Per Àngel Quintana (El Punt, 11.02.2007), Little Children podria ser una bona pel·lícula, si no fos perquè fa la sensació que el que explica i com ho explica ja ho hem vist mil vegades. La hipocresia que denuncia ja la denunciaven, amb més gràcia, els melodrames de Douglas Sirk dels anys cinquanta. La forma com
El casament de Tuya / Tuyas Ehe / La boda de Tuya /Le mariage de Tuya, del cineasta xinès WANG Quan’an s’ha endut per sorpresa l’Ós d’Or a la millor pel·lícula de la 57a edició del Festival de Berlín. Oda a la vida nòmada tradicional de la Mongòlia profunda, amenaçada per l’expansió industrial xinesa, El casament de Tuya explica
Diumenge que ve és la Nit dels Òscar i, des de fa anys, els cinèfils solen practicar l’esport de jugar a “veure qui l’encerta”. He de reconèixer que no hi tinc cap mena de tirada, cap a aquesta mena de juguesques, tot i que una temporada m’hi vaig embolicar. Hi havia un amic meu que
A SessióContínua.Com, trobem l’entrevista d’Àlex Gorina a John Cameron Mitchell: una conversa apassionada. Comenten, de la gent, la por d’explicar i de parlar de la pròpia sexualitat; xerren sobre l’alliberament dels personatges en aquest film i dels problemes que traginen; parlen del sexe tractat amb humor i del caire de conte de fades de Shortbus… I les anècdotes, sucoses
La revista Variety ho ha fet públic: Francis Ford Coppola tornarà a dirigir Matt Dillon en la pel·lícula Tetro que començarà a rodar a final d’aquest 2007, a Buenos Aires. L’argument de Tetro girarà sobre una família argentina, d’origen italià, que arrossega velles rivalitats artístiques. El guió l’ha escrit el mateix Coppola i, pel que ha
M’ha sorprès veure l’atenció que la crítica ha parat a un producte aparentment tan prefabricat per tocar la fibra a l’espectador adult i habitual de la temporada dels Òscar, com A la recerca de la felicitat, de Gabriele Muccino, que protagonitza Will Smith. Com que no pensava anar-la a veure, m’he llegit el que n’han
Little children complementa l’anterior pel·lícula de Todd Field, A l’habitació / In the bedroom / En la habitación, i alhora n’és tot el contrari. Mentre en aquella anava supurant la foscor de la condició humana i així es negava el caire paradisíac de la bucòlica comunitat de Nova Anglaterra en què transcorria l’acció, a Little children -també ambientada en un barri benestant de Nova
L’últim rei d’Escòcia, de Kevin Macdonald, i El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro, amb tres guardons cadascuna, encapçalen la llista de pel·lícules premiades per l’acadèmia britànica del cinema, BAFTA, en què La reina / The Queen, d’Stephen Frears, ha estat considerada com la millor pel·lícula i Paul Greengrass, el millor director, per United
L’espanyolíssima Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics (ACCEC), de la qual sóc membre -dissident, però membre tanmateix- també vota les millors pel·lícules de l’any. A diferència del Col·lectiu de Crítics de Girona, que votem pel·lícules, a l’ACCEC es voten banderes i pel·lícules; és a dir, diferencien entre “cinema espanyol” i “cinema estranger”. És així
Articles de cinema al número 12 de Benzina (febrer de 2007): Paul Verhoeven: dossier de Quim Casas centrat en l’etapa europea del director de Black Book / El libro negro 100.000 Retinas, programadors d’ Ambigú, organitzadors del Festival de Cinema Asiàtic de Barcelona (BAFF): els entrevista Xavi Serra D’època: article d’opinió de Joan Pons, a
Coses de l’atzar. Aquesta tarda era al Renoir-Floridablanca, de Barcelona, veient Little children, de Todd Field, i, en unes seqüències que van de touchdowns, quaterbacks i terminologies d’aquestes del futbol americà, no sé per què -o potser sí que ho sé, massa que ho sé- el cap se me n’ha anat a Paul Auster i a
Carlos Losilla (Avui, 08.02.2007) considera Black Book com un dels treballs més interessants del director holandès Paul Verhoeven, perquè congria amb força i elegància el vessant més autoral del cineasta i la seva passió pel cine espectacle i els gèneres clàssics. Tot i que reconeix la manca d’originalitat de l’argument, opina que Verhoeven i el
El periodista Edward R. Murrow informava a través de la CBS i va plantar cara a la cacera de bruixes del senador McCarthy que, en nom d’una presumpta defensa de la llibertat, atemptà reiteradament contra les llibertats i els principis democràtics que inspiren la constitució nord-americana. En un clima polític i mediàtic de discurs anticomunista,
Ran del breu article en què vaig comentar les diferències entre el cartell inicial (orgiàstic) de Shortbus i el que més fan córrer ara (que sembla un anunci de “gent Coca-Cola”), un amic va penjar-hi un comentari en què explicava documentadament la petita història d’aquells cartells, de com la censura nord-americana s’hi va ficar pel
Amb motiu de l’estrena de Little Children, recupero una crítica breu que vaig publicar l’abril de 2002 sobre A l’habitació / Inthe bedroom / En la habitación, l’anterior pel·lícula dels seu director, Todd Filed. Sinopsi: en una petita localitat de Nova Anglaterra, Matt (Tom Wilkinson) i Ruth (Sissy Spacek) Fowler duen una vida tranquil·la. Ell és metge i