Club 7 Cinema

Ho ha anunciat el Festival de Canes:

«Dotze llargmetratges espectaculars l’han consolidat com una de les figures més fascinants del cinema contemporani.

Aclamat arreu del món per la crítica i pel públic, el director, guionista i productor sud-coreà Park Chan-wook presidirà el Jurat dels llargmetratges en Competició de la 79a edició del Festival de Canes. És una primera vegada per al cinema coreà.

El dissabte 23 de maig vinent, a l’escenari del Grand Théâtre Lumière, Park Chan-wook i el seu jurat designaran la Palma d’Or 2026, que succeirà la concedida l’any passat a l’iranià Jafar Panahi, lliurada per Juliette Binoche a Un simple accident.»

I, segueix el festival:

«Visceral, subversiu, barroc, el cinema de Park Chan-wook és el de totes les gosadies: narratives, estilístiques, morals. Tanmateix, mai no s’allunya d’un abast social simbòlic ni dels seus espectadors, que el realitzador virtuós submergeix en universos foscos i inquietants per a periples de vegades terrorífics, de vegades plaents, de vegades eròtics… o tot alhora.

« La inventiva de Park Chan-wook, el seu domini visual i la seva inclinació a capturar les múltiples pulsions de dones i homes amb destins estranys han ofert al cinema contemporani moments antològics », declaren Iris Knobloch, presidenta del Festival de Canes, i Thierry Frémaux, delegat general. « Ens complau celebrar el seu immens talent i, més àmpliament, aquest cinema total d’un país arrelat als interrogants de la nostra època.»

Per a Park Chan-wook, tot va començar a Canes amb Old Boy, que va guanyar el Gran Premi l’any 2004. Des d’aleshores, les seves seleccions en Competició li han permès gairebé sempre inscriure el seu nom al Palmarès: Thirst (Premi del Jurat 2009), The Handmaiden – La donzella (2016), Decision to Leave (Premi a la millor direcció 2022), tants films amb heroïnes sublims…

Aquesta presència a la Croisette testimonia la fidelitat recíproca que existeix entre Park Chan-wook i el Festival de Canes.

Sovint se’l compara amb artistes com Tarantino, De Palma o Fincher per l’art de compondre imatges en què la bellesa formal només és igualada per la rigorositat moral; ell mateix cita també Kurosawa, Bergman, Visconti o Hitchcock com a referents.

Perquè, tot i que es va apassionar molt jove pel cinema i va fer una breu carrera com a crític, Park Chan-wook va somiar ser director en descobrir Vertigo – Vertigen (D’entre els morts), d’Alfred Hitchcock. El mestre anglès impregna la seva obra, fins i tot en la composició d’alguns plans o escenaris, amb un sentit de l’estètica tenyit de surrealisme. De fet, s’inspira lliurement en Shadow of a Doubt per al tancament familiar de Stoker (2013), la seva escapada americana amb Nicole Kidman i Mia Wasikowska. I la influència hitchcockiana reapareix de manera esplèndida a Decision to Leave, un thriller seductor i vertiginós on l’obsessió es porta a l’extrem..

L’obsessió és el que persegueix tots els seus films, fins a l’últim, No other choice (2025). Aquesta sàtira jubilatòria amb humor macabre burla la recerca de l’èxit mortífer que devora la societat capitalista coreana tant com la vanitat masculina, ja durament qüestionada en el feminista i queer The Handmaiden – La donzella.»

La venjança constitueix també el fil vermell de la filmografia profundament pictòrica de Park Chan-wook. És l’eix d’una trilogia iniciada el 2002 amb Sympathy for Mister Vengeance, continuada el 2004 amb Old Boy, que el projecta a l’escena internacional, i tancada el 2005 amb Sympathy for Lady Vengeance.

En aquest cinema de l’excés, els jocs de pistes i de massacres alternen entre el malestar i la comèdia, els desgavells i el grotesc, en un art del contrast insensat però perfectament dominat. La immersió en les profunditats d’una ànima humana esquinçada per pulsions d’amor i mort continua sent, tanmateix, intensa i impactant…

L’obra de Park Chan-wook – el seu tercer film, JSA (Joint Security Area), que va batre el rècord de taquilla nacional l’any 2000 – abraça en tots els aspectes l’ADN del cinema coreà actual: alliberat dels codis, orientat al públic, ambiciosa i sovint provocadora, sofisticada sense caure en l’intel·lectualisme.

(..)

A pocs mesos de la 79a edició, el futur president Park Chan-wook es confessa declarant: « La raó per la qual estem asseguts en la foscor d’una sala de cinema és per veure millor la llum de l’obra que estem contemplant. La raó per la qual ens recloem a la sala és perquè l’ànima sigui alliberada a través de la finestra que és el film. Tinc moltes ganes de viure aquesta doble captivitat voluntària amb els membres del Jurat: estar tancats per mirar una pel·lícula, estar tancats per discutir-la. En aquesta època d’odi i divisió, crec que el simple fet de reunir-se en una sala de cinema per veure una pel·lícula alhora, sincronitzant respiracions i batecs del cor, ens permet crear solidaritat, commovedora i universal. »

Sens dubte, els cors bategaran intensament el pròxim 12 de maig.

—

FOTO DE PORTADA: Park Chan-wook (© Photo by LEE Seung-hee | Festival de Canes 2026)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!