Club 7 Cinema - Un blog de Salvador Montalt - Pàgina 429

Agenda cinèfila (desembre 2005 – març 2006)

3 de desembre de 2005

0.0. Calendari cinèfil

Ben aviat començaran a caure nominacions i premis de cinema, per totes bandes. Una certa agenda va bé per a orientar-se. 03.12.2005 Premis cinema europeu 13.12.2005 Nominacions GLOBUS d’OR 15.12.2005 Nominacions GOYA 16.01.2006 Lliurament GLOBUS d’OR 19.01.2006 Festival de SUNDANCE. Inauguració 29.01.2006 Festival de SUNDANCE. Cloenda 29.01.2006 Lliurament GOYA 31.01.2006 Nominacions ÒSCAR 09.02.2006 Festival de

El gust de la xíndria / El sabor de la sandía / Le saveur de la pastèque

25 de novembre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

"El gust de la xíndria", de TSAI Ming-lian retroba restes de passió en l’univers àrid dels protagonistes. Solitaris, abocats a l’onanisme, se’ls fa difícil compartir el plaer, fer-hi passar els sentiments. Mentrestant, ell és una "màquina de cardar" simuladament, com a actor de barates pel·lícules pornogràfiques. Crec que la mesura de la soledat que pateix el protagonista no

Old Boy

19 de novembre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

Old Boy (PARK Chan-wook, 2003) l’ha projectat el Cineclub Garbí, de Malgrat, el dia 18 de novembre de 2005. Reprodueixo, a continuació, l’escrit que he fet per al programa de mà d’aquesta sessió, en el qual exposo una sèrie de reflexions sobre la pel·lícula. Nota prèvia: si us interessa llegir aquest escrit, recomano que us

Saraband

19 de novembre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

No és imprescindible, però val la pena recuperar Secrets d’un matrimoni abans de veure Saraband. Reflexionar conjuntament les dues pel·lícules resulta enriquidor, per diferenciar el que pot tenir d’interés "emocionalment cojuntural" o "sociològic" (Secrets d’un matrimoni, especialment) i el que té de profund i lúcid, dolorós, artística i intel·lectualment agosarat Bergman, tant en un film

L’enfant / El niño

11 de novembre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

L’última Palma d’Or del Festival de Canes, L’enfant, de Luc i Jean-Pierre Dardenne, centra l’atenció en una parelleta que a penes viu del subsidi d’ella i dels petits robatoris que fan el noi i la seva colla de lladregots de carrer. La xicota acaba de tenir una criatura i el flamant pare, despreocupat, egoista i

Match Point

5 de novembre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

Match Point, una comèdia dramàtica de Woody Allen, ambientada a Londres. El protagonista del film és un noi irlandès d’origen humil (Jonathan Rhys-Meyers) que, a la manera del John Ripley de Patricia Highsmith, està disposat a escalar socialment al preu que sigui. Una feina d’entrenador de tennis en un club selecte, li obre les portes

La vida secreta de les paraules

5 de novembre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

He de confessar-ho: se’m fa difícil escriure sobre La vida secreta de les paraules. Té algunes coses que estan bé, molt bé. Altres aspectes, en canvi, no em mereixen pas una opinió tan favorable. A més, hi ha dos problemes dels quals no sé pas si me’n sortiré. El primer, que no he d’aixafar la

Broken flowers / Flores rotas / Flors pansides

1 de novembre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

A Broken Flowers, Jim Jarmusch trena una lucida meditació generacional, amb el suport d’un repartiment de luxe en què trobem una Sharon Stone quirurgicament rejovenida, una madurissima Jessica Lange i, sobretot, un Bill Murray esplèndid. Jarmusch s’hi manté fidel al seu estil pausat i torna a regalar-nos un magistral domini del ritme cinematogràfic. Bill Murray

Una historia de violencia / A history of violence

22 d'octubre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

Potser Una historia de violencia decepcioni els exegetes del cinema més d’atmosfera perturbadora que ha caracteritzat David Cronenbreg en algunes ocasions; però es tracta d’un elegantíssim film noir, en què l’autor canadenc es manté fidel a les seves obsessions. Basada en una novel.la gràfica de John Wagner i Vince Locke, Una historia de violencia té

Ràfega sitgetana 5 Allegro

13 d'octubre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

Christopher Boe, cineasta danès de notòria personalitat visual i plausible talent narratiu, com va quedar palès a Reconstruction -obra encara pendent d’estrenar-se a casa nostra, malgrat els reconeixements internacionals-, ha tornat amb Allegro. Estèticament segueix amb l’estlització del seu film anterior: càmera inquieta, muntatge de singlot suau, il·luminació groguenca, imatge granulosa, inserció de dibuixos… Temàticament,

Ràfega sitgetana 4 The Wild Blue Yonder

13 d'octubre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

Fent el boig, fent el boig, Werner Herzog les diu ben grosses. A The Wild Blue Yonder signa una irònica elegia apocalíptica, en què la Humanitat no té remei, per la capacitat inherent a la civilització, de destruir la Terra i qualsevol indret remot de l’Univers que quedi al nostre abast. Per al veterà autor

Ràfega sitgetana 3 The girl from Monday

13 d'octubre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

A Hal Hartley, la transgressió poètica de la realitat, que practiva a films com Trust me o Simple men, li esqueia més que l’artifici metafòric (excessiu) amb què ha construït els seus dos darrers films, de pura ciència ficció. A The girl from Monday recorre al relat hiperbòlicament ficcional per a retrobar la poètica del

Ràfega sitgetana 2 La venjança torna a la trilogia del pecat

13 d'octubre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

PARK Chan-wook, el director d’"Old boy", triomfadora l’any passat a Sitges, ha tornat al certamen amb "Sympathy for Lady Vengeance". Estèticament inferior que l’anterior, en reprèn la mateixa estructura i, sobretot, la temàtica. Per si algú volia seguir negant-no, aquesta anomenada Trilogia de la Venjança és, de fet, una trilogia sobre el Pecat i l’expiació.

Les claus de casa / Le chiavi di casa /Las llaves de casa / Les clefs de la maison

8 d'octubre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

Les claus de casa segueix el viatge de descoberta i reconeixement mútus entre un nen discapacitat i el seu pare, jove, que n’ha estat allunyat tota la vida. Amb un estil depurat, que vol defugir el melodrama, Gianni Amelio transforma les circumstàncies argumentals en fases del procés sentimental que cada protagonista passa de camí a

El mercader de Venècia

27 de setembre de 2005

1.0.0. Comentaris sobre films

El mercader de Venècia té, si més no, dos trumfos segurs: Shakespeare i Venècia. La màgica, indescriptible, fascinació de la ciutat dels canals és el marc en què transcorre bona part de l’acció de la peça creada pel dramaturg d’ Stratford-on-Avon i ambientada a l’època de la Sereníssima república vèneta. En l’obra teatral, però, la