A Canes 2005 i ran de la projecció del film dels germans Larrieu, vaig escriure: La primera esbroncada sorollosa del Festival se l?ha enduta la comèdia francesa Peindre ou faire l?amour, dels germans Larrieu, en què participa el català Sergi Lopez. Sabine Azema i Daniel Auteuil son una parella madura i feliç que van a viure
Film que denuncia el tràfic d’armes, El senyor de la guerra resulta tan discutible des del punt de vista cinematogràfic com admirable per l’abast i la contundència de l’acusació que llança sobre el negoci armamentístic mundial. Anem a pams. El guionista i director neozelandès Andrew Niccol ha encarat El senyor de la guerra com una
Crida l’atenció que Alejandro Agresti (Buenos Aires, 1961) hagi filmat a Hollywood el drama romàntic The Lake House, amb Keanu Reeves i Sandra Bullock. Tot i que es força desconegut a casa nostra, Agresti dirigeix pel·lícules des de fa més de vint anys, atresora un llarga filmografia i ha estat reconegut en festivals internacionals ?amb
El nom de les coses ens permet identificar-les. Doncs bé, quín nom té una pel·lícula? Òbviament, el títol. Però quin títol? The wind that shakes the barley és l’últim film de Ken Loach. Jo l’he traduït com El vent que belluga l’ordi. La distribuïdora espanyola sembla que li posarà el títol El viento que agita
Coincidint amb els retocs de MESVILAWEB, torno a la feina (enllestides les vacances) i reprenc el CLUB7CINEMA. De moment, amb una simple salutació al nou disseny, que estic explorant…
El 18J era a Roma, on tot de cartells demanaven el vot pel SI (les dretes) o pel NO (les esquerres) en el referèndum que tenien convocat per a 1 setmana després. Al Fòrum Romà, just davant per davant del temple d’Antonino i Faustina, sota uns arbres que ens aixoplugaven del sol abrusador, inclement, que
On trobarem que parlin de Thumbsucker, Winterbottom, Kieslowski, Doyle i Eduard Fernández? Doncs a BENZINA 4, que ja és a la venda ! (Aquest "fotograma del mes", és de BENZINA 4)
Canes 2006 ha acabat amb l’anunci del Palmarès que ens ha deixat perplexos. Si la 59a edició del Festival no ha de passar a la història precisament per les pel·lícules seleccionades, el veredicte del Jurat presidit per Wong Kar-wai n’incrementa els aspectes més aviat galdosos. Malgrat tot, a Canes hem vist cinema, molt de cine.
Fins a final de maig, Club 7 Cinema tanca perquè me’n vaig a Canes. Les meves cròniques sobre el Festival, les podeu trobar, a partir del dimecres 17 de maig de 2006 a: www.diaridegirona.cat
El barceloní Festival de Cinema Asiàtic (BAFF) s’ha inaugurat amb Three Times de Hou Hsiao-hsien. Algun dia m’agradaria poder esplaiar-me a bastament sobre aquest director, potser el que més m’interessa de tots els autors vius i del qual, al BAFF de l’any passat, ja va impactar l’extraordinària Café Lumière. Per ara, però, m’he de conformar
A Free Zone, el cineasta Amos Gitai, tossut missatger de pau respecte al conflicte de l’Orient Mitjà, coincideix amb els Tommy Lee Jones i Guillermo Arriaga de Los tres entierros de Melquíades Estrada en la idea de fer passar algú a l’altre costat de la frontera i constatar la bestiesa de la separació que confronta
Permeteu que ho reveli: el nom d’aquest bloc, "Club 7 Cinema", ve del títol d’un programa de ràdio que dirigeixo a Nova Ràdio lloret, des de fa uns 15 anys : "CLUB 7". El jurat dels 6ns Premis Ràdio Associació de Catalunya ha concedit al CLUB 7 una MENCIÓ DE QUALITAT, en l’apartat de Millor Programa de Ràdio Local, "per
Des del 20 d’abril de 2006 fins a final de maig de 2006, preveig que podré dedicar-me poc a mantenir el bloc, perquè estic preparant el Festival de Canes, que tindrà lloc del 17 al 28 de maig. En aquest post, reprodueixo la llista de pel·lícules que conformen la selecció oficial del Festival de Canes
El director afroamericà Spike Lee, més que no pas pel·lícules, fa joints. Sempre ho posa als títols de crèdit inicials "A Spike Lee Joint". Els que això de l’anglès no ho dominem gaire, hem de consultar al diccionari què caram és això d’un joint: de les diverses accepcions, em quedo amb les de l’"slang" nord-americà,
Dues hores de tediosa pel·lícula del patètic Vicente Aranda tarda el cavaller Tirant a penetrar Carmesina, la bellíssima i virginal filla de l’emperador. Aquí, no es tracta de parlar de Tirant i tot el que l’envolta, sinó dels esforços, indecisions i patiments d’aquest ben plantat cavaller per arribar a desflorar la donzella, amb l’ajut impagable