L’Òscar a Crash com a millor pel·lícula, per tant a darrera hora, contra el pronòstic que entre tots plegats havíem fet, s’ha convertit en la sorpresa d’un repartiment de guardons, pel que fa a la resta de categories, molt previsible. Sentirem tota mena de comentaris sobre el “triomf”de Crash (“triomf” que ni nego ni discuteixo, però el
13 de març de 2006 10 anys sense Kieslowski Amb motiu del desè anniversari de la mort de Kieslowski, s’estrenen i reestrenen algunes de les seves pel·lícules. A l’Estat Espanyol, s’estrena la impressionant No matarás, premi del Jurat de Canes 1988. A França, es reestrena la poètica i enigmàtica La doble vida de
Tot parlant del vi, desemmascara la globalització A Mondovino, el cineasta i enòleg nord-americà Jonathan Nossiter documenta la transformació del mon del vi des que els californians han entrat al mercat. I, de retruc, tracta del conflicte entre globalització i diversitat cultural, de la lluita entre les multinacionals i els productors locals d’arreu. Recull declaracions
Plana, convencional aproximació biogràfica a Johnny Cash. Per Catalunya Ràdio i parlant de Walk the line , Àlex Gorina va dir més o menys una cosa així : "O tots els cantants nord-americans han tingut la mateixa vida, o totes les pel·lícules que tracten de les seves vides són iguals". Frase brillant que gairebé ens estalvia de seguir
Lasse Hallström, el cineasta de l’amabilitat, el positivista en l’adversitat, l’apologeta de la vitalitat, l’humanista de bons sentiments, l’autor d’obres tan petites com entranyables (La meva vida com un gos, Qui estima Gilbert Grape?, Querido intruso, Algo de que hablar…), aquell Lasse Hallström s’ha esvaït, s’ha evaporat, a Casanova. En aquesta última aproximació al mític i polièdric
A "The New World" i a partir de la història d’amor entre la princesa indígena i l’explorador anglès John Smith, Terrence Malick evoca l’arribada dels anglesos al continent americà com l’última oportunitat de regeneració que el nostre vell món va perdre. Per al personatge utòpic, les terres virginals de (sic) Virgínia al 1607 representen un
L’actor nord-americà Tommy Lee Jones ha debutat com a director amb The Three Burials of Melquíades Estrada. Escrita per Guillermo Arriaga, el guionista d’ Amores perros i 21 gramos, la protagonitzen Barry Pepper i el mateix Tommy Lee Jones. Argumentalment, narra els tres enterraments d’un mexicà il·legal, mort prop de la seva barraca. L’assassí li
Segona part d’una trilogia ambientada als Estats Units, Manderlay comença allà on acabava Dogville. Entre els canvis més destacats, l’actriu Bryce Dallas Howard ha substituït Nicole Kidman en el paper de Grace, la dona que es perd per ajudar els humans, i William Dafoe assumeix el rol del gàngster escèptic que James Caan incorporava a
L’habitació 1723 no és precisament la 2046 Acabo de veure l’última pel·lícula de Ventura Pons, que trasllada a la pantalla tres relats de Jordi Puntí ("Animals tristos"). Molt digna, en el context cinematogràfic en què ha estat produïda, tanmateix evidencia una frustrant impotència cinematogràfica. Això em fa dir que "l’habitació 1723 no és precisament la
Aquest post desenvolupa el que, sobre la pel·lícula "Caché", vaig penjar al bloc el dia 21 de gener de 2006. El final de "Caché". Què vol dir? Hi ha comentaristes, crítics i espectadors que han remarcat, sobretot, que la gent s’hi fixi bé. Conec cinèfils que han quedat ben preocupats perquè no hi han vist
Basada en el llibre "Vengeance: The True Story of an Israeli Counter-Terrorist Team", de George Jonas -en castellà, editada per Planeta el 1985 i, ara, RBA l’acaba de reeditar; en francès, l’ha publicada Robert Laffont, i, en italià, Rizzoli-, Munich, d’Steven Spielberg, resulta una pel·lícula narrativament molt treballada, interessant des del punt de vista temàtic -per la reflexió
Basat en la novel·la Tota una vida per endavant, de Mark Spragg, An unfinished live crea espectatives de convertir-se en un tremend melodrama i tanmateix esdevé un manyagós cant a la dignitat humana, a la reconciliació amb la vida, amb un mateix i amb els altres. Sinopsi: al Wyoming d’avui en dia, Einar Gilkyson és
L’estrena de "Caché", l’última pel·lícula de Michael Haneke, hauria de ser la gran notícia cinematogràfica de la setmana, si no visquéssim com a província de l’imperi ianqui. Tanmateix, el protagonisme informatiu se l’enduen les produccions nord-americanes candidates o premiades a Globus i Oscar. No em sembla gens malament que es remarquin títols com "Brokeback Mountain",
"Brokeback Mountain" explica una commovedora, certament dolorosa, història d’amor. Els dos amants són homes i cadascun d’ells s’avé a una diferent, contrastada, posició arquetípica pel que fa a assumir l’homosexualitat. Les respectives vides per separat arrosseguen l’absència quotidiana de l’altre, entre el temor a la incomprensió i a la intol·lerància -al Wyoming dels anys seixanta-,
Jarhead adapta un relat en què l’exmarine Anthony Swofford explica les seves vivències durant l’operació "Tempesta del desert", a la Primera Guerra del Golf. L’actor Jake Gyllenhaal dóna vida a aquest soldat, de només vint anys d’edat, fill i nét de militars, que va a raure al desert saudita tot just al començament del conflicte