Divendres, 25 d’agost, s’estrena, si més no a Barcelona, Three Times / Tiempos de amor, juventud y libertad, de HOU Hsiao-hsien (per a mi, un dels millors cineastes del cinema contemporani). Que s’estreni una pel·lícula de HOU Hsiao-hsien és un fet extraordinari. Tot i ser un autor reconegut internacionalment, amb premis als més importants festivals (Venècia,
Cesc Gay, Marc Recha i Nacho Cerdà participaran, del 7 al 16 de setembre, en seccions diverses de la 31 edició del Festival de Cinema de Toronto, la programació del qual s’acaba de fer pública i que, a continuació, reprodueixo parcialment:(hi destaco, en vermell, les pel·lícules d’aquests cineastes i, en blau, les d’alguns directors que,
United 93 sorprèn i, davant de la magnitud tràgica dels fets que s’hi evoca ?l’11-S?, esdevé una lliço d’ètica i de respecte. Goso dir que, per a nosaltres que a distància, televisivament, vam ser testimonis d’aquells esdeveniments, United 93 resulta necessària. Situem-nos. L’11 de setembre de 2001, uns terroristes segresten 4 avions amb l’objectiu
Fem un cop d’ull a algunes de les pel·lícules que aviat s’estrenaran a casa nostra (tot i que, a la Catalunya Nord i a Itàlia, algunes ja fa dies que hi han arribat). Ara ve l’època que abelleix anar al cinema, el trimestre amb més passió cinèfila, fins a final de novembre. Les distribuïdores ja
El 25 d’agost comença, a Catalunya, la temporada de cinema, comencen a arribar estrenes artísticament interessants. Tot esperant aquest dia, estic treballant algunes coses, que calculo tenir enllestides a temps. Mentrestant i com ja heu pogut observar, també ho aprofito per anar parlant de qüestions diverses, sobre el cinema o des del cinema. Llegeixo, a "EL PUNT" d’avui 15
Llegeixo les Cròniques d’un consumidor cultural que Àlex Gutiérrez, director de Benzina, escriu al número 6 de la revista i m’assabento que el cinema CASABLANCA GRÀCIA, de Barcelona, passa en format DVD pel·lícules que altres sales de la ciutat passen en 35 mm. Me n’assabento i m’esvero. Encara no he anat mai a aquests "Casablanca" del carrer
Que Marc Recha tingui pel·lícula, és important. Que la hi projectin a un Festival Internacional, també. Ho dic sense ironia, tot i que es tracta d’un cineasta que, per mi, ha anat de l’esplèdida "L’arbre de les cireres" a la molt discutible "Les mans buides". Artista sensible i dotat de neguit intel·lectual, cal seguir Recha, acomboiar-lo
Com a complement a la notícia que publica Vilaweb (enhorabona!) sobre la projecció al Festival de Locarno de DIES D’AGOST, de Marc Recha, us reprodueixo l’entrevista(desplegant “Llegir la resta de l’article”) que li publica el Diari del Festival. Interessant. Per cert, mal sigui com a “anècdota” (sempre aquestes anècdotes!), l’entrevistadora exhibeix una dèria inflamada per a espanyolitzar-ho tot i
La hipocresia del diari AVUI fa que mantingui una línia editorial segons la qual a Frankfurt, hi ha d’anar la literatura catalana, és a dir, l’escrita en català i no pas els catalans que escriuen en altres llengües, conformant altres literatures; però, en canvi, quan es tracta de cinema, el mateix diari titula eufòricament: "TRES
El 27 de juliol de 2006 s’ha fet pública la llista de pel·lícules seleccionades per al Festival de Venècia 2006. D’un simple cop d’ull, es veu que bona part del que Canes no va tenir, s’ho ha endut Venècia. A l’hora de la veritat, veurem què dóna de si la qualitat d’aquestes obres; però, pel
Situem-nos. A l’anterior post deia que el diari El Punt del diumenge 23 de juliol de 2006, ha publicat un article en què Àngel Quintana fa una lúcida diagnosi de la crisi del actual cinema i que, sobre el tema, volia fer algunes consideracions. Vaig tocar alguns aspectes, però em va quedar pendent de parlar
Que al cinema no hi va la gent que hi anava, és un fet. Que alguns videoclubs i cadenes de lloguer de DVD han hagut de plegar veles, també. Que la gent es descarrega pel·lícules per internet, cada cop més, sembla d’una evidència absoluta. Això fa que, de fa temps, es parli de "crisi" al
Arran de la notícia publicada a Vilaweb, sobre la reacció contrària a la pel·lícula SALVADOR, que, sobre el cas Puig Antich, ha dirigit Manuel Huerga, amb Guió de Lluís "Cor de la ciutat" Arcarazo, a partir del llibre de Francesc "TV3" Escribano, em sembla éscaient de penjar aquest post en què reprodueixo el que en dic
Dissortadament, un tsunami ha tornat a ser notícia tràgica a l’Oceà Índic. Permeteu que us parli de Serambi, un film ?encara inèdit a casa nostra? que mira el que ha estat d’Atjeh i la seva gent, després del devastador tsunami que van patir el 26 de desembre de 2004. Els fets d’aquell dia s’Il·lustren molt
Des que Israel torna a atacar el Líban, em ve a la memòria la cançó Infant de Beirut, de Lluís Llach, i em passegen pel cap tot d’imatges de pel·lícules molt concretes. Ran de la irada reflexió d’Albert Torrents al seu bloc, he decidit fer aquest post sobre el tema. Quan s’acabà l’anterior guerra del