M’he temut el pitjor, tot just començar la pel·lícula, quan he sentit la veu d’ Antonio Valero declamant el text literari escrit per Ferran Torrent a La vida en l’abisme (Editorial Columna, Barcelona, 2004). Ja em veia a venir altre cop una simple il·lustració visual d’una novel·la, amb tota la impotència cinematogràfica que dissortadament Ventura Pons va evidenciar a Animals ferits
Divisió d’opinions entre els crítics que han escrit sobre El prestigi, de Christopher Nolan. Des dels que la defensen, fins als que se la carreguen, passant pels que, tot i que no els ha convençut, es nota que en valoren positivament molts aspectes i s’ho han passat bé, mirant-la. Fem un cop d’ull a aquestes altres
Tintin i jo, la pel·lícula del danès Anders Ostergaard (Copenhaguen, 1965) sobre la figura d’Hergé -creador de Tintin- és el títol que es projectarà a diverses ciutats catalanes el mes de febrer, en el marc del cicle "El documental del mes". Una proposta del tot escaient, atès el conjunt d’iniciatives amb què s’està commemorant el centenari del
El periodista esportiu Jordi Basté escriu a la contraportada de l’edició del 27 de gener de 2007 del diari El 9: Per què es pot veure en tan pocs cinemes de Catalunya, l’excel·lent pel·lícula Offside, gran premi del jurat del festival de cinema de Berlín, que explica la història d’unes dones iranianes (allà tenen prohibida l’entrada
Lady Chatterley, de Pascal Ferran, adaptació (molt aplaudida per la crítica) de l’obra de D.H. Lawrence; Indigènes, de Rachid Bouchareb, cinta presentada al Festival de Canes i nominada a l’Oscar, que evoca i reivindica el paper dels “francesos” nord-africans a la Segona Guerra Mundial, i el thriller Ne le dis à personne, de Guillaume Canet (company de Leonado DiCaprio al
Els documentals s’han convertit en una font de prestigi important del Festival de Sundance, des del 1985. Els distribueixen en dues seccions competitives. Una, dedicada als documentalistes nord-americans i l’altra, als de la resta del món. A part, a les seccions no competitives, hi ha, barrjats amb les ficcions, alguns documentals. En aquest post publico la
Comedieta simpàtica, Little Miss Sunshine segueix la ja bogadejada tradició d’ironitzar sobre el rebregat "somni americà". Amb amable -tova- sornegueria, caricaturitza un cert estat de coses a la societat nord-americana i ho fa centrant l’atenció en una família concreta, que és com un mostrari de personatges estrafolaris o, més ben dit, la representació grotesca d’una sèrie d’estereotips i tòpics d’aquell país.
Potser l’absència de Volver, de Pedro Almodóvar, en la categoria de millor pel·lícula estrangera i que Leonardo DiCaprio hagi estat nominat per Blood Diamond i no pas pel seu extraordinari treball a Els infiltrats, d’Scorsese, són -a primer cop d’ull- les grans sorpreses de la llista de nominacions als Oscar d’enguany, que s’acaben de fer públiques. Podríem encara afegir-hi
S’acaba de fer pública la llista de pel·lícules que conformaran la secció oficial de la 57a edició del Festival de Berlín, que tindrà lloc del 8 al 18 de febrer de 2007. Dels 26 títols, 4 s’hi presentaran fora de competició i 22 aspiraran a guanyar l’Ós d’Or. Clint Eastwood, Robert De Niro, Stephen Soderbergh, Jacques Rivette, André
És molt significatiu que Sundance 2007 empaqueti en una secció a part -anomenada Spectrum– , no competitiva, els darrers treballs de cineastes com Hal Hartley, Tom DiCilllo, Steve Buscemi, la malaguanyada Adrienne Shelly i que, al farcell, hi posi també films de Luc Besson i Katsuhiro Otomo. Els organitzadors ho anuncien com un “homenatge a l’abundor
El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona ens solem reunir cada gener per votar les que considerem com a millors d’entre totes les pel·lícules que s’han projectat a les comarques gironines l’any anterior. Tot i que la majoria de títols que podem prendre en consideració són els mateixos, per exemple, que els estrenats a
El discurs final, que anem sentint mentre les imatges de Bobby ens mostren la perplexitat i dolor immeditament posteriors a l’atemptat que costà la vida al senador Robert Fitzgerald Kennedy, és d’aquelles arengues polítiques carregades de bones paraules, commovedores, i que, redimensionades llegendàriament en el context de la pel·lícula, tenen una contundent eficàcia en l’ànim dels
Bona part de les pel·lícules de Sundance que segurament acabaran estrenades a casa nostra, o, si més no, es projectaran als festivals de renom, les agrupen en la secció no competitiva anomenada Premieres. Es tracta de produccions formalment independents, però avalades per actors com Michael Douglas, Penélope Cruz, Brenda Blethyn, Julie Christie, Jared Leto, Gwyneth
He tornat a veure Maria Antonieta, de Sofia Coppola. No és pas gens habitual que les pel·lícules vistes en festivals les torni a veure: ho reservo tan sols per als casos de films que em són molt plaents i, sobretot, per aquells que em cal mirar-me’ls novament. És per exemple, el que vaig fer amb
El títol d’aquest film, Hollywoodland, fa referència, evidentment al que deien inicialment les famoses lletres que, des d’aquell turó de Los Angeles, identifiquen l’anomenada Meca del Cinema. I és que ens explica el cas de George Reeves, l’actor que, havent tingut un paper secundàri en Allò que el vent s’endugé, es feu relativament famós com el