Divendres de canícula i això vol dir que bona part de la professió és ara mateix en (merescut) remull. Això vol dir que Cultura21 ja ens el posaran al dia quan escaigui l’actualització setmanal; que les crítiques publicades són esquifidetes i que les notícies… anar tirant! Tot i així, avui és grossa la presència mediàtica
Estrenada a part de casa nostra a mitjan mes de juny, Bajo las estrellas, de Félix Viscarret, protagonitzada per Alberto San Juan, Julián Villagrán i Emma Suárez, i produïda per Fernando Trueba sembla que ha interessat prou el públic (tot i que, en aquestes dates, quatre gats són una munió de gent) i els seleccionadors de la 31a
Una crítica de Mitja Lluna, l’ascendent del còmic sobre el cinema, una evocació de Michel Serrault, el festival de curtmetratges de Blanes, la febre groga d’ Els Simpson, George Clooney, Paz Vega, Thierry Henry, una nena que triomfà cantant, Ms. P, i unes reflexions a partir de les morts de Bergman i de l’actor Ulrich
Novament els nostres mitjans de comunicació han fet un desplegament impressionant, ran de la mort d’ Antonioni. Els Casas, Merino, Losilla, Quintana hi han aportat la reflexió experta, de pes, mentre les redaccions han ben treballat la notícia. Altres articles han completat, per avui, l’impacte mediàtic dels traspassos de Bergman i Antonioni. Tanmateix, la vida continua
Me’n vaig a dormir. El dia ha estat novament trist i dur. He matinat per fer, abans d’anar a la feina, el recull d’articles publicats avui. A mig matí, rebo un SMS i penso: qui es deu haver mort? Recoi, quan agafo el mòbil i em trobo el missatge de l’amic Joan Moret, fent-me saber la
Giorgio Napolitano, president de la República Italiana: El nostre país perd un dels més grans protagonistes del cinema i de la recerca expressiva del segle XX, que en la seva llarga i prolífica vivència artística ha donat vida a creacions que figuren entre les més significatives en el terreny internacional (..) Mitjançant un llenguatge molt innovador
En el curtmetratge 3 minuts, que Theo Angelopoulos ha dirigit per al film col·lectiu Cadascú el seu cinema / Chacun son cinéma (produït pel Festival de Canes amb motiu del 60è aniversari del certamen), s’estableix un vincle visual entre el cinema de Michelangelo Antonioni, i el d’Angelopoulos, amb Jeanne Moreau (protagonista, amb Marcello Mastroianni, tant de La notte, d’Antonioni,
Aquest divendres, els cinemes Verdi, de Barcelona, reposen a la cartellera Saraband, en homenatge a Ingmar Bergman. Durant uns quants dies, encabida dins de la programació que tenien preestablerta, ens oferiran l’oportunitat de retrobar-nos amb Marianne (Liv Ullmann) i Johan (Erland Josephson) -protagonistess de Secrets d’un matrimoni (1973)-. Ella, passades tres dècades, té el delit
El Col·lectiu de Crítics de Girona ha emès el següent comunicat: En una de les jornades més negres que es recorda de la història del cinema i de tots els amants del setè art, el cineasta italià Michelangelo Antonioni ha mort aquesta nit, als 94 anys, poques hores després que ho fes el suec Ingmar
…Cronaca di un amore (1950),… Il grido (1957), …L’avventura (1960), La notte (1960), L’eclisse (1962),… Il deserto rosso (1964), … Blow-Up (1966), … Zabriskie Point (1970), … Professione: reporter (1975), Il mistero di Oberwald (1980), Identificazione di una donna (1982), Al di là delle nuvole (1995)… Ha mort Michelangelo Antonioni. Ahir, dia 30, el mateix
Gran desplegament als mitjans, al voltant de la mort d’Ingmar Bergman. Començant per Àlex Gorina, que anit li ha dedicat el programa, i seguint pels diaris: articles de Marc Recha, Isaki Lacuesta, de la plana major de la crítica, d’escriptores i crítics teatrals, notícies que informen àmpliament de la vida i mort del cineasta. … L’enllaç amb
Absolutament marcada per les morts d’ Ingmar Bergman i de l’actor francès Michel Serrault, la jornada cinematogràfica d’avui tenia d’antuvi la presència mediàtica següent: una crítica de Lucky You, la presentació del documental sobre Javier Krahe, el debut de Roser Aguilar a Locarno, l’estrena a Madrid d’ El coronel Macià, el millor rendiment dels cinemes gironins,
Aquesta tarda he volgut mirar una pel·lícula d’Ingmar Bergman. Un cop he fet els primers dos articles del bloc, he dinat, he descansat un xic i he triat un títol d’entre els que tinc a la videoteca. Silenci. He escollit Silenci. Ingrid Thulin i Gunnel Lindblom; però sobretot una manera de filmar (i de filmar-les), un
Woody Allen, que va fer la seva pròpia lectura del cinema de Bergman en una fase de la seva filmografia, i que, fa anys va manifestar que el considerava com a probablement el millor artista cinematogràfic (..) des de la invenció de la càmera, ha emès un comunicat en què expressa la tristesa que sent per la mort
Quan he acabat de penjar el post anterior, he rebut aquest gran escrit de Ramon Girona, amb el qual el Col·lectiu de Crítics de Girona comunica la mort i ret un primer homenatge al CINEASTA SUEC MÉS IMPORTANT DE TOTS ELS TEMPS I UN DELS DIRECTORS FONAMENTALS PER A LA HISTÒRIA DEL CINEMA: Foto: El setè