Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
“Passi el que passi”, de Robert Bellsolà, s’estrena el 22 de juliol
Divendres que ve, 22 de juliol de 2011, s’estrena Passi el que passi, de Robert Bellsolà, a 12 cinemes (Ocine, de Girona — Ocine, de Tarragona — Arenas, de Barcelona Multicines — Espai Funàtic, de Lleida — Cinemes Arinco, de Palamós — Multicines Sucre, de Vic — Cinemes Girona, de Barcelona —Cinemes Illa Carlemany, d’ Andorra — Cinemes Can Castellet, de Sant Boi de Llobregat — Cinema Bosc, de Vilanova i la Geltrú — Glòries Multicines, de Barcelona — Cinema City, de Sta.Coloma de Gramanet). Són 12 còpies distribuïdes de manera totalment independent, gestionades una per una, sala per sala, per tal que la pel·lícula arribi al més ampli territori possible.
Però… què és Passi el que passi?
A veure. Fonts de la productora remarquen que es tracta d'”una comèdia indie catalana“. I és que Robert Bellsolà (Girona, 17.06.1971) l’ha rodada sense comptar amb subvencions, en català —per descomptat— i a les localitats de l’ Estanyol, Bescanó, Aiguaviva i Girona. La protagonitzen Marcel Tomàs (de la companyia Cascai Teatre), Carlotta Bosch (model i actriu resident a Nova York) i la nena Sara Gàlvez (que debuta). En papers secundaris, Antonio De Matteo, Maria Vallés, David Romero, Sònia Moreta, Mavel De La Rosa, Jordi Romanos, Ramón Curós. La banda sonora és a càrrec de Xurxo Núñez, músic multiinstrumentista gallec (germà del conegut gaiter Carlos Núñez) i compta amb cançons d’Els Amics de les Arts, Miqui Puig, The Pepper Pots, The Violet frequency, Rodney Gemmell, José Domingo i Santi Palacios.
De què va? La publicitat de la pel·lícula la defineix com “una original comèdia sex-omàntica!” I és que tracta d’un guionista (Àlex), que està escrivint un guió molt personal: la història d’un cap de setmana en què es proposa fer quatre vegades l’amor amb la seva dona. Quatre cops tampoc són tants, no? Però amb la filla pel mig, els amics, els veïns i una festa… no serà gens fàcil. I encara en serà menys, de fàcil, que tot això encaixi en un primer esborrany de guió, havent-se autoimposat l’Àlex que no n’ha de reescriure’n ni una sola ratlla!
A Robert Bellsolà, en Jordi Basté (RAC1) l’ha batejat simpàticament com “el Santiago Segura català”, a la qual cosa ell respon La veritat és que vaig sempre amb la samarreta del film. La meva dona té ja ganes que estrenem i que me la tregui d’una vegada. No penso que tingui moltes connexions el meu film amb les d’en Segura, però sí que és una comèdia i sí és una mica grollera en alguns moments, però el que està clar és que estic una mica menys gras que ell, no?!.
Per tal de fer arribar la pel·lícula al públic, es va obrir una pàgina al Facebook que ha esdevingut la pàgina oficial de la pel·lícula i ja ha congriat més de 6.000 fans. Explica Bellsolà: Els que ens han seguit al facebook primer els ha agradat el tràiler i a més a més han valorat molt positivament el fet que estigués rodada sense subvencions (..) Però havíem de donar un contingut interessant als nostres seguidors de la pàgina i així vaig pensar en una campanya on aniríem penjant vídeos de famosos que recolzaven el film. Hem aconseguit el suport de gent tant dispar com en Joan Roca del Celler, en Reugenio l’imitador de l’Eugenio, l’actriu Mònica Pont, el director de cine eròtic en Conrad Son, en Lluís Gavaldà dels Pets, el gaiter gallec en Carlos Núñez, en Jordi Basté del Món a RAC1, en Vador Llador del Fricandó Matiner de RAC105, en Quim Masferrer del Teatre de Guerrilla, els de la serie d’internet Malviviendo, en Xurigeda i Faixedas i molts altres.
TV3 ha entrat en la producció del film, com a col·laboradora, i abans mateix de l’estrena a casa nostra, la pel·lícula ja compta amb un agent de vendes internacionals i s’ha passejat per mercats del film i alguns festivals. Amb l’empenta que el caracteritza, en Bellsolà va anar al mercat europeu del film de Berlín, amb 20 còpies en DVD sota el braç, i en va tornar amb un agent de vendes internacional, Joker Films (del Canadà) i amb una primera venda de drets, a Polònia (És com un gag: una pel·lícula catalana i en català que a qui primer interessa és a Polònia! —diu el director i productor). El maig, Whatever Happens (títol internacional de Passi el que passi), va passar pel Mercat del Film de Canes (on també va ser Pa negre). Del 22 al 26 de juny de 2011 ha estat al Detroit Windsor International Film Festival (curiosament, a la categoria “Documentary”). Del 23 de juny al 2 de juliol de 2011, ha participat (fora de competició) al Festival Internacional de Cinema de Moscú, en la subsecció Focus on Spain (al costat de títols com Pa negre, Mil cretins, Bruc, També la pluja…). I del 19 al 24 d’agot de 2011 serà al New York City International Film Festival. Això dels festivals —declara el cineasta— ha estat tota una sorpresa ja que una comèdia petiteta com la nostra, en català, en principi no tenia moltes possibilitats a festivals. Però com diu la meva dona, deu estar molt ben subtitulada!
Passi el que passi significa el debut de Robert Bellsolà en el camp dels llargmetratges. Llicenciat en Econòmiques i Dret, i Màster en Audiovisual Management per la Media Business School, es veu que s’estigué tres anys preparant per a ingressar al Cos d’Advocats de l’Estat, però se n’adonà que no havia de perdre més el temps i que havia de dedicar-se al que realment li agradava: l’audiovisual. I per començar, res millor que fer un documental sobre allò que més coneixia en aquell moment: l’experiència com a persona que es presenta a oposicions. Així és que agafà una càmera digital, féu la feina i el resultat: un treball que fou emès pel canal espanyol Documanía. Tot seguit va rodar un parell de curtmetratges —format pel qual no es pot pas dir que senti especial devoció— i va topar amb el rodatge de Soldados de Salamina, de David Trueba. Enmig de l’impacte que aquella filmació va tenir a les comarques gironines, se’n va anar a trobar els Trueba i els va proposar de fer precisament un documental sobre aquell rodatge, que s’acabaria anomenant Salaminos (posteriorment emès per TV3 i al canal Hispavisión de TVE, projectat al Festival de Nàpols i actualment dipositat al Museu del Cinema de Girona). Posat, també va assumir l’encàrrec de fer el “així es va fer” de Soldados de Salamina, inclòs al DVD del film basat en el llibre de Javier Cercas. Ran de tot allò, Bellsolà fundà la productora Aiguaviva Films S.L. (manllevant el nom al del seu poble i fent societat amb la dona, la germana i el cunyat). A continuació assumeix el documental Iaies cuineres, coproduït amb TV3, sobre les populars cuineres de Sils. Amic del gaiter gallec Carlos Núñez, va anar amb ell al Brasil, realitzant els documentals Cinema do Mar (inclòs al disc homònim, film d’una hora de durada a base d’imatges inèdites enregistrades per Carlos Núñez amb una càmera mini DV) i Brasil somos nós (sobre l’experiència brasilera del gaiter). El treball del gironí en el terreny musical passa també pel muntatge de diversos videoclips d’ “Operación Triunfo” i per a Universal Music Spain, els The Pepper Pots… A Passi el que passi assumeix els rols de productor, director, guionista i muntador, a més de bregar en la distribució independent del film, que s’estrena finalment aquest divendres. I ja té un nou projecte, Fat love, del qual podem veure’n un “teaser” (en castellà) que corre per la xarxa, protagonitzat per Carolina Bang i Andoni Agirregomezkorta.
Articles publicats sobre Passi el que passi o Robert Bellsolà Robert Bellsolà: ´Sense subvencions; ni un euro dels teus impostos ha anat a parar a aquest film’ (Albert Soler, Diari de Girona) | El gironí Robert Bellsolà, amb “Passi el que passi” i “Pa negre” seran presents al “Mercat” (Salvador Montalt, Diari de Girona) | ‘Passi el que passi’ vs. ‘Harry Potter’ (Jordi Camps Linnell, El Punt) | De Canes a Moscou i… (Jordi Camps i Linnell, El Punt) | Bellsolà, cineasta 2.0 (Jordi Camps Linnell, El Punt) | Brasil celta. Carlos Núñez presenta avui al Sons del Món de Vilabertran el disc ‘Alborada do Brasil’, que Robert Bellsolà portarà al cinema (Xavier Castillon, El Punt)| El «geni» Robert Bellsolà (Xavier Castillon, El Punt) | Un llargmetratge “indie” però sense indis (Robert Bellsolà, De Cine) | Robert Bellsolà: “Els catalans som uns cracs quan fem humor i comèdia” (Joaquim Roglan, La Vanguardia Cat · Girona) | Robert Bellsolà: ‘Gràcies a Facebook hem fet la primera pellícula 2.0 en català’ (Anna Rosenfeld, Crònica.cat) Actualització (22.07.2011) Bellsolà estrena el primer llargmetratge rodat en català i sense ajudes (Diari de Girona) | Potter, tremola (Jordi Camps i Linnell, El Punt) | Passi el que passi (Avui+ElPunt · Sortim)
FOTO © Aiguaviva Films Cartell de Passi el que passi, de Robert Bellsolà
Respon a julianjuanlacasa Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Madrid no ha arribat encara, és clar, i veurem si hi arriba, però això em sembla una heroïcitat, ni tant sols un cèntim de subvencions, allò que ens donen la barrila els de la dreta amb el cinema estatal, desitjosos de copiar el sistema de Hollywood.
Però tampoc no és el tipus de pel.lícula que agrada els conservadors, va al seu estil. Que tingui bona sort a la taquilla. Jo, tampoc no voldria tenir cap subvenció, fer una pel.lícula de manera totalment independent, no perquè tinguis d’influències o amics, o que li caus molt bé a la Conselleria de Cultura.
També al cinema català li cal de pel.lícules més “optimistes” com aquesta, o millor diguem-ne, de productes diversos, com fa el cinema francès: drames, comèdies, autor, comercial… No estaria gens malament fer algun dia una versió cinematogràfica d’INFIDELS o PLATS BRUTS, que això encara no l’ha provat el nostre cinema, la versió per a cinema de sèries conegudes. Els de Tricicle van provar amb una mena de remake de TRES ESTRELLES, titulada PALACE.