluidos, guanyador d’un Premi César i del premi a la millor pel·lícula de la secció Un Impulso Colectivo del D’A 2023, va estrenar For here am i sitting in a tin can far above the world a la secció Forum Expanded de la Berlinale (D’A). Nascuda a Múrcia el 1993, és filla de l’escriptora i psicoanalista Lola López Mondéjar i del gestor cultural Patrício Hernández, es va graduar en Cinematografia a la Universitat de Barcelona, va fer un màster d’Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la Universitat Pompeu Fabra, un màster en Audiovisual and Cinema Studies (IMACS) a la Université Sorbonne Nouvelle (París 3) i Universitat Paris-X (Nanterre) (Wikipedia-Esp).

FOTO: “Nervous Energy“ (Quinzena dels Cineastes).

D’ Eve LIU, “Nervous Energy“.

Producció: EUA. Any: 2025. Durada: 0h15.

Sinopsi: Comèdia dramàtica en què, a la cúspide de l’èxit o del fracàs, dues cineastes en crisi decideixen trencar amb els seus xicots i prendre la decisió més agosarada de les seves vides.

Amb: Lucie Zhang (Jay), Sonia Yuan (Kiki), Ramzi Bashour (Will), Keisuke Asano (Keisuke), Hudson Oz (Thomas), Wai Ching Ho (narració), Eleven Lee (Addy), Yuki Kawahisa (Miu), Emily May Jampel.

Guió: Eve Liu. Muntatge: Jordan Michael Blake. Fotografia: Mélanie Akoka. Música: Sam Goku.

Informació: Projectat prèviament a l’ SXSW Film Festival 2025. N’és productor executiu Spike Lee.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 – Curtmetratges |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: A part de treballar com a ajudant de càmera en sengles curts d’altri, ha escrit i dirigit anteriorment el curtmetratge Journey to the East (2021) en el qual, una dona sense nom recupera els ossos del seu marit d’una banda de mítics ‘cowboys’ xinesos. Cineasta xinoaustraliana que viu i treballa a la ciutat de Nova York, té un màster en belles arts de la NYU Tisch.

FOTO: “La mort du poisson” (Quinzena dels Cineastes).

D’ Eva LUSBARONIAN, “La mort du poisson” / “Death of the Fish”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 0h15.

Nota sinòptica: Una filla intenta salvar la seva mare d’ofegar-se en la depressió després de la mort d’un peix.

Sinopsi: L’esdeveniment traumàtic de vegades es reprodueix dins del trivial. La mort d’un peix desperta els dolors de tota la vida. Les grans pèrdues de la Mare prenen cos en forma de dobles, orientant-la cap al centre d’un estany on cristal·litza la seva depressió. La filla fa servir la dansa per agafar-la, ja que les paraules semblen desproveïdes de significat. La figura d’un Agró, simbòlica i ordinària, insta la noia a acceptar la seva impotència i trobar el seu lloc.

Film d’animació. Amb espectacle de dansa de la Companyia Pina Bausch.

Guió: Eva Lusbaronian. Muntatge: Eva Lusbaronian, Catherine Aladenise. Música: Pablo Pico.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 – Curtmetratges |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: Experta animadora, que n’ha treballat en diversos films d’aquest format, entre els quals El viatge d’Ernest i Célestine (2022), ha participat en la direcció col·lectiva dels (molt i molt) curts animats Coil (2014) –El 1917 una important missió militar ha de ser duta a terme per un soldat molt especial– i Que dalle (2015) –Quatre nens dissenyen un pla per venjar l’Elliott de la senyora del dinar-. Informa la Quinzena que: La dansa, la literatura, les relacions familiars i la natura són les principals fonts d’inspiració d’aquesta cineasta.

FOTO: “The Body” (Quinzena dels Cineastes).

De Louris VAN DE GEER, “The Body“.

Producció: Austràlia. Any: 2025. Durada: 0h12.

Sinopsi: La Jane interpreta un cadàver en un programa de televisió policíac. A mesura que fa els moviments al plató, el paper comença a filtrar-se en la seva vida privada.

Amb: Laura Wheelwright (Jane), Susie Dee (director), Lee Beckhurst (actor masculí), Trudy Hellier (detectiu principal), Liam Seymour (detectiu ajudant), Leone White (forense).

Guió: Louris van de Geer, basat en la novel·la d’Elizabeth Jolley. Muntatge: Mark Welker. Fotografia: Daniel Hartley-Allen.

Enllaços: Tmdb, Imdb, AlloCiné, Letterboxd.

A Canes: Quinzena dels Cineastes 2025 – Curtmetratges |

Sobre la directora: a Quinzena dels Cineastes.

Directora: Originària de Melbourne, Louris van de Geer treballa entre el teatre, el cinema i la ‘peformance live’.“The Body” és la seva primera pel·lícula (Quinzena).

SETMANA DE LA CRÍTICA DE CANES – Llargmetratges.

FOTO: “Des preuves d’amour” (Tandem).

D’ Alice DOUARD, “Des preuves d’amour” / “Love Letters”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h36.

Nota sinòptica: Comèdia dramàtica que gira al voltant de la Céline, de 32 anys, que espera l’arribada del seu primer fill. Però la Céline en realitat no està embarassada. És la seva dona, la Nadia, qui donarà a llum la seva filla d’aquí a tres mesos.

Sinopsi: França 2014, la Céline, de 32 anys, està esperant l’arribada del seu primer fill. Però la Céline no està embarassada. D’aquí a tres mesos, és la seva dona, la Nadia, qui donarà a llum la seva filla. Per llei, la Céline ha de reunir testimonis que garanteixin que serà un pare competent per adoptar el nen. Mentre ho fa, s’enfrontarà a la seva pròpia definició del que és una “bona mare”.

Amb: Ella Rumpf (Céline), Monia Chokri (Nadia), Noémie Lvovsky (Marguerite),  Félix Kysyl, Anne Le Ny, Julien Gaspar-Oliveri, Édouard Sulpice, Eva Huault.

Guió: Alice Douard, amb evidents lligams amb el del seu premiat curtmetratge L’Attente (2024) –La Céline, a la maternitat, espera l’arribada del seu primer fill. La Diane, la seva companya, el posarà al món. A la nit, al vestíbul de l’hospital, coneix homes que, com ella, esperen-. Consta com a assessora del guió Laurette Polmanss. Muntatge: Pierre Deschamps. Fotografia: Jacques Girault.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de la directora francesa Alice Douard, una comèdia dramàtica que ressegueix el trajecte caòtic d’una parella de dones casades que esperen el seu primer nadó. L’una està embarassada, l’altra ha de prendre mesures per adoptar el nen que està a punt de néixer. Comencen aventures de tota mena, donant peu a una galeria entremaliada de personatges. Protagonitzades per Ella Rumpf i Monia Chokri, són irresistibles en aquesta pel·lícula plena d’humor i tendresa que desplega hàbilment el seu sentit d’allò novel·lesc.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Pulsar Content. DF: Tandem.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Sessió Especial | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Autora de curtmetratges que exploren temes que li són volguts: la feminitat, la recerca d’una identitat al si d’un grup, les relacions familiars (Wikipédia), va guanyar el César 2024 al Millor Curtmetratge amb L’Attente.

FOTO: “Nino” (Setmana de la Crítica).

De Pauline LOQUÈS, “Nino“.

Producció: França. Any: 2025: Durada: 1h36.

Sinopsi: D’aquí a tres dies, en Nino haurà d’afrontar una gran prova. Fins aleshores, els metges li han donat dues missions. Dos imperatius que conduiran el jove a través de París, empenyent-lo a reconnectar amb els altres i amb ell mateix.

Amb: Théodore Pellerin (Nino), Salomé Dewaels, Jeanne Balibar, Younès Boucif, William Lebghil.

Guió: Pauline Loquès. Muntatge: Clémence Diard. Fotografia: Lucie Baudinaud.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de la directora francesa Pauline Loquès. Tres dies decisius en la vida d’un jove que ja no sap per on agafar-se-la i és al carrer després de perdre les claus del seu pis. Deambulacions, dilemes i confessions són a l’ordre del dia en aquesta magnífica crònica en temps real, girada cap a la llum, en què l’actor quebequès Théodore Pellerin ens commou amb la seva subtilesa de la seva interpretació.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: The Party Film Sales. DF: Jour2fete*.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Guionista d’un parell de sèries de TV i del seu curtmetratge La vie de jeune fille (2018) -comèdia dramàtica en què la Constance, una dona reeixida de trenta anys, va cap a la seva festa de solters. Un cop hi arriba, el seu somni es fa curt: el promès li diu que està trencant el compromís. Incapaç de dir-ho als seus amics, la Constance ha d’enfrontar-se a aquesta dura realitat per si mateixa-.

FOTO: “Kika” (Setmana de la Crítica).

D’ Alexe POUKINE, “Kika“.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: Estant embarassada, la Kika s’enfronta a la mort sobtada del seu company. Completament arruïnada i amb el cor trencat, prioritza les seves prioritats: 1. trobar diners ràpidament 2. sortir d’aquesta merda. Les calces brutes, els consoladors i els pares neuròtics hi ajudaran. Contra tot pronòstic.

Amb: Manon Clavel (Kika), Makita Samba, Thomas Coumans, Thierry Hellin, Ethelle Gonzalez Lardued, Suzanne Elbaz, Anaël Snoek, Kadija Leclère, Bernard Blancan.

Guió: Alexe Poukine, Thomas Van Zuylen. Muntatge: Agnès Bruckert. Fotografia: Colin Lévêque. Música: Pierre Desprats.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Primer llargmetratge de ficció de la directora belga Alexe Poukine, una pel·lícula impactant protagonitzada per una treballadora social sobtadament colpejada per una gran desgràcia, sortir-se’n com pot per a encaixar-ho, mal sigui a costa d’agafar camins poc ortodoxos. Una història sense embuts i la revelació d’una sòlid actriu, Manon Clavel, són algunes de les qualitats d’aquest gran drama feminista i social sobre l’amor, el dol i la precarietat.

Informació: Primer llargmetratge de ficció. NO està considerada òpera prima (!).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Totem Films. DF: Condor*.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Premiada al Docs Barcelona 2020, pel Jurat Jove, amb el llarg Sans frapper (2019) –La història de l’Ada, de 19 anys, brutalment abusada tres vegades en pocs dies de diferència pel mateix noi-; mereixedora d’una Menció Especial del Jurat de l’IndieLisboa 2021 pel seu curt Palma (2020) –La Jeanne s’endú la filla de sis anys a passar un cap de setmana a Mallorca. Mentre tot va pel desguàs, l’única preocupació de la mare és fotografiar Kiki, la mascota de classe-; el 2024 va presentar al Festival de Valladolid – Tiempo de Historia, el documental Sauve qui peut (2024) –A l’hospital, els cuidadors qüestionen les seves pràctiques durant tallers de simulació amb actors. Per anunciar un càncer o donar suport als éssers estimats, cal treballar l’empatia amb el pacient. Però, l’ideal relacional defensat en la formació, és aplicable en un sistema hospitalari que està cada cop més estès fins al límit? A poc a poc, la simulació esdevé una vàlvula d’escapament per al malestar que està corroint la institució...-.

FOTO: “Planètes” (Gebeka Films).

De Momoko SETO, “Planètes” / “Dandelion’s Odyssey”

Producció: França, Bèlgica. Any: 2025. Durada: 1h15.

Sinopsi: Dendelion, Baraban, Léonto i Taraxa, quatre aquenis de lletsons que han sobreviscut a una sèrie d’explosions nuclears que han destruït la Terra, es troben llançats al cosmos. Després de quedar-se encallats en un planeta desconegut, emprenen la recerca d’un sòl adequat per a la supervivència de la seva espècie. Però els elements, la fauna, la flora, el clima, són tots obstacles que hauran de superar.

Llargmetratge d’animació.

Guió: Momoko Seto, Alain Layrac. Muntatge: Michel Klochendler. Fotografia: Élie Levé. Música: Quentin Sirjacq, Nicolas Becker.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Tancant la 64a Setmana de la Crítica, “Planètes”, primer llargmetratge d’animació de la directora japonesa Momoko Seto, o l’increïble viatge de quatre lletsons, supervivents d’una explosió nuclear, buscant un lloc per replantar-se. Aventura, esgarrifances i emocions es barregen en aquesta faula ecològica de colors psicodèlics que qüestionen amb força la condició i el lloc de les plantes en el pensament dels vius, des de l’infinitament gran fins a l’infinitament petit.

Informació: Òpera prima. Una faula ecològica sobre lletsons a la recerca d’un nou planeta per habitar, “Planètes” de l’artista Momoko Seto segur que destacarà (..). Instal·lada a França per continuar els seus estudis a Fresnoy i al Studio National des Arts Contemporains, la japonesa ha modelat universos poètics molt particulars, construint-se una sòlida reputació a partir dels seus primers intents virtuosos breus de posar en escena el minúscul en el camp vegetal i animal. La producció de “Planètes” ha utilitzat totes les tècniques de cinema, plans en viu, timelapse, hiper slow motion, macro plans, 3D, fibra electrònica, tot es posa a disposició de Momoko Seto a través de l’estudi Miyu per explicar el destí dels aquenis. (..) El guió relata les desventures de quatre llavors de lletsons (aquests famosos “aquenis”) que s’escapaven a última hora de la destrucció del seu camp per una explosió nuclear. Després de surar a l’espai i creuar-se amb una estrella de mar, aterren en un nou planeta i busquen un lloc on arrelar. Aquests quatre migrants atípics s’embarquen en una odissea que els portarà d’un món glaçat a un univers vegetal poblat d’insectes perillosos i a un oceà on les illes de patates passen a la deriva. Aleshores, travessaran un desert post-apocalíptic il·luminat per tres llunes, però finalment és gràcies a l’amistat d’un petit llimac orfe que els aquenis trobaran finalment una nova llar (Wask Cannes Insider).

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Indie Films. DF: Gebeka Films.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Sessió Especial: Film de Cloenda | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Treballa com a cineasta al CNRS, on fa documentals científics. El 2021, va rebre el Cristall del CNRS. També fa pel·lícules, inclosa la sèrie ‘Planet’ (Premi de curtmetratges Audi a Berlín 2015 per Planet Σ).

FOTO: “Left-Handed Girl” (Le Pacte).

De Shih-Ching TSOU, “Left-Handed Girl“.

Producció: Taiwan, França, EUA, Anglaterra. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: Una mare soltera i les seves dues filles tornen a Taipei després de diversos anys de viure al camp per obrir un estand en un mercat nocturn animat. Cadascuna a la seva manera s’haurà d’adaptar a aquest nou entorn per arribar a final de mes i aconseguir mantenir la unitat familiar. Tres generacions de secrets familiars comencen a desvelar-se després que el seu avi, tradicional, li digui a la filla petita, que és esquerrana, que no faci servir mai la seva “mà del dimoni”.

Amb: Janel Tsai (Shu-Fen), Nina Ye (I-Jing), Ma Shih-yuan (I-Ann), Brando (Teng-Hui) Huang, Akio Chen, Xin-Yan Chao.

Guió: Shih-Ching Tsou i Sean Baker. Muntatge: Sean Baker. Fotografia: Kao Tzu-Hao i Chen Ko-chin.

Comentari de la Setmana de la Crítica: “Left-Handed Girl”, el primer llargmetratge en solitari de la directora taiwanesa Shih-Ching Tsou, un melodrama urbà de ritme desfermat que segueix de prop una mare soltera i les seves dues filles, recentment arribades a Taipei i ja colgades per deutes i problemes. Portada per un trio d’actrius fenomenal, aquesta tragicomèdia es transforma gradualment en una una odissea extraordinària, plena de girs i emocions que colpejar l’asfalt i els cors.

Informació: Shih-Ching Tsou és productora d’en Sean Baker, que ha co-escrit el guió d’aquest film i l’ha muntat.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Ioncinema. VI: Le Pacte. DF: Le Pacte.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 | Ressons |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes: NO. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Va codirigir la pel·lícula Take Out (2004) amb Sean Baker. També va produir altres pel·lícules de Baker Starlet (2012), Tangerine (2015), The Florida Project (2017) i Red Rocket (2021).

FOTO: “L’intérêt d’Adam” (Memento).

De Laura WANDEL, “L’intérêt d’Adam” / “Adam’s Sake”.

Producció: Bèlgica, França. Any: 2025. Durada: 1h13.

Nota sinòptica: El maltractament que pateix un infant de quatre anys. Sinopsi: Per decisió judicial, l’Adam, de 4 anys, que pateix desnutrició, és ingressat a l’hospital. La Lucy, la cap d’infermera pediàtrica, permet que la Rebecca, la mare de l’Adam, es quedi a prop del seu fill malgrat el temps de visita estrictament limitat pel jutge. Quan la Rebecca es torna tossuda i es nega a deixar l’Adam, les coses es compliquen. En interès del nen, la Lucy farà tot el possible per ajudar aquesta mare en dificultats. 

Amb: Léa Drucker (Lucy), Anamaria Vartolomei (Rebecca), Alex Descas (Naïm), Jules Delsart (Adam), Claire Bodson, Laurent Capelluto (Daniel), Timur Magomedgadzhiev (Andrei), Charlotte De Bruyne (Selma).

Guió: Laura Wandel. Muntatge: Nicolas Rumpl. Fotografia: Frédéric Noirhomme.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Immersió filmada a mà a la unitat pediàtrica d’un hospital, l’atenció se centra en tres personatges: una mare angoixada, el seu fill desnodrit i la infermera que els cuida. Res de temps mort, la tensió és crònica. Després d’ Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021), la directora continua el seu examen sensible del patiment infantil a través de aquest estudi de personatges complexos. Ofereix a Léa Drucker i Anamaria Vartolomei papers a l’alçada del seu immens talent.

Informació: A la producció, entre d’altres, els germans Dardenne. Després de tractar  el tema de l’assetjament i la seva difícil aprehensió en el marc del sistema escolar -a Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021)- la directora es planteja ara un altre marc de patiment, el de l’hospital, tot mantenint la preservació de la infància al centre de les seves preocupacions. El projecte de “L’intérêt d’Adam” s’ha desenvolupat a la Residència del Festival de Canes.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Cineuropa, CV del director de fotografia. VI: Indie Sales. DE: La Aventura*. DF: Memento.

A Canes: Setmana de la Crítica 2025 – Sessió Especial: Film d’Inauguració |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica, a Viquipèdia, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd. Anteriorment, al Festival de Canes. Filmografia: a FilminCat, a Filmin.

Directora: Directora (belga) la trajectòria de la qual està estretament vinculada al Festival de Canes (Competició oficial del seu curt Les corps Stranges (2014), Un Certain Regard per Un Pequeño mundo / Un Monde / Il patto del silenzio (2021), membre del jurat de La Cinef i curtmetratges el 2022).

SETMANA DE LA CRÍTICA DE CANES – Curtmetratges.

FOTO: “Wonderwall” (Setmana de la Crítica).

De Róisín BURNS, “Wonderwall”.

Producció: França, Anglaterra. Any: 2025. Durada: 0h27.

Sinopsi: Liverpool, agost de 1995, els estibadors estan de vaga. La Siobhan, de 9 anys, i el seu germà gran Rory estan esperant només una cosa: esbrinar si aquesta nit els Oasis guanyaran la batalla de Britpop contra els Blur. Però la Siobhan es discuteix amb el seu germà i fuig, trobant-se sola en la foscor. Decidida a trobar una manera de veure la batalla del segle a la televisió, passeja per la ciutat i s’endinsa en l’estrany món dels adults. Al decurs del seu vagareig, la ciutat en decadència pren un aspecte irreal.

Amb: Tammy Winter, Braden Lane, Aidan Pearson, Roman Amos-Smith, Blake Silcock, Faye McCutcheon, John Michael Rooke.

Guió: Róisín Burns, Anna Cohen-Yanay.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Submergir-se en el passat per observar el present amb més intensitat, això és el que ofereix la intrigant faula musical i social dirigida per per Róisín Burns.

Enllaços: Tmdb, Letterboxd.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Competició |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Róisín Burns, que signa ara el seu primer curt de ficció, és irlandesa-anglesa i viu a París. Va créixer a Liverpool, envoltada del ‘Merseybeat’, els càntics dels aficionats al futbol i les onades del mar d’Irlanda.

FOTO: “Eraserhead in a Knitted Shopping Bag” (Setmana de la Crítica).

De Lili KOSS, “Eraserhead in a Knitted Shopping Bag” / “Eraserhead dans un Filet à Provisions”.

Producció: Bulgària. Any: 2025. Durada: 0h19.

Sinopsi: Durant un estiu lent i enganxós a finals dels 90 a l’Europa de l’Est, la Ro, de 12 anys, s’embarca en una recerca per trobar una còpia pirata d’”Eraserhead”, de David Lynch. El seu recorregut, entre amistats que es disgreguen, cigarrets robats i jocs de poder de l’era VHS, es desenvolupa en un món on la infància es converteix lentament en alguna cosa diferent, i el cinema esdevé l’única escapatòria possible..

Amb: Elena Zdravkova.

Guió: Lili Koss.

Comentari de la Setmana de la Crítica: La sessió especial està tenyida d’una dolça nostàlgia. (..) Amb “Eraserhead in a Knitted Shopping Bag”, Lili Koss marxa al pas de David Lynch tot seguint les aventures d’una adolescent que vol descobrir una pel·lícula a tota costa, i no qualsevol pel·lícula.

Enllaços: NO.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Sessió Especial |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: És el primer curt d’aquesta cineasta búlgara establerta a Berlín.

FOTO: “Donne Batterie” (Setmana de la Crítica).

De Carmen LEROI, “Donne Batterie” / “Free Drum Kit”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 0h25.

Sinopsi: La Lila rep a casa la seva amiga Agathe, que hi ve a compartir pis. La Lila també s’ha de desfer d’una bateria voluminosa que li va deixar el seu ex. Vendre-ho o regalar-ho, donar-ho a qui i com? L’Agathe i la Lila en parlen. La Lila decideix fer un gest generós donant-la a una plataforma en línia, però aquesta donació la porta a viure aventures que mai no hauria ni sospitat.

Amb: Marie Rosselet Ruiz, Clara Choï, Nicolas Pietri, Lyes Salem.

Guió: pendent. Muntatge: pendent. Fotografia: pendent. Música: pendent.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Carmen Leroi treballa al voltant de les múltiples qüestions ètiques que imposa a la protagonista del film. Un acte de generositat que es converteix en veritable comèdia moral, els girs de la qual seguim amb delit.

Enllaços: NO.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Competició |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Guionista, actriu i cineasta, ha dirigit diversos curtmetratges -un dels quals, La Réputation (2024), l’ha realitzat conjuntament amb Emmanuel Mouret- i ja prepara la seva òpera prima, L’Expérience impossible-.

FOTO: “L’mina” (Setmana de la Crítica).

De Randa MAROUFI, “L’mina”.

Producció: Marroc, França, Itàlia, Qatar. Any: 2025. Durada: 0h26.

Sinopsi: Jerada és una ciutat minera del Marroc on la mineria del carbó, tot i que oficialment es va aturar el 2001, continua informalment fins avui. La pel·lícula recrea el treball real als pous mitjançant una escenografia dissenyada en col·laboració amb els residents del poble, que s’escenifiquen en els seus propis papers.

Amb: Amine Mkallech, Laid Erramly.

Guió: Randa Maroufi.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Ofereix una exploració impressionant a les mines de Jerada, al Marroc. Randa Maroufi reconstrueix un món artificial fascinant, on els treballadors testimonien la dificultat de les seves condicions.

Enllaços: Imdb.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Competició |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Artista que es mou per la fotografia, el vídeo i la instal·lació, Maroufi dirigeix pel·lícules que tenen una relació elàstica amb la realitat. Molts dels seus projectes impliquen una estreta col·laboració amb comunitats a les quals està connectada sense necessàriament formar-ne part.

FOTO: “Une fugue” (Setmana de la Crítica)

D’ Agnès PATRON, “Une Fugue” / “To the Woods”.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 0h15.

Sinopsi: La germana recorda que el germà tenia els ulls foscos, els cabells com els seus, les espatlles tan primes com les ales d’un ocell i que se sabia el camí cap al riu de memòria. Del germà, la germana no n’ha oblidat res.

Film d’animació.

Guió: Agnès Patron, Johanna Krawczyk. Animació: Jeanne Girard, Astrid Guinet, Chloé Farr, Morgane Le Péchon, Louise Pignier, Hugo Usa.

Comentari de la Setmana de la Crítica: La sessió especial està tenyida d’una dolça nostàlgia (..). Agnès Patron evoca la infància amb “Une Fugue”, on el bosc esdevé un personatge completament involucrat en aquest joc d’amagatall entre germà i germana.

Enllaços: NO.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Sessió Especial |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: El 2019 va presentar a la Competició del Festival de Canes el curt L’Heure de l’ours, que posteriorment guanyaria el César al millor curtmetratge d’animació.

FOTO: “Erogenesis” (Setmana de la Crítica).

De Xandra POPESCU, “Erogenesis”.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: 0h15.

Sinopsi: De resultes d’un misteriós desastre, els pocs humans supervivents es troben incapaços de perpetuar l’espècie. Tota l’esperança recau en cinc dones que han desenvolupat una tecnologia capaç de crear vida humana fora del cos. Però els investigadors no es poden posar d’acord sobre els avantatges i els mètodes del seu desplegament. En absència de consens, s’immergeixen de tot cor en l’estudi del plaer.

Amb: Valerie Renay, Yuko Kaseki, Estelle Widmaier, Greta Markurt, Sasha Deckinger, Cécile Perrot, Helene Albrecht, Leo Silva, Masuod Hossaini, Till Sandkühler, Johannes Weinbacher, Daniel Alonso Fuentealba Pinilla, Xandra Popescu..

Guió: Xandra Popescu, Clara Puhlmann.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Xandra Popescu imagina un univers distòpic on les dones exploren el plaer, mentre que els homes musculen en va. Visions que es mouen entre la serietat i els acudits, oferint una història de les més singulars.

Enllaços: NO.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Competició |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Cinèfila forjada a base de veure films pirates, ha fet estudis diversos, ha publicat novel·les i ha dirigit curtmetratges, entre els quals Sentimental Stories (2023) va ser selccionat a Orizzonti de la Mostra de Venècia i On the Impossibility of an Homage (2024) va participar al Festival de Locarno.

FOTO: “Glasses” (Setmana de la Crítica).

De YUMI Joung, “Glasses” / “An-Gyeong”.

Producció: Corea del Sud. Any: 2025. Durada: 0h15.

Sinopsi: A la Yujin se li trenquen les ulleres i va a una òptica. Durant l’examen ocular, veu una casa en un camp i s’hi troba transportada. A dins, coneix tres ombres d’ella mateixa, s’hi reconcilia i canvia de punt de vista. Aleshores surt de la casa i rep unes ulleres noves.

Film d’animació.

Guió: Yumi Joung.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Tot comença amb una visita a l’òptica, punt de partida d’un viatge interior on es desperten tots els sentits.

Enllaços: NO.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Competició |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Animadora i delicada dibuixant a llapis, el 2009 va tenir el curt Dust Kid a la Quinzena de Realitzadors de Canes i diverses obres seves han estat seleccionades a Berlinale Shorts.

FOTO: “Critical Condition”  (Setmana de la Crítica).

De Mila ZHLUKTENKO, “Critical Condition”/ “Критичне Становище”.

Producció: Alemanya. Any: 2025. Durada: 0h24.

Sinopsi: Inspirada en la vida de Lev Rebet, escriptor i editor del diari a l’exili ‘Ukrainian Independentist’, amb seu a Munic, “Critical Condition” descriu el destí de la diàspora ucraïnesa del passat i del present.

Amb: Yevgen Bondarskyy, Oleksandr Pozharskyi, Gustl, Jasper, Ihor Shulha, Vita Smachelyuk, Sebastian Anton, Lisa Moskalenko, Volodymyr Melnyk, Pnema, Valeriia Berezovska, Valeriia Kuzmenk..

Guió: Mila Zhluktenko.

Comentari de la Setmana de la Crítica: Amb “Critical Condition”, Mila Zhluktenko col·loca la seva càmera a la redacció del diari ‘Ukrainian Independist’ el 1957. Un viatge a través el temps que qüestiona la vida a l’exili, tan lluny i tanmateix tan a prop.

Enllaços: NO.

A Canes: Setmana de la Crítica de Canes 2025 – Curts – Competició |

Sobre la directora: a Setmana de la Crítica.

Directora: Nascuda a Ucraïna i havent estudiat Documental a Múnic, és autora de curtmetratges, alguns dels quals han estat presentats a la Berlinale, Sant Sebastià i a d’altres certamens internacionals.

Invitació de la Setmana de la Crítica de Canes al Festival de Morelia.

FOTO: “Ser semilla”

De Julia GRANILLO TOSTADO, “Ser semilla”.

Producció: Mèxic. Any: 2025. Durada: 0h06.

Sinopsi: Un grup de dones lluita contra la violència que se les campa per la seva ciutat. Tot de dones estan desapareixent.

A Canes: Invitació Setmana de la Crítica al Festival de Morelia.

ACID CANNES 2025.

FOTO: “Put your soul on your hand and walk” (ACID)

De Sepideh FARSI, “Put your soul on your hand and walk”.

Producció: França, Palestina, Iran. Any: 2025. Durada: 1h50.

Sinopsi: Aquesta pel·lícula és una finestra, oberta pel miracle d’una trobada amb la Fatem, que em va permetre veure fragments de la massacre en curs de palestins. La Fatem es va convertir en els meus ulls a Gaza, i jo en un enllaç entre ella i el món exterior. Vam mantenir aquesta línia de vida durant gairebé un any. Els fragments de píxels i sons intercanviats entre nosaltres es van convertir en la pel·lícula que és aquí.

Nota de trista actualitat (18.04.2025): La fotoperiodista palestina Fatima Hassouna és assassinada per Israel l’endemà que el documentari on participa sigui seleccionat a Canes (‘Vilaweb’). Necrològica també: «Fatma Hassona, Les yeux de Gaza» par Sepideh Farsi. Fatima Hassona era la ‘Fatem’.

Documental.

Muntatge: Sepideh Farsi i Farahnaz Sharifi. Fotografia: Sepideh Farsi. Música: Cinna Peyghamy.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, .

A Canes: ACID CANNES 2025.

Directora: Militant per la llibertat a l’Iran, d’on s’exilià, havent-hi patit presó. El seu film d’animació La Sirène (2023) es va projectar a la secció Panorama de la Berlinale. D’entre els diversos formats a què recorre en la seva filmografia, el 2009 ja va realitzar amb el mòbil  el documental Tehran bedoune mojavez / Téhéran sans autorisation.

Sobre la directora: a ACID CANNES 2025.

FOTO: “L’aventura” (Arizona Distribution).

De Sophie LETOURNEUR, “L’aventura“.

Producció: França. Any: 2025. Durada: 1h40.

Gènere: Comèdia.

Nota sinòptica: Segona part de la trilogia de (des)aventures de la parella Sophie i Jean-Philippe, començada amb Voyages en Itàlie, retrobant-los, ara a Sardenya i Còrsega, però en aquesta ocasió acompanyats de vacances pels seus dos fills petits. Sinopsi: pendent.

Amb: Sophie Letourneur (Sophie), Philippe Katerine (Jean-Philippe).

Guió: Sophie Letourneur, Laetitia Goffi. Fotografia: Jonathan Ricquebourg.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd, Unifrance, Sens Critique, Ioncinema 12.07.2024. VI: Best Friend Forever. DF: Arizona Distribution.

A Canes: ACID CANNES 2025.

Sobre la directora: a ACID CANNES, a Wikipédia, a Wikipedia, a Filmaffinity, a AlloCiné, a MyMovies, a Letterboxd.

Directora: Sophie Letourneur, cinema descarat, gairebé de bricolatge, femení, sovint d’autoficció. L’any 2009 va escriure i filmar La Vie au Ranch, en què filma un grup real d’amics que viuen en una comunitat. La història s’inspira en persones i situacions que ha viscut la directora, i participa d’un cert discurs sobre la feminitat que pretén trencar determinades fantasies que transmet el cinema. Tres anys més tard, Sophie Letourneur va dirigir Le marin masqué, un curtmetratge presentat en nombrosos festivals l’any de la seva estrena, que va rodar d’una manera molt tradicional i en el qual la cineasta dóna forma a un aparell original, que connecta diverses temporalitats gràcies a la veu en off dels personatges. El mateix any va dirigir el seu segon llargmetratge, Les Coquillettes, una nova comèdia femenina, una mena de mise en abyme que té lloc durant la presentació de Le Marin Masqué al festival de Lorcarno, en què la cineasta apareix al costat de Camille Genaud i Carole Le Page, i utilitza el mateix dispositiu narratiu que Le Marin Masqué. L’any 2014 va dirigir un nou llargmetratge, Gaby Baby Doll, que, atès el seu càsting professional (Lolita Chammah, Benjamin Biolay i Felix Moati) marca un punt d’inflexió en la carrera de la directora que s’ha fet un lloc al cinema francès. 5 anys després, Sophie Letourneur dirigeix ​​la comèdia Enorme, amb Marina Foïs i Jonathan Cohen, els dos únics actors professionals de la pel·lícula que explica la història de com un home deixa embarassada la seva dona contra la seva voluntat. Enorme va ser remarcada per ‘Cahiers du Cinéma’ com una de les 10 pel·lícules de l’any. El 2023 va enllestir Voyages en Italie, una autoficció burlesca, en què ella mateixa interpreta la Sophie, al costat de Philippe Katerine, que evidentment encarna Jean-Philippe: Una escapada romàntica pot reviure la flama en una parella? Va aconseguir convèncer-lo d’anar-se’n uns dies sense fills. És el que vol, excepte a Itàlia. Ja ha passat amb tots els seus ex… Espanya? Els camins de l’Aubrac? Finalment, Sicília, perquè segons ell, no és ben bé Itàlia. Ara, amb “L’aventura” signa la segona part del que serà la seva trilogia de (des)aventures, començada amb l’anterior film, retrobant novament Jean-Philippe i Sophie, ara a Sardenya i Còrsega, però en aquesta ocasió acompanyats de vacances pels seus dos fills petits. Cal fer notar que, mentre Voyages en Italie evoca pel·lícula de Rossellini, “L’aventura” ho fa amb Antonioni.

FOTO: “A Light That Never Goes Out” (ACID).

De Lauri-Matti PARPPEI, “A Light That Never Goes Out” / “Jossain on valo joka ei sammu”.

Producció: Finlàndia, Noruega. Any: 2025. Durada: 1h48.

Sinopsi: En Pauli, flautista clàssic de 27 anys, torna a viure amb els seus pares en un petit poble després del seu intent de suïcidi. Es retroba amb l’Iiris, antiga companya de classe, que intenta convèncer-lo perquè toqui música experimental extrema amb ella. En Pauli, que sempre ha buscat la perfecció, se sent atret per la seva energia caòtica i comença a trobar esperança i consol en els estranys experiments sonors i en un nou tipus d’amistat.

Amb: Samuel Kujala (Pauli), Anna Rosaliina Kauno, Camille Auer, Kaisa-Leena Koskenkorva.

Guió: Lauri-Matti Parppei. Muntatge: Frida Eggum Michaelsen. Fotografia: Mikko Parttimaa. Música: Lauri-Matti Parppei.

Informació: Òpera prima.

Enllaços: Tmdb, Imdb, Filmaffinity, AlloCiné, MyMovies, Letterboxd. VI: Patra Spanou Film.

A Canes: ACID CANNES 2025.

Directora: Cineasta, música i artista plàstica, nascuda a Helsinki el 1984

Sobre la directora: a ACID CANNES 2025.

***

FOTO DE L’APUNT: Carla Simón (©Mario Llorca).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!