He volgut deixar passar uns dies, des de l’estrena a Catalunya de Dies d’agost, per completar-ne el comentari. Així com del "paisatge" i del que la pel·lícula té de "ficció autobiogràfica" em semblà millor parlar-ne abans que arribés a les sales, en un modest intent de presentar-la, he pensat que fóra més convenient esperar fins ara a enllestir
Víctor Alexandre (Tot Sant Cugat, núm. 1036, d’01.12.2006) assegura que, en la ment de l’espectador que veu Borat, volta l’esperit de Michael Moore, però la visió Borat ofereix de la societat nord-americana és molt més estripada que la de l’autor de "Bowling for Columbine". Primer, Alexandre ens presenta Sacha Baron Cohen, el factòtum d’aquest film, de
Alatriste, d’Agustín Díaz-Yanes, amb 15 nominacions; Volver, de Pedro Almodóvar, amb 14; El laberinto del Fauno / Pan’s Labyrinth / Le labyrinthe de Pan, de Guillermo del Toro, amb 13, i Salvador (Puig Antich), de Manuel Huerga, amb 11, encapçalen les nominacions als Goya, que l’Academia del Cine Español concedirà el darrer cap de setmana
Ja ha sortit el número 10 de Benzina. L’acabo de fullejar i hi he trobat articles sobre cinema, de debò atractius: Cesc Gay: l’entrevista Xavi Serra. Agnès Jaoui, cantant, actriu, guionista, dramaturga i directora de cinema: l’entrevista Imma Merino Brick: crítica de Quim Casas Babel: crítica d’Eulàlia Iglesias Més enllà del mirall: crítica de Xavi Serra Infiltrats
"Torre de Babel" és el títol de l’article en què Judith (espaiisidor.blogspot) comenta de manera divertida el desgavell "lingüístic" de les nominacions dels Globus d’Or. Un article, que us en recomano del tot i que, al meu entendre, demostra una vegada més el caire obsolet de les convencions arcaiques que, sobre nacionalitat de produccions i identitats cinematogràfiques,
És possible que alguns espectadors hagin descobert que el Kazakhstan existeix gràcies a la pel·lícula Borat. He de confessar-vos que, amb la meva mediocre formació geogràfica, no va ser fins el 1998 que vaig saber que aquell país existia. País de l’Àsia occidental, l’extensió del qual coincideix aproximadament amb la superfície de la República Socialista
Babel, d’Alejandro González Iñárritu, encapçala les nominacions als Globs d’Or, amb 7 nominacions, seguida d’ Infiltrats, de Martins Scorsese, amb sis. Leonardo Di Caprio n’acumula dues com a actor i Clint Eastwood, dues com a director. Com a anècdota, Letters from Iwo Jima és candidata a millor pel·lícula de parla no-anglesa, categoria en què participa també
La batalla de Chile, el díptic de Patrício Guzman sobre el govern d’Unitat Popular de Salvador Allende i el cop d’estat del militars encapçalats per Pinochet i assessorats i ajudats per interessos europeus i el govern nord-americà, vaig veure’l els dies 12 i 19 de maig de 1978, al cineclub del meu poble. La sala era
Letters From Iwo Jima / Cartes d’Iwo Jima / Lettres d’Iwo Jima, de Clint Eastwood, continua acumulant premis. Ara ha estat guardonada com a millor pel·lícula de l’any per Los Angeles Film Critics Association (LAFCA). I, per cert, The Queen / La reina / La regina, d’Stephen Frears, ha quedat finalista, el que ells en
Nosaltres, tots plegats, els catalans que tenim interés per la nostra llengua, la nostra cultura, pel nostre páis, solem moure’ns i parlar, escriure, manifestar-nos, reivindicar amb accions de notable significació política. Però hi ha una actuació quotidiana, no gens sorollosa, de poca projecció pública, que a vegades sembla que no practiquem prou: es tracta de consumir
Todd Solondz, que va sacsejar el món cinèfil tot just fa sis anys, amb Happiness, ara passa gairebé imperceptible per la cartellera. A Catalunya, la seva última pel·lícula, Palíndroms (2004) se li ha estrenat tard -a final de setembre de 2006- i sense cap mena de ressó mediàtic ni cinèfil. Provocador, polèmic, pervers, subversiu… Todd Solondz
Els que em coneixen saben que tinc mania, aversió empàtica, a Agnieszka Holland. No us penseu pas que no em neguitegi el fet que dos dels cineastes més importants per a mi, Kieslowski i Coppola, tinguin molt a veure amb ella. El primer, perquè la va prendre com a col·laboradora, si més no, a la trilogia dels colors;
Bubble, tot i ser dirigida per Steven Soderbergh, va passar sense pena ni glòria per la cartellera. Ara, els Independent Spirit Award han reconegut el treball del cineasta en aquesta pel·lícula, nominant-lo com un dels 5 directors destacats de l’any. A casa nostra, el crític Quim Casas (Benzina, núm. 8. octubre de 2006) va dedicar-li una
No tinc pas gaire tirada cap a les pel·lícules de James Bond. Potser allò que més m’hi ha agradat sempre ha estat el caire de divertimento . No entraré ara a parlar dels famosos i maniqueus missatges implícits o explícits contra el teló d’acer que van traginar al llarg de tres dècades, ni del tractament de la
La sortida en DVD de Miami Vice / Corrupción en Miami / Deux flics à Miami sembla un bon pretext perquè recuperi articles que se’n van publicar ran de l’estrena. Si us interessa llegir el que jo en vaig escriure, cliqueu aquí: Miami Vice / Vador "Miami també té estil" diu Carlos Losilla (Avui, dg